De quin color és un petó? ha estat avui el Llibre Tresor de la setmana,un conte del que és autora i il·lustradora i que ha estat publicat per Animallibres, 2016.
Un àlbum dolç i tendre on la protagonista, la Mònica o Minimoni com la coneixen explica que entre totes les coses que li agrada fer: anar en bicicleta, menjar pastissets de crema de maduixa, escoltar els contes que li explica la mare, cuidar de les plantes que tenen al balcó… el que més li agrada és pintar! Pinta un munt de coses: marietes vermelles, cels blaus o plàtans grocs però un dia s’atura i se n’adona que no sap de quin color són els petons: De quin color deu ser un petó??
Catálogo de besos de Raquel Díaz Reguera publicat per Thule,
Us ho imagineu? Tot un catàleg de petons de tot tipus!! Ara ja van per la quarta edició i es que és un llibre fantàstic! No ens estranya gens que la Ratoliva l’hagi triat com a llibre tresor aquesta setmana. Tot aquest recull de petons és de la Raquel Díaz Reguera, que a més de recollir-los, els ha ordenat, els ha descrit i els ha donat vida amb les seves il·lustracions que combinen dibuix i fotografia com un collage…
Així doncs dins aquest Catálogo de besos podem trobar per exemple…. El petó perdut. Voleu saber quin petó és? El llibre diu així:
Diu que hi ha proves físiques de que existeixen. Per què apareixen a les fotografies dels nuvis el dia del casament entre convidats i flaixos de les càmeres de fotos. Però que amb el temps queden perduts en la memòria fins a convertir-se en una altra cosa… N’heu vist algun d’aquests?
La descripció segueix però us volem parlar d’altres petons que recull el llibre: petó metralleta, petó de convertir prínceps en granotes (sí, sí, prínceps en granotes i no al revés com passa en algun conte!), el petó de demanar perdó, el petó de bona nit, el petó enverinat… o el petó inevitable! Aquest és especial: diu el llibre que hi ha moltes variants d’aquest petó però que tots comparteixen la mateixa característica; i és que mai, mai, mai, sota cap concepte es poden evitar. És clar! Per això és el petó inevitable, no?
Diu que pot reposar als llavis molt de temps però que tard o d’hora trobarà el seu destí, que crema a la boca o a la imaginació i que si els deixem massa temps ens poden decepcionar així que si en teniu algun de guardat no dubteu a donar-lo el més aviat possible!!
Els petons es poden fer de moltes maneres i això varia, també, segons el país on es facin. Val a dir que hi ha països on els petons no es fan amb els llavis, com per exemple es esquimals. Sabeu com es fan petons? Doncs fregant els seus nassos (segur que ho fan per entrar en calor perque allà on viuen fa molt de fred!)
De petons n’hi ha de molts tipus: petons de papallona, petons de vaca, petons d’amistat o petons de peix… si no que us ho expliqui en Tonet, el més petit de la família petons del conte Tots els petons del món de la Montse Panero i la Mercè Galí. A totes dues, autora i il·lustradora les hem tingut de convidades al programa i ja sabeu que podeu tornar escoltar les seves entrevistes aquí mateix, oi?
Tots els petons del món és el títol número 16 de la col·lecció Ginjoler, una de les nostres preferides al MCG perquè és una col·lecció de contes adaptats a la LSC que publica El cep i la nansa edicions. Aquest és la nostra primera recomanació d’avui. Un conte on els desxifradors del codi lector podeu practicar la lectura perquè la part adaptada del text està escrita en lletra de pal.
I seguim amb contes sobre els nostres protagonistes, els petons, amb un conte pels més petits de la casa: Ja n’hi ha prou de petons! De Virginie Soumagnac i Manuela Monari publicat per Tramuntana.
Mare aquest vespre no vull petons! Prou! Estic cansat de sentir-me sempre aixafat, asfixiat, empentat, petonejat! Els petons són molls, melosos, enganxosos, ensucrats, sorollosos.. em fan urticària!!
Ui… penseu que al petit osset d’aquest conte no li agraden els petons? Aquests que fem els pares i les mares abans d’anar a dormir?? Bé…si llegiu el 
conte ho esbrinareu.
Més contes per als més menuts de la casa amb Petonets de Jeong Ho-seon també publicat per Tramuntana. Un conte molt visual carregat de petons: Mua! Mua! Mua! Mua! Mua! Mua!
Als més menuts també us volem recomanar La provisió de petons de la Zea de Michel Gay publicat per Corimbo. A la petita Zebra Zea, se li acostava el dia de marxar de colònies. Per davant l’esperava tota una nit fora de casa i això la feia patir. Sentia por per dormir lluny dels seus pares. Però, aquests van tenir una bona idea, ja que abans de marxar li van fer una bona provisió de petons. Així, van aconseguir que la Zea marxés contenta i no sentís por per estar lluny.
I ara.. Atenció de nou als desxifradors del codi lector que la següent proposta és un conte de petons en lletra de pal!
Petons per a cada moment d’Anoine Guilloppé publicat per MacMillan. El petó ha arribat tot jugant en el llac, vora el parc, damunt el gel, a sota el cel. Jugant al gronxador, a la tardor…Amb el pare content per la primera dent o sota l’oratge, quiets com una imatge…
Un conte dolç com els petons amb un munt d’animals que en forma de vers ens mostren com de bonica és la natura. 
Ara que ja portem uns quants petons… Gínjols… volsaltres sabeu Per què ens fem petons? Potser alguna vegada, o moltes us ho heu preguntat… Doncs si llegiu el llibre que porta aquesta pregunta com a títol de la Carmen Gil i la Maria Teresa Cáceres publica per Parramón segur que sortiu de dubtes… a més descobrireu com es fan petons a diferents llocs del món. Sabíeu que els homes àrabs es petonegen un munt de vegades per saludar-se? Diuen que l’abraçada la van 
inventar ells. Segons es creu els homes de les tribus nòmades del desert que sempre anaven d’un lloc a l’altre, quan es trobaven es tocaven per comprovar que no duien armes: diuen que aquestes van ser les primeres abraçades!
Ara és el torn de les recomanacions per als més avessats lectors: Petons de formatge de David Paloma de PAM que recull una selecció de contes amb gustos molt diferents, com els petons! Intensos com el deu nerviós, aromàtics com El poder de la remolatxa o cremosos… com els Petons de formatge!
Una altra recomanació pels més grans és Ningún beso para mamá de Tomi Ungerer publicat per Anaya. A Toni Zarpas, el gat protagonista no li agraden gens els petons i la seva mare, no ho entén. Ella el tracta com si fos un bebè i el Toni no ho suporta! Ell és el gat més trapella de la classe, el que fa més bromes (pesades) i mai fuig d’una baralla… Fins que un dia tot canvia… voleu saber perquè? Doncs ja ho sabeu!
I per acabar, no volem deixar de mencionar el llibre Un petó de mandarina d’Eulàlia Canal publicat per Barcanova. El Tavi s’enamora de la Vanina el primer dia que la veu asseguda a la classe. Ella ha arribat d’un país llunyà, envoltada de misteris. El Tavi no tindrà el camí gens fàcil: cada vegada que es vol acostar a la Vanina, el Ricky i els seus col·legues li barren el pas. Això l’ajuda a descobrir que hi ha una pila de coses d’ell mateix que no sabia, i que, quan s’ho proposa, pot arribar lluny.
MEMORIA DE PEIX 