Señalización en bibliotecas públicas — BiblogTecarios » BiblogTecarios

La entrada Señalización en bibliotecas públicas aparece primero en BiblogTecarios.

pixelcomLas bibliotecas públicas disponen de diferentes espacios en sus edificios y ofrecen multitud de servicios y actividades que suelen indicar o anunciar mediante rotulaciones, señalización y carteles indicativos. Pero, se tienen presentes las necesidades cognitivas de todos los usuarios? Se tiene presente la diversidad? O la premisa es el diseño?

Señalética y/o señalización

La señalética es un neologismo que pertenece al diseño gráfico y es el estudio y desarrollo un sistema de comunicación visual. Esta disciplina,  se encarga de diseñar y de sintetizar las señales o símbolos que tienen la función de guiar, orientar o organizar a lo usuarios en aquellos puntos de espacio que planteen dilemas de comportamiento. En el estudio de la señalética debe tener presente el lugar dónde se va a utilizar y se debe adaptar.

La señalización (un término aceptado por la Real Academia) es el conjunto de señales, indicaciones o advertencias de caráter informativo o admonitorio. La señalización debe tener en cuenta que el códigoque utilice debe haber sido homologado y normalizado. Debe ser el mismo código independientemente del lugar en donde se aplique.

Según esta definición, en las bibliotecas, la señalización y señalética deberían ir de la mano y cubrir también las necesidades cognitivas de personas con discapacidad, sobretodo en cuanto a señalética se refiere. Es decir, diseñar las señales y símbolos de manera que no prime tan solo el diseño y la modernidad dado que los diseños que tienden a ser abstractos o poco claros pueden llevar a la confusión a personas con discapacidad.

Clasificación de los rótulos por su función

Lee el resto de la entrada original en: Señalización en bibliotecas públicas — BiblogTecarios » BiblogTecarios

Martí, un conte sobre les capacitats de les persones

img_8825Que un conte t’agradi o no depèn de molts factors entre d’altres les referències que en puguis tenir prèvies (i d’aquest no en tenia). En d’altres ocasions és l’atracció que sents per la coberta o el que et suggereix el títol. Amb Martí, publicat per La Topera, el títol del conte que us presento avui, partim de que és el nom del meu fill gran, així que ja tenia molt de guanyat abans d’obrir-lo.

A la autora, Alaine Agirre no la coneixia i a la il·lustradora, Maite Gurrutxaga, sí. La recordava del conte Mi amigo Álex, un llibre que per cert em va agradar molt i ja de pas us comentaré que la coberta d’aquest també em va atreure, perquè una festa d’aniversari sempre agrada. Al darrera de la taula un nen enorme i el pastís d’aniversari que surt volant pels aires…
Però el que em va donar més ganes de llegir-lo perquè tenia gairebé assegurat que m’agradaria, va ser el que em va dir el Carles Manrique, l’editor de La Topera quan me’l va donar: “És un conte que tracta la discapacitat”, em va dir.

Amb aquests ingredients i moltes ganes de llegir-lo he de dir que no em va defraudar la seva lectura si no tot el contrari. Em va entusiasmar. Martí, és una delicia de llibre! El nom del protagonista ja el sabeu, Martí. Ho diu el títol, però el conte està explicat des dels ulls d’una nena (de qui no sabem el nom per què narra en primera persona).

“El Martí és el meu millor amic. Però ell no és com els altres. O això és el que diuen els altres. Li agrada menjar maduixes, però pel nas. Li encanta vestir camises, però amb tots els botons ben cordats. I atrapar insectes al pati, per guardar-se’ls a les butxaques. I les croquetes, les menja de nou en nou, ni una més ni una menys”

En Martí té un munt de capacitats: se sap de memòria el menú de l’escola, de tot el mes! Li agrada repetir les coses i li encanta dibuixar les papallones amb barret. Al Martí no li agraden les abraçades però això no l’importa a la nostra protagonista. Ella sempre té una explicació pel que els altres veuen com una raresa, com una diferència.

