Contes per llegir en companyia o per llegir autònomament…

Propostes de Combel per als més menuts en cartoné , dins de la col·lecció Cavall: Digue-ho! de Teresa Porcella i Gusti. Els gats són animals de companyia. Amb alguns t’hi entens tan bé que diries que només els falta parlar per ser com la resta de la família. O potser no… I Ai, la Tina! de Bel Olid i Roger Zanni.

La Tina és una intrèpida i té una vida plena d’ais, eps i glups. Per sort, la mare l’acompanya! Els contes d’aquesta col·lecció faran descobrir ale lectors més menuts els mecanismes de la lectura per tal que, gràcies a la seva intuïció i coneixements previs, puguin seguir el fil de cada història.

De la mateixa editorial i escrits en LLETRA DE PAL

Per què? de Teresa Porcella i Emilio Urberuaga, i Quan les coses es mouen, de Juan Arjona i Marta Antelo. En el primer títol ens plantejarem que quan et cau una dent, és una sort o una desgràcia? Depèn de com t’ho miris… Tal com ens demostra aquest diàleg absurd entre una llebre a qui li agrada dur la contrària i un ratolí ben murri. I en el segon cas, haurem de pensar qui  té la culpa, que els arbres es torcin o que els lleons es despentinin. Per què es mouen les coses a la selva?

Troba, troba, trobadora, de Bel Olid i Emma Schmid publicat per Combe, 2017.
Dins de la col.lecció Cavall, que té com a objectiu acompanyar els nens i nenes de 3 a 6 anys en les seves primeres lectures. La narració, escrita en lletra de pal, comença així:

”Un bon dia, passejant, vaig trobar-me una pedreta. Era llisa, era suau, era petita i discreta.Vaig trobar-me un pardal, o potser era una oreneta que volia fer-se un niu. Vaig quedar sense pedreta”.

La col·lecció De mica en mica amb texts de Ramon Bassa i il·lustracions de Sandra Aguilar publicada per Salvatella, 2016.

És ideal per als petits que comencen a desxifrar el codi lector.

Una col·lecció de 21 títols que ajudarà als més petits en la complicada tasca de començar a llegir. Cada un dels títols treballa una o vàries lletres de l’abecedari. Frases curtes i entenedores que faciliten la comprensió del text que es presenta en lletra lligada, en lletra de pal o en ambdues lletres. Els texts van acompanyats d’il·lustracions que reforcen la comprensió lectora…

La col.lecció Llegir és jugar de l’Editorial BiraBiro, ens presenta els seus dos primers títols: En Tomeu Guineu fa un  amic i Una festa a la selva, 2016.

En el primer, en Tomeu troba un petit poni a la porta de casa seva. Com que sembla que està sol, en Tomeu està decidit a cuidar-lo mentre ningú no el vingui a buscar. Però el petit poni resulta ser una mica rebel. Junts viuran aventures que els farà experimentar moltes emocions diferents: de la desesperació a la gran felicitat i de la decepció a la sastisfacció. I en el segon títol, l’Àngel Hipopòtam no pensa mai en els altres i tot ho vol per ell. Per això, tots els animals de la selva s’han enfadat i no el volen a la Festa de la Primavera. L’organitzaran sense ell…però un fet inesperat provocarà que l’Àngel hagi d’acabar anant a la festa. És tan dolent com sembla? Ambós títols signats per Febe Sillani i amb l’assessorament d’Aurora Biancardi i Paola Pini.

Punxaguda de Joan Pons i Tònia Coll publicat per Sd edicions, 2013.

Punxaguda és un eriçó molt petit i molt poruc que es veu empés per la manada (no savia jo que els eriçons vivien en manada). Bé, en manada, en comunitat o com vulguin viure aquests petits mamífers, el fet és que la resta d’eriçons (els que manen i decideixen) el fan enfrontar-se tot sol a la serp llarga, pudent i sorollosa que divideix el seu territori i que s’ha empassat un munt d’eriçons exploradors. Eriçons que buscaven sense sort la zona dels Vergers de l’altra banda on hi ha els aliments més saborosos… RESSENYA

• La caixa del port de Gemma Martí i Meritxell Duran publicat per A buen paso, 2012.

La caixa del port és el darrer conte de Gemma Martí O’Toole i gràcies a l’editorial A buen paso l’he tingut a les meves mans gairebé en primícia m’atreviria a dir.

Un conte carregat de melodia que en un text rimat ens narra la història d’una caixa de fusta de pi que descarreguen d’un gran vaixell en un port que podria ser perfectament el de Barcelona.

“… una caixa sense adreça i que l’envia qui-sap-qui. No hi ha cap lletra escrita i els homes no se’n saben avenir: -Què en farem d’aquesta caixa, si ningú la ve a recollir?”

Doncs no patiu que venen, ja crec que venen a intentar recollir aquesta misteriosa caixa! De tot arreu comencen a sortir personatges cada vegada més inversemblants que fan del contingut d’aquella caixa la seva propietat: un vestit, diu una senyora molt altiva, una estàtua diu l’amo del museu de cera, uns mapes, animals, un tresor, fins i tot una soprano reclama el seu piano! Cadascú diu la seva i mentrestant l’il·lustradora, Meritxell Duran va jugant amb tots els personatges creant una història paral·lela que enriqueix el text i el dota d’aquell tribut que tant ens agrada als amants de la Literatura Infantil: esdevenir un àlbum il·lustrat!  RESSENYA

• Art i Max de David Wiesner publicat per Océano, 2011.

