Lenguaje pictográfico: discapacidad y bibliotecas» —BiblogTecarios

Captura de pantalla 2016-08-04 11.26.16La entrada Lenguaje pictográfico: discapacidad y bibliotecas aparece primero en BiblogTecarios.

El lenguaje pictográfico, ha sido utilizado por el ser humano desde la Edad de Piedra y, a lo largo de la historia, por diferentes civilizaciones para comunicarse y transmitir conocimiento. Este tipo de lenguaje se considera una de las primeras manifestaciones de la expresión gráfica. Algunos ejemplos son…

a través de Lenguaje pictográfico: discapacidad y bibliotecas — BiblogTecarios » BiblogTecarios

Els amics protagonistes

IMG_6678L’estiu és un dels moments ideals per trobar-te amb els amics i aprofito l’avinentesa per donar-vos a conèixer dos nous títols d’Andana que acaben de sortir del forn!

Fred l’amic imaginari de Eoin Colfer i il·lustracions d’Oliver Jeffers és un d’ells. A l’Eoin Colfer el coneixiem sobretot per la seva faceta d’escriptor de sagues tan populars com l’Artemis Fowl o En Max Malabar adreçades a nois i noies més grans. Ara ens sorprèn amb aquesta fantàstica història il·lustrada per l’Oliver Jeffers (ja sabeu que és un dels meus “favorits”) a qui ja he ressenyat i/o anomenat en altres ocasions al blog: Atrapa’t o El dia que les ceres de colors van dir prou… 

En Fred és el protagonista d’aquesta història i és l’amic imaginari que pot tenir qualsevol nen. Ell sempre s’esforçava per ser el millor amic imaginari: es disfressava, jugava a pilota o es convertia en pilota, es disfressava… Feia absolutament tot el qu el seu amic de veritat li demanava sense queixar-se ni una sola vegada.

Fred l’amic imaginari

Però tant d’esforç  no servia de res perquè un dia el seu amica de veritat trobaria un amic en el món real. Aleshores ell es començaria a esvaïr fins fer-se gairebé invisible i el vent se l’endugués cap al cel.

Tot això sembla canviar quan retroba en Sam un nen que sembla ser l’amic perfecte! o potser no?

Aquesta és una història que estic segura no us deixarà indiferents, una història que parla de l’amistat i que com en tots els llibres d’en Jeffers aporta un toc d’humor genial. A les il·lustracions destaca només en color en Fred, el protagonista deixant la resta del dibuix en línia negra.

L’altre títol recentment publicat és Grans amics de Linda Sarah i Benji Davies. A la Linda Sarah, la descobreixo amb aquest àlbum, al Benji Davies ja el coneixia de títols com La Balena amb el que va ser finalista del Premi Àlbum il·lustrat l’any 2015 o L’illa de l’avi. Tots dos títols publicats també per Andana.

Grans amics

En Bir i l’Eti teuen cada dia dues caixes de cartró prou grosses per seure-hi a dins per amagar-s’hi. S’enfilen a Puigdecop i seuen allà a jugar:

“… De vegades són reis, soldats, astronautes… de vegades són pirates que naveguen entre mars i cels borrascosos… Però sempre, sempre, són grans amics”

I llavors un dilluns arriba un altre nen, en Xu, que porta una caixa i els hi demana si pot jugar amb ells. L’Eti somriu i diu: “I tant!” I així tots tres seuen dins les caixes a jugar… Però en Bir té una sensació extranya… Una nit, destrossa la seva caixa i no puja més a Puigdecop.

Amb Grans amics descobrim el valor de l’amistat i la gelosia. Sabeu allò de que tres són multitut? Doncs potser podreu trencar aquesta dita… Si doneu el valor que li cal a la paraula “amistat”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Més contes sobre l’AMISTAT

 

 

Petons i més petons! —

Petons a la vora del mar… Tarda de petons a La Daurada Beach Club de Vilanova i la Geltrú!
Tots els dissabtes de 19h a 20:30h hora del conte i activitats d’entreteniment infantils per a tota la família!

