On s’ha ficat el pollet de l’Angelina? de Pat Hutchins, publicat per Kalandraka, 2015.
Després de fer un tomb relaxat per la granja, l’Angelina ens presenta al seu pollet, tan despistat com ella. La seva mare el buscarà per tots els racons mentre assistim a les peripècies de la cria, algunes de còmiques i d’altres d’arriscades. Estem davant d la segona part de “L’Angelina surt a fer un tomb”, un clàssic de 1968 que li va servir a la Pat Hutchins per donar-se a conèixer com a autora i il·lustradora, destacant llavors per la seva proposta estètica avantguardista, amb línies senzilles, colors àcids i un alt contingut visual. L’obra continua sent vigent, i aquest nou relat manté les qualitats narratives i plàstiques de l’obra precedent: frases breus i encadenades acompanyades d’imatges descriptives que complementen gràficament el relat, tot mostrant dos nivells de lectura paral·lels.  Per una banda som partícips de la incessant recerca del pollet per part d’una preocupada gallina Angelina; per altra banda, assistim a les perilloses peripècies del pollet -maldestre i despistat- que dóna voltes per diferents escenaris de la granja, mentre la seva mare el busca. Divertides aventures campestres i molt d’humor.

La gallineta vermella. Pilar Martínez i Marco Somà (il). Barcelona: Hiòtesi, 2012.

La gallineta vermella es va trobar uns quants gran de blat i de seguida se li va ocòrrer una idea, però ni el gos mandrós, ni el gat dormilega ni l’ànec barrilaire que viuen amb ella i els seus pollets a la granja la volen ajudar, així que tota sola planta els grans, sega el blat, els porta al molí a moldre, fa el pa, l’horneja… i la bona oloreta atreu als gos, al gat i a l’ànec. Tots s’apunten a menjar el pa calent. Què penses que farà la gallineta?

Un conte d’aquells que repeteixen frases que tan agraden als més menuts!

• L’Angelina surt a fer un tomb. Pat Hutchins. Barcelona: Hipòtesi, 2011.

La gallina Angelina surt a fer un tomb, a través del pati, al voltant de l’estany… Un conte per conèixer la graja i els animals, per treballar els colors i tot, tot, tot. Amb molt sentit de l’humor.

• La gallina Crestablava. Daniel Nesquens. Barcelona: Castellnou, 2009.

A la gallina Crestablava li encanta picotejar i gratar la terra cercant-hi una bestiola per menjar. També li encanten els contes de pirates, se’ls endúu al seu racó preferit i allí els llegeix. En llegeix tants, que s’oblida de pondre ous pensant que és una “John Silver Gallina”. La resta de gallines del corral la miren incrèdules i una mica geloses.

I el granger, no ho vulguis saber!

• El gall Quiquiriquic. Tareixa Alonso (adaptador); Alicia Suárez (il). Pontevedra: Kalandraka, 2002.

El gall Quiquiriquic estava convidat a la boda del oncle Enric i de camí es va trobar amb el cuc menut, ell també volia anar-hi. Aleshores, el gall l’agafà i se’l posà al bec. Es va embrutar el bec i volia que algú li netegés però, ningú ho va fer perquè deia que no sabia on era el cuc menut, i en realitat, aquest estava al seu bec. Per mentider en va sortir ben escarmentat…

• El pollet plomat. Marisa Nuñez. Pontevedra: kalandraka, 2001.

Un pollet plomat sense plomes i cap cèntim a la butxaca caminava un matí per la muntanya buscant fortuna i menjar quan de sobte gratant al terra es va trobar un sac ple de monedes!

Sorprès davant de tanta riquesa, va pensar que seria millor dur-la al rei. Es va penjar el sac a l’esquena i tot decidit va enfilar el camí reial… Pel camí es va trobar un riu, una òliba estirada panxa enlaire, un pi alt i gros, una guineu ajaguda… i així un rere l’altre un entrebanc que li barrava el pas…

-Fuig del mig, que vull passar! Els va escridassar i com que no es movien se’ls va cruspir un a un.

Voleu saber què va passar quan es va presentar davant del Rei? Doncs llegiu aquest conte…

• La gallina famolenca. Richard Waring. Barcelona: Joventut, 2003.

Hi havia una vegada una gallina amb mooolta gana, tanta i tanta que no parava de menjar i quant més menjava més creixia. Dalt del turó la guineu observava la gallina, fins que un dia ja no va poder resistir més… una història amb un final inesperat!

• La gallina Lulú. Annette Swoboda. Barcelona: Zendrera Zariquiey, 2005.

La gallina Lulú, pensava que viatjar seria estupendu. Les seves companyes del corral se’n reien, es burlaven de les seves fantasies, però ella no els hi feia gens de cas. Un dia va treure la seva petita maleta i va fer l’equipatge… recordeu…

• La Gallineta que volia pondre ous d’or. Hanna Johansen. Barcelona: Barcanova, 2004.

Quan sigui gran, vull pondre ous dor -va dir la gallineta-. Però primer vull aprendre a cantar. -Ha, ha, ha! -reien les gallines grans-. No cal ni que ho intentis. -Sí que ho intentaré, sí -digué la gallineta…

• El pollito Avellaneda. Antonio Rubio. Pontevedra: Kalandraka, 2006.

Aquest conte és una adaptació d’una història gallega d’estructura encadenada amb repetició d’una mateixa estrofa. Un pollet que s’ofega amb una avellana i que va a cercar ajuda…