Humor

D'aquí no passa ningú!D’aquí no passa ningú!, està signat per Isabel Minhós Martins i Bernardo P. Carvalho. Hi havia una vegada un general que volia ser l’heroi d’una història. Però per tal que algú es converteixi en heroi d’una història, cal que faci alguna cosa que mereixi aquest honor: afrontar els perills amb coratge, atrevir-se a actuar quan es creu que s’ha de fer… i altres tants exemples que podríem donar. Malgrat això, el general d’aquesta història pensava que el camí més directe per convertir-se en heroi era aparèixer en un llibre. Fins i tot sense fer res d’especial. El general tenia un exèrcit de guàrdies que l’obeïa al peu de la lletra. Complien totes les ordres, fossin les que fossin. Un dia el general va prendre una decisió… Ben absurda, és clar! Publicat per Takatuka.

Mai facis pessigolles al tigre, signat per Pamela Butchart  i Marc Boutavant, està publicat per Libros del Zorro Rojo, 2016.
QuèMAI FACIS PESSIGOLLES AL TIGRE pot passar si faig pessigolles al tigre? Quan ets una nena inquieta, curiosa, dinàmica, vital, o sigui, d’allò que els grans en diuen «hiperactiva», hi ha ordres impossibles de complir, per exemple: «Mai facis pessigolles a un tigre.» La protagonista d’aquesta divertida història comparteix la frescor de Salvatge, la rebel·lia de Madeline i la valentia de Malena Balena. Animals, humor i acció, en un conte sobre una nena remolí a qui no podrem deixar de seguir a través de la seqüència de les pàgines, fins a la sorpresa final.

Kókinos publica ¡Quiero dormir!de Michaël Escoffier i Kris Di Giacomo, 2016.
El nostre protagonista, en César, prepara el seu ritual de cada nit abans d’anar a dormir: el vas d’aigua, les espardenyes sobre l’alfombra, l’abraçada forta al seu peluix….fins que…comencen els sorolls, un rera l’altre i en César es desespera. Qui interromp el seu son? Aconseguirà en César el silenci que tant necessita? Perquè després d’un llarg i atrafegat dia, César es disposa a gaudir del seu més que merescut descans.

La Princesa y la cerdita, de Caril Hart i Sarah Warburton, 2016.  Resultat d'imatges de la princesa y la cerdita
En el primer cas, la Princesa Laia no pot dormir per culpa d’un gegant malcarat que es passa la nit fent soroll. Però, tot llegint el seu llibre de contes favorit, a la Laia se li acut què és el que el gegant necessita. I és que no hi ha res millor que llegir un conte abans d’anar a dormir! Després coneixerem a la Rosella Flor, que és una nena modèlica, però els pèsols del sopar l’agiten de tal manera que el seu pare acaba cridant al metge. El diagnòstic és un cas greu de princesitis, i l’única solució és enviar la Rosella a viure a palau. Però…viure sense pèsols en un palau és tan fantàstic com sona? Un conte ple d’humor per a totes les princeses i prínceps que fan escarafalls a l’hora de menjar verdures… I en La Princesa y la cerdita trobem que a la llar d’infants reial hi ha hagut una terrible confusió: la Princesa Clarinela ha desaparegut i al seu lloc hi ha la porqueta Cotxinela. El Rei creu que és obra d’una fada dolenta, ja que això és el tipus de coses que passen tot els llibres. Fins que les vides de Clarinela i Cotxinela es creuen i es descreuen….tal i com passa a tots els llibres!

Resultat d'imatges de el senyor serpA buen paso publica El senyor Serp, d’Armin Greder, 2016. El senyor Serp, després de dormir molt temps, busca amics però no tot el que es mou, o és allargat o prim ha de ser una serp. El senyor Serp busca amics en un jardí on trobarem un joc amb les formes i amb les figures que hi apareixen, on petits detalls i coincidències fan que la vida esdevingui sorprenent!
Resultat d'imatges de Nicomedes cap pelat
Nicomedes cap pelat, publicat per Editorial Kalandraka i signat per Pinto i Chinto, 2016.
Ens narra com en Nicomedes no troba cap solució a la seva calvície prematura: a cada alternativa a la frondosa cabellera pèl-roja que lluïa, li sorgeix un inconvenient inesperat i molest, cadascú més absurd que l’anterior. De sobte, se li enfilen al cap un perruquer, una parella de ballarins, una velleta aficionada a fer mitja… Per sort i abans de perdre del tot la paciència, en Nicomedes té una idea molt pràctica!

