Lecturas facilitadoras

logo colección leemos

Leemos es una nueva colección de libros que facilita el acceso a la lectura.

Leemos + 6 es una colección dirigida a niños y niñas en la etapa inmediatamente posterior a la descodificación del código lector, justo cuando se inicia la lectura autónoma en letra de imprenta.

Sus características la diferencian y destacan del resto de colecciones dirigidas a esta etapa lectora (a partir de los 6 años) sobretodo en su formato: papel, tipografía y disposición del texto e ilustraciones, que facilitan la lectura y la comprensión de la narración, haciéndola más accesible a niños y niñas con dificultades lectoras o trastornos del aprendizaje. Un colectivo con una elevada presencia en las aulas que hasta ahora tenían dificultades para encontrar lecturas que les permitieran leer en las mismas condiciones que el resto de niños y niñas.

La editorial Cumio la publica en castellano (Leemos +6), catalán (Llegim +6) y en gallego (Lemos +6).

Primeros dos titulos de la colección Leemos +6

Características que facilitan la lectura y la hacen más accesible:

Papel: se ha seleccionado un papel de elevado gramaje para facilitar elvpaso de las páginas a niños y niñas con dificultades en psicomotricidad fina y un acabado mate, para evitar los reflejos de la luz que pueden dificultar la lectura.

Tipografía:

Interior Milko, un héroe hambriento

Fuente: familia tipográfica utilizada en esta colección, Sasson. Una familia tipográfica diseñada en Reino Unido tras una investigación con niños y niñas con dislexia. Sus características: inclinación, elementos ascendentes y descendientes, espaciado entre letras e interlineado son recomendables para niños y niñas con trastornos del aprendizaje.

Tamaño: de un mínimo de 20 puntos está por encima de las recomendaciones de la ONCE y facilitan la lectura a niños y niñas con baja visión.

Contraste: se garantiza el contraste de color del texto conel fondo facilitando así la lectura a niños y niñas con baja visión y/o trastornos del aprendizaje.

La disposición del texto: en bandera (a izquierda) y un interlineado generoso, facilitan el cambio de una línea a la otra y no se cortan nunca las palabras a final de línea. Características que hacen accesible la lectura a niños y niñas con trastornos del aprendizaje.

Ilustraciones: distribuidas de manera uniforme acompañan al texto como refuerzo cognitivo para facilitar la comprensión de la narración.

Descarga la ficha de la colección en este enlace

Interior Un lobo de cuento
  • Un lobo de cuento / Un llop de conte / Un lobo de conto de Susana Peix e ilustraciones de Mercè Canals.
  • Milko, un héroe hambriento / Milko, un heroi afamat / Milko, un heroe con moita fame de Susana Peix e ilustraciones de Julilustrador

Virus, bacterias y otros nanobichos

Virus, bacterias y otros nanobichos / Virus, bacteris i altres nanobitxos de Valentín Coronel y Cristina Picazo publicado por Algar en castellano y Bromera en catalán

Cubierta libro

Categoría: #noficción #conocimientos

Materias: #virus #bacterias #covid19 

Edad: +10

Accesibilidad: 3/5


Opinión: 5/5🐠🐠🐠🐠🐠

Aprender conocimientos sobre temas de actualidad a través de libros que incorporan el sentido del humor sin dejar de lado la rigurosidad científica es una muy buena manera de introducir sabiduría de manera amena y de fomentar la lectura en un tema de actualidad. Un tipo de libro que permite empezar por dónde quieras y suelen presentarse en pequeños fragmentos de información. Al ir dirigidos a un público infantil la redacción suele ser de fácil comprensión.

Virus, bacterias y otros nanobichos nos presenta a vista de microscopio como viven los seres que habitan realmente nuestro mundo. Unos auténticos “zombis” porque… ¿sabías que los virus no están vivos?

ACCESO A LA LECTURA por @suspeix

A nivel de #accesibilidad valorar la elección de una tipografía contrastada en color con el fondo y un interlineado generoso. Combina diferentes tipografías aunque la gran mayoría del texto se presenta con remates. Algunas palabras aparecen destacadas  invitando a la lectura compartida a la vez que facilitan la comprensión del contenido ya que destacan las palabras más relevantes que al final del libro se recogen a modo de glosario. Las ilustraciones que acompañan al texto  facilitan la comprensión del contenido y el acabado mate evita los reflejos de la luz al incidir sobre el papel. 