Al Martí de vegades li cau la baba dels llavis i és perquè de petit es va beure tota l’aigua de la peixera i encara li’n cau aigua… Diu que ningú l’entén perquè ha creat el seu propi idioma i ara li està ensenyant a ella. 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I el que menys li agrada és que els altres se’n burlin d’ell:

Una vegada li vaig preguntar a un d’ells per què el burxaven tant. Perquè és diferent, em va dir. I jo li vaig respondre: no és tan diferent; a ningú no li agrada que se’n burlin d’ell, i a ell tampoc…

Un conte que ens ensenya com la diferència està en el ulls de qui mira i la inocència dels infants. Un conte que tracta la discapacitat amb tendresa però mostrant la part més amarga de la naturalesa humana. Rebutjar els altres per ser diferents.

Agirre, Alaine ; Gurrutxaga, Maite. Martí. Barcelona: La topera, 2016. ISBN 9788460680628. Premi Lazarillo, 2015. También publicado en castellano: Martín

Altres llibres sobre la discapacitat al blog: NECESSITATS ESPECIALS

Presentación de Bip y Pol, señores de las estrellas

fullsizerenderHace unas semanas os presentaba el que iba a ser mi próximo cuento publicado en una entrada (en catalán) con una autoreseña de esta inseparable pareja: Bip y Pol

El pasado sábado lo presentábamos en la biblioteca. Arropados por la família, amigos y usuarios de la biblioteca los autores y la editora pasamos un buen rato con el cuenta cuentos que había preparado y en el que acabamos todos bailando!

Guillem preparó unas imágenes gigantes de los personajes que me fueron estupendas para ilustrar la narración.

Bip y Pol, señores de las estrellas es un cuento escrito a cuatro manos con mi tío Juan Ramón (Juanito para quienes les queremos) ilustrado por  Guillem Moner, publicado por la editorial La pulga con gafas.

Un cuento con el que quedamos Primeros finalistas en un premio literario que convocó la Associació de Bipolars de Catalunya el año 2010.

15250818_10154213608084053_3731655148314196952_o

Con Juan R. Cruz, Gemma Turmo (editora) y Guillem Moner

La Bipolaridad es un trastorno mental poco conocido, aunque se utiliza con frecuencia para describir comportamientos que no tienen nada que ver con la enfermedad, que afecta al 2% de la población y que también se ha diagnosticado en niños y jóvenes.

El psiquiatra J. M. Crespo ha validado el proyecto con un escrito al final del cuento:

El trastorno bipolar es una enfermedad caracterizada por la aparición de episodios de alteración del estado de ánimo (euforias y depresiones) que se alternan con períodos, má o menos largos, de normalidad clínica. En algunas ocasiones, se pueden mezclar síntomas depresivos y síntomas de exaltacion a la vez. 

bippolpulga-con-gafasUn trastorno mental que cuando te toca de cerca te das cuenta del desconocimiento que hay sobre este tipo de enfermedades. Del miedo que da hablar de ello por las palabras que van asociadas:: maníaco depresivo, psicosis… y de la necesidad que tienes de saber como afrontarlas desde la familia.

Así es como nació Bip y Pol, señores de las estrellas y como, mi tío a través de sus vivencias personales y yo, dimos vida a los protagonistas. Un cuento con el que hemos querido transmitir lo que le pasa a una persona que sufre esta enfermedad a través de la mirada de un niño Pol, y su inseparable Bip con el que vivirá momentos muy buenos… y otros no tan buenos.

Junto son, Los señores de las estrellas!

Aquí os dejo un vídeo que recoje todo lo vivido en la presentación…

Peix, Susana ; Cruz, Juan R. ; Moner, Guillem (il). Bip i Pol, els senyors de les estrelles / Bip y Pol, señores de las estrellas. Sabadell: la pulga con gafas, 2016. ISBN: 9788494389696 (català) ;  ISBN: 9788494623608 (castellano).

