El llibre secret de les princeses que també es tiren pets de Ian Brenman i Ionit Zilberman publicat per Animallibres, 2017.
Quan la Laura es retroba amb El llibre secret de les princeses, una allau de records li envaeix el pensament. Allà hi ha les princeses més maques del món i els seus secrets! Alguns, ja els hi va explicar el pare de petita, però ara descobrirà tota sola el veritable origen de la maldat dels personatges més dolents dels contes infantils populars. Vols acompanyar-la?
La princesa y la cerdita, un cuento de Jonathan Emmett y ilustraciones de Poly Bernatene publicado por Maeva Young, 2016.
Hay un tipo de cosas que pasan todo el tiempo en los libros. Eso es precisamente lo que piensan el granjero y su esposa cuando su cerdita Cochinela se convierte en una niña preciosa, y lo que piensan los reyes cuando su preciosa hijita Clarinela, se convierte en una cerdita. Tan solo el lector sabrá como ha sucedido el «cambiazo» y es que este cuento tiene todos los ingredientes para ser un, ¡perfecto álbum ilustrado!
Qui diu la veritat: la versió de la princesa de Montse Balada, publicat per El Cep i la Nansa edicions, 2011.
Montse Balada, després de meravellar-nos amb la llegenda de Sant Jordi des de la mirada del drac, ens va tornar a sorprendre amb una versió molt divertida de la mateixa historia però des de el punt de vista de la princesa… i és que la princesa d’aquesta llegenda resulta ser una valenta lluitadora pels drets de totes les princeses del món. Si voleu passar una bona estona no deixeu de llegir aquest conte…
La princesa bola de fang. Anna Gasol i Teresa Blanch. Barcelona: Castellnou, 2011.
- A la petita princesa li fa por l’aiga i per això un dia decideix deixar de rentar-se. Però és clar, al cap de poc temps els seus cabells rossos es van enfosquir i tota ella semblava una gran bola de fang quan es passejava per palau. El problema era que aquella nit hi havia una festa per celebrar l’aniversari del rei, el seu pare…
- Les princeses també es tiren pets. Ian Brenman i Ionit Zilberman. Barcelona: Animallibres, 2010.
A l’escola de la Laura corre el rumor de que les princeses es tirent pets, però ella diu que és impossible, que cap princesa del món no es tira pets. La Laura haurà de canviar d’opinió quan el seu pare li llegeix el llibre secret de les princeses. Mai s’hagués imaginat el que explica en el capítol titulat: “Problemes gastrointestinals i flatulències de les princeses més encantadores del món”.Voleu saber què amaga el Llibre secret de les princeses?
Roger el príncep poruc. Rocío Antón i Lola Núñez; Claudia Ranucci (il). Barcelona: Baula, 2009. (Bons de conte)
Alí-Valentí era el rei d’un llunyà país d’Orient. Era molt valent i no tenia por ni dels óssos ni dels mags. Alí-Valentí va tenri un fill i li va dir Roger, com un rei amic seu que es deia Roger l’Invencible i era tot un heroi. Pero el príncep Roger no era gnes valent i tenia por de tot: de la lluna, dels cavalls, dels gossos… i és que tothom alguna vegaa ha tingut por no? doncs els princeps també!
I de la mateixa col·lecció Bons de conte i amb els mateixos autors podeu llegir: Alicia, la princesa mandrosa.
Un conte d’una princesa que pot semblar com la resta, però no és així, i és que la pobra sempre té moltíssima mandra, tanta que fa tard sempre a tot arreu.
Hi ha res més avorrit que ésser una princesa rosa? de Raquel Díaz Rieguera publicat per Thule, 2010.
La Carlota era una princesa rosa. Amb els eu vestit rosa, l’armari ple de roba rosa i una habitació amb un llit, uns llençols i un coixí roses. Però la Carlota estava farta del rosa i de ser una princesa…
Les princeses són tan cursis que només amb un petit pèsol amagat sota cent matalassos perden la son. La Carlota però, podia dormir com una marmota fins i tot damunt d’un elefant… Perquè no hi havien princeses que solquessin els mars a la recerca d’aventures? o princeses que rescatessin els prínceps de les urpes d’un ferotge llop? o astrònomes, o cuineres… Fins que un dia la Carlota farta de ser una princesa rosa va parlar amb la seva mare: Jo no vull ser una princesa rosa, jo vull viatjar, jugar, córrer i saltar i vull anar vestida de vermell, de verd o de violeta… Ho va dir a la Reina mare, al Rei pare, a la fada padrina, fins i tot als consellers reials…
La Princesa que badallava a totes hores de Carmen Gil, publicat per OQO, 2005.