Álvaro Saltarín, d’Aurora Rúa i Gudiri publicat per La Guarida, 2016.

Saltar és, d’entre totes les coses del món, el que més li agrada a l’Álvaro. Salta tota l’estona, de dia i de nit. Els seus pares, de fet, estan força estressats amb tants salts.Un dia va pujar a un llit elàstic i saltà…En elprimer salt, saludà a un gat que prenia el sol en un balcó, en el segon va veure com una senyora estenia la roba dalt d’un terrat, en el tercer quasi va oca amb la punta dels dits el núvols…i saltà, i saltà…. cada vegada més alt !!

¡Ya voooyavoyoy! signat per Susana Peix amb il.lustracions deRomina Martí i publicat per Bululú, 2016.

En Suit és un peixet una mica despistat i cada vegada que algú li demana alguna cosa ell sempre contesta el mateix “¡Ya vooooy!” però després s’entreten i se n’oblida, i per això tothom s’enfada amb ell. El dilluns és la seva mare, dimarts la mestra, la senyora Òstra, dimecres és el seu veí…

Digue-li a la mare, digue-li al pare, de Cristina Petit i Antongionata Ferrari,  publicar perAnimallibres, 2016.

Avui plou i toca quedar-se a casa. Sort que en Martí té uns pares fantàstics i mai li diuen NO. I és que estan molt ocupats i volen aprofitar el dia per fer mil coses. Així que en Martí també l’aprofitarà, i molt… Es podrà disfressar del zorro? Podrà anar despullat amb la capa, la màscara i l’espasa? Podrà mirar dibuixos animats violents?Pdrà menjar un quilo de crispetes? Podrà fer el Tarzan amb la cortina de la dutxa?…..Com pot acabar un dia de malifetes en llibertat? Un llibre pensat per a petits i grans!

Armando Armando de Fernando Pérez Hernando  publicat perTakatuka, 2016.

El pare de l’Armando és un enamorat del futbol i avui li ha fet un regal molt especial: la seva primera pilota de futbol! Per fi ha arribat el dia en què podrà compartir amb el fill la seva gran passió ensenyant-lo a jugar a futbol. Però l’Armando no mostra el mateix entusiasme per la pilota que el pare, ni respon als automatismes que s’esperen dels nois, quan s’enfronten a aquesta famosa esfera. Sembla que l’Armando no porta els grans xuts ni les grans aturades en els gens, però s’ho manegarà per incorporar la pilota als seus jocs. No apte per a pares superfutbolers!

El monstre de la sra. MoEl monstre de la Sra. Mo, de Paul Beavis publicat per Tramuntana, 2016.

Algú va trucar a la porta principal. La senyora Mo estava treballant al jardí. Quan la senyora Mo va anar a veure qui podia ser… Què fas quan t’entra un monstre, bo, a casa? Perquè el monstre estava buscant alguna cosa per mossegar, mastegar i queixalar (que és el que acostumen a fer els monstres).

“Ni tan sols un ‘Hola’?” va dir la Sra. Mo. “Quin groller!”, va pensar.

Els fantasmes no truqen a la porta, d’ Eulàlia Canal i il.lustracions de Rocio Bonilla, publicat  per Animallibres, 2016.

L’Ós i la Marmota, són amics i sempre juguen plegats. És genial trobar tresors junts o cantar i ballar com si fossin estrelles. Però una tarda, l’Ós li diu a la Marmota que ha convidat l’Ànec a jugar amb ells. A la Marmota no li agrada l’Ànec. Ni l’Ànec, ni cap altre animal que pugui espatllar la seva amistat amb l’Ós. Per això està decidida a evitar que l’Ànec vagi a jugar amb ells. I serà capaç de fer el que calgui! Quins embolics provocaran les seves idees esbojarrades?

Potes enlaire! i En Billy i el bisó, de Catharina Valckx publicat per BiraBiro, 2016.

En aquest signa primer volum de la sèrie, en Billy farà molts nous amics amb un gran sentit de l’humor encara ho tindrà molt difícil per ser un bon cowboy com el seu pare, perquè és massa amable amb tothom! Però amb una mica de pràctica i molta valentia s’acabarà convertint en l’heroi de l’Oest. I en la segona aventura en Billy intentarà el que cap hàmster ha aconseguit mai: caçar un bisó amb el llaç. Amb ingenuitat, humor i molta valentia, en Billy i els seus amics faran front a aquest nou repte. Ho aconseguiran? Àlbums divertits que demostren que l’amistat està per sobre de totes les pors i prejudicis i que per aconseguir qualsevol cosa només cal intentar fer-la. Les imatges senzilles i expressives fetes amb ceres de colors acompanyen el text amb fielitat per tal de poder reproduir la història sense necessitat de saber llegir.