Aquest dissabte a La Daurada Beach Club grans i petits van gaudir d’una tarda de petons, jocs i entreteniment. Montse Panero, autora del 16è títol Ginjoler va representar el conte més petoner de la col·lecció: petons de papallona, de vaca, de formiga, de peix, d’elefant, de cocodril… que en Tonet, el protagonista d’aquesta petonera història descobreix […]

a través de Petons i més petons! —

Dímelo tú… Con las manos!

Colección Dímelo tú pubilcada por En-seña Comunicación Accesible

Colección Dímelo tú pubilcada por En-seña Comunicación Accesible

La comunicación es básica en el proceso de aprendizaje y Dímelo tú publicada por En-seña Comunicación Accesible es una colección que cubre las necesidades de lectura y comprensión de manera muy amplia e inclusiva ya que utiliza un método bilingüe en lengua oral y lengua de signos. Un método que aporta conocimiento a niños y niñas tanto sordos como oyentes.

Dímelo tú va más allá del bilingüismo ya que además introduce imágenes que refuerzan el aprendizaje.

Este proyecto vió la luz el año 2009 aunque yo hasta ahora no lo había descubierto. Se compone de cinco libros con conceptos muy básicos sobre el uso de la lengua de signos y su estructura (son el nivel 1 del proyecto).

  1. ¿Quién soy? que nos ayuda a presentarnos y que incluye infomación de qué es la lengua de signos, un abecedario dactilológico y recomendaciones de cómo debemos practicar esta lengua.
  2. ¿Qué hago? trabaja la oración y los verbos.
  3. ¿Cómo soy? los adjetivos, adverbios y los números.
  4. ¿Con quién estoy? posesivos, pronombres, la familia…
  5. Vocabulario. Es un diccionario visual básico del entorno mas cercano y de los conceptos trabajados en los cuatro libros anteriores: familia, animales, colores, números, verbos, pronombres…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El proyecto se completa con una carpeta de fichas con actividades de atención, discriminacion y memoria visual, de expresión facial y corporal y un dvd.

Es una lástima que proyectos como este no tengan el soporte institucional que precisan para poder llegar a buen puerto y Dimelo tu es uno de esos ejemplos de trabajo bien hecho que queda relegado a caer en un saco roto. Es por eso que desde mi blog os lo presento, esperando leais, compartais y difundais a todas aquellas personas interesadas en aprender una lengua fantástica como es la lengua de signos.

Una lengua oficial en nuestro país desde el año 2007: LEY 27/2007, de 23 de octubre, por la que se reconocen las lenguas de signos españolas y se regulan los medios de apoyo a la comunicación oral de las personas sordas, con discapacidad auditiva y sordociegas.

Por una educación y un acceso a la lectura inclusiva!!

 

Contarella: contes a la vora del mar

13528423_10153819612564053_8837788376963403694_o

Contarella és un nou espai a La Daurada Beach Club adreçat als infants i famílies. Us explico una mica…

El Didac, un dels gerents d’aquest fantàstic emplaçament d’oci a Vilanova i la Geltrú ja fa anys quan encara no havia inaugurat em va dir que volia dedicar un espai a activitats infantils i familiars. Aquest any, en el cinquè aniversari de La Daurada per fi es fa realitat sota el nom de Contarella  i jo tinc el plaer de ser la coordinadora i organitzadora de les activitats!

Aquest espai, ubicat a la pista gran, consta de dues parts: una hora del conte i un segon bloc d’animació infantil amb jocs, balls, maquillatge, espai de lectura de contes, de dibuix…

Un indret màgic a la vora del mar on grans i petits podreu gaudir de la màgia dels contes i d’un munt d’activitats…

Tots els dissabtes de 19h a 20:30h!

13615330_10153831504339053_8028995481989951634_n

Contarella inaugural amb Susanna Garcia-Prieto 2 de juliol de 2016

DIVERSIDAD FUNCIONAL Y LITERATURA INFANTIL
(lee el artículo que he publicado en Biblogtecarios)

La entrada Diversidad funcional y literatura infantil aparece primero en BiblogTecarios. La discapacidad o diversidad funcional, respecto al fomento lector y el acceso a la literatura infantil, se pone en evidencia cuando se pretende que todos los niños y niñas accedan en las mismas condiciones a la lectura. ¿Se puede trabajar la diversidad funcional desde la literatura…

a través de Diversidad funcional y literatura infantil — BiblogTecarios » BiblogTecarios

Al cel cabretes… Meteorologia i Poesia

Sabeu que fan les cabretes al cel? hi ha un refrany català que diu “Al cel cabreta, al terra pastetes”, i el meteoròleg Alfred Rodríguez Picó explica que  les cabretes no són més que els altocúmulus que formen flocs separats per petits foradets de cel blau. Sovint aquests núvols són l’avanç d’una pertorbació.

