CONTES AMB PROTAGONISTES AMB DISCAPACITAT, TRASTORN DE L’ESPECTRE AUTISTA, DÉFICIT D’ATENCIÓ, DISLEXIA…
MULTIDISCAPACITAT
El pelotari amb text d‘Ecom i ilustracions de Teresa Arroyo publicat per Ecom, 2022.
Max y Mía han acompanyat al pare a la feina. És vigilant en una fàbrica de pilotes i mentre se l’ensenya descobreixen una porta tancada. Al darrere guarden totes les pilotes que estan descatalogades: N’hi ha de rodones, ovalades, planes… de diferents colors i algunes no es venne perquè la gent no les coneix.
Aconseguiran el Max i la Mía que tothom les conegui? Un llibre que dona valor a la diferència i a la riquesa que aporta la diversitat.
Supernens de Anya Damirón i Pablo Pino publicat per Animallibres, 2018.
Tots els superherois tenen grans capacitats a l’Ivan, el protagonista d’aquest conte sepre li han agradat els superherois. Des de ben petit que li agrada jugar a fer que ho és tot i que no se’n surt gaire bé… Quan els seus pares li regalen un vestit de SuperIvan, el pare li explica que els superherois a banda de grans habilitats també tenen inseguretats i debilitats que els fan molt especials.
És aleshores, mentre analitza les seves debilitats i cerca quines són les seves habilitats quan se’n adona que al seu voltant hi ha un munt de supernens!!
Un nen que pinta sense fer servir les mans, una nena que llegeix sense veure, uns nens que juguen a bàsquet sense moure les cames o una nena que parla amb les mans!!
Nens que fan coses que ell és incapaç de fer… que són supernens i supernenes.
Un conte fabulós que ofereix la visió d’un infant en vers les discapacitats, valorant les habilitats i capacitats pel davant de les barreres. Un conte que transmet valors i que normalitza la discapacitat d’una manera molt encertada.
Els meus amics. de Glòria Fort publicat per El cep i la nansa, 2017. 
Conte adreçat a infants de 0 a 3 anys sobre la diversitat, concretament sobre la discapacitat i la multiculturalitat), a través duna il·lustració clara i senzilla. El conte és de cartró i cantons arrodonits, un format apte per a la manipulació de infants daquesta edat. El conte de la diversitat per als més petits!
DISCAPACITAT FÍSICA
El llibre d’Hores de Jacominus Gainsgorough de Rébecca Dautremer publicat per Baula, 2018.
Un llibre d’hores? Què és això? Doncs és tota una vida! La d’en Jacominus Gainsborough. Les fulles seques del parc, la pluja, la marea baixa. Una tombarella, un comiat en una andana, un bon dia en un jardí ple de pedres. Un picnic, unes curses i l’ombra fresca sota l’ametller. Tot això. Una vida.
Si en Jacominus hagués nascut en un altre lloc, i un dia diferent, en Jacominus no h
auria estat el Jacominus… En Jacominus estava molt sovint a la lluna i justament per això quan començava les seves primeres passes va ensopegar. Havia estat una petita caiguda. Una aterrada de no res. Però aquella caiguda tan graciosa, sense soroll, a la catifa va fer que una de les seves potes es quedés impedida per sempre més.
En Jacominus és discapacitat, però això no el va aturar mai… Aquest llibre recull la seva vida sumant hores: des de la petita caiguda a moltes petites inquietuds, algunes angoixes serioses i més de 3mil milions de records…
Onada Blava de Yoo Jun-Jae publicat per Libros del Zorro Rojo, 2018.
