La Caimana de Maria Eugénia Manrique y Ramón París, 2019.

El día que Faoro encontró aquel bebé caimán, que cabía en la palma de su mano, lo acarició suavemente y, sin siquiera pensarlo, lo metió en el bolsillo de su camisa. Como tenía la piel algo oscura, le puso el nombre de Negro. Así comienza esta historia, que es también la de una gran amistad, basada en hechos reales, que todavía hoy se recuerda a orillas del río Apure.

El cocodril enamorat de Daniela Kulot publicat perKalandraka, 2017.
Ens narra la història d’un cocodril que s’ha enamorat d’una girafa. El cocodril està convençut que si la girafa veu el seu somriure encantador s’enamorarà d’ell. Però no hi ha manera d’aconseguir-ho!

Tant de bo fjo fos més alt!, pensava el Cocodril. Si anés amb xanques, segur que s’hi fixaria… Però aquell dia la girafa anava en bicicleta i no va poder veure el somriure encantador del Cocodril. 

De la mateixa sèrie:

Una parella diferent de Daniela Kulot ens arriba des de Kalandraka, 2017.

El Cocodril i la Girafa s’han enamorat, construeixen una casa per viure-hi i comencen una vida en comú que, lamentablement, xoca amb la incomprensió dels altres. Les visites als pobles de l’un i de l’altre els deixen una desagradable impressió de com jutgen la seva relació. Aquesta parella, peculiar i entranyable, pateix les mirades, les burles i comentaris dels veïns, grans i petits.

Crictor de Tomi Ungerer publicat per Kalandraka, 2011.

L’editorial Kalandraka aposta de nou per un conte recuperat de l’any 1963. Aquesta vegada per commemoració del 80è aniversari de l’il·lustrador Tomi Ungerer:

Érase una vez una pequeña ciudad francesa en la que vivía
una señora mayor llamada Madame Louise Bodot.
Ella tenía un hijo que estaba en África estudiando a los reptiles.
Una mañana el cartero le trajo un paquete
muy extraño con forma de o.

Una història original on l’autor converteix una serp en la fidel mascota d’una senyora francesa. Crictor resulta de la insólita barreja entre l’exotisme africà i la exquisita societat francesa.

Una història carregada d’humor que recorda un altre àlbum amb més de mig segle de vida que va ser un gran encert editorial.

Una bici para el cocodrilo de David Martín del Campo i il·lustracinos de Gerardo Cunillé, publicat per Alfaguara, 2011.

Què faries i un dia rebs un regal d’aniversari molt estrany i simplement no saps que fer amb ell? Doncs això és el que li va passar al cocodril protagonista d’aquest conte. Li regalen un objecte ben misteriós que va passant d’animal en animal i cadascú li troba una funció diferent. Fins que el regal arriba a les mans adequades i saben qué fer amb tant misteriós artefacte: és una bicicleta!!

Lágrimas de cocodrilo d’André François publicat per Faktoria K de liros, 2007.

Aquest conte ens intenta explicar el significat de aquesta dita popular amb un llibre en el que la lectura comença d’una manera força engrescadora i és que ens trobem davant del repte d’obrir una caixa que ha viatjat via postal i que ens avisa del seu fràgil contingut…

Per saber què són les llàgrimes de cocodril ens haurem de fer amb un d’aquests animals, que com en el cas anterior es convertirà en una exòtica mascota que ens pot portar a l’escola, es rentarà les dents…

“Es fácil atrapar un cocodrilo; sólo necesitas una LARGA CAJA DE MADERA y te embarcas para Egipto”

¡Me comería a un niño! de Sylviane Donnio publicat per Alfaguara, 2004.

Cada matí la mare cocodril porta uns deliciosos plàtans per esmorzar a l’Aquiles, i cada matí li diu meravellada: Que gran que t’estàs fent! que guapo que ets i quines dents més precioses tens! «és veritat» pensa l’Aquiles… Però un matí, l’Aquiles no vol menjar res. La mare cocodril tota preocupada li pregunta:
– ¿Segur que no vols menjar res? ¿No vols un deliciós plàtan? – No gràcies mare- li contesta l’Aquiles. Avui, preferiria menjar-me un nen.
– Però que dius! exclama la mare cocodril, si a les plataneres creixen plàtans, no nens!
– Sí, ja ho sé, però jo el que vull és menjar-me un nen!

Jo, cocodril de Fred Marcellino publicat per Juventud, 2000.

Ah! Quin cocodril mér feliç que er jo abans! Tot el dia rebolcant-me en les llotoses aigües verdes, dormisquejant sota el sol en les ribes fangoses… Espantant qualsevol bestiola imprudent que se m’acostés. La vida del cocodril havia estat perfecta fins que un día, exactament el 17 d’agost de 1799 algú va decidir anar a Egipte, on ell vivia… En Napoleó! Ja sabeu, aquell francès que es creia que el món era seu… Voleu saber què va passar? com va decidir acabar amb la felicitat del nostre protagonista?

Un conte carregat d’humor que segur que us agradarà…

Paraula de cocodril d’Iván Suarez publicat per OQO, 2005.

Un dia, en Bamako es va allunyar de la tribu perseguint un ocell. A la vora del riu es va trobar amb un vell cocodril. L’animal, que estava esgotat i famolenc, li va demanar ajuda per tornar a l’aigua, i en Bamako, bondadós i confiat, la hi donà. Aquest és l’inici d’una vella història africana, amb un final difícil d’imaginar i que no descobriràs fins l’última pàgina. Un llibre, en resum, ple de «dents» i de sobresalts, amb personatges i situacions que et faran pensar i tremolar.

Per al bons lectors amb bon sentit de l’humor:

Un cocodril sota el llit de Mariasun Landa publicat per Cruïlla, 2004.

En JJ, en Joan Josep, és el protagonista d’aquesta història. Un bon dia es troba un cocodril enorme sota el llit, menjant-se les seves sabatilles. Aaaah! Quin esglai! El primer que fa es trucar al zoo, després el visita un metge, fins i tot parla amb un farmacèutic. Tot per descobrir que pateix una malaltia anomenada Cocodrilitis… Una malaltia de la que se sent avergonyit i de la que se’n adonat que és més habitual del que es pensava.

Si voleu saber quina mena de símptomes té un cocodrilític, correu a la biblioteca, agafeu aquest llibre i prepareu-vos a tenir un atac… Ei, però de riure!

Quin Xipolleig! Quants esquitxos! Cop de cua va, cop de cua ve, així és la cerimònia nupcial dels cocodrils de riu. Ho sabies? Si algú s’apropava a la parella quedaria ben esatxigat amb aquesta xarbotada!

Una nit, un ratolí xafarder veu com, xino-xano, al calr de la lluna, la femella de cocodril s’endinsa per les clarianes que hi ha més amunt del riu, hi fa un sot, i hi enterra una niada de més de quaranta ous!

Amb aquest llibre aprendràs un munt de coses sobre la vida dels cocodrils: com neixen, com viuen… I per saber moltes coses dels cocodrils, no dubteu de mirar aquests altres títols:

El cocodril de Montse Ganges publicat per Combel, 2011.

El cocodril de Sylvaine Peyrols publicat per Cruïlla saber, 2005.