Eulàlia Canal al MCG

Eulàlia Canal al MCGAquesta setmana l’Eulàlia Canal ha estat la convidada al programa de ràdio de les Biblioteques de Vilanova i la Geltrú que condueixo des de fa cinc temporades a Canal Blau FM.

L’Eulàlia ens ha explicat que de petita tot i que no recorda si li explicaven contes, si que té el record de les històries que li explicava la seva mare que la deixaven embadalida.

Ella és la petita dels germans i ens ha dit que a casa seva sempre hi havia llibres i que des de ben joveneta va ser una gran lectora.

Va estudiar psicologia i compagina aquesta professió amb la de l’escriptura i ens ha explicat que es va adonar que volia escriure quan va veure com s’emocioaven els seus fills quan els explicava contes. Ho va intentar enviant manuscrits a diferents editorials que sempre li retornaven i aleshores va decidir presentar-se a un concurs.

Així va ser com va publicar el seu primer llibre: Andana Blanca. Un llibre de poemes amb el que va guanyar el premi d’Òmnium Cultural de Granollers l’any 1998. Que va ser el primer d’altres guardons com el Premi de narrativa infantil Ciutat d’Eivissa, per Qui enviava petons a l’Estrella? l’any 2005, o el Premi Barcanova el 2006 amb Un petó de mandarina.

Des de llavors no ha deixat mai d’escriure amb títols tan coneguts com: Un somni dins un mitjó, Un cargol fabufantàstic, Un poema a la panxa… o els darrers publicats aquest any: Els fantasmes no truquen a la porta, No surtis de nit escrit a quatre mans amb la Glòria Marín i El Roc i l’escala de les portes secretes. D’aquests dos darrers títols ens en parla a l’entrevista i de moltes coses més. Si la voleu escoltar només heu de clicar l’enllaç i escoltar el programa!

ESCOLTA EL PROGRAMA I L’ENTREVISTA A L’EULÀLIA CANAL

Novetats editorials al MCG

Aquí teniu les darreres novetats editorials infantils que hem presentat al programa de ràdio Més content que un gínjol!

ESCOLTA EL PROGRAMA

Comencem amb Un pam de nas i La maneta gallineta, de Mar Benegas i il.ustracions de Miguel Ordóñez, publicat per Combel, dins de la col.lecció La cirera, que recull llibres per cantar, explicar, mirar i jugar amb els…

a través de Novetats editorials del 17 de novembre —

La bruixa i el tió: un conte de Nadal

img_8474La bruixa protagonista d’aquest conte de Nadal és molt fredolica… Tant, que no vol sortir de casa per tallar llenya i així poder escalfar-se i fer els seus beuratges. Viu en una caseta en un lloc molt llunyà on gairebé no surt mai el sol.

La bruixa ha decidit inventar un encanteri per transformar qualsevol cosa en fusta. Pensa que pensaràs busca dins el seu cervell de bruixa totes les paraules màgiques que coneix i busca en tots els seus llibres fins a aconseguir el seu encanteri! Només l’ha de recitar molt lentament i llançar-lo amb la seva vareta màgica contra allò que vol transformar… i sí! Funciona! Però… l’encanteri té uns efectes que no havia previst!

captura-de-pantalla-2016-11-23-09-31-49

 

Si el voleu descobrir només heu de llegir el conte o venir a alguna de les presentacions!

La bruixa i el tió està  il·lustrat per Òscar Julve, publicat per Baula. Amb el conte l’Òscar ha creat un retallable per fer un taller fantàstic de la bruixa que estem realitzant a les presentacions.

DESCARREGA EL RETALLABLE PER FER EL TEU TIÓ!

En aquest vídeo podeu veure el que vam viure a la primera presentació!

Aquí us deixo totes les presentacions que tenim previstes fins Nadal!

14976542_10154156401654053_3331627493558614929_o

 

Novetats editorials del 3 de novembre —

Totes les novetats editorials del programa de ràdio Més content que un gíjol d’aquesta setman recollides en un sol clic!

Escolteu el programa aquí!

