El ataque polilla… Vampira de biblioteca

Vampira de biblioteca. El ataque polilla. Ledicia Costas. Loqueleo, 2020.

La Biblioteca Joanina de la Universitat de Coïmbra, a Portugal, compta amb una colònia de ratpenats que té un paper molt actiu en el control de plagues, ja que la seva habilitat per capturar insectes que s’alimenten de paper o fusta assegura la preservació tant dels llibres com dels mobles de la biblioteca.

Aquesta biblioteca està considerada com una de les biblioteques europees més riques ja que conté més de 60.000 volums de temàtica variada, datats entre el segle VXI i el XVIII.

Durant al menys dos segles i mig han habitat a la Biblioteca Joanina dues colònies de ratpenats i durant les nits es pot veure com surten volant per les finestres creuant la ciutat en direcció als turons.

I aquí és on viu la nostra protagonista, la vampira punki Eleonora, amb intolerància a la sang però que s’alimenta de tinta, i els seus 333 ratpenats.

Amb una narració en primera persona, amb llenguatge fresc i directe, ajuda al lector a identificar les seves pors i ens descriu la singular vida dels familiars de Nosferatu, les seves obsessions i també les trapelleries que li fan a la Tina, la bibliotecària.

Descobrir un niu d’arnes amb la seva reina desfermarà una lluita pel poder doncs aquests invasors estan disposats a devorar qualsevol llibre.

I això no ho pot acceptar de cap de les maneres l’Eleonora, que vol posar a resguard un exemplar de Dràcula del 1897, amb anotacions del mateix Bram Stoker.

Al llarg d’aquesta aventura coneixerà un avi, en Marciano, que farà canviar la seva percepció sobre els humans, els seus néts, en Bruno i la Sara, la seva amiga Elsa i l’óssa Rufina i tots plegats i treballant en equip salvaran la biblioteca.

La novel.la està dirigia a petits lectors, d’entre 7 i 10 anys aproximadament, i està farcida de molt bon humor, diàlegs ràpids i enginyosos i escenes de situacions reals i actuals que ens faran reflexionar. Davant d’un greu problema el millor aliat pot ser sempre el bon humor.

I de fet, i com qui no vol la cosa, hi trobem una enorme sensibilitat i estima per la lectura, per les biblioteques, per la cultura i pel poder dels llibres, que seguiran vius i convivint amb internet o les xarxes socials. 

Les il·lustracions de Víctor Ribas acompanyen les escenes més destacades i transmeten l’esperit simpàtic de la protagonista i l’ambient divertit de cada situació per més difícil que sigui.

Ledicia Costas nascuda a Vigo l’any 1979 és una de les escriptores més reconegudes del panorama actual de la literatura infantil i juvenil.

Ah! Si voleu saber com han aconseguit salvar tots els llibres  de la biblioteca Joanina haureu de llegir El ataque polilla! 

Una reseña de #montselopez para @memodepeix (visita nuestro canal en instagram).

El síndrome de Bergerac Premi Edebé 2021

El síndrome de Bergerac. Una comèdia heroica de Pablo Gutiérrez publicat per Edebé, 2021

Premi Edebé de Literatura juvenil

Coberta llibre

Començar batxillerat pot comportar molts reptes nous: entrar suposadament al món dels adults i per tant haver de deixar de jugar amb nines, anar decidint quin futur triar tot i que cada dia tinguis un embolic més gran dins del teu cap, sentir amb força els primers enamoraments tot i tenir present que la distància que imposarà l’estiu pot fer que aquest sentiment es dissolgui com l’aigua, la intromissió d’alguna parella més adulta que farà perillar l’amistat i fins i tot pugui esmicolar-se….I tot això sota l’auspici de Cyrano de Bergerac.

Quan una persona que treballa cedeix sempre de manera conscient l’autoria de les seves idees i aportacions a una altra persona de l’equip de treball, ja que estima que és la única manera que es materialitzin, este, davant del síndrome de Bergerac.

I Vela, la protagonista, adolescent amb baixa autoestima, manifesta aquesta conducta que per designi de l’autor la lliga a l’obra Edmond Rostand, per acabar sobreposant-se a aquesta situació.

La suposada avorrida classe de Literatura Universal que es podria cursar a qualsevol institut, serveix a l’autor per anar repassant amb pinzellades subtils els grans escriptors, moviments i obres referents d’aquesta assignatura, en una novel.la estructurada en tres actes: l’Ilíada, l’Odisea,  Sófocles, Èsquil, Virgili, Horaci, Safo, Bocaccio, el Decameró, el Trecento, Dante, la Divina Comèdia, Petrarca, Shakespeare, Romeu i Julieta, el Segle d’Or, Garcilaso de la Vega,…

Però és l’obra d’Edmond Rostand la motivació per fer-ne una adaptació, assajar i representar-la, al mateix temps que els participants es van coneixent, van aprenent, van creixent com a persones d’on sortirà una relació d’amistat treballada gràcies a l’impuls de la professora, tot i que en un principi, els hi resulta misteriosa i caòtica.

El desenvolupament del dia a dia a l’institut comporta també interacció amb la nostra realitat més propera, on s’entrellacen els clàssics amb referències actuals com ara Harry Potter, Mary Poppins, Bones, Cat Stevens, John Lennon, Mario Bros, Joc de Trons, El senyor dels Anells, Francoise Hardy…

I l’acte final és on la màgia del teatre fa acte de presència: atrezzo, llum, so, música, vestuari, escenari i molts, molts nervis. Però ja se sap: el teatre és una successió d’obstacles que condueix irremeiablement al desastre…però que sempre acaba bé!

Una novel.la juvenil que connecta amb el públic lector i que té només un sol protagonista i aquest és un nas. Un nas cèlebre, desproporcionat. El nas d’un heroi nascut a Bergerac i de nom Cyrano.

