El gat pelut: neix una nova llibreria

Veure que neix una nova llibreria sempre és una gran notícia… El gat pelut  al barri de les Corts, molt a prop de l’estació de Sants!

Fa uns dies ho vaig veure a les xarxes socials i a la premsa. Vaig contactar amb la Marta Gil, la mestressa de la nova llibreria, després de veure que m’havia felicitat a FB compartint una entrevista, i li vaig dir que passaria a saludar-la un dia per conéixer la llibreria i també a ella. I així ho vaig fer fa uns dies!

El gat pelut, és una llibreria de barri que transmet molta calma quan entres. És petita i a l’hora espaiosa. Es respira literatura infantil tot i que també té una part adreçada a joves i adults, però l’estètica (i la professió) et porta la vista directament a les prestatgeries d’infantil…

Aprofitant que anava vaig proposar una entrevista escrita a la Marta i aquí teniu les seves respostes:

– De petita et llegien contes?

Sí, i tant! A casa els pares no eren de llegir molt, però sí que es preocupaven per tal que el meu germà i jo tinguéssim a l’abast contes i llibres. Com a curiositat, recordo especialment una col·lecció de contes Disney que venien acompanyats d’un disc de vinil de 45 RPM que feien un soroll de campanetes cada cop que havies de canviar de pàgina.

– Vas ser bona lectora?

Diria que sí. No era una lectora ràpida, però sí que tinc la sensació que gaudia tots i cadascun dels llibres que m’arribaven a les mans. He de reconèixer que amb el temps, l’edat i les obligacions, estudis i altres aficions, vaig estar una temporada en què els llibres hi eren, però no eren prioritaris i podia passar setmanes sense llegir res més que no fos algun manual de les assignatures de la facultat, que també és llegir, però no proporciona el mateix plaer.

– Quines eren les teves lectures/personatges preferits?

De petita gaudia molt amb Els Cinc, els Hollister, la Puck, Torres de Malory… mare meva han passat uns quants anys ja… M’agradaven molt perquè podia viure aventures amb tots ells! Eren llibres i històries plenes de misteri i a mi em semblava que vivien grans perills i emocions tota aquella colla. A banda de les col·leccions, he rigut molt, moltíssim amb l’Asterix i l’Obelix i amb grans clàssics com La Història Interminable, El Zoo d’en Pitus, Momo i les grans aventures de Jules Verne i Robert L. Stevenson, per exemple.

– Com va sorgir la idea de muntar una llibreria?

Si ho penso, no va ser un moment d’inspiració. Ha estat un procés llarg i que ha anat madurant amb el temps i que es va accelerar quan cap al desembre em vaig quedar sense feina. Va coincidir que a més al setembre vaig començar el postgrau de l’Escola de Llibreria que co-organitzen el Gremi de Llibreters i la Universitat de Barcelona a través de la Facultat de Biblioteconomia i va anar tot una mica rodat. Quan vaig haver de decidir si continuava la meva carrera professional en l’àmbit de l’administració d’empreses o si em decidia a obrir la llibreria, la balança es va decantar del costat dels llibres.

– D’on ve el nom del Gat Pelut?

Tenia molt clar que volia que el nom de la llibreria fos un nom que permetés identificar la temàtica principal de la llibreria i crec que El Gat Pelut dóna una idea molt clara que la literatura infantil té molta importància i que els infants hi trobaran un espai on poder triar i remenar. A banda… tinc dues gates a casa! I una d’elles es diu Bronte, en honor a les escriptores de Cims Borrascosos i Jane Eyre… Em podeu imaginar amb les gates a la falda i amb un llibre a la mà les tardes d’hivern, només em falta la xemeneia…

– Quin és el teu projecte de futur al Gat Pelut?

Em conformo amb poder oferir als veïns de Les Corts un espai on poder trobar llibres tranquil·lament, sense que hagin d’anar a les grans superfícies o al centre de la ciutat que és el que m’ha passat a mi gairebé sempre. Les Corts no ha tingut llibreries de referència i les que hi ha hagut, malauradament, han acabat tancant.

– Com t’agradaria imaginar la llibreria d’aquí un any…

Voldria poder dir que la llibreria s’ha convertit en un espai dinàmic, amb activitats i tallers i que els veïns de la zona se l’hagin pogut fer seu. Per això encara hem de treballar molt, però hi ha energia i moltes ganes, així que m’esforçaré molt per aconseguir-ho!