Roni, de Txabi Arnal i il·lustracions de Julio Antonio Blascopublicat per La guarida, 2015.

Roni, és un gat (el seu gat) rescatat d’una gossera una mica entremaliat tot i que el seu amo sempre diu que és molt mimós i cada dia li ho demostra. La historia es desenvolupa de manera seqüencial durant la setmana, convidant al lector a seguir amb la lectura.

El dilluns desfent el llit, el dimarts treu la pols de les làmpades… i així un dia rere l’altre fins arribar al diumenge. Set dies, set sorpreses!

Un exquisit àlbum il·lustrat per gaudir d’una divertida història. Un clar exemple del que anomenem àlbum il·lustrat on les il·lustracions tenen vida pròpia, i no només això, donen un missatge totalment contrari al que diu el text creant unes situacions carregades d’una gran dosi d’humor transformant el text en  ironia quan llegeixes les imatges. Es nota que autor i il·lustrador han treballat de la mà per aconseguir una fusió com la que desprèn el conte. Les il·lustracions combinen el traç a llapis i dibuix amb retocs digitals i inclou indicacions numèriques per ajudar a la lectura de la imatge (m’ha encantat!).

De tot això i molt més vam parlar a l’entrevista: Més content que un gínjol.

Ahhh i no cal que li doneu més voltes a quina és la botiga de la Sofia Ramos. A la entrevista ens ho explica!!

Més contes de gats

Històries de Nasrudín d’Halil Bárcena i Mariona Cabassa eHistòries de Nasrudínstà publicat per Petit Fragmenta,2015.

El protagonista d’aquest recull de contes, el llegendari Nasrudín, encarna la figura del savi foll que desconcerta per la seva conducta espontània i desinhibida, semblant a la d’un infant. Tanmateix, les històries de Nasrudín van més enllà de l’acudit convencional: són un exemple immillorable del poder transformador de l’humor. Prepareu-vos perquè, en presència de Nasrudín, tot és possible!

Bárbara Fiore Editora, 2015. Ens presenta El Oso que no estaba, amb text d’Oren Lavie i il.lustracions de Wolf Erlbruch. Aquest conte és el viatge de l’ós a la recerca d’ell mateix i de la seva veritable indentitat, a través d’un passeig pel bosc on preguntes aparentment simples, pensaments positius i trobades reveladores ajudaran a l’ós a trobar respostes i a saber més d’ell mateix. Una història plena d’imaginació, filosofia irònica i intel.ligent, amb una picada d’ullet al bonàs de Winnie de Pooh i al viatge fantàstic d’Alícia en el país de les meravelles.

La cabra que no estaba, editat per Fun Readers, 2015. està signat per Pablo Albo i les il.lustracions són obra de Guridi. Surt el sol a la granja i tots els animals es preparen per aquest nou dia però després de saludar-se: ” De pronto, un grito desgarrador rompió toda la armonía de aquel momento. Todos los animales, asustados, se metieron rápidamente en sus guaridas, menos los ratones que se quedaron olisqueando el aire hasta que se oyó un silbido y se escondieron ellos también. El rezagado miró a un lado y a otro sin saber lo que pasaba hasta que se volvió al oír el mismo silbido, esta vez más fuerte.”  Hi són tots? Les gallines, els ratolins, l’ase, el porc, la cabra, el gat… la cabra? Ep!  La cabra no hi és! Ha desaparescut! Tots els seus companys estan decidits a trobar-la però serà millor que els ajudeu. Alguna pista d’on pot ser?

He arribat tard perquè…. amb text de Davide Cali i il.lustracions de Benjamin Chaud, Andana Editorial 2015.
Excuses,  excuses! Quantes vegades hem donat excuses per arribar tard a algun lloc? Primer de tot unes formigues gegants, desprès uns ninges malvats, uns talps misteriosos, un goril.la gegant i altres inconvenients sorprenents. Són aquestes excuses el motiu d’arribar tard a l’escola? Àlbum il. lustrat ple d’acció i aventures.

Tic-Tac, de l’autor Grégoire Reizac, publicat per Takatuka, 2015.