Hola gínjols! Si voleu escoltar el programa Més content que un gínjol només heu de clicar l’enllaç! ESCOLTA EL PROGRAMA Comencem avui amb le propostes en cartoné i sense mots d’ Angle Editorial: El camp i La ciutat. L’Espiet, el nostre protagonista, és un ocell tan curiós com tu. Li agrada molt volar però encara li agrada més…

a través de Novetats editorials del 3 de novembre —

Entrevista a Carme Riera

El passat 26 d’octubre vaig gaudir d’una fantàstica experiència televisiva participant com a entrevistadora en el segon blog del programa L’Entrevista dirigit per Mònica Hernàndez amb la Laura Serra cap de cultura del Diari Ara als estudis de La Xarxa de Barcelona.

L’entrevistada era l’escriptora Carme Riera… Aquestes són algunes de les frases que han recollit en el resum del vídeo des de la Xarxa:

“… No es pot retallar en educació. És una animalada, un disbarat, que el pressupost d’educació de Catalunya sigui comparable al de Laos. Això és el que no pot ser…” 

“…Perquè el país que va cap al futur, en aquest cas Catalunya, amb una educació tan minsa com la que tenim, es trobarà una ciutadania absolutament idiota. Si fos dels polítics d’ara, ho donaria tot per l’educació…”

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Moltes gràcies a Canal Blau per donar-me aquesta oportunitat.

Si us ve de gust veure-la aquí teniu l’enllaç: http://www.xiptv.cat/lentre…/capitol/carme-riera-segona-part

Canal digital a ClanTV —

Fa unes setmanes que la col·lecció Carambuco, que publica els contes Ginjoler en castellà i llengua de signes espanyola, te un canal digital a Radio Televisió Espanyola a ClanTV: Signacuentos, cuentos con las manos Un canal amb el que la televisió publica posa a l’abast de tots els nens i nenes una col·lecció de conte […]

a través de Canal digital a ClanTV —

El meu amic Llibre

llibre_amicUna de les meves debilitats són els contes que parlen de llibres, o de biblioteques... o de les lletres...

El meu amic Llibre de Kirsten Hall i il·lustracions de Dasha Tolstikova publicat per Blackie Little Books, és un clar exemple del tipus de conte que em deleix. Un llibre que ha rebut el guardó  a  «Millor llibre il·lustrat de l’any.» The New York Times

“… El Llibre era un llibre que tenia pràcticament de tot. Era dur i fort. Deia paraules enginyoses i juganeres. Però el problema era que el Llibre no se sentia especial… Cada dia el Llibre tenia l’esperança que un nen el descobriria. Que es perdria entre les seves pàgines. Que riuria amb la història que explicava. Que se l’estimaria i se’n cuidaria com s’estimen i es cuiden els amics…”

Un dia va passar! Una nena el va descobrir i el Llibre encaixava com un guant a les seves mans, se l’enduia a tot arreu. Però a banda del llibre hi habia algú altres que la nena s’estimava molt. En Tiramisú, el seu gos.tumblr_inline_ngnjmdsjnc1riqak8

El llibre parla de la gelosia del llibre envers el gos i de la por que li fa amb aquelles dents i la llengua llefiscosa… I un dia passa una de les pitjors coses que li pot passar a un llibre: Fang pertot arreu! i tot per culpa del Tiramisú…

Si voleu saber com acaba aquesta història haureu de llegir el llibre del Llibre! El meu llibre amic.

Al conte l’acompanyen unes il·lustracions realitzades amb llapis de colors que no van més enllà que l’acompanyament del text a excepció del desenllaç de la història on sí que aporten alguna cosa més al lector i deixen entreveure el final.

Aquí us deixo algunes imatges de l’interior del llibre:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un conte per als qui s’estimen el llibres!

Anotar que el títol original d’aquest conte no és el mateix que s’ha utilitzat en la versió catalana de Blackie Books… És The Jacket, la jaqueta😉

Hall, Kirsten ; Tolstikova, DashaEl meu amic Llibre. Barcelona: Blackie Little Books, 2016. ISBN: 9788416290703