Ocells

Calvin, vés amb compte! de Jennifer BerneCalvin, vés amb compte! L’ocell lletraferit ha de portar ulleres, de Jennifer Berne i il.lustracions de Keith Bendis publicat per TakatuKa, 2016

Un bon dia en Calvin va a la biblioteca, un dels seus llocs preferits, hi descobreix que té problemes de vista: li costa llegir algunes paraules, confon una gallina amb un dinosaure i ensopega amb la cadira. La bibliotecària li explica que segurament és un cas de vista cansada. El nostre lector va a l’optometrista. Unes ulleres molt guais l’ajudaran a veure-hi amb claredat altre cop, però també el convertiran en l’únic estornell amb binocles. Després d’aguantar la befa dels seus companys, s’endinsarà al bosc i es posarà en un bon embolic. Aquest ocell tan espavilat podrà utilitzar els seus coneixements per salvar-se?

rellotgeNomés és un rellotge de Roberto Aliaga i il·lustracions de Amrei Fiedler publicat per La Fragatina, 2016.

La Marmota està molt contenta perquè pel seu aniversari li han regalat un rellotge. No és un rellotge qualsevol, és “el seu rellotge!”.

“… Era un rellotge petit, amb nombre i agulles. Dotze nombres i tres agulles. Se li havia de donar corda a les nits. I quan la Marmota se l’apropava a l’orella, podia sentir el seu tic-tac, tic-tac, tic-tac…”

Amb aquell rellotge podria saber en quin moment del dia estava i no arribaria tard a l’escola. I efectivament! Dilluns arriba la primera a l’escola i tots els animalons es sorprenen molt:

“… Com és que has matinat tant? Et vas quedar aquí tancada? O és que has caigut del llit?…”

La Marmota molt orgullosa ensenya el seu regal, però aleshores arriba la Garsa i quan veu a la Marmota tota cofoia mostrant el seu regal li diu:

“…Bah, si és només un rellotge!…”

Llegeix la ressenya completa al blog

Quin vent  de Rob Biddulph, publicat per Andana Editorial, 2015.

Un dia de vent, un estel flamant, per a en Blau, el pingüí, és el vol inaugural. Però, l’estel puja amunt, el vent bufa fort, i en Blau s’enlaira de cop. On el deu portar l’estel? La colla d’en Blau, en Pere, en Raimon, en Marcel i en Bernat viuran aventures arreu del món, fent noves amistats, per allà on passin que el dugui el vent. Però la història s’embrolla! Mar endins se’n va tota aquesta colla… Amb un altre dia de vent, un altre estel ha arribat. “No, gràcies”, diu en Blau, “Els viatges s’han acabat”. Una lliçó apresa. I no es pot negar que le nostre pingüí no és fet per volar !

Un hogar para pájaro, a càrrec de Pilip C. Stead publicat per Océano Travesía, 2015.

Estem davant d’una fàbula conmovedora i  divertida protagonitzada per una granota fora de sèrie, Vernon, que quan es trobava buscant estris interessants de cop i volta va trobar a Pájaro, un ocell de fusta. I malgrat ser un objecte inanimat, Vernon suposa que és real encara que molt tímida i és per això que no parla massa. Així doncs, Vernon presenta a Pájaro als seus amics: Zorrillo i Puercoespín. Aquest conte està dirigit als lectors més menuts, o no, i narra el viatge en bot que emprenen amb la finalitat de trobar una llar per al seu nou amic. Una aventura sobre l’amistat, al marge de la veritable identitat de l’ocell.

Voleu conèixer una mica més al Vernon i a Pájaro?

Ocellets, ocells i ocellots. Lola CasasÒscar Julve (il). Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2015.

Un recull de 40 aus classificades com el seu títol indica en Ocellets com la Cuereta blanca, el pardal, les orenetes o el pit-roig, ocells com el cucut, l’abellarol, la garsa o l’esparver i ocellots com el bernat pescaire, el flamenc, el voltor o el corb.