Àlbum il.lustrat que ens proposa veure el dia a dia amb ulls deTic-tac idioma català nen. Sembla que els adults van amb presses a tot arreu; sempre sembla que vénen tard d’algun lloc o que arriben tard a alguna banda, perquè els ha faltat temps, hi ha hagut alguna cosa que els ha entretingut o simplement perquè el temps se’ls hi ha escapat de les mans. Als matins, el pare de la nostra protagonista sempre porta pressa i es queixa del temps que es perd. La mare, en canvi, sembla que té temps de sobres, perquè contínuament l’hi dóna per fer les seves coses: «Et dono deu minuts perquè arreglis l’habitació!» La protagonista de la història observa els seus pares en el fer de cada dia, fixant-se en totes les situacions i els llocs en què diuen que han perdut el temps. A ella també li toca aprendre a gestionar i negociar el seu temps. Per tant, es disposa a indagar on va a parar aquest temps perdut irremissiblement, i si hi ha alguna manera de trobar-lo i guardar-lo perquè en el futur mai no n’hi falti. Una història plena d’humor sobre els ritmes de vida i sobre com la dictadura del rellotge regeix les nostres vides.

El día de Chu, amb text de Neil Graiman i il.lustracions d’Adam Rex publicat l’editorial Océano Travesía, 2015.

Chu és un  ós panda que fa uns estornuts molt grans i a vegades això fa que les coses es compliquin una miqueta. Els seus pares  coneixen els enormes estornuts del seu fill però mai és culpa d’ell sinó de la pols que hi ha a la biblioteca, del pebre de l’esmorçar….de fet el mateix nom de l’ós panda ja sóna a estornut! Aquest àlbum il.lustrat destaca pel seu humor, per la senzillesa argumental i per les càlides i acolorides il.lustracions. Tal i com diu el seu autor sobre aquest conte: “és el llibre més curt que he esctir. I fins avui, crec que és el que m’enorgulleix més”.

Sombra robada amb il·lustracions de Lucía Serrano publicat per Thule.

...

Todo empezó cuando entré en el colegio. Jaime, el conserje me dijo:
– Cuidado con la sombra.
– ¿Por qué? -le pregunté.
– No es la tuya… Lleva sobrero de copa, usa bastón, está bastante más encorvada que tu y tiene las uñas largas… Te viene grande.

Al nostre protagonista li han robat la seva ombra i haurà de tornar tot sol al cementiri per recuperar la seva. Un relat de por carregat de l’humor que tan caracteritza el Pablo Albo. Les il·lustracions de Lucía Serrano segueixen la tónica de tota la col·lecció amb tonalitats fosques i tocs de llum.

...“Como todos los años Brujarella, que era la bruja más limpia del mundo, hizo su colada.Tras un buen rato removiendo el agua de un gran caldero humeante, se dirigió hacia el jardín con su cesto y las pinzas para secar la ropa a la luz de la luna llena. El cesto de la colada estaba lleno de calcetines. Y es que, si a Brujarella le gustaba algo sobre todo lo demás, eran los calcetines a rayas…”

Aquesta és la manera com l’Iban presenta a la protagonista del llibre, una bruixa com qualsevol altra que te una dèria especial pels mitjons i que descobreix que li falta un quan fa la seva bugada. Aquest és el punt de partida d’una aventura de bruixes en la que apareixen diferents personatges, algun de ben estrambòtic com un pingüí emperador.

L’Iban fa partícep al lector d’una trama que atrapa des de l’inici proporcionant al lector una informació que els personatges desconeixen. La “Hermandad de brujas del bosque” es reuneix perquè han desaparegut totes les granotes de Terragrís i la Brujarella es pensa que amb la “desaparició” les bruixes de l’hermandat, es refereixen als seus mitjons (ella creu que han desaparegut tots els mitjons de totes les bruixes, no només els seus) així que acompanyada d’un seguici ben estrafolari: una garsa, un llop i un pingüí emperador marxa amb la intenció de descobrir el misteri dels mitjons desapareguts!

  • Tarta de hadas de Michaël Escoffier publicat per Kókinos, 2014.

Trobar un nou títol del Michaël Escoffier és sinònim de “somriure” i per què no “rialla” assegurada!

la_tarta_dehadasI és que aquest autor te la capacitat de donar sempre a les seves lectures un bon toc d’humor. Després de títols com La veuetaA todos los monstruos les da miedo la oscuridad, o  La formigueta que volia moure les muntanyesarriba La tarta de hadas també, com la resta, publicat per Kókinos.

El petit gripau està impacient davant del pastís de fades que li ha preparat el seu pare. No serà un pastís de llimacs? li pregunta esperant l’àpat de sempre. El pare inventa tot un seguit d’arguments increïbles per intentar convèncer el petit. Fins i hi tot diu que ells no són gripaus,  són dracs! i que ell sap volar…

Un conte  publicat en lletra de pal que animarà als més àvids aprenents a desxifrar el codi lector i viure així una divertida aventura de caire alimentari. Les il·lustracions de la Kris Di Giacomo, que sembla el tandem perfecte per a Kókinos, ens mostren uns personatges dibuixats i acolorits a llapis que un cop retallats, juguen en la composició amb diferents textures i imatges.