La princesa no parava de badallar i, com que els badalls s’encomanen tant, tot el palau anava amb la boca oberta: el rei, la reina, els consellers…, fins i tot el gat i el gos del jardiner badallaven. El rei tractava d’acontentar la seva filla amb tot el que tenia al seu abast, però els seus intents eren inútils. Un dia, mentre passejava pels jardins, el fill d’un criat de palau va provar d’acostar-se a la princesa i…
Un relat divertit, senzill i eficaç que, amb to poètic, treu gran profit del llenguatge i destaca el valor de l’amistat amb un missatge clar i directe per als lectors: “… ni boles de gelat, ni matalassos de plomes, ni elefantes grogues omplen d’alegria el cor de les princeses tant com un bon amic”.
La princesa captiva de Ricardo Alcántara publicat per Cromosoma, 2009.
Segona part de la trilogia escrita per Ricardo Alcántara i il·lustrada per Gusti. Junts han construït una història que respira i batega amb la cultura de les tribus amazòniques de l’Amèrica del Sud, especialment en l’animisme i, per tant, el respecte absolut de l’entorn natural, ja siguin éssers vius o els elements mateixos (aire, terra, foc i aigua) que formen el nostre món.
La primera part de la trilogia és El Xamán de la tribu i la tanca les fosques criatures (podeu llegir l’entrada de la visita a la Cardona cliclant aquí).
La Princesa ullerosa. Juan Kruz Igerabide, publicat per Macmillan, 2009.
Aquesta és la divertida i, finalment, feliç història d’una princesa trista que va arribar en patera. I és que la nostra princesa va trobar la felicitat entre els pernils que venia sent caixera…
- Com esdevenir un príncep blau en deu lliçons o La meva veritable història explicada per mi mateix de Didier Lévy publicat per La Galera, 2000.
Una història molt divertida per passar una bona estona, es tracta d’un decàleg que cal seguir, quan s’és un gripau, per tal de convertir-se, després de molta paciència i insistència, en un príncep blau, tal com ho fa en Didier el protagonista.
1. Les falses princeses
2. Descobrir i atreure princeses
3. Convèncer la princesa
4. El petó
6. Algunes transformacions fallides
7. La vida del príncep blau
8. Creure sempre en la bona estrella
9. Esdevenir rei
10. És possible tornar a ser un gripau?
No podiem oblidar en aquest recull de contes de prínceps i princeses El petit príncep d’Antoine de Saint-Exupéry.
El narrador és un aviador que, de resultes d’una avaria de motor, ha hagut d’aterrar al desert Sàhara i ha de mirar de reparar tot sol el seu avió. L’endemà del seu aterratge forçat, una petita veu desperta l’aviador i li demana: «Si us plau… dibuixa’m un xai!». És el Petit Príncep. Perplex per aquesta inversemblant aparició, l’aviador comença sentint curiositat per la procedència d’aquesta criatura, però a mesura que el va coneixent —ben sovint tot fent deduccions arran del seu comportament i de les seues expressions— es desentén de la seua avaria i va creixent envers ell un lligam d’amistat i estima.
Dia rere dia, el Petit Príncep va revelant la seua història a l’aviador: l’episodi de la vida a l’asteroide B 612 («no gaire més gran que una casa»); el drama dels baobabs i els volcans; l’excepcional naixement d’una rosa orgullosa, presumida i exigent que el fa descobrir l’amor i el dolor i, finalment, l’expedició per explorar altres asteroides a la recerca d’amics fins arribar a la Terra…
Altres contes amb prínceps i princeses com a protagonistes:
– La Princesa del Vendrell de Patacrúa (a partir d’un conte tradicional europeu) publicat per OQO, 2006 .
– La princesa drac adaptat per David Wiesner, publicat per Joventut, 2006.
– Una Princesa en perill de Mike Zarb, publicat per Beascoa, 2010.
MEMORIA DE PEIX 