Triple entrevista!

Aquesta setmana hem tingut triple entrevista al Memôria de Peix. Una doble amb els autors de text i il·lustració del darrer conte Ginjoler que es va presentar el dissabte 18 de novembre a la biblioteca Armand Cardona: Marta plans i Valentí Gubianas.

La Princeseta,publicat pel Cep i la Nansa edicions és el darrer títol de la col·lecció Ginjoler. La única col·lecció de contes originals adaptats a la llengua de signes catalana que sembla arribar al final del seu camí 10 anys després de la seva primera publicació

Una divertida història d’una princeseta que s’ha perdut. els seus pares, els Ries, li havien demanat que els acompanyés a una festa, però amb tant de rebombori i tanta gent s’havia perdut. Aleshoes es planta al mig del carrer i comença a moure els braços perquè pari algun cotxe. Un tot terreny luxós frena en sec i el conductor comença a escridassar-la mentre ella molt educadament li diu que vol que la porti a Palau. Pregunta a un taxista, a la parada del bus… però allà tothom pensa que s’ha begut l’enteniment.

ESCOLTA L’ENTREVISTA A MARTA PLANS I VALENTÍ GUBIANAS

Per altra banda… Encara tenia pendent l’entrevista que li vaig fer al Fran Pintadera (amb la foto una mica borrosa) la 2a Nit de l’Àlbum que es va celebrar a Barcelona el passat 9 de novembre.

El Fran se’m va presentar dient-me que s’havia assabentat que havia presentat el seu darrer conte al programa. I sí! feia molt pocs dies. No vaig voler deixar passar l’oportunitat d’entrevistar-lo i preguntar-li per aquest àlbum tan fantàstic!!

ESCOLTA L’ENTREVISTA A FRAN PINTADERA (castellano)

Una muntanya qualsevol de Fran Pintadera i Txell Darné publicat per Takatuka.

Aquest àlbum ens narra el conflicte entre dos pobles que viuen en una muntanya qualsevol. Uns a peu de la muntanya i els altres dal de tot. Els habitants de tots dos pobles pensen que són els millors:

“… Els habitants de dalt de la muntanya tenen motius per ser feliços. El vent hi bufa fresc i el sol els acompanya sempre. La vista des d’allà dalt és espectacular… Els veïns de la terra baixa també tenen raons per estar contents. El ru passa a la vora de les cases. Hi renten la roba. Hi juguen. Cultiven deliciosos espàrrecs blancs a l’ombra de la muntanya…”

Fins que un dia que tots dos pobles preparen una gran festa uns a dalt de tot i els altres a peu de la muntanya… Quan el fum i el soroll dels coets que llencen els del poble de baix espatlla la festa dels de dalt els seus habitants s’enfaden molt i:

“Enfurismats i indignats, decideixien respondre els de baix… Empenyen rocs gegantins fins al marge de la muntanya i les fran rolodar avall…”

Un conte per fer adonar-se que de vegades els conflictes neixen del no res…

ESCOLTA EL PROGRAMA ON PARLEM DEL CONTE UNA MUNTANYA QUALSEVOL

El gat pelut: neix una nova llibreria

Veure que neix una nova llibreria sempre és una gran notícia… El gat pelut  al barri de les Corts, molt a prop de l’estació de Sants!

Fa uns dies ho vaig veure a les xarxes socials i a la premsa. Vaig contactar amb la Marta Gil, la mestressa de la nova llibreria, després de veure que m’havia felicitat a FB compartint una entrevista, i li vaig dir que passaria a saludar-la un dia per conéixer la llibreria i també a ella. I així ho vaig fer fa uns dies!

El gat pelut, és una llibreria de barri que transmet molta calma quan entres. És petita i a l’hora espaiosa. Es respira literatura infantil tot i que també té una part adreçada a joves i adults, però l’estètica (i la professió) et porta la vista directament a les prestatgeries d’infantil…

Aprofitant que anava vaig proposar una entrevista escrita a la Marta i aquí teniu les seves respostes:

– De petita et llegien contes?

Sí, i tant! A casa els pares no eren de llegir molt, però sí que es preocupaven per tal que el meu germà i jo tinguéssim a l’abast contes i llibres. Com a curiositat, recordo especialment una col·lecció de contes Disney que venien acompanyats d’un disc de vinil de 45 RPM que feien un soroll de campanetes cada cop que havies de canviar de pàgina.

– Vas ser bona lectora?