L’autor, com ja ens te acostumats, ens sorprèn de nou amb un final inesperat!

el veí llegeix un llibre

El veí llegeix un llibre

Els llibres que parlen de llibres i de lectura són la meva debilitat (entre moltes) i aquest és un d’aquells llibres que tenen aquest toc de màgia que fa que t’agradin. També com l’anterior juga amb el sentit de l’humor i això sempre ajuda! (una altra de les meves debilitats) així que

“lectura i humor” = “segur que l’encerto!”

El protagonistes d’aquest conte són uns veïns. Per una banda, un senyor que llegeix un llibre (o més aviat ho intenta) i per l’altra una nena que sembla entestada a que no ho aconsegueixi:

“Sssst Silenci. El veí llegeix. El veí llegeix un llibre”
“BOING BOING. La nena juga. La nena juga a pilota”
“POM POM. El veí pica a la porta”
“Sssst Silenci. El veí llegeix. El veí llegeix un llibre”
“LA LA LA. La nena canta. La nena canta una cançó”

Ja veieu per on va la història, no? El que sí que haureu de fer és buscar el llibre si voleu saber si finalment el veí aconsegueix llegir el llibre o no.

L’autor troba una molt bona solució al problema veïnal! Per a les il·lustracions, del mateix autor, utilitza diferents tècniques que combina en la composició: traç, textures, fotografia i color sobre un fons blanc. Unes il·lustracions que li donen la categoria d’àlbum amb un munt de detalls que us entretindran una bona estona…

  • ¡Un huevo con sopresa! d’Emily Grevett publicat per MacMillan.

UNHUEVOconSORPRESA_cubierta_CASTELLANOAquest conte ens explica la història d’un ànec que és l’únic de tots els ocells que no ha post un ou. Tota la resta: l’ocell, la gallina, el mussol, el lloro, el flamenc… Es miren amb molt d’amor els seus ous.

Aleshores l`ànec troba un ou. L’ou més bonic del món. Però la resta d’ocells se’n riuen: es estrany, lleig… diuen que no sortirà res d’allà dins.

La sopresa arribarà quan es trenquen una a una totes les closques… No teniu curiositat per saber què passa? Doncs no dubteu a buscar aquest conte a les biblioteques que us asseguro us sorprendrà com a la resta d’ocells!

  • La veueta de Michaël Ecoffier i il·lustracions de Kris Di Giacomo publicat per Kókinos, 2012.

En Perico és un camaleó que viu feliç… ha esmorzat bé, passa el temps dalt de la seva roca prenent el sol… fins que li entren ganes de fer caca i no hi ha paper per eixugar-se. Potser aquells calçotets que pengen de l’arbre i que estan foradats li poden servir. Dit i fet! Però llavors sent aquella veueta que diu que és la seva consciència i que el que ha fet no està gens bé.

No deixeu de fer-li una ullada, segur que us desperta un bon somriure!

  • Ennuvolat amb risc de mandonguilles de Judi Barret i il·lustracions de Ron Barret publicat per Corimbo, 2012.

T’imagines un món en el que els aliments ploguéssin del cel? no hi haurien botigues ni mercats on comprar-ne, ni necessitariem cuines per cuinar-los… només un caçapapallones o una galleda ben gran per recollir-los i directament a taula, ni tant sols hauriem de pensar què volem per esmorzar, dinar o sopar, els núvols decidirien per sosaltres… Una divertida història en la que un avi explica als seus nets abans d’anar a dormir, la història d’un poble molt especial: Mastegaiempassa, un poble a l’altra banda de l’oceà d’uns trescents habitants. A Mastegaiempassa no hi havia ni una sola botiga de menjar. No en necessitaven. A Mastegaiempassa el temps canviava tres cops al dia: a l’hora d’esmorzar, per dinar i per sopar i els seus habitants estaven acomstumats a mirar sempre la previsió del temps per saber què els tocaria menjar i tothom sortia sempre preparta amb un plat, got, forquilla, cullera, ganivet i tovalló: suc de taronja, ous ferrats, salsitxes de frakfurt, cigrons cuits…

El que no esperava ningú és que de sobte el temps embogís de cop i volta: amb tempestes d’espagueti, espesses boires de verdures o ventades de sal i pebre… Els seus habitants havien de trobar una sol·lució a aquell terrabastall, així que van enganxar dues llesques gegants de pa florit amb mantega de cacauet…

  • El libro de los pelos de Pernilla Stalfelt publicat per La Osa menor, 2012.