Una matinada neix a les quadres d’un poblet un cavall blau. En veure’l, el rei proclama que es tracta d’una benedicció de Déu i ordena que l’entrenin fins a convertir-lo en un autèntic cavall de guerra. L’entrenador, un vell soldat amb un sol braç aconsegueix transformar-lo en una màquina de guerra. L’Onada Blava, com tothom el coneix, sembra el pànic al camp de batalla; però amb ell la guerra es fa interminable i l’alegria de la gent en veure’l s’esvaeix enmig de la fam i el sofriment. Un dia, l’Onada Blava es veu reflectit en els ulls d’un jove soldat. A partir d’aquell moment, el seu destí es transforma, i aconsegueix que el seu nom es quedi al cor de la gent amb un significat diferent.
Dan Saroga i l’Operació Inodor. de Rex Jefferson i Laura Aviñó publicat per Barcanova, 2017.
La setmana acaba amb en Dan Saroga expulsat de lescola després duna inesperada confessió. Dilluns, en Dan coneix en Wesley Keating, un noi que acaba darribar a la ciutat que té unes cames biòniques. Ràpidament connectaran i es convertiran en amics inseparables. La seva amistat es consolidarà quan, junts, ajudaran la senyora Sponge a descobrir el misteri que samaga darrere el «Cas del Vàter», el sorprenent cas de robatori massiu de paper higiènic que es produeix cada matí als lavabos de la Universitat de New Bradford.
Llegeix les primeres pàgines aquí.
Homo: cuando el fuego lo cambió todo de Daniel Piqueras Fisk publicados en formato cómic por la editorial Narval.
Este libro en formato còmic nos narra a través y únicamente de imágenes, la historia de un niño que a través del descubrimiento del fuego y sobretodo el aburrimiento le llevó a crear pinturas en las paredes de la cueva donde vive.
El protagonista, no puede ir a cazar con el resto del clan, porque tienen una limitación (le falta un brazo) y justamente como sólo tiene un brazo, su mano se convierte en algo muy importante.
La “casualidad” hará que descubra que con la pintura puede hacer algo artístico y con esa mano, tan importante para él, conseguirá plasmar en las paredes todo aquello que el hombre prehistórico ya conocía desde hacía años y no sabía cómo hacerlo.
Nono Granero és l’autor de Bolobo, publicat per Milrazones, dins de la col.lecció Milratones. Aquest àlbum il.lustrat té com a protagonista a Bolobo, un mico una mica diferent a la resta, que s’haurà d’enfrontar a un repte quasi impossible per a ell del qual en surt victoriós. Bolobo és alguna cosa més que una història de superació personal. L’heroi es converteix en un personatge estimat pel lector que comparteix amb ell l’emoció de la seva aventura, banyada amb grans dosis d’humor. El treball plàstic de l’obra reforça els diversos nivells de lectura i conviden al lector a la reflexió, optimista i intel.ligent, a favor del més dèbil. El discurs soterrat, carregat d’ironia i tendresa al mateix temps, conjutament amb una profunda empatia és el que fa que aquest àlbum sigui una aposta diferent.
TEA (trastorn de l’espectre autista)
El Leo no és cap extraterrestre, un conte escrit a quatre mans amb David Gómez i il·lustrat per Carolina Luzón que mostra el Trastorn de l’Espectre Autista des del seu protagonista. Un nen que es diu Leo que viu a la Terra tot i que de vegades sembla que no hi sigui publicat per Editorial Libre Albedrío de la mà de Gema Sirvent, 2020.
Leo és un nen amb TEA (trastorno de espectro de l’autisme), no sap expressar les seves emocions amb para u les, de manera que els seus pares es tan molt preocupada perquè no aconsegueixen comunicar-se amb ell. De vegades es comporta com un gorila que colpeja tot el que es posa al seu abast, al tres vegades com un tigre engabiat i en ocasions plora 1 mar. Però un dia Leo après a comunicar-se amb para u les, en cara que cap surt de la seva boca. Un preciós text poètic ple de sensibilitat i empatia. Les ilustraciones de Carolina luzón barrera de tècniques i collage mostrar una imatge poètica al mateix temps que realista per submergir-nos en l’univers metafòric de Leo.