Però aquest llibre no és només un llibre de poemes com tots us podeu imaginar sortint de la poetesa Lola, no. El llibre que us presento a més d’incloure un poema dedicat a cada un dels 40 ocellets, ocells i ocellots, inclou informació de cada un d’ells. Una informació que desvetlla algunes curiositats com ara que la Cuereta blanca es desplaça per terra i que per això els italians l’anomenen Ballerina bianca. O que la femella del cucut aprofitant la seva absència pon els seus ous al niu d’una altra au i l’abandona. Que el Gaig és un gran vigilant del bosc. Que el Trencapinyes és un dels ocells més singulars de Catalunya o que el Gall fer és una relíquia de l’època glacial.martinet

A més la Lola a banda de la informació que dona de cada una una de les aus, inclou el nom de l’au en llatí, la seva mida i l’hàbitat. Com és nota que ha dedicat tota la seva vida a fer de mestra!

Amb Ocellets, ocells i ocellots, els nens i nenes, i els mestres trobaran un llibre ideal per conèixer aquests animals a l’hora que poden gaudir dels poemes de la Lola.

Un llibre amb la guinda del pastís aconseguida amb les il·lustracions de l’Òscar Julve que amb el seu estil alegra les pàgines d’aquest llibre amb unes il·lustracions carregades de llum que enriqueixen els textos de la Lola a l’hora que hi donen un toc d’humor.

ocells_cigne

Al final del llibre la Lola relaciona en un epíleg les ansies de l’ésser humà per volar com els ocells amb un munt d’artilugis i invents que han anat apareixent al llarg de la història: l’escombra de la bruixa, elparacaigudes, l’Ala Delta, el Globus, l’helicòpter o l’avió… o aquelles que tot i tenir ales de volar… res de res: el gall i la gallina, el pingüí, el molinet o l’aerogenerador… Cadascun d’ells acompanyat del seu poema.

ELS NENS T’ESTIMEN
GRASSONET I INFLAT.
AMUNT, AMUNT.
SENSE AIRE I CANSAT?
AVALL I PUNT!

El llibre es tanca amb un recull de peces musicals protagonitzades per ocells o on apareixen els seus cants en algun fragment, i una completa bibliografia al voltant dels Ocellets, ocells i ocellots!

Cara de pardal de Rocío Bonilla publicat per Animallibres.
En Berenguer, el nen protagonista del nostre conte està molt amoïnat perquè la veïna del tercer, la senyora Fenollosa li ha dit que té cara de pardal i ara s’ha capficat pensant que potser és un ocell, fins i tot s’ha fet una disfressa per provar si pot volar… Un conte amb un toc d’humor amb el que passareu una bona estona. 

Un altre conte, ara per als més petits és: El lleó i l’ocell de Marian Dubuc publicat per Tramuntana.
El lleó i l’ocell és el clar exemple d’un àlbum il·lustrat: poc text i unes imatges que per sí soles donen vida a la narració… Un conte que ens explica la història d’un lleó que es troba a un ocell ferit a qui acull a casa seva quan els seus companys de viatge han migrat a la recerca del bon temps. De tot allò que viuen junts durant l’hivern i de com s’han d’acomiadar al cap d’un temps…

L’Ocell i el lleó ens parla de l’amistat, de la paciència i de la perseverança d’un lleó molt humanitzat i un ocellet amb grans valors.

Un llibre que segur que us agradarà i que a més d’ocells té als llibres com a protagonistes és: En Calvin no sap volar: la història d’un ocell lletraferit, de Jennifer Berna i il·lustracions de Keita Bendis publicat per Takatuka.
En Calvin és un estornell que neix rodejat d’una gran família. Com la resta d’estornells, descobreix el món quan cau del niu, però mentre els seu germans descobreixen l’aigua, l’herba o els cucs, ell descobreix un llibre!
I mentre la resta d’estornells aprenen caçar i a volar, en Calvin aprèn a llegir i descobreix el gust per la lectura.
Els cosins d’en Calvin el van advertir: – Hauries d’aprendre a volar. En un parell de dies haurem de marxar!
I es que els estornells cada any migren al sud a la recerca del bon temps i quan això va passar, en Calvin s’ho va haver de mirar des del terra: no sabia volar…

En Calvin no sap volar es un conte fantàstic que ens parla de l’amistat. que demostra una vegada més com es pot gaudir de la màgia de la lectura i de tota la saviesa que guarden els llibres al seu interior.

