Colors

Vermell: Història d’una cera de colors de Michel Hall publicat per Takatuka, 2017.
La protagonista és una cera de color vermell (això és el que diu la seva etiqueta) però el que veus com a lector és que en realitat és de color blau. I és clar! No se’n surt quan pinta coses del color que diu la seva etiqueta… El seu mestre (un llapis) li diu que ha de practicar més, fins i tot algunes de les seves companyes ceres l’animen a aconseguir-ho. Primer la cera escarlata dibuixa una maduixa per tal que la cera vermella en faci una altra…
Fins que un dia va fer una nova amiga que li fa veure el seu color real. Un informació que com a lector estàs esperant des de que comences a llegir el conte.

El dia que les ceres de colors van tornar a casa d’Oliver Jeffers publicat per Andana.

Un dia en Duncan i les seves ceres de colors estaven pintant feliçment quan van arribar un munt de postals estranyes… La cera granat que fa dos anys es va perdre pel sofà; la cera de color pèsol que ha decidit canviar-se el nom i anar a veure món; la cera de color vermell neó que es va quedar oblidada a l’hotel de les darreres vacances… i moltes altres noves ceres de colors que ens contaran les seves divertides aventures per tot arreu.

De quin color és un petó? ha estat avui el Llibre Tresor de la setmana,un conte del que és autora i il·lustradora i que ha estat publicat per Animallibres, 2015.

Un àlbum dolç i tendre on la protagonista, la Mònica o Minimoni com la coneixen explica que entre totes les coses que li agrada fer: anar en bicicleta, menjar pastissets de crema de maduixa, escoltar els contes que li explica la mare, cuidar de les plantes que tenen al balcó… el que més li agrada és pintar! Pinta un munt de coses: marietes vermelles, cels blaus o plàtans grocs però un dia s’atura i se n’adona que no sap de quin color són els petons: De quin color deu ser un petó??

El monstre de colors d’Anna Llenas, publicada per Flamboyant.

El monstre de colors avui s’ha llevat estrany, confós, atabalat… ben mirat, no sap què li passa. I és que sabeu què li passa?? Doncs que s’ha tornat a embolicar!

S’ha fet un garbuix amb totes les emocions i totes barrejades ja sabeu que no funcionen bé!

Ha de separar-les i endreçar-les cadascuna dins un pot!

L’alegria, la tristesa, la rabia, la por, la calma… cadascuna te el seu color: groc, blau, vermell, negre, verd… Els vols descobrir?

El dia que les ceres de colors van dir prou  d’Oliver Jeffers publicat per Andana
Una a una, totes les ceres li expliquen el seu descontent en la manera d’utilitzar-les: la cera vermella està cansada de ser la que més treballa, la cera beix de que la confonguin amb el color marró clar, la blanca se sent buida, la groga i la taronja no paren de discutir! A mida que passes les pàgines la lectura desperta l’interès del lector per saber què diran cada una de les ceres que saps que encara no han dit la seva. Alhora que pel cap, almenys a mi m’ha passat, vas pensant com se’n sortirà en Duncan. I molt bé que se’n surt! Però no desvetllarem res en aquesta ressenya. Caldrà que ho esbrineu vosaltres mateixos.

El somni d’en Mateu de Leo Leonni publicat per Hipòtesi, 2013.somni+mateu+hipotesi

..Els ratolins eren molt pobres, però tenien grans esperancesper al Mateu. De gran, potser arribaria a ser metge.

Aleshores menjarien formatge parmesà per esmorzar,per dinar i per sopar. Però en preguntar a en Mateuquè volia ser de gran, els va contestar:
–No ho sé… Vull veure món.
Però en Mateu no s’esperava que la visita a un museu li fes veure la vida de colors i allà descobrís l’amor i el seu futur…

La màgia dels colors de Ricardo Alcántara i l’il·lustrador vilanoví Sebastià Serra.

Es tracta del nou títol i número 14 de la Col·lecció Ginjoler de contes adaptats a la Llengua de Signes Catalana del Cep i la Nansa edicions.

A la Mariana li encanta poder triar la seva roba i just quan fa vuit anys la seva mare li diu que a partir d’aquell moment ella ho podria fer tota sola. Li encanta vestir-se de color rosa per sentir-se com una fada, quan es vesteix de color verd se sent com un follet i quan va de negre com un autèntic pirata… però llavors enyora vestir-se d’altres colors… com ho podrà fer? Penseu que descobrirà la màgia dels colors?

Los colores de Elmer de David MCKee publicat per Anaya… Segur que molts de vosaltres coneixeu a aquest curiós elefant, oi? L’Elmer és un elefant molt especial perquè és diferent de la resta d’elefants precisament pels seus colors: negre, lila, blau, verd, groc, taronja… quin és el teu color preferit?? L’Elmer els te tots! A les biblioteques trobareu uns quants contes d’aquest peculiar elefant.