I aquest refrany és amb tota seguretat l’orígen del títol del llibre que avui us presento aprofitant que acaba de començar l’estiu… I és que una de les seccións més esperades del Telenotícies és la de l’home o dona del temps.

Grans i petits esperen les seves prediccions que com si foren grans prestidigitadors fan aparèixer i desaparèixer els núvols, sols i ràfegues de vent pels diferents mapes.

al cel cabretes BarcanovaBarcanova ens va presentar fa poc  Al cel cabretes… Meteorologia i poesia, un llibre treballat a sis mans amb tres grans protagonistes cadascun en el seu àmbit professional: l’Alfred Rodríguez Picó meteoròleg molt conegut per haver treballat a la televisió durant molts anys, la Lola Casas, una de les referents en poesia infantil i la il·lustradora Mercè Galí.

Al Cel cabretes és un llibre que va més enllà de la meteorologia i de la poesia. Ens presenta cadascun dels fenòmens atmosfèrics i elements relacionats amb la meteorologia: calor, fred, atmosfera, anticiclò, tempesta, calamarsa, rosada, arc de sant martí, tornado, nuvols, temporal de llevant… des de diferents punts de vista que units fan una gran obra.

Per una banda hi ha l’explicació científica de cada un dels conceptes per part del meteoròleg, de l’Alfred R. Picó, una explicació clara i entenedora que va acompanyada d’un poema de la Lola Casas i també d’una dita o refrany. Les il·lustracions de la Mercè Galí donen el toc de color amb un punt d’humor que segur aconseguirà més d’un somriure.

Però aquí no acaba tot, perquè el llibre va acompanyat d’una banda sonora i amb cada un dels conceptes els autors ens suggereixen una peça musical, així doncs mentre llegim la definició, el poema, dita o mirem les il·lustracions de l’Arc de Sant Martí:

“La tempesta ja és fora.
Caram, ja era hora!
Has vist el que poden fer
una cortina de pluja
i un raig de sol juganer?”

Ppodem escoltar una peña de Prokófiev, simpàtica i amb molt de ritme: Paavo Jarvi – Romeo and Juliet, Suite No. 1: Masks que podeu escoltar a través de la banda sonora creada en un llistat a Spotify.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

He de confessar que m’ha estat una mica complicat accedir a la llista però com que sóc una mica tossuda fins que no ho he aconseguit no ho he deixat estar! I us asseguro que ha valgut la pena perquè és una meravella!!!

Al llibre hi ha un accés amb una lletra que no sabia si era una “i” en majúscula o un la “L” minúscula… Al final ha resultat que era un número, “1”. Ho he esbrinat accedint al pdf amb les característiques tècniques del llibre que inclou l’adreça correcta i un enllaç QR que potser hagués estat la millor opció per al llibre també (suggeriment per a Barcanova).

Us deixo l’enllaç aquí per si teniu problemes d’accés: Banda sonora Al cel cabretes.

¿De qué color es un beso? ¿Alguien lo sabe?

fantasmes+no+truquen+a+la+portaFa uns mesos vaig ressenyar el conte de la Rocio Bonilla Els fantasmes no truquen a la porta. De quin color és un petó el tenia pendent així que aprofito la feina del meu amic David Gómez per fer un “Reblog”. Coincideixo amb la seva opinió totalment.
Un llibre fantàstic per treballar les emocions amb els més petits que en lectura compartida pot donar molt de joc.

Si mireu el seu blog Papá, ¿leemos un cuento? descobrireu a una gran persona i a un superlector, molt crític. En Sergito!

"Papá, ¿leemos un cuento?"

de-que-color-es-un-besoMinimoni, que así es como llaman a la protagonista de esta historia, es una niña muy viva y creativa a la que le encanta dibujar. Dibuja todo lo que se le pasa por la cabeza y usa para ello una amplia paleta de colores.