També disponible en castellà: Leo no es un extraterrestre
El nen rere la finestra d’Anne-Gaëlle Féjoz, i il·lustracions de Dani Torrent publicat per Comanegra.
En Tom és un nen molt introvertit que se sent com si visqués enmig de la selva. Per tal de protegir-se, es construeix una cabanya i només hi deixa una finestra oberta al món, a través de la qual anirà vencent les pors que l’afecten.
Una finestra ens obre al món.
Una finestra és com un mirall.
Aquest llibre és un mirall
que ens obre els ulls al món.
Un llibre per a nens… i per a qualsevol persona sensible a l’aïllament i la incomunicació. No deixem mai de construir-nos cabanyes, d’enginyar-nos refugis. I sempre hi ha una finestra a l’exterior.
L’autora ens descriu un món des de l’aillament, la solitud, la incomunicació que pateixen els nens i nenes amb Trastorn de l’especre autiste (TEA). Un món que costa molt d’entendre des de l’altra banda de la cabana i que amb aquest conte podem arribar a intuir.
DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL
No somos angelitos de Gusti publicado por Océano Travesía, 2018.
Gusti conoce el Síndrome de Down de muy 
cerquita Una delicia de libro que nos explica desde el punto de vista del niño protagonista como se relaciona con el mundo, desde que llega a la família:
“Cuando llegué a casa papá y mamá no sabían qué hacer conmigo. Tengo un amigo, es un cromosoma de más. Se instaló en el techo de casa hasta que lo dejaron entrar.
Un día me presentaron a la família, otro día a los amigos y luego a toda la comunidad… Todos dicen cosas encantadoras de mí…”
Un álbum que nos abre los ojos a la manera como tratamos a las personas con discapacidad. En este caso un niño con Síndrome de Down que a través de su simpàtica manera de explicar como es y como se siente normaliza de una manera fantástica la discapacidad. Lee la reseña aquí
El bassal del rei Olaf de Mar Pavón i Maria Girón publicat per Tramuntana, 2017.
Un nen ens descriu com és el seu dia a dia al costat de la seva família. I ho fa diferenciant-se d’un ninot de neu amb qui, de ben segur, el comparen tot sovint per dir-se Olaf. El nostre Olaf, però és tot el contrari d’un tros de gel: alegre, juganer, tendre, educat.. Adorable en definitiva.
Un àlbum que destil·la bellesa i sensibilitat, i constitueix un cant a la vida sense dinstincions ni etiquetes amb un protagonista amb síndrome de down que apareix a la narració sense destacar la seva diferència amb la resta.
Una fantàstica manera de normalitzar la discapacitat.
Martí de Alaina Agirre i Maite Gurrutxaga publicat per La topera, 2016.
En Martí és un nen diferent de la resta, o almenys això és el que diuen els nens i nenes de la classe, però la protagonista d’aquest conte no ho acaba d’entendre. És el seu millor amic i ella creu que el Martí ha creat el seu propi idioma i li està ensenyant.
“El Martí és el meu millor amic. Però ell no és com els altres. O això és el que diuen els altres. Li agrada menjar maduixes, però pel nas. Li encanta vestir camises, però amb tots els botons ben cordats. I atrapar insectes al pati, per guardar-se’ls a les butxaques. I les croquetes, les menja de nou en nou, ni una més ni una menys”
Un conte per entendre la discapacitat des dels ulls d’un infant que fa despertar un munt de sentiments.
Bocabava, deTina Vallès i Gabriel Salvadó publicat per Petit Fragmenta,2016.
Coneixerem la història d’un nen sense sort, en Bocabava. Té un ull distret i l’altre sorprès, i tot el dia ensopega i col·lecciona nyanyos perquè no mira on ha de mirar. Sempre té un pam de boca oberta i el coll de la samarreta xop pel regalim de saliva que li cau. Un peix sense color, aquest és en Secalló. Viu a la parada de peixos de la fira ambulant de la comarca. Mentre que els altres peixos troben amo de seguida, ell envelleix en una peixera escarransida i arraconada. Un dia la fira ambulant s’instal· la al carrer d’en Bocabava… i res no tornarà a ser com abans.