Hi ha tot tipus de pels, i cadascún te la seva funció… aquest conte ens fa una explicació detallada i comparativa dels nostres pels i ens qüestiona algunes coses: a la majoria de senyores no els agraden els pels de les cames tot i que siguin càlids i agradables, per això es depilen i després es posen mitges perquè tenen fred… Al gossos i als gats se’ls ericen els pels quan s’espanten… t’imagines que ens passés el mateix a nosaltres?

  • ¿Dónde están mis gafas? de Maria Pascual publicat per Thule, 2012.

Un llibre d’humor, sense paraules d’un senytor que va de cap buscant per tot arreu les seves ulleres: sota el llit, dins la nevera, entre les pàgines d’un llibre, busca i rebusca per tota la casa i només tu, el lector sabràs on les ha deixades!

  • Art i Max de David Wiesner publicat per Océano, 2011.

L’Arturo i el Max són una iguana i un camaleó. L’Arturo, és un artista que pinta quadres i el Max també vol pintar. Però pel que es veu en Max no te gaire clar el que ha de fer i això provoca unes situacions molt còmiques on l’Arturo haurà de patir una gran transformació. Un àlbum il·lustrat fantàstic per a treballar el color, la línea i la imaginació. L’autor treballa amb humor alguns conceptes bàsics de l’art donant lloc a un llibre que pot anar més enllà de la lectura d’un conte.

  • Atrapat d’Oliver Jeffers publicat per Andana, 2011.

Tot va començar quan l’estel d’en Floyd es va quedar atrapat entre les branques d’un arbre… Primer va probar de sacsejar-lo, però no hi havia manera de desanganxar-lo. Estaba ben atrapat! Aleshores en Floyd va pensar que podia llançar la seva sabatilla per fer-lo caure, i no era qualsevol sabatilla, era la seva sabatilla preferida. I sabeu què va passar? doncs que la sabatilla també es va quedar atrapada dalt de l’arbre, i darrera la sabatilla, l’altra sabatilla, va probar de llançar el seu gat que també es va quedar atrapat i l’escala del vehí, i un pot de pintura i un ànec i una cadira… ni us imagineu tot el que va arribar a llançar per tal de fer caure el seu estel! Voleu saber si ho va aconseguir? doncs llegiu aquest conte que estic segura que us arrencarà com a mínim un somriure…

  • Què llegeixen els animals abans d’anar a dormir de Noé Carlain i il·lustracions de Nicolas Duffaut publicat per Joventut, 2011.

Als animals també els agrada llegir contes abans d’anar a dormir, però cadascun té les seves preferències: El llop només llegeix contes dels tres porquets… i llibres de cuina, els cangurs, només llegeixen llibres de butxaca, o les cigonyes que únicament llegeixen llibres de bebès… i les rates? on són les rates??
Un llibre divertit i enginyòs amb el que segur despertareu un bon somriure…

  • Crictor de Tomi Ungerer publicat per Kalandraka, 2011.

L’editorial Kalandraka aposta de nou per un conte recuperat de l’any 1963. Aquesta vegada per commemoració del 80è aniversari de l’il·lustrador Tomi Ungerer:

Érase una vez una pequeña ciudad francesa en la que vivía
una señora mayor llamada Madame Louise Bodot.
Ella tenía un hijo que estaba en África estudiando a los reptiles.
Una mañana el cartero le trajo un paquete
muy extraño con forma de o.

Una història original on l’autor converteix una serp en la fidel mascota d’una senyora francesa. Crictor resulta de la insólita barreja entre l’exotisme africà i la exquisita societat francesa.

Una història carregada d’humor que recorda un altre àlbum amb més de mig segle de vida que va ser un gran encert editorial.

  • El castor estressat de Nicholas Oldland publicat per Símbol editors, 2011.

Hi havia una vegada un castor que estava tan estressat que sempre anava molt de pressa i no pensava gaire bé el que feia: les seves preses no retenien l’aigua, deixava el bosc fet un desastre amb els arbres a mig rossegar i, el que és pitjor, en latava més dels necessaris… Fins que un matí es va despertar a l’hospital, amb la cua torta, dues potes trencades, tres costelles fracturades, cuatre grans blaus, cinc dits esquinçats…

Una història divertida per mostrar als més petits la importància de respectar els altres.