También le gustan otras cosas como montar en bicicleta, los cuentos que le cuenta su mamá, los pastelillos de crema de fresa y cuidar de las plantas del balcón. Pero es lo de menos. Su pasión es evidente, el dibujo. Su curiosidad e inquietud por pintar cosas nuevas, la ha llevado a plantearse una gran duda ¿de qué color es un beso?.

View original post 416 more words

El paraguas

Sabeu aquells llibres que t’enamoren només obrir-los? Doncs aquest és el cas del conte-cd El paraguas de Jae Soo Liu i composicions musicals de Dong Il Sheen publicat per Pastel de Luna.

Pastel de luna és una editoria que entre les coses que vol destacar de la literatura infantil diu això: “…  Hay muchas cosas que no sabemos del lejano oriente. Por eso, en la editorial Pastel de Luna proponemos desviar nuestra mirada hacia el Este. Queremos acercarnos a la cultura asiática para disfrutar de su rica cosmovisión, de la potencia para inventar de sus pueblos y de la estrecha conexión de su arte con la naturaleza. ¿Y qué mejor forma de hacerlo que con álbumes ilustrados por sus manos?…”

El paraguas és un àlbum sense text que narra visual i musicalment la història d’un protagonista molt especial: un paraigua!

Un conte amb un punt de vista cenital que ens va mostrant els moviments d’algú que porta aquest paraigua de color groc, però que no podem veure perquè com us he dit amb el punt de vista des del cel el paraigua obert el tapa. Carrers, un pont, un parc, escales o les vies del tren són alguns dels llocs per on va passant i per on es van afegint d’altres paraigua amb els seus vistosos colors.

Les il·lustracions transmeten una sensació de moviment increïble i a mida que passes les fulles els veus dansar d’una banda a l’altra…

La narració es pot acompanyar de les composicions creades per Dong Il Sheen que heu de saber que només utilitza tres notes musicals DO-RE-MI que es van combinant per expressar el que va passant a cada pàgina i que ens convida a escoltar cada una de les melodies a mida que passem les pàgines.

Unes melodies relaxants que recorden els dies de pluja.

L’autor Jae Soo Liu explica que amb aquest llibre vol transmetre que tots som iguals tot i les diferències físiques i que la imatge dels nens sota els paraigua els dies de pluja així el van inspirar.

Un fantàstic àlbum il·lustrat que podeu veure en aquest vídeo:

 

Entrevista a Ricardo Alcántara

Aquesta setmana he acompanyat al Ricardo Alcántara a qui vaig conéixer fa uns anys i amb qui he mantingut el contacte des de llavors, a l’escola Ítaca de Vilanova i la Geltrú on el vaig convidar a realitzar una activitat amb el seu darrer conte publicat:

L’ós que volia deixar de ser petit, de Ricardo Alcántara i il.lustracions de Judit Morales i Adrià Gòdia, publicat per Nandibú.

En el clar del bosc hi ha un gran enrenou. És el momentde decidir si els animals més joves inicien el seucamí en solitari. El bosc pot resultar molt perillós pera aquell que no estigui preparat. Tot i això, l’osset Grancú ha decidit presentar-se a la dura prova. Serà capaç de superar-la?

Els nens i nenes de segon havien treballat el llibre a la classe i tenien un munt de preguntes que el Ricardo gustosament va contestar. Abans però, van haver de passar tres probes!! sí, sí! igual que el Grancú al seu conte…

Amb Ricardo Alcántara i L’ós que volia deixar de ser petit

 

Si voleu saber tot el que vam viure a l’escola només heu d’escoltar el programa d’aquesta setmana! Us he de dir que els nens i nenes van fer algunes preguntes com ara: Com t’inspires a l’hora d’escriure? Et costa escriure? Quants anys tens? Has dibuixat algun llibre teu? Quan vas en cotxe veus coses i després quan arribes a casa les escrius? Quants premis has guanyat? Quants llibres has publicat?… I motes més!

En acabar l’activitat vaig poder fer-li una petita entrevista. La voleu escoltar? ESCOLTA EL PROGRAMA