Avui us vull presentar un conte que estic segura que us encantarà tan com a mi. És d’una editorial que no coneixia: Principal dels llibres, que està ubicada a Barcelona i que diu això a la seva web com a carta de presentació:

Principal de los Libros publica libros increíblemente interesantes, curiosos hasta lo indecible, de los que arrancan carcajadas o que te clavan en la silla de pura emoción y no te sueltan hasta que los terminas. No te olvidarás nunca de nuestros libros: son muy buenos y no hay dos iguales.

Es tracta de Monsieur Gargot amb text de Lyona (Marta Puig) i il·lustracions d’en Marcus (Marc Torrent) que ja veieu que apareixen amb pseudònim a la coberta. De fet podriem dir que l’editorial també ho fa, ja que el seu nom és en castellà: Principal de libros i al llibre apareix traduit al català.

Bé, una vegada fetes les presentacions segueixo on m’havia quedat: Monsieur Gargot és com el seu nom indica, un gargot. Un gargot que es queda sense feina (treballava amb un il·lustrador) i se’n adona que la seva vida ja no té sentit:

«Van passar uns dies i Monsieur Gargot se sentia intraquil. No tenir res a fer era molt avorrit!»

A partir d’aquest moment el senyor Gargot comença a buscar alguna cosa interessant per fer: el mecànic li ofereix la feina de fer de fum del tub d’escapament, un senyor calb de perruca i fins i tot aconsegueix fer de bola del desert…

Però res de tot allò el fa feliç i comença a imaginar-se que és diferents coses fent gargots en un paper en blanc: unes sabates, un gos, un artista excèntric, un ànec… Quan sent un crit:

«Qui m’està embrutant la pàgina!?»

Era la senyora Milaneta, una goma d’esborrar molt pulida i estricta que no tolerava cap mena de taca…

«No sóc una taca, sóc un bacallà! li va dir el senyor gargot intentant semblar un peix»

Ara la feina del senyor Gargot, serà mirar d’escapar de la Milaneta que el vol fer desaparèixer…

«Ni bacallà ni Bogotà, no suporto aquest desgavell sense sentit. Em cruspiré tota aquesta ronya ara mateix»

Un conte divertit, carregat amb el toc d’humor que tant m’agrada en els contes que juga amb la imaginació i que de ben segur agradarà a petits i grans. El text és fresc i a més, atenció desxifradors del codi lector, es presenta en lletra de pal  i lletra lligada, amb una grafia que sembla feta a mà que podran seguir amb molta facilitat els primers lectors.

L’il·lustrador a qui ja coneixia del conte Plora que plou acompanya el text i aporta en algunes de les pàgines la màgia dels àlbums amb la seva pròpia narració.

Si el trieu com a lectura l’encerteu de ple segur!