Diria que sí. No era una lectora ràpida, però sí que tinc la sensació que gaudia tots i cadascun dels llibres que m’arribaven a les mans. He de reconèixer que amb el temps, l’edat i les obligacions, estudis i altres aficions, vaig estar una temporada en què els llibres hi eren, però no eren prioritaris i podia passar setmanes sense llegir res més que no fos algun manual de les assignatures de la facultat, que també és llegir, però no proporciona el mateix plaer.

– Quines eren les teves lectures/personatges preferits?

De petita gaudia molt amb Els Cinc, els Hollister, la Puck, Torres de Malory… mare meva han passat uns quants anys ja… M’agradaven molt perquè podia viure aventures amb tots ells! Eren llibres i històries plenes de misteri i a mi em semblava que vivien grans perills i emocions tota aquella colla. A banda de les col·leccions, he rigut molt, moltíssim amb l’Asterix i l’Obelix i amb grans clàssics com La Història Interminable, El Zoo d’en Pitus, Momo i les grans aventures de Jules Verne i Robert L. Stevenson, per exemple.

– Com va sorgir la idea de muntar una llibreria?

Si ho penso, no va ser un moment d’inspiració. Ha estat un procés llarg i que ha anat madurant amb el temps i que es va accelerar quan cap al desembre em vaig quedar sense feina. Va coincidir que a més al setembre vaig començar el postgrau de l’Escola de Llibreria que co-organitzen el Gremi de Llibreters i la Universitat de Barcelona a través de la Facultat de Biblioteconomia i va anar tot una mica rodat. Quan vaig haver de decidir si continuava la meva carrera professional en l’àmbit de l’administració d’empreses o si em decidia a obrir la llibreria, la balança es va decantar del costat dels llibres.

– D’on ve el nom del Gat Pelut?

Tenia molt clar que volia que el nom de la llibreria fos un nom que permetés identificar la temàtica principal de la llibreria i crec que El Gat Pelut dóna una idea molt clara que la literatura infantil té molta importància i que els infants hi trobaran un espai on poder triar i remenar. A banda… tinc dues gates a casa! I una d’elles es diu Bronte, en honor a les escriptores de Cims Borrascosos i Jane Eyre… Em podeu imaginar amb les gates a la falda i amb un llibre a la mà les tardes d’hivern, només em falta la xemeneia…

– Quin és el teu projecte de futur al Gat Pelut?

Em conformo amb poder oferir als veïns de Les Corts un espai on poder trobar llibres tranquil·lament, sense que hagin d’anar a les grans superfícies o al centre de la ciutat que és el que m’ha passat a mi gairebé sempre. Les Corts no ha tingut llibreries de referència i les que hi ha hagut, malauradament, han acabat tancant.

– Com t’agradaria imaginar la llibreria d’aquí un any…

Voldria poder dir que la llibreria s’ha convertit en un espai dinàmic, amb activitats i tallers i que els veïns de la zona se l’hagin pogut fer seu. Per això encara hem de treballar molt, però hi ha energia i moltes ganes, així que m’esforçaré molt per aconseguir-ho!

Don Ramón y su sombrero

Qué mejor manera de descubrir una editorial… ¡Que hacerlo a través de un cuento fabuloso!

Entre las novedades de esta semana hay un cuento que me ha gustado especialmente… Publicado por Amigos de papel, su editora: Asunción Carracedo, me lo había explicado por teléfono y me encantó. Tenerlo en las manos y poder leerlo (aún sabiendo como terminaba) ha sido una delicia…

Don Ramón de Alberto Sobrino e ilustraciones de Cecilia Moreno es un cuento con un trasfondo precioso que no quiero desvelar para que cuando lo leáis os sorprenda igual que a mí.

Un cuento que finaliza con «Ohhhhhhhhhh» asegurado de los lectores…

“…Hoy Don Ramón no ha venido. ¿Quizás tú les has visto?
Deberías saber que Don Ramón no es alto… Ni es bajo… A Don Ramón le gusta correr, aunque él no és muy rápido…”

Y así descripción tras descripción de quién NO es Don Ramón, la lectura de este álbum va despertando la curiosidad del lector hasta descubrir de quién es el sobrero… Está claro que de Don Ramón!

Las ilustraciones de Cecilia Moreno de colores planos y vivos le dan ese toque de “álbum ilustrado” que hace tan especiales a este formato de libro…Un cuento que te obliga a pasar las páginas una tras otra hasta llegar al final y que no te dejará indiferente…

Esta es la psinopsis de la editorial Amigos de papel:

La idea de este libro es jugar con la percepción de las cosas, partiendo de lo que NO ES para adivinar lo que SI ES y, de este modo, buscar a Don Ramón a lo largo de todo el libro. Una historia que habla del valor de la compañía, de las cosas que nos rodean, de que, a veces, nos descubrimos por lo que no somos y no por lo que somos. Esta es una historia que transmite calma, tranquilidad y alegría una vez leída. El encuentro del lector con el final puede llegar a despertar un grado de ternura y mucha sensibilidad por su parte. Un álbum para leer en voz alta o en silencio… Para pre-lectores y primeros lectores.