  • Doña Eremita sobre ruedas. Quentin Blake. Ekaré, 2011.

Un dia Doña Eremita paseaba en su bicicleta y Mambrú corría a su lado…

Així comença una història divertida amb una estrafolària senyora i la seva bicicleta com a protagonista. A mida que avança el conte l’Eremita te la necessitat de millorar la seva bicicleta: primer una bona bocina, després un improvisat rentamans, una caixa d’eines, un petit magatzem amb menjar, una cadireta de gos, uns paraigües per protegir-se de la pluja… que anirà instal·lant al seu vehicle… fins que un dia… Voleu saber què li va passar? només us puc dir que va haver de canviar la bicicleta per uns patins!

  • Como pollo sin cabeza. Pablo Albo y Mikel Mardones. Pontevedra: OQO,  2011.

Siempre se había dicho que si en la noche de difuntos hay luna llena, el primer rayo de su luz devolverá la vida a los muertos… Te imaginas que pasaría si ese rayo cayera sobre un maizal y ese maiz se lo dieran a comer a los pollos que van hacia el matadero?

Una divertida historia que a través del humor puede ayudar a superar el miedo y a hablar de temas tabú como el de la muerte.

  • Pobre fantasma Anselm! Lolita Bosch i Eva Sans. Barcelona: Cruïlla, 2011.

El pobre fantasma Anselm era molt desgraciat, ja que no era un fantasma valent com els que surten als contes, sinó tan poruc que tot l?espantava. I era tan tímid que no tenia cap amic, i estava fart de viure sol. Un matí va decidir sortir al carrer per mirar de conèixer algun nen o nena. Però les criatures, en veure?l, fugien esperitades. De sobte, però, es va adonar que una fantasma fosca el seguia a tot arreu. De primer, el pobre fantasma Anselm es va espantar molt, però finalment es va decidir a parlar amb aquella fantasma tan estranya. I va tenir una bona sorpresa!

  • Les castanyes de la castanyera. Mercè Canals; Daniel Jiménez (il). Barcelona: Baula, 2011.

Ningú no sabia per què la senyora Caterina era tan generosa repartint a tort i a dret unes castanyes tan especials que no cabien dins les paperines… Però com que, al cap i a la fi, feia les millors castanyes del món, tothom feia cua a la seva parada!

  • Les princeses també es tiren pets. Ian Brenman i Ionit Zilberman. Barcelona: Animallibres, 2010.

A l’escola de la Laura corre el rumor de que les princeses es tirent pets, però ella diu que és impossible, que cap princesa del món no es tira pets. La Laura haurà de canviar d’opinió quan el seu pare li llegeix el llibre secret de les princeses. Mai s’hagués imaginat el que explica en el capítol titulat:  “Problemes gastrointestinals i flatulències de les princeses més encantadores del món”.Voleu saber què amaga el Llibre secret de les princeses?

  • ¡Es un libro! Lane Smith. Barcelona: Océano, 2010.

En aquests moments on les noves tecnologies ens envaeixen l’editorial Océano travesia ha publicat un llibre ben divertit que ens planteja una dualitat molt patent en la nostra societat.
Un conte de preguntes i respostes, els seus protagonistes, un ruc i un mico, acompanyats d’un petit ratolí s’emboliquen en una conversa no apta per a persones sense sentit de l’humor:

– Que tienes ahí?
– Es un libro.
– ¿Cómo ajustas la página?
– No funciona asi. Paso las páginas. Es un libro.
– ¿Sirve como blog?
– No. Es un libro

i així una pregunta rere l’altra un altiu ruc anirà descobrint que allò que té el mico entre les mans és un gran descobriment…

Un conte on fins i tot els pirates hi tenen cabuda amb una bona dosi d’humor que us farà passar una bona estona.

  • Espinacs. Teresa Blanch. Barcelona: Cruïlla, 2011.

Un vespre, l’Arnau troba un gosset abandonat. L’amaga al garatge i decideix dir-li Espinacs. Però, a l’hora de sopar, tota la família sent sorolls estranys al garatge, i organitzen una expedició per fer fora l’animalot que s’hi hagi amagat. Quina sorpresa tindran quan sàpiguen què passa realment! I quina sorpresa tindrà l’Arnau!

  • ¡Me aburro! Marc Rosenthal. Barcelona: Faktoria K de libros, 2011.

