El ataque polilla… Vampira de biblioteca

Vampira de biblioteca. El ataque polilla. Ledicia Costas. Loqueleo, 2020.

La Biblioteca Joanina de la Universitat de Coïmbra, a Portugal, compta amb una colònia de ratpenats que té un paper molt actiu en el control de plagues, ja que la seva habilitat per capturar insectes que s’alimenten de paper o fusta assegura la preservació tant dels llibres com dels mobles de la biblioteca.

Aquesta biblioteca està considerada com una de les biblioteques europees més riques ja que conté més de 60.000 volums de temàtica variada, datats entre el segle VXI i el XVIII.

Durant al menys dos segles i mig han habitat a la Biblioteca Joanina dues colònies de ratpenats i durant les nits es pot veure com surten volant per les finestres creuant la ciutat en direcció als turons.

I aquí és on viu la nostra protagonista, la vampira punki Eleonora, amb intolerància a la sang però que s’alimenta de tinta, i els seus 333 ratpenats.

Amb una narració en primera persona, amb llenguatge fresc i directe, ajuda al lector a identificar les seves pors i ens descriu la singular vida dels familiars de Nosferatu, les seves obsessions i també les trapelleries que li fan a la Tina, la bibliotecària.

Descobrir un niu d’arnes amb la seva reina desfermarà una lluita pel poder doncs aquests invasors estan disposats a devorar qualsevol llibre.

I això no ho pot acceptar de cap de les maneres l’Eleonora, que vol posar a resguard un exemplar de Dràcula del 1897, amb anotacions del mateix Bram Stoker.

Al llarg d’aquesta aventura coneixerà un avi, en Marciano, que farà canviar la seva percepció sobre els humans, els seus néts, en Bruno i la Sara, la seva amiga Elsa i l’óssa Rufina i tots plegats i treballant en equip salvaran la biblioteca.

La novel.la està dirigia a petits lectors, d’entre 7 i 10 anys aproximadament, i està farcida de molt bon humor, diàlegs ràpids i enginyosos i escenes de situacions reals i actuals que ens faran reflexionar. Davant d’un greu problema el millor aliat pot ser sempre el bon humor.

I de fet, i com qui no vol la cosa, hi trobem una enorme sensibilitat i estima per la lectura, per les biblioteques, per la cultura i pel poder dels llibres, que seguiran vius i convivint amb internet o les xarxes socials. 

Les il·lustracions de Víctor Ribas acompanyen les escenes més destacades i transmeten l’esperit simpàtic de la protagonista i l’ambient divertit de cada situació per més difícil que sigui.

Ledicia Costas nascuda a Vigo l’any 1979 és una de les escriptores més reconegudes del panorama actual de la literatura infantil i juvenil.

Ah! Si voleu saber com han aconseguit salvar tots els llibres  de la biblioteca Joanina haureu de llegir El ataque polilla! 

Una reseña de #montselopez para @memodepeix (visita nuestro canal en instagram).

Misteris màgics a Chassburg. La veu dins la paret

Misteris màgics a Chassburg. La veu dins la paret.

Llanos Campos

Cruïlla, 2020

Misteris màgics a Chassburg és la nova col·lecció de l’Editorial Cruïlla, adreçada a lectors d partir dels 11 anys, signada per Llanos Campos Martínez i il·lustrada per María Simavilla.

En aquesta primera entrega La veu dins la paret, coneixerem a la Valentina que té deu anys i a la seva família: l’Enriqueta, la mare que és una inventora infatigable i que al soterrani de casa té el seu taller, l’Humbert Garanda, el pare que és explorador i aventurer, en Hari, el sherpa que estant al Pumori li va salvar la vida i des d’aleshores és el company d’expedicions i en Tashi, el seu fill. El context ens situa a començament del segle passat, on els invents, la tecnologia i la fascinació per descobrir llocs exòtics arreu del món estaven a l’ordre del dia.

Al poble tothom sap que a casa dels Garanda  no encarreguen mai a altres persones el que podien fer ells mateixos i eren ells qui netejaven, rentaven, cuinaven o podaven les roses del jardí.