El cromosoma de Beatriz d’Ester Hernández Palacios i Teresa Martínez publicat per SM, 2016.
Éramos cuatro; bueno, más bien éramos cinco si contamos a Manchas, que siempre ha formado parte dela familia. Nació mi hermanita
y entonces nosconvertimosen seis, o siete, si contamos el cromosoma de más con el que ella nació.
En casa todos esperaban con mucho entusiasmo que llegara mi hermanita. Mi mamá y mi abuela bordaban y tejían, mi papá llegaba con bolsas y paquetes. Pero esta espera a mí no me hacía mucha gracia,porque me echaron del cuarto de mis padres y metieron mi cama en el de Alejandra, mi hermana mayor.
Desde ese momento hemos tenido que cuidarla como si fuese una bombonera de cristal. Aun así, sin ella, nuestra casa no sería la misma.
DISCAPACITAT SENSORIAL
La meva Guia, el meu Capità de Gonzalo Moure i Maria Girón publicat per Kalandraka, 2020.
Narrat des de la percepció de la protagonista, una nena amb ulleres i pegat a l’ull que explica el seu dia a dia amb el pare que és cec. Un tret que s’intueix per les il·lustracions donat que el pare porta un bastó blanc i pel text descriptiu des de la percepció d’una persona cega: una selva de llums, ombres i sons… o com percep les emocions de les persones amb les que es creuen o com està el mar pel que li arriba a través dels altres sentits… o com compten les passes en travessar un pas de vianants, sempre a través del joc i de les sensacions.
A nivell personal crec que no calia dir al text que el pare era cec, m’hagués agradat més deixar a cada lector i lectora que ho descobrissin en una pàgina diferent. Tot i així, l’àlbum és una delicia! les il·lustracions de la Maria Girón com sempre meravelloses, realistes i molt equilibrades amb el fons blanc de les pàgines.
També publicat en castellà: Mi Lazarilla, mi Capitán.
Quina sort que tinc! de Lawrence Schimel i Juan Camilo Mayorga publicat per Cruïlla, 2020.
El narra un nen que parla del seu millor amic i del seu germà. El germà és cec però en cap moment ho diu, només va explicant com viuen a casa i com per exemple ell no te mascota tot i que sempre l’ha demanat i el seu germà te un gos que sempre l’acompanya a tot arreu i que ell no pot jugar a tirar-li la pilota, el germà sempre sap on són les seves coses i fins i i tot les dels altres (sap on son les claus de la mare perquè va sentir que les deixava sobre la taula i allà hi eren) sap quant esglaons hi ha a cada lloc que van… o quan llegeixen a la nit, ell ha d’apagar la llanterna però el germà pot seguir llegint els seus llibres en la foscor…
També publicat en castellà per SM: ¡Qué suerte tengo!
El pintor cec de Xabier P. Docampo i il·lustracions de Xosé Cobas publicat per Kalandraka, 2020.
El retrat més extraordinari, elaborat amb la paleta dels somnis i l’amor de veritat… El rei ha encarregat el retrat de la reina al millor pintor del reialme, un pintor que sap treure l’essència d’aquelles persones amb els seus retrats. Però la gelosia del rei fa que ordeni tancar-lo a les masmorres on quedarà cec… Serà capaç de plasmar la bellesa de la reina en un retrat?
Una història de passió, venjança i reptes impossibles carregada de referències pictòriques.
També publicat en castellà: El pintor ciego
Un cuento para ver de Manuel Lorenzo i Tesa González publicat per Libre Albedrío, 2018.