Don Ramón y su sombrero

Qué mejor manera de descubrir una editorial… ¡Que hacerlo a través de un cuento fabuloso!

Entre las novedades de esta semana hay un cuento que me ha gustado especialmente… Publicado por Amigos de papel, su editora: Asunción Carracedo, me lo había explicado por teléfono y me encantó. Tenerlo en las manos y poder leerlo (aún sabiendo como terminaba) ha sido una delicia…

Don Ramón de Alberto Sobrino e ilustraciones de Cecilia Moreno es un cuento con un trasfondo precioso que no quiero desvelar para que cuando lo leáis os sorprenda igual que a mí.

Un cuento que finaliza con «Ohhhhhhhhhh» asegurado de los lectores…

“…Hoy Don Ramón no ha venido. ¿Quizás tú les has visto?
Deberías saber que Don Ramón no es alto… Ni es bajo… A Don Ramón le gusta correr, aunque él no és muy rápido…”

Y así descripción tras descripción de quién NO es Don Ramón, la lectura de este álbum va despertando la curiosidad del lector hasta descubrir de quién es el sobrero… Está claro que de Don Ramón!

Las ilustraciones de Cecilia Moreno de colores planos y vivos le dan ese toque de “álbum ilustrado” que hace tan especiales a este formato de libro…Un cuento que te obliga a pasar las páginas una tras otra hasta llegar al final y que no te dejará indiferente…

Esta es la psinopsis de la editorial Amigos de papel:

La idea de este libro es jugar con la percepción de las cosas, partiendo de lo que NO ES para adivinar lo que SI ES y, de este modo, buscar a Don Ramón a lo largo de todo el libro. Una historia que habla del valor de la compañía, de las cosas que nos rodean, de que, a veces, nos descubrimos por lo que no somos y no por lo que somos. Esta es una historia que transmite calma, tranquilidad y alegría una vez leída. El encuentro del lector con el final puede llegar a despertar un grado de ternura y mucha sensibilidad por su parte. Un álbum para leer en voz alta o en silencio… Para pre-lectores y primeros lectores.

 

Un programa carregat de meravelles

L’adopció en un conte meravellós a La crida de l’aiguamoll. El sentiment d’abandonament de tres mussolets al seu niu. Uns enamorats del llibre separats irremediablement… o no! Un rei de ves a saber on. Un barret que busca el seu amo en un llibre sobre la discapacitat: Don Ramón.

Una faula del segle XXI entre una papallona i una gran roca. Un llibre per mirar i descobrir l’entorn. Un llibre-joc sense fronteres amb nous països i noves banderes.

Un llibre per descobrir la riquesa del castellà i seves les figures retòriques amb: ¡Vaya figura! i dos llibres fantàstics d’anatomia: Il·luminatomia i Anatomía… Més un nou número de la revista Namaka són les novetats que podeu sentir aquesta setmana al Memôria de Peix.

ESCOLTA EL PROGRAMA EN AQUEST ENLLAÇ

Ens acompanya com ja és habitual la Meritxell Almirall, psicòloga del Centre Psicològic i Maternal, Som pares. De totes les novetats que us presentem aquesta setmana hem triat ni més ni menys que tres com a Llibres Tresors… Escolteu el programa i descobrireu quins són.

Com a convidat, el Xavi Ramiro que ens va presentar la col·lecció L’escola de les lletres i que teniu en una entrada anterior… I tot això, amenitzat amb la música d’una música molt especial… La banda sonora del darrer llibre de l’Agus i els monstres dels amics  La Fortuny &  El Copons publicat per Combel, que arriba per a aquest Nadal i que us presentarem ben aviat al programa. De moment un avançament musical!

Les novetats d’aquesta setmana són gentilesa de les editorials: Libros del zorro rojo, Ekaré, A fin de cuentos, La Guarida, Amigos de papel, Takatuka, Tramuntana, Kalandraka, Thule, Cruïlla, Maeva Young, Revista Namaka.

Xavi Ramiro envoltat de lletres!