“¡Me aburro!” es un relato visual en formato cómic sobre un niño que camina solo y distraído por la calle. Ensimismado en su aburrimiento y convencido de que allí nunca ocurre nada, no se da cuenta de que a su alrededor suceden cosas extraordinarias que le pasan desapercibidas. Todo comienza dándole una patada a una lata; una anécdota a partir de la cual se van encadenando una serie de acontecimientos que, aisladamente, resultarían

  • Bruno: la oveja sin suerte.Victor Sylvain. Barcelona: Océano, 2009.

En bruno es pensa que te molt mala sort… però en realitat en te molta! En aquest conte les imatges són molt importants, a través d’elles descobrireu que allò que el Bruno es pensa que és mala sort, en realitat és tot el contrari! Un llibre ple d’humor…triviales pero que, en conjunto, suponen un gran barullo urbano.

  • Segueix-me! (una història d’amor que no té res d’estrany).

José Campari: Pontevedra: OQO, 2007.

Bé, això és el que diu el seu títol, però si llegiu aquest conte, veureu que és tot el contrari… o no és estrany un elefant amb quatre potes curtes de color gris amb pigues morades?

Potser al món de l’Elmer és un elefant corrent… però si us dic que l’elefant d’aquest conte es va enamorar d’una formiga negra? I que la va seguir fins al seu formiguer i va caure dintre?

Doncs sapigueu que el més extravagant d’aquesta història encara no ha començat. Atreviu-vos a llegir-lo i descobriu fins on serà capaç d’arribar el nostre elefant.

El meu gat és el més bèstia. Guilles Bachelet. Barcelona: RBA, 2007.

No, no us penseu que m’he equivocat de protagonista… el conte comença així… El meu gat és molt gros, molt bon minyó i molt, molt bèstia.

Però us dic una cosa, el gat d’aquest senyor no és ben bé el que ell es pensa. I ara te un gran dubte perquè resulta que un amic seu li va regalar fa un temps un llibre sobre gats i encara no ha descobert de quina raça és el seu… Llegiu aquest conte i us adonareu del per què!! I a més us fareu un bon panxó de riure.

  • Andreu i el mirall de les ganyotes. Eduard Màrquez. Barcelona: Cruïlla, 2006. (El vaixell de vapor. Sèrie Blanca).

Cada matí, la mare es fa un fart de cridar perquè l’Andreu s’afanyi a rentar-se, vestir-se i preparar-
se les coses abans d’anar a l’escola. Però ell no va gens de pressa, perquè s’entreté molt al bany fent ganyotes davant del mirall. Cada dia passa el mateix.
Un dia, de sobte, l’Andreu del mirall no li torna la ganyota. I no només això: a sobre li parla i se’n
riu. L’Andreu s’espanta tant que aquell dia, ni a l’escola ni a casa, no fa res de bo.

Altres lectures d’humor:

-Tellegen, Toon. Cartes de l’esquirol, de la formiga, de l’elefant, de l’os… Barcelona: Destino, 2001 (I*** Tel)

-Gusti. Medio elefante. Barcelona: Serres, 2005. (I* Gus)

-Cano, Carles. En què es diferencien el mar d’un elefant? Barcelona: Aura, 1993. (I* Can)

-Millán, José Antonio. ¡Me como esa coma! ¡glups! Parece que la puntuación es importante. Barcelona: Serres, 2007. (I434.6 Mil) R

Taylor, Sean. Quan neix un monstre. Barcelona: Joventut, 2006. (I*) R

Górriz, Josep. L’Enxamparem, Helena!. Barcelona: Cruïlla, 2003. (El vaixell de vapor. Sèrie taronja, 133). (I**) R

Rueda Clàudia. Mentre es refreda el pastís. (Barcelona): Serres, 2005. (I*) R

Asch, Frank. El ratolí del senyor Maxwell. Barcelona: Joventut, 2004. (I**) R

Boer, Joan de. El Sultà i els ratolins. Pontevedra: QOQ, 2005. (I*) R

Liván, Paco. La cosa que fa més mal del món. Pontevedra: OQO, 2005. (I*) R

Thomas Valerie. La bruixa Brunilda i el seu ordinador. Barcelona: Blume, 2006. (I*) R

Farré, Lluís. Ramonet, vés-te’n a… Barcelona: Cruïlla, 2001. (El vaixell de vapor. Sèrie Blanca, 29). (I*) R

Mayer, Mercer. Un malson al meu armari. Barcelona: Kalandraka, 2001. (I*) R

Arnold, Tedd. Sóc la supermosca!. Barcelona: Beascoa, 2007. (I*) R


R: Lectura recomanada

I*: Adreçat a nens i nenes fins als 6 anys.

I**: Adreçat a nens i nenes a partir de 7 anys.

I***: Adreçat a nens i nenes a partir d’11 anys.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s