Avis

MartinaL’avi de la Martinade Guillem Terribas, il·lustrat per Sandra de la Prada publicat per Cruïlla, 2017.
L’Andreu és un llibreter que viu envoltat de llibres. Quan neix la seva neta, la Martina, que és una nena molt i molt curiosa i sempre té pressa per tot, li sap encomanar la passió pels llibres i per tot el món que l’envolta. Així, avi i neta fan moltes coses plegats: miren pel·lícules, van al circ, a fer passejades per la ciutat… De tota manera, el que més li agrada a la Martina és anar a la llibreria a veure com treballa l’avi. La llibreria, per a ella, és un món màgic, hi passa mil aventures amb els clients, amb els escriptors que hi van a fer xerrades… Un bon dia, l’Andreu es posa malalt, no té ganes de fer res, fins i tot el cansa jugar amb la Martina. Fins que el porten a l’hospital, però allà no li poden curar el mal que té i l’avi se’n va per sempre. La Martina l’enyora molt, però es va fent gran i la fa feliç recordar tots els moments passats amb l’avi.

La maleta de l’avi és un conte de Fàtima Fernández i il·lustracions de Juan Hernaz publicat per Onada imagina, 2017.
Un àlbum guanyador del III Premi Internacional d’Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló. Els asturians Juan Hernaz i Fátima Fernándezens porten la història de Marianna, una nena que veu com l’avi ha canviat molt, atès que la seua memòria és un canvi de mar, una onada, un vaixell que no sap on va.

Cruïlla publica Allò de l’avi, de l’autora Anna Manso, guanyadora del darrer Premi Gran Angular, 2016.

Per al Salva, el seu avi, el Carles Canoseda, és un heroi, la persona més important del món. Però quan descobreix que darrere el gran home s’amaga una persona diferent, que ha enganyat tothom, el seu món es desmunta ja que la seva vida s’ha convertit en un embolic de dimensions còsmiques. No té ni idea de qui és. Només sap que pertany a l’espècie humana, es diu Salva, té setze anys, i és al sofà de casa, concentrat.

05Lauren Castillo signa L’àvia i la ciutat, publicat per Corimbo, 2015.
En aquest àlbum il.lustrat, el protagonista va a passar una nit amb la seva àvia al seu pis de la ciutat; tot i que ell pensa que la ciutat no és un bon lloc per a la seva àvia. L’infant s’espanta al veure que la ciutat està plena de sorolls, de gent i de coses que fan por. Però l’àvia li fa una capa especial que l’ajudarà a ser valent! Així comprovarà que hi ha llocs interessant i que les seves multituds i olors no fan cap por, tot just el contrari. La ciutat plena de gent és el lloc perfecte per l’àvia!

Coberta Illa de l’aviAndana Editorial publica L’illa de l’avi, de l’autor Benji Davies, 2015.
A la part del darrera del jardí d’en Leo hi ha una porta que dóna a ca l’avi. Davall d’un test hi ha una clau que en Leo pot fer servir sempre que volgui. Un dia, en Leo va a veure l’avi. Però no el troba enlloc. Tot just quan és a punt de marxar, li  sent la veu. Un llibre reconfortant que ens mostra com les persones que estimem són sempre a prop, perquè tan se val on siguin. Un àlbum reconfortant que ens mostra com les persones que estimem són sempre a prop. En Leo estima l’avi. I l’avi estima en Leo. I això no canviarà mai.

Pors, manies i vergonyes de Lluís Farré i il·lustracions de Mercè Canals, publicat per Bambú, 2011.

La Rita és una nena que està carregada de pors, manies i vergonyes tot i que la seva àvia Lola que l’estima amb bogeria sempre li diu que te el nas més bonic del món, la veu més meravellosa i que ha sortir a prendre el sol… Però el que més por li fa a la Rita és perdre l’àvia Lola, el que no sap és que amb ella marxaran totes les pors, les manies i les vergonyes que fa tant de temps porta carregades a l’esquena…

  • Un avi, sí! de Nelson Ramos i Ramón París. Barcelona: Ekaré, 2011.