Aquesta setmana el convidat al Memôria de Peix és en Xavi Ramiro, il·lustrador i des de fa uns quants mesos president de l’APIC (Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya). El Xavi que ja forma part de la família ens presenta una nova col·lecció de contes: Escola de les lletres publicada per Salvatella.

A l’entrevista ens explica com va néixer aquesta col·lecció que he de dir que és molt especial per a mi ja que sóc autora dels contes. Fins ara s’han publicat tres títols en català i en castellà.

Vam tenir una conversa molt distesa on us expliquem de què van aquests tres primers títols amb algunes anècdotes i a més us fem un avançament del tres nous títols que estem treballant i que es publicaran durant el primer trimestre de 2018.

ESCOLTA L’ENTREVISTA CLICANT EN AQUEST ENLLAÇ

El problema de la Erre. 

Un matí, la senyoreta Rima vigilava el pati de l’escola, quan va veure la Erra molt trista en un racó.
Les altres lletres de l’abecedari no volien jugar amb ella perquè deien que era massa sorollosa.
La Erra estava trista i molt preocupada. Les seves companyes no l’estimaven i ella sola no tenia cap significat… Aleshores, la senyoreta Rima va tenir una gran idea.

 

El punt de la Jota. 

Un matí quan la Jota, la Ge i la Efa, saltaven d’una branca a l’altra a l’hora del pati, la Jota es va adonar que havia perdut el punt que porta sempre dalt del cap.
El van buscar entre les plantes, al sorral i dins la font. Van preguntar a totes les lletres que van veure. Però ningú no havia vist el punt de la Jota.
Havia desaparegut!

Germanes.

—Em toca a mi! —diu la Be.
—No! Que aquí soc jo que m’hi he de posar —replica la Ve.
—M’han dit a mi. No ho has sentit? Han dit Be.
—Doncs ja està —contesta la germana petita—. Be o Ve, quina diferència hi ha?
Les germanes Bes estan tot el dia a la grenya. L’Ema i l’Ena se les miren sense entendre com dues germanes es poden barallar tant…

Els contes inclouen un annex amb informació bàsica de les lletres protagonistes de cada un dels contes. Aquí us deixem una petita mostra…

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

Contes publicats en castellà també a Salvatella…

Setmana de l’Àlbum Barcelona: la valoració

Com ja sabeu del 6 al 12 de novembre s’ha celebrat a Barcelona, Terrassa, Cornellà, Banyoles, Cerdanyola, Mataró, Sabadell, Gavà, Rubí i Vic, la primera Setmana de l’Àlbum.

Durant la Setmana de l’Àlbum en el marc de la qual va tenir lloc també el fòrum l’Àlbum a l’Aula i la Nit de l’Àlbum, es van organitzar més de 100 activitats, per a petits i grans: tallers, xerrades, presentacions, debats… tot al voltant del gènere del llibre àlbum. Les activitats han estat un èxit de públic, amb la participació de més de 3.000 persones.

L’acte final va tenir lloc diumenge 12 al matí, quan una vintena de reconeguts il·lustradors (Negrescolor, Albert Arrayás, Mercè Galí, Sebastià Serra, Ina Hristova, Bertariz Martín Vidal, Cristina Losantos, Ramón París, Almudena Suárez, Ferran Orta, Irene Savino, Laura Martínez, Ignasi Blanch, Marcela Paz Peña, Pau Estrada, Pam Marwade, Anna Llenas i Marc Torrent) van participar en l’Art trencaclosques i que podeu veure en aquestes imatges publicades per l’Associació:

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

Al fòrum l’Àlbum a l’Aula, que es va celebrar divendres i dissabte, hi van assistir 75 professionals. Dues jornades dedicades a proporcionar als educadors eines i recursos de com fer servir l’àlbum a l’escola per la creació de nous lectors, l’educació literària i artística i la lectura visual, i com a mitjà per crear interrelacions, integrador, participatiu i de promoció de la lectura. Les conferències van estar a càrrec de reconeguts especialistes (Lara Meana, Beatriz Sanjuán, Joan Portell, Lara Reyes, Arianna Squilloni, Gabriela Rubio, Emma Bosch i Teresa Duran)

La Nit de l’Àlbum va ser una gran festa en la qual es van trobar tots els actors del sector (llibreters, periodistes, crítics, autors, il·lustradors, editors, distribuïdors…, més de 350 persones) i en la que es van atorgar els 1rs Premis ADIT (Premis A la Difusió de la Il·lustració Transgeneracionals):

Quinta Forca: Premi a promotors establerts fora de Barcelona, atorgat a Fe Fernández de la llibreria L’Espolsada.