CONSEJOS DE MEJORA

Es recomendable el uso de tipografías sin remates #sanserif ya que facilitan la lectura y la hacen más accesible a niños y niñas con trastornos del aprendizaje. El texto justificado a ambos lados suma dificultad a la lectura en el paso de una línea a otra. Las palabras cortadas a final de línea también dificultan la lectura.

El ataque polilla… Vampira de biblioteca

Vampira de biblioteca. El ataque polilla. Ledicia Costas. Loqueleo, 2020.

La Biblioteca Joanina de la Universitat de Coïmbra, a Portugal, compta amb una colònia de ratpenats que té un paper molt actiu en el control de plagues, ja que la seva habilitat per capturar insectes que s’alimenten de paper o fusta assegura la preservació tant dels llibres com dels mobles de la biblioteca.

Aquesta biblioteca està considerada com una de les biblioteques europees més riques ja que conté més de 60.000 volums de temàtica variada, datats entre el segle VXI i el XVIII.

Durant al menys dos segles i mig han habitat a la Biblioteca Joanina dues colònies de ratpenats i durant les nits es pot veure com surten volant per les finestres creuant la ciutat en direcció als turons.

I aquí és on viu la nostra protagonista, la vampira punki Eleonora, amb intolerància a la sang però que s’alimenta de tinta, i els seus 333 ratpenats.

Amb una narració en primera persona, amb llenguatge fresc i directe, ajuda al lector a identificar les seves pors i ens descriu la singular vida dels familiars de Nosferatu, les seves obsessions i també les trapelleries que li fan a la Tina, la bibliotecària.

Descobrir un niu d’arnes amb la seva reina desfermarà una lluita pel poder doncs aquests invasors estan disposats a devorar qualsevol llibre.

I això no ho pot acceptar de cap de les maneres l’Eleonora, que vol posar a resguard un exemplar de Dràcula del 1897, amb anotacions del mateix Bram Stoker.

Al llarg d’aquesta aventura coneixerà un avi, en Marciano, que farà canviar la seva percepció sobre els humans, els seus néts, en Bruno i la Sara, la seva amiga Elsa i l’óssa Rufina i tots plegats i treballant en equip salvaran la biblioteca.

La novel.la està dirigia a petits lectors, d’entre 7 i 10 anys aproximadament, i està farcida de molt bon humor, diàlegs ràpids i enginyosos i escenes de situacions reals i actuals que ens faran reflexionar. Davant d’un greu problema el millor aliat pot ser sempre el bon humor.

I de fet, i com qui no vol la cosa, hi trobem una enorme sensibilitat i estima per la lectura, per les biblioteques, per la cultura i pel poder dels llibres, que seguiran vius i convivint amb internet o les xarxes socials. 

Les il·lustracions de Víctor Ribas acompanyen les escenes més destacades i transmeten l’esperit simpàtic de la protagonista i l’ambient divertit de cada situació per més difícil que sigui.

Ledicia Costas nascuda a Vigo l’any 1979 és una de les escriptores més reconegudes del panorama actual de la literatura infantil i juvenil.

Ah! Si voleu saber com han aconseguit salvar tots els llibres  de la biblioteca Joanina haureu de llegir El ataque polilla! 

Una reseña de #montselopez para @memodepeix (visita nuestro canal en instagram).

Misteris màgics a Chassburg. La veu dins la paret

Misteris màgics a Chassburg. La veu dins la paret.

Llanos Campos

Cruïlla, 2020

Misteris màgics a Chassburg és la nova col·lecció de l’Editorial Cruïlla, adreçada a lectors d partir dels 11 anys, signada per Llanos Campos Martínez i il·lustrada per María Simavilla.

En aquesta primera entrega La veu dins la paret, coneixerem a la Valentina que té deu anys i a la seva família: l’Enriqueta, la mare que és una inventora infatigable i que al soterrani de casa té el seu taller, l’Humbert Garanda, el pare que és explorador i aventurer, en Hari, el sherpa que estant al Pumori li va salvar la vida i des d’aleshores és el company d’expedicions i en Tashi, el seu fill. El context ens situa a començament del segle passat, on els invents, la tecnologia i la fascinació per descobrir llocs exòtics arreu del món estaven a l’ordre del dia.

Al poble tothom sap que a casa dels Garanda  no encarreguen mai a altres persones el que podien fer ells mateixos i eren ells qui netejaven, rentaven, cuinaven o podaven les roses del jardí.