L’avi em va regalar un gos negre que es diu Mariscal. El Mariscal juga amb l’avi i corre per la gespa. Tots tres juguem a perseguir-nos i la mare s’espanta i de vegaes s’enfada. Tots els nens hauriende tenir una mascota…

El protagonista d’aquest conte comença a pensar quina podria ser aquesta mascota que acompanyés als nens i nenes: una tortuga, un ase, un elefant, una balena, un tigre…

  • Mi abuelo Carmelo. Dani Torrent. Pontevedra: Kalandraka, 2011.

Mi abuelo Carmelo tenía un jardín. Cuando yo era pequeño, pasaba allí las tardes, plácidamente. Al caer el sol, mi abuelo solía contarme historias de tierras lejanas. Allí donde viajaban las golondrinas al terminar el verano.
–Las golondrinas viajan tanto que han aprendido el lenguaje de las nubes –decía el abuelo.

Un conte per treballar els records de la infantesa, la figura de l’avi i el pas del temps d’una manera tendra i melancòlica…

  • L’avi és… l’avi! Lilli Messina. Barcelona: Takatuka, 2010.

avilillimessina.jpgL’avi és una mica estrany… te pocs cabells, i poques dents, la mare li dona de menjar moltes vegades… no sap cordar-se sol les sabates, i a més te un patinet. El Pep no entén com tot de cop, l’avi és un nadó!! Aleshores la mare li ensenya un àlbum de fotos on apareix l’avi quan era jove… què estrany…

  • L’àvia necessita petonets. Ana Bergua i Carme Sala. Cànoves: Proteus, 2010.

avianecessitapetonets.jpgQuan l’àvia es va quedar a viure amb nosaltres, em vaig enfadar molt. A mi m’agradava molt l’àvia, però vaig haver de deixar el meu llit, i a mi em van enviar a l’habitació de la Laura… Això era el que pensava la protagonista d’aquest conte que poc a poc es va adonant de que la seva àvia necessita estar amb la familia perquè és gran i ja no pot viure sola… Ara ha descobert com s’ho poden passar molt bé amb l’àvia, ella i la seva germana. Han fet cartells per recordar-li què hi ha darrera de cada porta i de tant en tant la pentinen amb pincetes i li posen coloret… no hi ha cap medicina per deixar de fer-se gran, però a l’àvia li encanta que li facin petons!!

  • El angel del abuelo. Jutta Bauer. Madrid: Lóguez, 2002.

Un àlbum il·lustrat molt tendre que ens explica la vida d’un personatge que s’estimava el seu avi:

Al abuelo le gustaba hablarme de su vida. Y lo hacía siempre que le visitaba… Siempre era el más fuerte, subía a los árboles más altos y saltaba a los lagos más profundos, sin darse cuenta de los peligros a los que se exponía… Pero siempre salía airoso de las situaciones más problemáticas. “Yo tuve mucha suerte”, decía.
El abuelo tenía la suerte de que alguien cuidaba de él: el angel del abuelo.

  • El meu avi és un campió de Carl Norac publicat per Simbol.

el-meu-avi-es-un-campio.jpgEl meu avi no te gaires copes ni medalles. No les necessita. Jo sé que ell és un campió. És el campió d’inflar-me el cocodril per anar a la platja, arreglant coses i en fer-me riure… També és el millor descobrint formes estranyes als núvols… hi veu monstres i dracs!! Però hi ha una cosa que el meu avi no fa tan bé com jo: quan perd les ulleres sempre les hi trobo jo primer!

Altres llibres amb els avis com a protagonistes:

  • ¿Dónde está güelita Queta? Nahir Gutiérrez. Barcelona: Destino, 2010.
  • Mejillas Rojas. Heinz Janisch. Santa Maria de Tormes: Lóguez, 2005.
  • Àvia, te’n recordes? Laura Langston i Lindsey Gardiner. Barcelona: Beascoa, 2004.
    La abuela de Olivia se ha perdido. Elvira Lindo. Barcelona: SM, 1997.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s