El lleó, de nom científic (Panthera leo) és un mamífer carnívor de la família dels fèlids i una de les quatre feres del gènere Panthera. Els mascles excepcionalment grans arriben a 250 kg de pes, i és el segon fèlid vivent més gran després del tigre.

Els lleons tenen:
• el cap gros
• la boca ampla
• les dents molt afilades
• les orelles curtes i arrodonides
• els mascles tenen una cabellera que els cobreix el cap, el coll, les espatlles i el pit

Caça la lleona, però ho fa amb altres lleones ho fan en grup ja que així, entre totes, envolten la presa, i surten a caçar al vespre
Cada lleona té entre 2 i 5 cadells a cada part
Els cadells neixen amb unes taques que desapareixen al cap de poc temps. aquestes taques els ajuden a amagar-se quan la mare surt a caçar
Igual que passa amb els elefants podem trobar lleons asiàtics i lleons africans.
I per acabar, una anècdota: són els únics felins amb cabellera.

L’any 2016 és l’Any Llull i des de l’editorial Baula, arriben dues novetats editorials on apareix un lleó:

La llebre i el lleó, dins de la col.lecció Capsa de Contes,  i el Llibre de les bèsties, ambdues signades per Anna Obiols i Subi.

La llebre i el lleó és una de les moltes faules que Ramon Llull inclou a dins del Llibre de meravelles, concretament en el Llibre de les bèsties. És una història que ens ve a dir que no necessàriament guanyen sempre els més forts, sinó que amb enginy i astúcia te’n pots sortir. I

El Llibre de les bèstiesés una faula protagonitzada per animals amb comportaments humans que tracta la lluita pel poder i les actituds irracionals que se’n deriven. Narracions escrites fa més de set-cents anys presentades en volums il·lustrats per a lectors de totes les edats.

Com adormir un lleó i altres cròniques verídiques de Mar Benegas i il·lustracions de Lucía Serrano publicat per Nandibú, 2016.

L’Anna és una nena molt inquieta i intel·ligent, vol ser periodista. Té una germana petita, la Sol, una àvia, periodista també, que li regala una gravadora, un avi misteriós, i un pare i una mare. Fins aquí tot sembla normal. Però, de sobte, comencen a succeir coses estranyíssimes a casa seva: l’Anna ho grava tot i en fa unes cròniques fabuloses. Així descobrirem com s’adorm un lleó, el vol que pot tenir una faldilla o fins on arriba una casa voladora…

El lleó de la biblioteca de Michelle Knudsen, publicat per Ekaré.
Un lleó a qui li agraden els contes tant com a tots vosaltres i que descobrirà un lloc meravellós ple d’històries… una biblioteca! Penseu que serà capaç de seguir les normes? Llegiu aquest conte i ho descobrireu!

 

Amb Ernest, un conte escrit per una bona amiga, la Lola Casas, publicat per Serres. descobrireu a al lleó més fort i temut pels animals que un dia es lleva amb moltíssima gana. I quan comença a guaitar per la sabana què és el que es pot portar a la boca: un antílop? No… ja n’havia menjat la setmana anterior… un búfal? No… que la darrera vegada era massa sec i dur… una astruç? No… que costa massa treure-li les plomes… i així un possible àpat rere l’altre. I quan estava a punt de clavar les dents al dinar del dia. Se escolta la veu de la lleona ERNEEEEEEEST!!

Amb el conte Un león en París de Beatrice Alemagna publicat per SM, viureu les aventures d’un lleó que decideix deixar la sabana perquè està avorrit de veure sempre el mateix, així que decideix marxar i no a qualsevol lloc, va a París. Però una vegada és allà se’n adona de que la gent te massa pressa i no s’espanten en veure’l pel carrer, perquè ni tant sols es fixen, tenen massa pressa!!

Com el pare! De David Melling, editat per RBA.
Quan es té un pare que fa tanta patxoca com el pare d’aquest conte, és ben fàcil que tots els nostres amics vulguin ser com ell quan siguin grans. Això és el que pensa el petit lleó protagonista d’aquest conte, que no deixa de comparar-se amb el seu pare. Perquè ell, quan sigui gran, vol tenir els mateixos ullals que el pare, i la mateixa crinera, i les mateixes ungles. Tant de bo passi ràpid el temps i es faci tan gran com el seu pare!

I del mateix autor també teniu el conte Com la mare! On el mateix protagonista s’esforça per assemblar-se, en aquest cas a la mare.