Los futuros papás de esta cuento desean lo mejor para su bebé que está a punto de llegar… quizá nos extrañe todo aquello que desean porque se aleja a lo que estamos acostumbrados a escuchar: apreciar el colorido de las flores, la hechura de los montes y los ríos y las distancias que los separan, que fantasee con las formas de las nubes del cielo. Que se asombre del brillo de las estrellas y del ir y venir constate de las olas del mar…
Un cuento que una vez leído… volverás a empezar con toda seguridad!
L’Ésser sense veu de Susana Peix i il·lustracions de Cristina Zafra publicat per Barcanova, 2018.
A en Roc li encantaven els dies de pluja quan es reunia amb els seus amics per escoltar les històries que els explicava el seu avi. La que més li agradava, ja de ben petit, era la llegenda de l’Ésser sense veu.
Però les històries de l’avi es van acabar quan en Roc, amb sis anys, es va quedar sord… Aleshores no sabia que la sordesa el convertiria en un heroi.
Don Ramón de Alberto Sobrino e ilustraciones de Cecilia Moreno es un cuento con un trasfondo precioso que no quiero desvelar para que cuando lo leáis os sorprenda igual que a mí. Publicado por Amigos de papel, su editora: Asunción Carracedo, me lo había explicado por teléfono y me encantó. Tenerlo en las manos y poder leerlo (aún sabiendo como terminaba) ha sido una delicia…
Un cuento que finaliza con «Ohhhhhhhhhh» asegurado de los lectores…
«…Hoy Don Ramón no ha venido. ¿Quizás tú les has visto?
Deberías saber que Don Ramón no es alto… Ni es bajo… A Don Ramón le gusta correr, aunque él no és muy rápido…»
Y así descripción tras descripción de quién NO es Don Ramón, la lectura de este álbum va despertando la curiosidad del lector hasta descubrir de quién es el sobrero… Está claro que de Don Ramón!
Las ilustraciones de Cecilia Moreno de colores planos y vivos le dan ese toque de «álbum ilustrado» que hace tan especiales a este formato de libro…Un cuento que te obliga a pasar las páginas una tras otra hasta llegar al final y que no te dejará indiferente…
Super Sorda de Cece Bell publicada por Maeva Young, 2017.
En estas memorias llenas de humor en forma de novela gráfica, la autora e ilustradora Cece Bell narra cómo perdió el oído cuando era muy pequeña y su experiencia con el Phonic Ear, un potente –e incómodo– audífono. El Phonic Ear permite a Cece oír –a veces, incluso cosas que preferiría no escuchar–, pero también la aísla de sus compañeros. Lo único que quiere Cece es encajar y encontrar un amigo de verdad, alguien que la aprecie por quien es. Tras un montón de problemas, descubre cómo aprovechar el poder del Phonic Ear y llegar a ser «SuperSorda, la que los escucha a todos». Y, lo más importante de todo: consigue encontrar su lugar en el mundo y la amistad que tanto ansiaba.
Almagesto, la quinta piedra es también el título de una de las novelas dirigidas a adolescentes por Diquesí, una editorial madrileña que ha caído en nuestra red este verano, descubriéndonos así un nuevo lugar al que lanzar la caña, que desde ahora forma parte del océano del Memôria de Peix.
Lola Núñez es editora y escritora. Es autora del texto y de los dibujos a lápiz que ilustran la novela. Esta, nos sumerge en una aventura que a las pocas páginas me ha recordado las de mi niñez cuando leía las aventuras de Los cinco de Enid Blyton, un recuerdo que unas páginas más allà los mismos protagonistas comentan entre ellos.
El grupo está formado por ocho chavales: cinco chicos y tres chicas acompañados de un perro (del que enseguida hablaré) que se conocen en Almagesto, un lugar misterioso donde estan internados para pasar los meses de verano. LEE EL RESTO DE LA RESEÑA AQUÍ
Apropa’t una aposta de l’editorial Tramuntana, 2014, amb text de Patricia Arredondo i il·lustracions de Miguel Zamora, és un llibre que m’ha tocat l’ànima. Perquè tracta el tema de la sordesa i la relació amb persones sordes d’una manera delicada i amb molta sensibilitat.