I a més els veïns de la zona sabien que a casa dels Garanda un no s’hi avorria mai, ja que tot era ple d’enrevessats mecanismes que t’obrien portes, et raspallaven les dents a la sortida o et giraven els fulls dels llibres si estaves dinant mentre llegies. 

Chassburg, l’any  1.910, era un nucli urbà de la costa anglesa amb una platja petita, escarpada i pedregosa  on hi havia una sola casa de gairebé tot: una fleca, una ferreteria, una escola, una botiga de roba, una de queviures, una ferreria, un museu, un cafè, una biblioteca, un hotel amb restaurant, una fàbrica, una estatura… i l’abandonat Gran Teatre Barona, on es diu que hi habita un fantasma. 

Si a tot plegat hi afegim que la Valentina, no sap  parar mai quieta i que ara es dedica a dibuixar ocells, estem abocats a viure amb ella, en Tashi i l’Hèctor aquesta primera entrega plena d’aventura, misteri i emoció. Perquè tots tres saben que sota la calma aparent del poble hi ha misteris i desaparicions.

Podríem dir que una fredeluga té la culpa de tot plegat? I què hem d’entendre quan llegim la frase “L’única vegada que he vist la màgia”?

El text pot semblar lleuger aparentment però al mateix temps podem reflexionar sobre la manera d’entendre el món i les situacions vistes des d’una altra perspectiva cultural, podem identificar situacions de bulling i també podrem entendre que la unió i la solidaritat és la manera més eficaç de contrarestar aquesta situació. 

Si us ha agradat aquesta primera entrega, teniu la continuació en El circ abominable. Us hi atreviu?

Una ressenya de #montselopez per al Memòria de Peix.

Flors de carrer

Coberta llibre Flors del carrer

Flors del carrer de K.R. Gaddy publicat per Bambú, 2020

Ressenya de #montselopez per a @memodepeix

Situem-nos als voltants del 1930. Pensem en el tot el que va suposar viure dins de l’ambient nazi just abans de la II Guerra Mundial. I quan tinguem el pensament en aquell escenari horrorós pensem també en els Pirates d’Edelweiss.

Qui? El Pirates d’ Edelweiss? Sí, joves alemanys que van combatre els nazis, encara que tot el que van fer i qui van ser i són, ha tardat molt temps a sortir a la llum i fer-los justícia.

A través de Flors del carrer coneixerem en Fritz, la Gertrud i en Jean, joves inconformistes que vestien roba cridanera, escoltaven cançons amb lletres revolucionàries i no temien les confrontacions. Aquestes accions a l’Alemanya de Hitler, i qualsevol altra actitud contrària a les normes, podia provocar que els detinguessin o alguna cosa pitjor. Molts hi van deixar la pell.

El règim nazi es va dedicar a fomentar un sentit de lleialtat i de dret innat en la joventut alemanya, perquè pensaven que seria massa tard esperar a que fossin adults: la mentalitat nazi havia de ser gravada en els infants si volien que aquesta s’apoderés de les seves ments i creixés en ells el sentiment de recolzament a la causa. La Joventut Hitleriana va néixer amb  aquesta intenció.

Però també hi va haver joves, fills de pares de la classe treballadora, d’entre 14 i 18 anys que davant de la pèrdua de llibertat que això suposava van decidir apartar-se i viure segons les seves creences i per tant, eren considerats automàticament com a criminals. Però no ho eren, només eren canalla que intentava lluitar com podien contra el que representava el règim.

Es reunien als cafès, als parcs o a les cantonades durant la nit, sortien a caminar, feien excursions en bicicleta, anàvem de càmping o anaven a visitar companys pirates de les ciutats veïnes. Amb el temps, a mida que la guerra progressava, també ho feia la seriositat de les activitats en les quals participaven.

A mesura que el règim s’enduria, els tres es van veure atrapats en un país que menyspreava tot allò que ells estimaven. Fritz, Gertrud, Jean i milers de joves de la seva generació es van negar a col·laborar.