Ressenya de Montse López per al @memodepeix

Em dic A / Yo soy I

Em dic A, de Steve Tasane publicat per Faktoria K (Narrativa), 2021. Publicado en castellano: Yo soy I

Coberta llibre "Em dic A"

El diari d’«A» no parla de festes d’aniversari en família o de l’escola i els amics, parla d’infants en un camp de refugiats que recullen engrunes de pa en el fang.

El dia que fa deu anys, “A” decideix començar a escriure un diari que parla de la seva vida i de la de cinc infants més no acompanyats.

Cap d’ells no tenen documents ni família, no tenen el llibre de vida, com anomenen al passaport, i per tant sense documentació, no existeixen oficialment.

Sense el llibre de vida  no pots fer res. Per començar no pots demostrar que ets qui diu que ets.

“A” desitja una vida feliç on el seu llibre de vida hauria d’estar ple de fotos d’ell somrient: somrient a la seva família i als seus amics, tots reunits al voltant de la càmera, cridant: “”Lluiiiís!”.

Sobreviuen en la misèria, però no renuncien als seus somnis ni a mantenir viva la intenció de pertànyer, de tenir un lloc que sigui casa seva.

L’instint de supervivència i l’enginy es barregen sempre amb l’alegria i els jocs dels infants enmig d’un espai terrible com és un camp de refugiats on el futur no presagia bons auguris.

Steve Tasane és poeta, novel·lista i activista i «Em dic A», publicada el 2018, va ser la seva tercera obra de ficció per a públic juvenil.

Els seus llibres figuren en les llistes de les millors lectures sobre diversitat cultural dels últims 50 anys i formen part de les seleccions de The Guardian.

Ressenya de Montse López (col·laboradora del blog)

Em dic Joan i crec que sóc dolent

Entre les novetats d’aquesta setmana la nostra psicòloga particular, la Meritxell Almirall ens ha presentat aquesta novetat d’Agnès Brossa publicat per Eumo editorial: Em dic Joan i crec que sóc dolent

ESCOLTA COM ENS EL PRESENTA AL PROGRAMA

El títol del llibre ja ens crida l’atenció i és que l’Agnès Brossa, psicòloga infantojuvenil i forense en àmbit de família, fa un recull de situacions en primera persona de situacions que es troben els infants o els pares i com es faria l’acompanyament per resoldre les situacions.

Com és el cas del protagonista que dona títol al llibre. En Joan que no para quiet, que es vol portar bé però no li surt. Els companys li diuen que molesta. Li donen ordres i no es capaç de seguir-les. L’Agnès fa un recorregut per les diferent situacions per tal de que els lectors puguin extrapolar a situacions personals…

La psinopsis de l’editorial diu:

En Joan, de set anys, no s’està mai quiet, es distreu i no para atenció. L’Alèxia té cinc anys i no se li pot dur la contrària perquè sempre està enfadada. En Miquel, de quatre anys, és tossut i té una fixació amb el color vermell; si ha de pujar en un cotxe d’un altre color fa una rebequeria. La Laura, intel·ligent i sociable, fa segon de primària i encara li costa molt de llegir.

En Joan, l’Alèxia, en Miquel i la Laura, i tants nens i nenes com ells, serveixen a Agnès Brossa per parlar de criatures amb problemes de conducta, d’aprenentatge o d’hàbits i de com ajudar-les a créixer.

L’autora anima mares, pares i mestres a no ignorar les dificultats que presenten alguns infants, que no avancen adequadament en el llenguatge, que tenen por, que no saben dormir sols, que no volen separar-se dels pares… i els ofereix pautes educatives específiques per ajudar-los a madurar en tots els sentits.

ESCOLTA EL PROGRAMA

 

Què en fas d’una idea?

Saps quan tens una idea? Una idea d’aquelles que no saps com ha aparegut dins el teu cap, ni que hi fa allà… Una idea que et segueix a tot arreu i que fins i tot de vegades no et creus que pugui ser teva.

Però tot i que la ignoris i la vulguis deixar de banda. Ella sempre hi és allà…

Els que tingueu una mentalitat creativa sabeu molt bé de què us estic parlant, i tots els peixets també ja que els infants tenen el do de la imaginació (fins i tot alguns no la perdem al llarg de tota la vida…).

ESCOLTA EL PROGRAMA ON PRESENTEM L’ÀLBUM

Doncs això, justament això és el que ens presenta Birabiro al seu darrer àlbum publicat:

Què en fas, d’una idea?

Un conte de Koby Yaada i il·lustracions de Mae Besom que no us deixarà indiferents… L’autor a la dedicatòria (intueixo que a les seves filles) diu:

Per a la Shale i l’Ever. Recordeu-ho sempre: una sola idea ho pot canviar tot.

I és que la idea d’aquest àlbum (una idea que la il·lustradora ha donat vida amb la forma d’un ou amb corona), és la protagonista juntament amb l’infant que l’ha tingut. Una idea màgica que el fa sentir millor quan està a prop seu i que li demana força atenció, però sembla ser que ningú no ho entén i quan l’ensenya li diuen que no és bona, massa estranya, una pèrdua de temps i que no en sortiria mai res…

Aquest fantàstic àlbum dona resposta a la pregunta del seu títol amb una explosió de color que parteix precisament de la idea que va transformant la il·lustradora al llarg de les pàgines i a mida que la idea va creixent i va envaint la vida del seu creador.

Un llibre amb el que tots els creatius us sentireu identificats i que segur que us despertarà un somriure. Preneu nota!

Què en fas, d’una idea? de Koby Yamada i Mae Besom publicat per Birabiro, 2017. ISBN:9788416490424

Vols veure una mostra? clica aquest enllaç