Ossos

Abans de començar, sé que Óssos va amb accent, però si el poso em queda desordenat al llistat de matèries. Perquè? ho desconec, si algú em diu com sol·lucionar-ho ho arreglo 😉

Resultat d'imatges de aquest ós, no!Bernice Myers signa Aquest ós, no! publicat per Corimbo, 2016.
En Kim es posa l’abric de pell per anar a casa de la seva tieta Berta. Pel camí, un ós el veu i es pensa que és com el seu cosí Julius i el convida a la seva cova. Tots els altres óssos de la família també es pensen que en Kim és el cosí Julius. Com s’ho farà en Kim per convèncer els óssos que ell mo és de cap manera el cosí Julius i que en realitat tampoc no és un ós?

Cuentos de ososA buen paso edita Cuentos de osos, de Gustavo Roldán, 2016.
Com escriu un ós? Segons el pare del petit protagonista daquesta història cal escriure amb sensibilitat d’ós, poesia d’ós i delicadesa d’ós. No obstant, el seu fill no hi està d’acord i aprofitarà el silenci de la nit per retocar els contes del seu pare…

Com reaccionaran pare i fill a les inesperades conseqüències d’aquest acte? Conte que celebra la complicitat entre pare i fill al matiex temps que les il.lustracions aporten el tó exacte d’humor visual.

Hildegard Müller és l’autora de Els óssos amics, publicat per Takatuka, 2016.
El Punxegut, el Corbatetes i el Morrut són tres Els óssos amicsamics inseparables. Cada dia comparteixen jocs i recorren el bosc buscant mel. Fins que un dia el Punxegut troba una cosa molt especial que no vol compartir: un magnífic patinet vermell. Al damunt del patinet se sent diferent. Li canvien el posat i també els costums. Ja no té les ganes de jugar amb els seus amics que tenia ni de recórrer el bosc amb ells buscant mel. Sembla que l’esperen una pila d’aventures amb el patinet, però arriba un dia que el patinet es trenca. El Punxegut queda ben trist i compungit, ara bé, de seguida els seus amics s’ofereixen a fer-li un cop de mà per arreglar-lo, i entre tots tres el deixen com si fos nou de trinca. Una història la mar de senzilla, construïda a partir de frases planeres, escrites amb lletres grosses, clares, i pintada de colors vius i formes angulars amb un traç gruixut i una mica rústec.

L’ós que volia deixar de ser petit, de Ricardo Alcántara i il.lustracions de Judit Morales i Adrià Gòdia, publicat per Nandibú, 2016.

En el clar del bosc hi ha un gran enrenou. És el momentde decidir si els animals més joves inicien el seucamí en solitari. El bosc pot resultar molt perillós pera aquell que no estigui preparat. Tot i això, l’osset Grancú ha decidit presentar-se a la dura prova. Serà capaç de superar-la?

Grrrrr! de Rob Biddulph i publicat per Andana, 2016.

Àlbum il.lustrat que ens explica com en  Fred ha guanyat el concurs al millor ós al bosc durant tres anys consecutius. Ell és el millor en tot, és el pescador més brillant, és el que fa rodar millor l’hula hoop i espantant humans és un fora de sèrie. Però hi ha una cosa que el fa ser un ós de renom: el seu gruny és unic al món. Tot canvia quan un altre ós arriba i decideix participar en el concurs. Fred ja no és el millor ós del bosc i, per empitjorar les coses, ha perdut el seu “Grrrrr!”. Fred necessita l’ajuda dels altres animals, però ha estat tant ocupat entrenant que ha oblidat als seus amics. Com ho solucionarà?

Els fantasmes no truquen a la porta d’Eulàlia Canal i Rocio Bonilla publicat per Animallibres, 2016.

fantasmes+no+truquen+a+la+portaEls fantasmes no truquen a la porta és una història que ens parla de l’amistat i de la gelosia amb toc d’humor molt interessant i un xic, molt xic de por, i ja sabeu que els contes que inclouen l’humor quasi sempre entren en el grup dels “meus preferits” si a més li sumes aquestes meravelloses il·lustracions de laRocio, i que té un punt de por molt enginyosa, gairebé no pots demanar més.