Pequeño pájaro de tierra, de l’Oliver Scherz i la Eva Muggenthaler, editat per Lóguez. Aquest petit ocell ja veureu que en realitat no és un ocell… “Yo quiero volar” diu el Talp que és tan petit com una fulla de roure, i salta molt amunt, fins al sostre de la seva habitació. “Nosotros vivimos bajo tierra, nosotros no volamos” li diu la seva mare. “Entonces soy un pájaro de tierra”, pensa el petit Talp. I és que el seu desig de volar és tan gran que no para d’intentar-ho, fins a convertir-se, al final d’una gran aventura, en un petit ocell de terra.

  • Corre, pardalet de Brigitte Weninger i il·lustracions d’Anna Anastasova publicat per Juventut, 2012.

El petit pardal i el ratolí jugaven junts molt sovint. Però un dia de turmenta, l’ocell va caure a terra. Quan va despertar-se no es podia moure, necessitava ajuda. Tot i el consol del seu amic el ratolí sabia que res no tornaria a ser igual que abans, no podia volar… però sí que podia aprendre a córrer pel camp!

– La curiosa historia del señor pájaro de Piret Raud publicat per Libros del zorro rojo, 2011.

Al señor pájaro no le interesaba construir nidos, tampoco le importaba cantar y ni siquiera le gustaban los festivales de canciones. Aquello era aurrido y vulgar…

-Solo deseo hacer cosas diferentes, ver el mundo y vivir distintas experiencias.

Així és com comença la història d’aquest estrafolari ocell que recorre món intentant ser una altra cosa diferent: un coixí rosa, un eriçó, un ninot de neu o una pastanaga… fins que es troba amb una bonica ocelleta…

  • La gran orquestra del bosc de Guido Van Genechten publicat per Símbol, 2011.

A la primavera, si t’aixeques d’hora, pots sentir com els músics de la Gran Orquestra del Bosc van afinant. En despuntar el dia, el director d’aquesta orquestra fa un senyal i comença el concert.

  • Banyeta va, banyeta ve de Pere Pons i Clar i Isabel Ferrer Riu. Barcelona: Cruïlla, 2011.

El cargolet està tip d’arrossegar-se per terra. El que vol és volar, igual que les papallones, les marietes o els escarbats. Un dia mentre mira embadalit un estol de gralles veu una que es separa del grup i s’acosta a ell. La gralla no s’hi veu bé i ha perdut les seves companyes de viatge.

Aleshores en cargolet s’ofereix a acompanyar-la fins a l’estol, se li enfila al capdamunt i comencen a volar… Així comença un viatge ple de peripècies i perills que portarà al cargolet molt lluny de casa seva…

  • Un poco perdido de Chris Haughton publicat per Milrazones, 2011.

Un pequeño búho se adormece y cae al suelo, perdiendo a su mamá. La busca por todo el bosque con ayuda de una ardilla, que le va sugiriendo una mamá tras otra… hasta que la rana ayuda a ambos a encontrar a la verdadera madre.

MÉS CONTES DE MUSSOLS

  • Kiwi. Grégoire Reizac. Barcelona: Takatuka, 2008.

L’ocellet Kiwi va néixer sense ales i amb moltes ganes d’aprendre a volar. A força d’enginy i voluntat, en Kiwi troba la Pétala de Pep Brunomanera de solcar els aires amb els seus companys.

  • Pétala de Pep Bruno i Luciano Lozano publicat per OQO.

La Pétala és un ocell que s’adona que no hi ha aigua, i va a la casa de la pluja a veure què és el que passa. Allà la rep un drac ferotge. S’haurà emportat ell tota l’aigua? S’hi enfrontarà la nostra valenta protagonista?

  •  ¡Tú puedes! Ole Könnecke. Santa Marta de Tormes: Lóguez, cop. 2010.

A veces, los desafíos de la vida son mayores que el valor y las fuerzas disponibles. Entonces sólo ayuda algo: Cerrar los ojos y adelante. Y cuando los abres de nuevo, la vida es, de pronto, más bella.

Amb el mateix protagonista podeu llegir:

¡Mucha suerte! A veces se quiere algo, a veces se busca algo, a veces se espera algo y entonces es absolutamente imprescindible.

  •         príncep+embolics+Roberto+Aliaga+OlmosEl príncep dels embolics de Roberto Aliaga i il·lustracions de Roger Olmos publicat per Baula, 2009.

El príncep dels embolics és un corb que un dia s’acosta a una alzina i li pregunta al tronc si ell és qui mana. Manar sobre què? li respon. Aquí tot té vida. O manes o obeeixes benvolgut tronc li diu llavors. Gira cua, alça el vol i se’n torna per on havia vingut… L’endemà però torna, aquesta vegada per parlar amb les fulles de les branques més altes. Després de parlar amb les fulles marxa, i l’endemà hi torna, però per parlar amb les arrels… ai, ai ai! que aquest príncep dels embolics porta una de cap!!

  • El oso y el cuervo de Monica Klose i il·lustracions d’André da Loba publicat per OQO, 2007.

L’ós volia volar i el corb volia ser fort com un ós… Com ho podrien aconseguir? La sol·lució semblava fàcil només s’havien de canviar les ales per braços… o no?

  • L’Àfrica d’en Zigomar. Philippe Corentin. Barcelona : Corimbo, 2004.
El ratolí Pipiolí és un ratolinet inquiet que vol veure món. Primer intenta que el dugui a l’Àfrica la seva amiga Gineta, però pesa massa pera ella.Després ho intenta amb les cigonyes, però s’adona que se’l poden menjar…
Finalment la merla Zigomar accedeix a endur-se’l. Fins i tot s’hi afegeix unagranota. De camí cap a l’Àfrica Pipiolí i la granota diuen que van en direcció contrària a les oques. Però Zigomar no en fa cas i afirma que coneix perfectament la ruta i que el primer que veuran és un elefant. Quan hi arriben, efectivament, veuen un animal de grans ullals…
Per a més grans…
  • Vola qui vol. Miquel Desclot ; il·lustracions de Jordi Vila Delclòs. Barcelona: Cruïlla, 2008.

Dos ocells molt diferents emprenen plegats un viatge. En la recerca de nous horitzons passaran moments de perill, descobriran l’amistat, altres maneres de viure i altres costums… I l’amor, que tot ho capgira.

  • Mariluz Avestruz de Rachel Chaundler i il·lustracions de Bernardo Carvalho, publicat per OQO, 2007.

Mariluz Avestruz tiene una magnífica cola. Por la noche, para no aplastarla duerme con la cabeza enterrada y con la cola al aire libre. Una mañana, al despertar, estira el cuello y siente que su cabeza no se mueve. Mariluz patalea, dobla las rodillas, menea la cola y tira, tira, y tira… pero su cabeza está atrapada y de ahí no se mueve. Si quiere soltarse, no tendrá más remedio que pedir ayuda.

I si voleu saber moltes coses sobre els ocells, no deixeu de mirar aquests llibres:

– Les 50 aus més comunes .Penas Patiño, Xaquín. Barcelona : Salvatella, 2010.
Aus.Brinkley, Edward S. Barcelona : RBA : La Magrana , 2005.
 – La Meva primera guia d’ocells.  José Luis Gallego. Barcelona : La Galera, 2011.
L’Ocell . Mettler, René . Barcelona : Cruïlla, 2010.

– Els Ocells. Julivert, Maria Àngels. Barcelona: Parramón, 2005.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s