Homo: quan el foc ho va canviar tot de Daniel Piqueras Fisk publicat per Narval, 2017.

Un llibre en format còmic que narra la aventura d’un nen de la prehistòria. Quan l’home va deixar de témer al foc, aquelles fredes i fosques coves, plenes de sorolls estranys i pors imaginàries, es van convertir en llars. La llum va entrar a casa i tot va canviar.

Lane Smith ecriu Había una tribu, d’ Océano Travesía, 2016 
El nostre protagonista, un nen salvatge, viu amb un ramat de cabres. Un dia abandona el grup per cercar la seva pròpia identitat i al llarg del camí coneix pingüins, meduses, balenes, corbs, elefants, micos….amb tots ells estableix una veritable empatia, amb tots ells se sent a gust, feliç i acceptat, però fins que no topa amb una tribu d’éssers humans no establirà llaços profunds.

Tres cuentos de la tierra de las pirámides, amb traducció de José Jesús Fornieles Alférez i il.lustracions de Kirill Ovchinnikov publicat per Editorial Confluencias, 2016.

Recull de contes amb Dyedi, el mago, El emisario y la sepriente i El ladrón que fue más listo que el faraón. Tres contes que giren al voltant de la figura del faraó, que a qui els súbdits han de complaure sempre, i arriben als nostres dies quatre mil anys després: com elmag Dyedi aconsegueix véncer l’avorriment del mateix faraó Keops gràcies al futur faraó Kefrén, el poder de la serp com a símbol d’abundància i el giny d’una colla de joves que aconsegueixen enredar al mateix faraó rebent el seu perdó. A través de les tres narracions viatjarem a la terra dels papirs.

La Casa. Roberto Innocenti. [Sant Cugat del Vallès] : Símbol, 2009

A la llinda que hi ha sobre la meva porta hi diu 1656, any de pesta, l’any en què em van construir. Em van fer de pedra i de fusta, però amb el pas del temps les meves finestres hi van començar a veure, els meus ràfecs hi van començar a sentir. Vaig veure famílies que creixien i arbres que queien…

La Casa recull la història d’una casa italiana durant el segle XX amb poemes de J.Patrick Lewis

La idea del llibre gira al voltant de la casa (el que ens recorda títols com Un carrer al llarg del temps), una casa de camp italiana habitada per diferents generacions i que sembla abocada a desaparèixer, però es restaura i de nou és testimoni de les vivències dels seus habitants. Podem veure el transcórrer del temps observant els canvis de la casa, dels seus voltants i de les famílies que l’habiten. És sobretot en els detalls on devem fixar-se i, són tants, que ens permet descobrir-ne de nous en cada lectura.