Llegeix la ressenya al Vadellibres

 Ós, un cau!, de Nicola Grossi publicat per Thule, 2016.

És possible explicar una història només amb formes, colors i sons? El resultat és Ós, un cau!, un viatge a la recerca del cau de l’Ós que s’ha d’imaginar i escoltar. Segueix les línies, troba el camí, però compte amb no caure en els forats!

Els-calçotets-de-los-blancEls calçotets de l’ós blanc, signat per Tupera tupera, Andana2016.

L’ós blanc ha perdut els seus calçotets, però, per sort, el seu amic el ratolí s’ofereix a ajudar a trobar-los. A cada pàgina trobaran uns calçotets, i caldrà esbrinar si són els que ha perdut l’ós. Seran uns calçotets amb dibuixos de llaminadures? O tal vegada aquests altres petits i amb molts colors? A cada pàgina anirem descobrint els calçotets de diferents animals i ens trobarem amb divertides sorpreses que faran riure als menuts, i també als grans. Un llibre perfecte per jugar i llegir amb els lectors més menuts de la casa.

Oso cazamariposas de Susanna Isern i il·lustracions de Marjorie Pourchet publicat per OQO, 2012.

Oso vivía en el bosque.
Lo que más le gustaba era pasear,
dormir la siesta junto al lago
y coleccionar cosas que encontraba entre los árboles.
Un día apareció un cazamariposas en lo alto de una rama.
—¿Qué podría hacer con esto?

Les aparences enganyen. En contra del que pugui semblar, no han de témer res les papallones d’aquest artilugi tan utilitzat per col·leccionistes per caçar-les i dissecar-les sobretot si està en mans d’un ós de morro enorme!

  • Otto, l’ós de llibre de Katie Cleminson publicat per joventut, 2011.

L’Otto era un ós de llibre: vivía dins un llibre en una biblioteca de una casa, i quan els nens llegien el seu llibre era l’ós més feliç del món. L’Otto tenia un secrec extraordinari i és que quan ningú no el mirava, prenia vida! sortia del seu llibre i explorava la casa, llegia els seus llibres preferits, escrivia històries… però un dia va passar una cosa terrible, es van mudar de casa i es van oblidar d’ell!!

  • Lucas y Oso de José Campanari i il·lustracions de Kristina Andrés publicat per OQO, 2010.

—Haz pis antes de acostarte
-le recordó su madre.
Lucas miró debajo de la cama
y, abrazado a Oso, se durmió.

El petit Lucas planejava atrapar el monstre de la gerra d’aigua que mullava totes les nits el seu llit. Per a aconseguir-ho comptava amb l’ajuda del seu fidel i amic Ós…

  • L’ós que abraçava els arbres de Nicholas Oldland publicat per Simbol, 2009.

Hi havia una vegada un ós tan feliç i content que sempre que voltant pel bosc es trobava amb un altre ser viu tenia ganes d’abraçar-lo. Per tot arreu on passava, l’ós compartia la seva felicitat d’abraçada en abraçada: animals grans, animals petits, animals pudents, animals perillosos, però el que més li agradava, era abraçar els arbres!

  • El sueño del osito rosa de Roberto Aliaga il·lustracions de Helga Bansch publicat per OQO, 2007.

L’osset plorava perquè havia perdut la son… La girafa va estirar el coll molt, molt i va buscar dalt del cel, el cavall va recórrer la terra i la granota al fons del riu… Però cap de les coses que li van portar van fer que l’ossset deixés de plorar. Amb que somia un osset rosa?

  • El oso y el cuervo de Monica Klose i il·lustracions d’André da Loba publicat per OQO, 2007.

L’ós volia volar i el corb volia ser fort com un ós… Com ho podrien aconseguir? La sol·lució semblava fàcil només s’havien de canviar les ales per braços… o no?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s