Els més peques podeu seguir amb el llibre: L’artista que va pintar un cavall blau de Eric Carle publicat per Hipòtesi-Kalandraka… un homenatge al pintor alemany Franz Marc a qui li agradava pintar animals de colors brillants i extranys: Un cocodril vermell, una vaca groga… Els vols descobrir tots?

Un llibre per als més petits per llegir amb companyia… us llibre sobre els colors que us encantarà!!

Pequeño azul, pequeño amarillo de Leo Lionni publicat per Kalandraka.

Un dia la mare blava li va dir: “He de sortir, espera’m a casa” però el Petit blau no li va fer cas i va sortir a buscar al petit groc que vivia al davant de casa seva. El va buscar i buscar fins que el va trobar i sabeu què? Que es van fer una forta abraçada… tan forta tan forta que els seus colors es van barrejar. Sabeu què passa quan barreges el color blau i el groc? No us perdeu aquest conte…

I seguint aquesta mateixa línia Vermell, blau, groc: com van aparèixer els colors de Edoardo Bardella Rapino i Ereic Battut publicat per Joventut. La història comença així: Al principi hi havia tres colors: vermell, blau i groc. Aquests tres eren amics de debó i jugaven junts… però un dia jugaven a empaitar-se i va passar una cosa extraordinària. El vermell i el groc es van abraçar ben fort i de sobte van quedar units i va sorgir un altre color: el taronja… ja us podeu imaginar com van quedar de sorpresos, no?

Un altre conte que us recomanem sobre els colors: La reina de los colores de Jutta Bauer publicat per Lóguez. Un matí la reina Malwida, la reina dels colors es va posar davant de la porta del seu castell i va cridar a un dels seus subdits: Blau!! I el blau es va presentar davant d’ella. El blau era suau i delicat, va saludar la reina i va cobrir de color el cel. Després va cridar al vermell que era molt agosarat i li agradava el perill, el groc era càlid i lluminós però també podia ser esquerp i primmirat així que la reina i el color groc es van barallar. El blau va voler intervenir per aturar-los i el vermell tot curiós també va posar el nas… i patapam! Tot es va tornar gris…

Llibres per jugar: Si vols viure una autèntica aventura amb els colors entra en el llibre Colores colores de la Kveta Pacovska publicat per Kókinos. Les seves imatges són un autèntic arc de Sant Martí que convida a la dansa i que submergeix al lector en una festa de creativitat. Un llibre per explorar el món dels colors que segur que t’atrapa.

Els colors d’en Silvà de Daniel Nesquens i Mariona Cabassa publicat per Baracanova de la col·lecció Peix Volador. Hi havia una vegada, fa molt de temps, un vell que somiava volar com ho fan els ocells: més enllà dels núvols, solcant la Terra d’una banda a una altra… Volar tan alt que pogués tocar el cel amb els dits. Aquesta és la història d’en Silvà, un vell pescador que dedica els últims anys de la seva vida a buscar un somni. Perquè, els somnis, prou que valen un esforç.

Sí, una altra recomanació és La merienda del señor verde de Javier Sáez Castán publicat per Ekaré. Quan el senyor verd va convidar al senyor groc, el senyor porpra, el senyor blau, el senyor burell i el senyor negre a berenar a casa seva no es podien imaginar el que trobarien allà. Al món del senyor verd, tot és de color verd… al món dels senyor groc, tot és de color groc, al món dels senyor blau, tot és de color blau…. Què penseu que van fer quan van llegir el rètol que els ensenyà el senyor verd darrera de les cortines en una porta amagada? Voleu saber que deia? Doncs deia:

Aviso a los señores colores: ¡Se atreveran a descubrir el verdadero color de las cosas? Crucen la puerta y lo verán. Pero recuerden: se trata de un viaje sin retorno. Uuuiiii quin misteri!!

Un altre conte per als que us agraden les històries tendres de l’Àfrica: El color dels ulls de Yves Pinguilly i il·lustracions de Florence Koenig publicat per Intermon Oxfam.

Aquest conte ens explica la història de la Fati una nena d’un poblat africà a qui li agrada dormir bocaterrosa. La Fati és cega i per això sempre necessita algú que la guiï per anar amunt i avall. Un dia quan va anar a pescar amb el seu amic Issa al gran bassal va pescar un barb màgic que li va donar dues de les seves escates per que les poses al damunt dels seus ulls… voleu saber què va passar? Doncs llegiu aquest conte i el color dels seus ulls segur que us sorprendrà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s