L’Arturo i el Max són una iguana i un camaleó. L’Arturo, és un artista que pinta quadres i el Max també vol pintar. Però pel que es veu en Max no te gaire clar el que ha de fer i això provoca unes situacions molt còmiques on l’Arturo haurà de patir una gran transformació. Un àlbum il·lustrat fantàstic per a treballar el color, la línea i la imaginació. L’autor treballa amb humor alguns conceptes bàsics de l’art donant lloc a un llibre que pot anar més enllà de la lectura d’un conte.

Mi jersey de Audrey Poussier publicat per Anaya, 2011.

Al conillet protagonista d’aquest conte li han regalat un jersei: li està petit, no és gens maco i a sobre pica molt!! el que no sap és que el seu jersei passarà a ser un vestit, un barret, uns calçotets i fins i tot una màscara!!

• ¿Quién anda ahí? de Emilio Urberuaga publicat per Kókinos, 2011.

Emil vivía en un libro, bueno, para ser más exactos en la ilustración de un libro. No era un personaje importante en la historia, el protagonista era un cocodrilo que hablaba.

Un día Emil se dio cuenta que empujando fuerte la línea que limitaba la ilustración, podía romperla y entrar en otra página, o lo que es lo mismo, en otro mundo; y eso fue lo qu hizo, dio un taconazo y…

Un conte molt original on l’autor juga amb la dimensionalitat d’un full en blanc creant una nova historia a través dels ulls del protagonista… M’ha encantat!!

• Artur de Marc Taeger. Barcelona: Kalandraka, 2011.

L’Artur se sentia segur dins la seva closca però ahora se sentia molt incòmode perquè havia crecut tant que gairebé no es podia moure. Així doncs no li va quedar més remei que sortir-ne. Va ser llavors quan va descobrir que el seu ou només era la petita part d’un món enorme i desconegut que ara apareixia davant els seus ulls sorpresos i plens de curiositat.

13 de juliol de 2011

• Los bolsillos de Lola de Quentin Blake. Sevilla: Kalandraka, 2010.

Lola Pelillos tiene un abrigo con muchos bolsillos.
Uno para los ratones, otro para el queso y,
por si alguien estornuda…

Lola tiene un montón de bolsillos. ¿Qué guardará en su interior? Un relato rimado, rebosante de colorido, sobre un divertido personaje que atesora los objetos más inimaginables.

– El zoo d’en Tonet de Juan Berrio. Barcelona: Bang, 2011. (Sense mots, còmic)

• Un poema a la panxa de Eulàlia Canal. Madrid: Oxford, 2011. (Sentiments i emocions)

03 de novembre de 2008

• Més suggeriments de lectures per gaudir…

– Mentre es refreda el pastís de Clàudia Rueda (Humor, Aprenentatge)

La mare gallina ha fet un pastís, mentre es refreda i preparen la festa, hora rere hora el pastís fa de rellotge: a la 1 trucar als amics… a les 2 netejar la casa… i les porcions del pastís van desapareixent… a les 12… i el pastís? Quatre pollets diuen “no he sigut jo” i en Pilu, de tan malalt com està no diu ni piu.

Divertida història que serveix per introduir l’aprenentatge de les hores, i conceptes matemàtics.

– Segueix-me: una història d’amor que no te res d’estrany de José Campanari (Humor)

Un elefant a la selva s’enamora d’una formiga i per estar amb ella la segueix als llocs més estranys: un formiguer, una habitació del formiguer que porta a un camí ben lluny, una capsa de cosir, una ampolla d’aigua i finalment un cargol de mar on per fi poden viure aquesta historia d’amor que realment no té res d’estrany. De vegades l’elefant es distreu i perd la formiga de vista, llavors ha buscar-la.

En un joc amb les dimensions tan diferents dels protagonistes l’autor ens explica una mena de faula sobre l’amor que és vèncer obstacles i tenir bona fe.

Un llenguatge senzill i divertit que juga amb les repeticions i unes il·lustracions ben treballades que segueixen bé la trama argumental amb petits detalls que no tenen res a veure amb la història fan d’aquest àlbum una petita joia

• Tot seguit unes lectures per passar una bona estona: tens ganes de riure? doncs llegeix un d’aquests:

– Andreu i el mirall de les ganyotes de Eduard Màrquez (Humor)

Història molt divertida, dinàmica i fàcil de llegir. Les il·lustracions són molt xules i expressives.

A l’Andreu li encanta fer ganyotes davant el mirall, cada matí, abans d’anar a l’escola. Un matí l’Andreu del mirall, el seu reflex, no li torna la ganyota, i… quin ensurt! ara li fa por tornar al lavabo per què l’Andreu del mirall li ha dit que és un xivato i un figaflor… trobarà una solució? Us animo a llegir-lo, riureu molt…

22 de juny de 2008

• Vols un llibre d’aquells que deixen a grans i petits amb la boca oberta? Són llibres molt especials, per mirar en grup, tant se val la edat. Qualsevol d’aquests et servirà…

– Un punt vermell de David A. Carter

– Zoom de Istvan Banyai

• L’ovelleta que va venir a sopar, escrit per Steve Smallman i il·lustrat per Joelle Dreidemy: Conte editat l’any 2007, molt divertit on es desmitifica al llop com el personatge dolent dels contes… Segur  que passareu una bona estona.

Trobaràs un munt de contes al LLISTAT PER TEMÀTIQUES: