Un barret molt antiquat d’Emily Gravett publicat per Picarona, 2017.
En Harbet té un barret. En realitat és una gorra, una gorra una mica antiquada. Però, què ha de fer? Ha de seguir l’última moda o, senzillament, ser ell mateix?
Un conte que ens pot fer adonar que intentar seguir el que fan els altres potser no és el camí 😉
Jo vaig amb mi de Raquel Díaz Reguera publicat per Thule, 2017.
A una nena li agrada un nen, però el nen no es fixa en ella, no la mira. Què pot fer? Els seus amics li aconsellen de tot: que es tregui les cues, les ulleres, el somriure, les pigues, les ales, que no sigui tan xerraire. El nen per fi s’ha fixat en ella, però, amb tant treure’s coses, fins i tot han marxat els ocells del seu cap. I la nena se n’adona que ja no és ella i decideix recuperar les seves cues, les ulleres, el seu somriure, les seves pigues, les seves ales, les seves paraules…
Corb de Leo Timmers publicat per Animallibres, 2017.
En Corb és negre. Negre com el carbó. Tan negre que fa por i els altres ocellets s’espanten. Aleshores se li acut una idea… I si pinta les seves plomes de colors per ser com els altres ocells? La resposta dels ocellets no és la que ell s’esperva però potser no ha estat tan mala idea!
Martín Gris, de Zuriñe Aguirre i publicat per Fun Readers, 2016.
És una història plena de sentiments, que de manera visual tracta els principis bàsics de l’educació emocional. Un conte sobre l’autoestima, l’autoconcepte, la superació de les pors i la relació materno-filial des d’un punt de vista optimista i creatiu, pequè encara que tinguis unes branques florides per braços o et surtin unes ales de libèl.lula o llueixis un llarg nas ple de pigues o del teu cap hi neixi un arbre de cors…el més important de les persones està al seu interior !!
MEMORIA DE PEIX 