• La conejita Marcela de Esther Tusquets publicat per Kalandraka, 2011

Los conejos blancos andaban muy erguidos y miraban derechodelante de sí, y los conejos negros caminaban con la cabezagacha y miraban al suelo. De este modo resultabaque conejos blancos y conejos negros no se mirabannunca a los ojos…

Marcela es una conejita distinta a los demás habitantesde su comunidad. No solo por su ojo torcido, que le tapancon unas lentes ahumadas, sino porque no se adaptaa las normas establecidas y por eso un día se escapa..

• Seguéix el fil de Deborah Brown publicat per Cruïlla, 2009.

Un dia mentre el Ning i el Pepet somiaven moltes aventures van sentir un soroll: hi havia un paquet a l’entrada, el Ning el va obrir i en va sortir un fil disparat. Seguim-lo va dir el conillet… doncs si els vols ajudar cal que miris aquest conte… el fil voltes i giragonses, es cargolava i sentortollivava… calia seguir-lo per tota la casa… ajudeu al Ning i al pepet a seguir el fil…

El llop ha tornat de Geoffroy de Pennart publicat per Corimbo, 2003.

Aquella nit el senyor conill no volia anar a dormir. Tenia molta por… acabava de llegir al diari una notícia aterridora! EL LLOP HA TORNAT! Va tancar la porta amb pany i clau quan de sobte: toc, toc, toc… oh! Deu meu, segur que és el llop! Però no era el llop, eren els tres porquets que estaven molt espantats EL LLOP HA TORNAT, EL LLOP HA TORNAT!! Cridaven espantats. Passeu, passeu amics meus. I tot just quan van tancar la porta: toc, toc, toc. Pobres de nosaltres, segur que és el llop! Però no era el llop, eran la mare cabra i els set cabridets. TORNAT, EL LLOP HA TORNAT!! Cridaven espantats. Passeu, passeu amics meus… i quan ja era tota la familia dins la casa del conill: toc, toc, toc… va arribar en pere, i després la caputxeta… i quan ja eren tots preparant alguna cosa per sopar. PAM, PAM, PAM!!! Ara sí, era el llop i estava ben afamat!!

Malvado conejito de Jeanne Willis publicat per Océano, 2009.

Mai havia hagut un conillet tan dolent com aquell o això era el que calia pensar després de llegir la carta que va deixar sota el seu coixí en tornar de l’escola… però de vegades no hem de creure tot el que llegim sino llegiu aquest conte i sabreu el perquè…

El Gran Gris de Jörg Steiner publicat per Lóguez, 2004.

El protagonista d’aquest conte tan tendre és un conill que viu en una fàbrica. Un dia arriba a la fàbrica un altre conillet, el petit marró. Que el convenç per escapar-se junts. I ho aconsegueixen però tenen un ensurt darrera l’altre: primer han d’atravessar una carretera amb mil perills, després es troben amb un agricultor que els vol agafar… el Gran gris se’n adona que no pot seguir aquell ritme i decideix tornar a la tranquilitat de la seva fàbrica.

Quico de Guido van Genechten publicat per Cruïlla, 2000.

En Quico és diferent dels altres conills. La seva orella no s’aguanta dreta i per això ha d’aguantar les burles que li fa tothom. Però en Quico és molt ingeniós i després de provar diferents maneres d’amagar la seva orella decideix que ser diferent no és cap problema. Vols saber com ho aconsegueix?

En Rugits i l’Orelles de Chen Chih-Yuan publicat per Thule, 2008.

En rugits és un lleó educat per ser molt ferotge i bon caçador d’animals com els conills  i l’orelles un conillet, educat per ser ràpid i silenciós i així escapar-se dels depredadors com els llenos. En aquest conte veurem com es fan grans, com s’entrenen i es preparen per a la vida lluny dels pares, fins que arriba el momento de la veritat i es troben… Si voleu saber què va passar haureu de llegir el conte…

Bon profit senyor conill! de Claude Boujon publicat per Corimbo, 2001.

El senyor conill ja n’està tip de pastanagues així que decideix surtir de casa i esbrinar què mengen els seus veïns: Tu què menges? Pregunta a la granota. Menjo mosques li respon.. puaj!! Quin fàstic!! Tu que menges? Demana a l’ocell. Menjo cucs.. buff!!! Tu que menges? Pregunta al Peix? Menjo larves li respon. I tu porc? Jo menjo de tot… Doncs jo no li respon i així poc a poc va preguntant a tots els animalons… fins que es troba amb la guineu… tu que menges? Menjo… conills!!

Segur que creixerà? de Debi Gliori publicat per Timun Mas, 2004.

La familia conill està molt enfeinada sembrant llavors. Tots excepte la Flora, que ha plantat u na cosa milt especial… què farà creixer la Flora?

La cosa que fa més mal del món de Paco Liván publicat per OQO, 2005.

Un bon matí, mentre pescaven plegats la llebre li va preguntar a la hiena. Saps quina és la cosa que fa més mal del món? Ho voleu saber? Doncs haureu de tenir una mica de paciència… us explicaré aquest conte a la secció pessigolles… no us el perdeu!!

A prop de Natalia Colombo publicat per Hipòtesi, 2008.

L’ànec i el conill cada matí quan van a treballar es creuen pel camí, quan van… i quan tornen. I tant si tenen molta pressa com si no, si estan tristos o no… a la plaça, al parc, quan viatgen… mai no se saluden…

Endevina com t’estimo de Sam McBratney publicat per Kókinos, 2002.

La petita llebre un dia li diu a la seva mare: endevina com t’estimo… uf… contesta, no crec que pugui fer-ho. així diu la petita llebre obrint molt els braços. Doncs jo així diu la mare obrint-los encara més… perquè ella és molt més gran. Jo t’estimo fins aquí dalt diu la petita llebre esitrant els braços molt amunt… pero la mare sempre els estirava molt més amunt. Jo fins aquí!

T’estimo fins al final del camí, fins el riu que està allà ben lluny, doncs jo fins més Enya del riu, pel darrera de les muntanyes… aleshores la petita llebre va veure la lluna dalt del cel…