Pixapins: Premi a promotors establerts a  Barcelona, atorgat a Oblit Baseira de la llibreria Casa Anita.

Lletraferit: Premi a periodistes, bloggers, crítics o mitjans de comunicació, atorgat a Susana Peix, bibliotecària, periodista i autora.

Comptafils: Premi a bibliotecaris/ies, atorgar a Marta Roig de Bit Botó, Grup de Treball de Biblioteques Infantils i Juvenils.

Llepafils: Premi a institucions i/o a les persones que des de les institucions vetllen per la bona salut del llibre àlbum, atorgat a Marga Mateu.

L’Associació àlbum Barcelona avalua molt positivament la resposta del públic i la col·laboració de llibreters, bibliotecaris i professionals que treballen amb el llibre, autors i il·lustradors que van acompanyar les activitats, sense els quals no hauríen arribat a assolir els objectius plantejats. I volen fer un reconeixement especial als Amics de l’Àlbum, gent que desinteressadament ens ha donat el seu suport.

Algunes valoracions:

“Molt satisfet de la resposta de la ciutadania a l’oferiment d’un centenar d’activitats d’esbarjo i coneixements al voltant d’un gènere emergent com és l’àlbum, estimat pels nens, i que comença a fer-se un forat entre els joves i adults. Activitats que hem ofert mitjançant vint biblioteques i trenta llibreries de Barcelona i comarques.” José Díaz, Director de la Setmana de l’Àlbum

“Una setmana per donar el tret de sortida a la visibilitat del llibre àlbum, tot començant per una iniciativa de 12 editors amb conviccions sobre la seva feina i que a més, ens han convidat a llibreters, bibliotecaris, mediadors a dir la nostra. La setmana s’acaba amb molt bon sabor de boca, ara toca pensar en l’any vinent i treballar tot l’any per continuar la feina, la nostra passió sobre àlbum i LIJ”. Paula Jarrin, Llibreria Al·lots

“De la primera Setmana de l’Àlbum s’ha de destacar la perfecta  promoció en xarxes, la bona resposta del públic i molt unes bones perspectives d’èxit per pròximes edicions.” Gemma Barrufet, Llibreria A Peu de Pàgina

La valoració en general es positiva, tot i que algunes activitats han funcionat més que d’altres, el que sí que crec és que amb aquestes jornades s’ha obert un camí cap a un major reconeixement a aquest gènere que és l’àlbum il·lustrat i que tant se’l mereix. Per a pròximes edicions estaria molt bé acabar d’especificar més les activitats amb el públic objectiu que van dirigides.” Albert Asensió, escriptor i il·lustrador

“La Setmana de l’Àlbum m’ha semblat fantàstica. Crec que si les forces i energies concentrades durant aquesta setmana, les explotéssim durant tot l’any, podríem aconseguir posicionar el gènere de l’àlbum on es mereix. 

“Que centenars de persones, entre elles, editor@s, il·lustrador@s , llibreter@s, autor@s i amants del llibre àlbum en general, s’hagin unit de tal manera; que s’hagin portat a terme tantes activitats arreu de Catalunya i que tot hagi culminat en la Nit de l’Àlbum, amb tant de bon rotllo, no és gratuït. Demostra la bona forma del sector del llibre, la il·lusió i la passió, enmig d’un moment històric molt difícil. Molt orgullosa de formar-hi part i esperant que això creixi i es repeteixi!” Olivia Pascual, Llibreria L’Aranya.

A la que afegeixo una de personal:

“Amb el meu més sincer agraïment a les editorials que formeu part d’aquesta Associació pel reconeixement públic que heu fet de la meva feina. Perquè la unió fa la força i entre totes estic segura que fareu arribar l’àlbum i la literatura infantil en general molt lluny… Mil milions de petons!!”

Us podeu descarregar les activitats que s’han celebrat a la Setmana de l’Àlbum  aquí i el programa del fòrum l’Àlbum a l’Aula aquí.
També podeu descarregar-vos imatges de les activitats i el fòrum aquí.