Només vull ser jo mateix: secrets de família en la recerca de la pròpia indentitat

Només vull ser jo mateix, de Rodolfo del Hoyo publicat per Animallibres, 2021

Poc a poc la família i els referents d’en Pau, el nostre protagonista, es van diluint per circumstàncies poc afortunades i ara es troba pràcticament sol. Li cal afrontar la vida i seguir endavant encara que estigui mig perdut i sigui dur.

“El pare és mort. L’avi és mort. La mare, lluny, molt lluny. Els records dels pares són una ombra. La meva vida és un vaixell a la deriva. Al meu cap tot són preguntes sense resposta. Ni tan sols sé per què he vingut en aquest racó de la ciutat ple d’edificis buits. Buits o en reïnes, com la meva ànima. Els edificis abandonats i jo som una mateixa cosa que es va desfent lentament. No arribaré al final del camí perquè no quedarà res de mi. El camí anirà omplint-se de la meva destrucció.”

Però de cop i volta tot encara trontolla més, fins a extrems impensables i serà necessari descobrir molts secrets i anar encaixant peces per entendre qui és ell en realitat. Per poder seguir endavant cal capbussar-se en el passat, un passat ocult, miserable i trist, amb una doble moral que trenca vides, que el farà saber de la persecució de de l’homosexualitat i de les xarxes d’adopció il·legal durant el franquisme.

“-Em van dir que el meu fill havia nascut mort, però jo el vaig sentir plorar. Vaig reclamar-lo per enterrar-lo, però no me’l van voler donar. El meu fill va néixer viu. El vaig sentir plorar. No oblidaré mai com plorava.”

Aquest relat ple d’angoixa, i com aquest molts d’altres, busca encara avui la resposta i la veritat de tot el que va passar i troba recolzament en organitzacions com ara l’Observatori de Desaparicions Forçades de Menors.

I enmig de tota la trama, les referències constants als llibres i a la literatura de J.V. Foix, Stefan Zweig, Joan Vinyoli, Josep Maria de Sagarra, Josep-Francesc Delgado, Vicent Alonso i la veu punyent de Chavela Vargas.

La novel.la de Rodolfo del Hoyo, amb un ritme trepidant, ens parla de la recerca de la pròpia identitat, la justícia, la tolerància i la valentia, i està inspirada en un cas real.

Una ressenya de Montse López per al @memodepeix

 Fa un temps ens va visitar al programa de ràdio, a l’entrevista ens va explicar que de petit no li explicaven contes, però que els escoltava per la ràdio i que a casa seva només havia un llibre que va llegir dues vegades: Don Quijote de la Mancha.

Llegia molts contes i poemes del llibre de text de l’escola i es quedava meravellat amb aquelles històries, tant, que s’inventarva nous finals i quan sortia a jugar al carrer i els amics explicaven que havien vist a la tele, com que ell no en tenia, el que feia era explicar els contes de la ràdio amb els finals diferents. Això li va fer pensar que potser podia inventar els seus propis relats…

Alejo, el cangrejo

Uno de los recursos que mantienen a los niños y niñas más pequeños atentos en la narración de un cuento es la repetición de palabras, frases… Situaciones que se repiten con pequeños cambios que van haciendo crecer la historia. Eso es precisamente lo que utiliza la autora de este #album Alicia Costa, en una historia con un cangrejo ermitaño como protagonista.

Alejo el cangrejo de Alicia Acosta y Poly Bernatene publicado por La Guarida, 2021.

Cubierta Alejo, el cangrejo

La casa que lleva a cuestas se le ha quedado pequeña y debe encontrar una nueva y cada vez que cree haberla encontrado los animales con los que se encuentra se mofan de él. El motivo lo descubriran los lectores en las ilustraciones que no solo dan vida a los personajes sino que transmiten esa parte tan interesante de los libros en formato #album que és que hablan a través de ellas aunque no lo diga el texto…

ACCESO A LA LECTURA por suspeix

A nivel de accesibilidad valorar la elección de un texto justificado #enbandera (solo a izquierda) o centrado con un interlineado generoso. La combinación de una tipografía diferente en los diálogos (sin serifa) invita a la lectura compartida y facilita la lectura haciéndola más accesible a niños y niñas con trastornos del aprendizaje.  

CONSEJOS DE MEJORA

El uso de una tipografia sin serifa en todo el texto y garantizar el contraste de color de la letra con el fondo que en muchas páginas es insuficiente facilitaria el acceso a la lectura. La elección de un papel com menos satina evitaría el reflejo de la luz al incidir sobre el papel. 

Pantallas! Pantalles!

Las pantallas de los móviles, televisor, tableta, ordenador… tienen eclipsada a la población y ya son algunos los álbum que entre sus páginas denuncian de una u otra manera la necesidad de dejarlas de lado para vivir la vida. Aquí os dejo algunos de los que han llegado a mis manos. Si encontrais alguno más y me lo hacéis saber lo añadiremos a la selección:

Atrapamiradas / Atrapamirades de Marina Núñez y Avi Ofer publicado por Kalandraka, 2020.

La protagonista de este álbum está decidida a encontrar una solución! Estan todos atrapados por las tecnologías y enganchados a las pantallas del teléfono… ¿Conseguirá atrapar alguna mirada con su cazamariposas? Hay alguien que la puede ayudar, de eso está convencida. Su abuela Marga…

Desconectados /Desconnectats de Miriam Tirado y Joan Turu publicado por Carambuco en castellano y El Cep i la Nansa en català, 2020.