La història dels Pirates lentament ha tingut el seu merescut reconeixement i al 2005, el grup fou rehabilitat políticament: la denominació de criminal que  la Gestapo els hi va posar quedà derogada. Ara són reconeguts com lluitadors de la resistència i herois.

Queden molt pocs pirates vius. Aquesta és la seva història.

¿Prohibido besarse?

📗 ¿Prohibido besarse? / Prohibit fer-se petons?
🔤 Catellano / Catalán

Cubierta cuento en castellano

📝 Anne Hassel
🖍Eva Küzel  
📖 Takatuka

Categoría: #ficcion 
Materias: #besos #diversidad #homosexualidad 
Edad: +4
Accesibilidad: 4/5
Opinión: 5/5
🐠 🐠  🐠🐠🐠

Mostrar la diversidad sexual a través de los cuentos és una fantástica manera de normalizarla. En este álbum se representa a través de los besos que se dan los animales a través de roles humanos (como suele suceder en los cuentos). Todo parece ir bien mientras son animales de diferente sexo y de la misma especie los que se besan: el señor tigre con la señora tigre, el señor hipopótamo con la señora hipopótama… Hasta que de repente algo no encaja, o sí!

Los niños y niñas no ven la diferencia entre las personas ni etiquetan hasta que lo hacemos los adultos y es por ello que este tipo de libros son tan interesantes.

ACCESO A LA LECTURA por suspeix

A nivel de accesibilidad valorar el uso de una tipografía sin remates #sanserif contrastada en color con el fondo. Características facilita el acceso a la lectura a niños y niñas con baja visión y/o trastorno del aprendizaje. El papel mate satinado mate provoca algunos reflejos al incidir la luz que pueden dificultar la lectura.

CONSEJOS DE MEJORA

Un papel mate evita los reflejos de la luz que pueden dificultar la lectura. 

La botiga de vides

La botiga de vides, d’Adrià Aguacil publicat per Animallibres, 2021.

Premi Ciutat de Badalona de narrativa juvenil 2020

-És inquietant i alhora meravellós, no creus? –va prosseguir l’home-. Canviar de vida. En un tancar i obrir d’ulls. Sense patiments, sense esforços innecessaris. Mantens la ment i els records, però el cos, les habilitats i la posició social et canvien.
-Sí que sona bé, sí...

La Júlia és la nostra protagonista i és la típica adolescent friqui de les pel·lícules, esquifida, maldestra, que porta ferros, ulleres rodones enormes i que sempre s’amaga darrera d’un llibre. A l’institut la coneixen pel malnom de Metal-Doraemon.

Si a més tenim en compte que la situació familiar de la Júlia s’ha tornat força difícil i que la resta d’amigues i companys de classe no paren de comentar els seus darrers viatges, els seus triomfs i les seves futures vacances, doncs és fàcil caure en la temptació de desitjar una vida nova, una vida diferent, una vida millor en tots els aspectes.

Fins que un desconegut li dona un fullet en què s’anuncia la botiga de vides, on et pots comprar una vida nova i a canvi la teva passarà a estar en venda.

Deixar-se enlluernar per la vida desitjada d’una altra persona? Sí? Segur? Sovint desitgem allò que no tenim enlloc de valorar el que ens envolta i les persones que ens estimen. Però ser un mateix té més mèrit, no?

I aquí és on comença tota la trama d’aquest a novel.la escrita per un joveníssim Adrià Aguacil a qui li agraden els llibres de fantasia, terror i ciència-ficció.

Innegable les referències  als clàssics com La volta al món en vuitanta dies, als còmics de La Guerra de les Galàxies o a les pel·lícules de Harry Pottrer dins d’aquesta novel.la, al mateix temps que tracta l’autoestima, l’assetjament, el consumisme, la hipocresia, la felicitat, l’amor, l’empatia i l’honestedat.

L’estrena d’Adrià Aguacil com a novel·lista ha estat mereixedora del premi ciutat de Badalona de narrativa juvenil 2020.

Ressenya de la col·laboradora del blog Montse López.