Apropa’t és un conte amb el que els més petits de la casa s’aproparan, com el seu títol indica, al món de la discapacitat…
Tinc dues boques a les mans… si les obro, i les moc d’un costat a l’altre, estic dient “hola”.
Si d’una d’elles alço el dit índex, estic dient “allà” i “jo”.
La Lulú em va demanar que parlés amb en Mateu. Jo vaig córrer i el vaig cridar però ell no em va fer cas.
Vaig dir a la Lulú que en Mateu no em sentia.
– T’hi has apropat, l’has tocat? Has d’apropar-t’hi perquè et senti…
L’Elisa, descobreix que per a comunicar-se amb en Mateu, s’ha d’apropar, ell escolta amb els ulls i parla amb les mans. En Mateu te la boca a les mans i les oïdes als ulls…
Un conte per apropar els infants al mon de les persones sordes, per entendre com es comuniquen i com ens podem comunicar amb ells resolt d’una manera molt bonica a través del text i d’unes il·lustracions fantàstiques, de colors suaus carregades de simbolisme que desprenen molt de sentiment…
Palabras de Caramelo ilustrado por Martín Godoy publicado por Anaya.
Una historia que tiene como protagonista a un niño sordo de ocho años, Kori, que vive en un asentamiento saharaui. Es el tercero de cinco hermanos y sería un niño normal si no fuera porque es sordo.
Por fortuna, puede asistir a una escuela especial, donde acuden otros niños con deficiencias diferentes a la suya. Gracias a su insisten- cia, la maestra, la única persona de su comunidad que le comprende, le enseña a leer y a escribir.
Desde entonces, siempre le acompaña un pequeño cuaderno y un lápiz para recoger las impresiones y pensamientos que cree reconocer en los labios de su amigo más querido, un camello al que llama Caramelo, por el color de su pelaje.
Transtorn per dèficit d’atenció TDA/TDAH
La Mireia està molt enfadada, amb 
text de Gemma Turmo i il.lustracions de Laura Mampel, publicat per La pulga con gafas, 2015.
A la Mireia, que avui s’ha aixecat de “mala lluna” tot li sembla malament i ho demostra amb la seva mare. El seu comportament no és l’adequat davant d’una mare que es preocupa per ella. Sort que la Fada Chic està al seu costat per ajudar-la a valorar i a reflexionar sobre els seus errors, ajudant-la a treballar el negativisme i el respecte. A través dels coaches d’aquesta col.lecció, la Fada Chic i el Trol Trok, es guia als infants cap a la reflexió i el raonament sobre les conseqüències dels seus actes d’una manera divertida i entretinguda.
La Núria va a la platja de Rosanna Riu i il·lustracions de Laura Mampel, publicat per La pulga con gafas, 2015.
La Núria i la seva família han d’anar d’excursió a la platja. Ella es lleva molt avait i molt ansiosa per marxar i arribar. Però, si encara és de nit!
En aquest conte est treballen la impulsivitat i l’atenció. Ajudada pel Trok, la Núria reflexionarà i raonarà sonre les conseqüències dels seus actes d’una manera divertida i entretinguda.
A La classe dels petits artistes, amb text de Gemma Turmo i il·lustracions de Laura Mampel, publicat per la Pulga con gafas, 2015.
Coneixerem a la Meritxell que tot i que és una bona nena, té un comportament impulsiu i per això, moltes vegades els seus actes tenen conseqüències negatives. La fada Chic està al seu costat per ajudar-la a valorar i a reflexionar sobre els seus errors.
La festa d’aniversari amb text de Gemma Turmo i il.lustracions de Laura 
Mampel, publicat per La pulga con gafas, 2015.