Desconectados nos presenta una familia y cómo cada uno de sus miembros pasa gran parte del día enganchado a la pantalla. La situación se va complicando y, sin que se den cuenta, crece la desconexión entre ellos. ¿Cómo volver a conectar? En Desconectados serán los padres los encargados de hacer entender la situación a sus hijos, poner los límites y conseguir un buen uso de las pantallas. ¿Cómo lo conseguirán?

Cubierta

On-off: un cuento para aprendera desconectar / On-off: un conte per a prendre a desconnectar de Elisenda Roca publicat per Bambú, 2017.

Adela, Alejandro y Tamirat son muy buenos amigos. Hasta celebran juntos los cumpleaños porque los tienen muy seguidos. Pero todo cambia el día que a Alejandro le hacen un regalo inesperado: ¡un móvil! Sus dos amigos del alma ven cómo Alejandro se transforma y ya no es el que era: se le ve como hipnotizado y está siempre pendiente del móvil. ¡Y lo peor de todo es que se dan cuenta de que hay más niños como él!

Em dic A / Yo soy I

Em dic A, de Steve Tasane publicat per Faktoria K (Narrativa), 2021. Publicado en castellano: Yo soy I

Coberta llibre "Em dic A"

El diari d’«A» no parla de festes d’aniversari en família o de l’escola i els amics, parla d’infants en un camp de refugiats que recullen engrunes de pa en el fang.

El dia que fa deu anys, “A” decideix començar a escriure un diari que parla de la seva vida i de la de cinc infants més no acompanyats.

Cap d’ells no tenen documents ni família, no tenen el llibre de vida, com anomenen al passaport, i per tant sense documentació, no existeixen oficialment.

Sense el llibre de vida  no pots fer res. Per començar no pots demostrar que ets qui diu que ets.

“A” desitja una vida feliç on el seu llibre de vida hauria d’estar ple de fotos d’ell somrient: somrient a la seva família i als seus amics, tots reunits al voltant de la càmera, cridant: “”Lluiiiís!”.

Sobreviuen en la misèria, però no renuncien als seus somnis ni a mantenir viva la intenció de pertànyer, de tenir un lloc que sigui casa seva.

L’instint de supervivència i l’enginy es barregen sempre amb l’alegria i els jocs dels infants enmig d’un espai terrible com és un camp de refugiats on el futur no presagia bons auguris.

Steve Tasane és poeta, novel·lista i activista i «Em dic A», publicada el 2018, va ser la seva tercera obra de ficció per a públic juvenil.

Els seus llibres figuren en les llistes de les millors lectures sobre diversitat cultural dels últims 50 anys i formen part de les seleccions de The Guardian.

Ressenya de Montse López (col·laboradora del blog)

Rememorant Mercè Rodoreda: Paraules, flors i pólvora…

Paraules, flors i pólvora, de Cinta Arasa publicada per Animallibres, 2020.

Coberta del llibre Paraules, flors i pólvora escrit per Cinta Arasa

“Ai, quina sort! No tenim la princesa del pèsol, tenim la princesa del Putxet, que és més bonica, encara, però tan llepafils com la del pèsol”, així és com l’avi de la Mercè cada vespre l’acotxava abans d’apagar-li la llum, abans de desitjar-li bona i per darrer cop, després d’explicar-li un conte i de fer-li un petó al cap.

Sense cap mena de dubte la relació de complicitat amb l’avi marca la vida de la protagonista, la Mercè, a qui també li agraden les flors, les lletres i la llengua catalana.

Cinta Arasa novel.la l’adolescència de la Mercè Rodoreda a la Barcelona dels anys vint del segle passat i ens convida a compartir moments històrics i ubicacions de la Ciutat Comtal amb precisió i detall. 

Estem davant d’una novel.la ben documentada, ben conjugada, ben treballada, ben referenciada  ja que en base a la vida real, a l’obra de l’escriptora Mercè Rodoreda i als seus personatges l’autora escriu i recrea la vida d’una adolescent inquieta i observadora que dedica tot el dia a ajudar la mare en les tasques domèstiques però que el moment històric, anys 1923-24 i la dictadura de Primo de Rivera, la portarà a emprendre una aventura de lluita per un dret fonamental: el d’escriure i viure plenament en català.

El record de l’avi, la figura dels americanos, la presència de l’oncle Joan, la importància de Jacint Verdaguer i Maragall, la Mancomunitat de Catalunya, els ateneus, l’organització clandestina…..i la paraula aniquilar.

Amb Paraules, flors i pólvora, Cinta Arasa vol compartir la passió per la figura i l’obra de Mercè Rodoreda,  considera l’escriptora de llengua catalana contemporània més influent, sobretot entre la joventut que per edat estan a punt de descobrir-la com a lectors adults.

Imatge de Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda «Imatges d’infantesa»

En prologar Mirall trencat, l’any 1974, Mercè Rodoreda va escriure:

«Vinculada a les flors, sense flors durant anys, vaig sentir la necessitat de parlar de flors i que el meu protagonista fos un jardiner.» I és que, com apunta aquest personatge: «Un jardiner és una persona diferent de les altres i això ens ve de tractar amb flors». L’autora es refereix al fet que la primera novel·la que va acabar, després del seu llarg exili, va ser, justament, Jardí vora el mar, protagonitzada per un vell jardiner, l’escenari principal de la qual és un jardí esplèndid, on proliferen tota mena de flors, algunes corrents, d’altres exòtiques, que la novel·lista demostra conèixer profundament. I com tantes coses en el cas de Mercè Rodoreda, aquesta «vinculació» arrenca de la seva infantesa. […]

Ressenya de Montse Lopez, col·laboradora del blog.