 

Un programa carregat de meravelles

L’adopció en un conte meravellós a La crida de l’aiguamoll. El sentiment d’abandonament de tres mussolets al seu niu. Uns enamorats del llibre separats irremediablement… o no! Un rei de ves a saber on. Un barret que busca el seu amo en un llibre sobre la discapacitat: Don Ramón.

Una faula del segle XXI entre una papallona i una gran roca. Un llibre per mirar i descobrir l’entorn. Un llibre-joc sense fronteres amb nous països i noves banderes.

Un llibre per descobrir la riquesa del castellà i seves les figures retòriques amb: ¡Vaya figura! i dos llibres fantàstics d’anatomia: Il·luminatomia i Anatomía… Més un nou número de la revista Namaka són les novetats que podeu sentir aquesta setmana al Memôria de Peix.

ESCOLTA EL PROGRAMA EN AQUEST ENLLAÇ

Ens acompanya com ja és habitual la Meritxell Almirall, psicòloga del Centre Psicològic i Maternal, Som pares. De totes les novetats que us presentem aquesta setmana hem triat ni més ni menys que tres com a Llibres Tresors… Escolteu el programa i descobrireu quins són.

Com a convidat, el Xavi Ramiro que ens va presentar la col·lecció L’escola de les lletres i que teniu en una entrada anterior… I tot això, amenitzat amb la música d’una música molt especial… La banda sonora del darrer llibre de l’Agus i els monstres dels amics  La Fortuny &  El Copons publicat per Combel, que arriba per a aquest Nadal i que us presentarem ben aviat al programa. De moment un avançament musical!

Les novetats d’aquesta setmana són gentilesa de les editorials: Libros del zorro rojo, Ekaré, A fin de cuentos, La Guarida, Amigos de papel, Takatuka, Tramuntana, Kalandraka, Thule, Cruïlla, Maeva Young, Revista Namaka.

Xavi Ramiro envoltat de lletres!

Aquesta setmana el convidat al Memôria de Peix és en Xavi Ramiro, il·lustrador i des de fa uns quants mesos president de l’APIC (Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya). El Xavi que ja forma part de la família ens presenta una nova col·lecció de contes: Escola de les lletres publicada per Salvatella.

A l’entrevista ens explica com va néixer aquesta col·lecció que he de dir que és molt especial per a mi ja que sóc autora dels contes. Fins ara s’han publicat tres títols en català i en castellà.

Vam tenir una conversa molt distesa on us expliquem de què van aquests tres primers títols amb algunes anècdotes i a més us fem un avançament del tres nous títols que estem treballant i que es publicaran durant el primer trimestre de 2018.

ESCOLTA L’ENTREVISTA CLICANT EN AQUEST ENLLAÇ

El problema de la Erre. 

Un matí, la senyoreta Rima vigilava el pati de l’escola, quan va veure la Erra molt trista en un racó.
Les altres lletres de l’abecedari no volien jugar amb ella perquè deien que era massa sorollosa.
La Erra estava trista i molt preocupada. Les seves companyes no l’estimaven i ella sola no tenia cap significat… Aleshores, la senyoreta Rima va tenir una gran idea.

 

El punt de la Jota. 

Un matí quan la Jota, la Ge i la Efa, saltaven d’una branca a l’altra a l’hora del pati, la Jota es va adonar que havia perdut el punt que porta sempre dalt del cap.
El van buscar entre les plantes, al sorral i dins la font. Van preguntar a totes les lletres que van veure. Però ningú no havia vist el punt de la Jota.
Havia desaparegut!

Germanes.

—Em toca a mi! —diu la Be.
—No! Que aquí soc jo que m’hi he de posar —replica la Ve.
—M’han dit a mi. No ho has sentit? Han dit Be.
—Doncs ja està —contesta la germana petita—. Be o Ve, quina diferència hi ha?
Les germanes Bes estan tot el dia a la grenya. L’Ema i l’Ena se les miren sense entendre com dues germanes es poden barallar tant…

Els contes inclouen un annex amb informació bàsica de les lletres protagonistes de cada un dels contes. Aquí us deixem una petita mostra…

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

Contes publicats en castellà també a Salvatella…