En Guillem és un nen molt divertit. Però és així a casa, quan surt del seu entorn familiar es torna tímid i introvertit. Una simpàtica festa d’aniversari es pot convertit en un malson per a ell quan el seu millor amic no pot anar-hi. El trol Trok l’ajudarà a valorar i a reflexionar sobre els seus errors. La col.lecció Chic&Trok, a través dels coaches (la fada Chic i el trol Trok) té com a finalitat que els petits lectors s’identifiquin i aprenguin a raonar sobre les conseqüències dels seus actes d’una manera divertida i entetinguda.
DISLÈXIA
Luz, il·lumina la dislexia, d’Eulàlia Canal i Iratxe López publicat per Vegueta, 2019.
A una edat molt primerenca, Luz Rello es va adonar que no aprenia al mateix ritme que els seus companys de classe. Li costava molt entendre el que la professora escrivia en unes targetes que els altres llegien amb facilitat. Amb el temps, Luz es va adonar que era dislèxica. Però no va desistir, va aprendre a conviure amb aquestes dificultats i va acabar fent-se tota una experta en lingüística.
Ja d’adulta, com a investigadora Llum ha aconseguit desenvolupar un test que permet detectar el risc de dislèxia en menys de quinze minuts, la qual cosa suposa una veritable fita mundial en el tractament d’un dels obstacles més comuns a l’aprenentatge infantil.
La història de Luz és la d’una persona que, des de molt jove, es va adonar que hi havia coses que no funcionaven bé, i va pensar que potser pogués contribuir a canviar-les. Així que va pensar en una solució, va buscar companys d’equip per dur-la a terme… i va engegar un projecte importantíssim per aconseguir un món millor.
La màquina d’escriure de Tom McLaughlin publicat per Coco Books, 2015.
En Pol ha trobat una màquina.Però és una màquina que ni xiula ni brunzeix. Tampoc no té botó d’ON/OFF. I no emet cap llum intermitent. En canvi, FA lletres. I, tal com descobreix en Pol, les lletres poden crear imatges. I les imatges poden explicar històries. Que potser ha trobat una màquina d’inventar contes, en Pol? Alegries que una simple màquina d’escriure pot proporcionar en un món ple de ginys d’alta tecnologia. Un interessant llibre il·lustrat que ret homenatge a la creativitat i a la il·lustració com a principals eines de comunicació a
l’hora d’explicar històries, i que ens farà descobrir que sovint, darrere del que pot semblar un error, possiblement s’hi amagui un gran talent.
Em costa llegir: dislèxia, de Lidia Arroyo i il·lustracions d’Elisa Soro publicat per Salvatella, 2009.
La Blanca s’esforça molt a l’escola però no s’en surt; no pot seguir el ritme de la classe. Necessita l’ajuda d’una especialista per superar les seves dificultats.
BIPOLARITAT
Bip i Pol, els senyors de les estrelles de Susana Peix i Juan R. Cruz, il·lustracions de Guillem Moner publicat per La pulga con gafas, 2016.
Amb en Bip, el Senyor de les estrelles, en Pol podia ser el rei del món, viatjar fins a l’estrella polar o xerrar pels descosits amb el seu gat… Però també podia tancar-se a l’habitació i no sortir en tot el dia o pensar que tot ho feia del revés…
La Bipolaritat és un trastorn mental poc conegut, tot i que s’utilitza freqüentment per descriure comportaments que no tenen res a veure, que afecta al 2% de la població i que també es diagnostica en infants i joves.
Els dimarts, el meu tiet i els extraterrestres de Dídac Micaló i il·lustracions de Roger Ballabrera publicat per Tramuntana, 2016.
La manera com el nen protagonista explica les experiències que viu amb el seu tiet afectat pel trastorn i les il•lustracions del conte, plenes de color i de detalls, converteixen la lectura…
MEMORIA DE PEIX 