I a més els veïns de la zona sabien que a casa dels Garanda un no s’hi avorria mai, ja que tot era ple d’enrevessats mecanismes que t’obrien portes, et raspallaven les dents a la sortida o et giraven els fulls dels llibres si estaves dinant mentre llegies. 

Chassburg, l’any  1.910, era un nucli urbà de la costa anglesa amb una platja petita, escarpada i pedregosa  on hi havia una sola casa de gairebé tot: una fleca, una ferreteria, una escola, una botiga de roba, una de queviures, una ferreria, un museu, un cafè, una biblioteca, un hotel amb restaurant, una fàbrica, una estatura… i l’abandonat Gran Teatre Barona, on es diu que hi habita un fantasma. 

Si a tot plegat hi afegim que la Valentina, no sap  parar mai quieta i que ara es dedica a dibuixar ocells, estem abocats a viure amb ella, en Tashi i l’Hèctor aquesta primera entrega plena d’aventura, misteri i emoció. Perquè tots tres saben que sota la calma aparent del poble hi ha misteris i desaparicions.

Podríem dir que una fredeluga té la culpa de tot plegat? I què hem d’entendre quan llegim la frase “L’única vegada que he vist la màgia”?

El text pot semblar lleuger aparentment però al mateix temps podem reflexionar sobre la manera d’entendre el món i les situacions vistes des d’una altra perspectiva cultural, podem identificar situacions de bulling i també podrem entendre que la unió i la solidaritat és la manera més eficaç de contrarestar aquesta situació. 

Si us ha agradat aquesta primera entrega, teniu la continuació en El circ abominable. Us hi atreviu?

Una ressenya de #montselopez per al Memòria de Peix.

Flors de carrer

Coberta llibre Flors del carrer

Flors del carrer de K.R. Gaddy publicat per Bambú, 2020

Ressenya de #montselopez per a @memodepeix

Situem-nos als voltants del 1930. Pensem en el tot el que va suposar viure dins de l’ambient nazi just abans de la II Guerra Mundial. I quan tinguem el pensament en aquell escenari horrorós pensem també en els Pirates d’Edelweiss.

Qui? El Pirates d’ Edelweiss? Sí, joves alemanys que van combatre els nazis, encara que tot el que van fer i qui van ser i són, ha tardat molt temps a sortir a la llum i fer-los justícia.

A través de Flors del carrer coneixerem en Fritz, la Gertrud i en Jean, joves inconformistes que vestien roba cridanera, escoltaven cançons amb lletres revolucionàries i no temien les confrontacions. Aquestes accions a l’Alemanya de Hitler, i qualsevol altra actitud contrària a les normes, podia provocar que els detinguessin o alguna cosa pitjor. Molts hi van deixar la pell.

El règim nazi es va dedicar a fomentar un sentit de lleialtat i de dret innat en la joventut alemanya, perquè pensaven que seria massa tard esperar a que fossin adults: la mentalitat nazi havia de ser gravada en els infants si volien que aquesta s’apoderés de les seves ments i creixés en ells el sentiment de recolzament a la causa. La Joventut Hitleriana va néixer amb  aquesta intenció.

Però també hi va haver joves, fills de pares de la classe treballadora, d’entre 14 i 18 anys que davant de la pèrdua de llibertat que això suposava van decidir apartar-se i viure segons les seves creences i per tant, eren considerats automàticament com a criminals. Però no ho eren, només eren canalla que intentava lluitar com podien contra el que representava el règim.

Es reunien als cafès, als parcs o a les cantonades durant la nit, sortien a caminar, feien excursions en bicicleta, anàvem de càmping o anaven a visitar companys pirates de les ciutats veïnes. Amb el temps, a mida que la guerra progressava, també ho feia la seriositat de les activitats en les quals participaven.

A mesura que el règim s’enduria, els tres es van veure atrapats en un país que menyspreava tot allò que ells estimaven. Fritz, Gertrud, Jean i milers de joves de la seva generació es van negar a col·laborar.

La història dels Pirates lentament ha tingut el seu merescut reconeixement i al 2005, el grup fou rehabilitat políticament: la denominació de criminal que  la Gestapo els hi va posar quedà derogada. Ara són reconeguts com lluitadors de la resistència i herois.

Queden molt pocs pirates vius. Aquesta és la seva història.