• Em desperto quan es fa fosc
• Menjo insectes, cucs de terra i fruïts silvestres
• No veig gaire bé, però l’olfacte i l’oïda són molt sensibles
• Dormo tot l’hivern fins a la primavera
• Si m’espanto em transformo en una bola, i vigila no t’acostis gaire que et punxaràs!!

Qui sóc?? Doncs sí… sóc l’eriçó!!!

Voleu conèixer alguns contes interessants on l’eriçó és el protagonista? doncs aquí van…

Solo de David Gómez, Susana Peix e ilustraciones de Carolina Luzón publicado por Cumio, 2022.

Al pequeño erizo, su mamá le había dicho que a los erizos le gustaba era estar solos. Y para comprobar si eso era cierto, el pequeño erizo se adentró en el bosque. ¿Estaré bien solo?, se preguntó antes de comenzar su viaje.

En su travesía, el protagonista de esta historia se cruzará con otros animales del bosque que le harán sentir estados de ánimo muy diferentes: curiosidad, miedo, desconfianza, o tranquilidad son algunos de ellos.

¿Llevaría razón su madre o su viaje le descubrirá nuevas emociones?

También disponible en galego y en català.

La casa de los erizos d’Àngel Domingo i Mercè López publicat per A buen paso, 2016.
Quan s’acosta un hivern tant fred que els seus mussells es tornen insensibles i els seus estornuts es congelen abans d’explotar, la família d’eriçons decideix que ha arribat el moment de buscar una llar més càlida i emprenen un viatge a través del bosc…però trobar un lloc ideal no és tasca gens fàcil. Conte que destaca el calor dels afectes familiars davant del foc destructor de la guerra i que endinsen al lector en els misteris de la vida, tan bella i tant dura al mateix temps.

L’ou de l’eriçó de Nozomi Takahashi publicat per Tramuntana, 2014.

L’eriçó veu l’ànec que està covant els seus ous i ell també vol fer-ho. Però, quin serà l’ou de l’eriçó? La seva persistència obtindrà un premi molt inesperat i que deixarà amb un pam de nas tots els altres eriçons, que també voldran un ou per covar. Una història que ens ajuda a reflexionar d’una manera molt divertida sobre la persistència i el desig…

Punxaguda de Joan Pons i Tònia Coll de Sd edicions, 2013.

Punxaguda és un eriçó molt petit i molt poruc que es veu empés per la manada (no savia jo que els eriçons vivien en manada). Bé, en manada, en comunitat o com vulguin viure aquests petits mamífers, el fet és que la resta d’eriçons (els que manen i decideixen) el fan enfrontar-se tot sol a la serp llarga, pudent i sorollosa que divideix el seu territori i que s’ha empassat un munt d’eriçons exploradors. Eriçons que buscaven sense sort la zona dels Vergers de l’altra banda on hi ha els aliments més saborosos… LLEGEIX LA RESTA DE LA RESSENYA

L’eriçó bru. Anna Musons publicat per Intrepidus.

Aquesta és la història d’un eriçó que vivia a la muntanya, es deia Bru, i cada matí sortia de casa alegre i de bon humor a buscar menjar. Un bon dia mentre remenava les fulles del bosc buscant glans va sentir un soroll darrera uns matolls… Una història d’amistat entre un eriçó i un mussol.

A més del conte trobarue Les músiques de l’eriçó bru, un cd del grup Xerramequ Tiquis Miquis

L’eriçó de Gustavo Roldan publicat per Thule.

El petit eriçó està famèlic, però l’únic que troba per menjar queda fora del seu abast, a dalt de tot d’una estranya palmera troba el que semblen uns saborosos fruits vermells així que decideix demanar ajuda, però sembla que els animals no tenen gaires ganes d’ajudar-lo: L’ocell i la girafa comencen a menjar-sel’s abans de marxar. Fins que arriba un elefant disposat a col·laborar… I és que els elefants són molt llestos i saben comptar a l’hora que salten!

El senyor sol i la senyora eriçó de Pep Molist publicat per L’Albi,

El senyor sol és gran i la senyora ericó és petita. Ell es desperta en el cel blau, i ella en seu mar blau. El sol s’emmiralla en el mar i la senyora eriçó s’emmiralla al cel. Penseu que algun dia es podran conèixer? Dons llegiu aquest llibre i ho esbrinareu…

Història d’un eriçó de Asun Balzola publicat per l’Associació de mestres Rosa Sensat.

Quan es desperta del seu son hivernal, l’eriçó surt del cau i busca amics.
Però ni el conill, ni l’esquirol, ni els ànecs, ni el ratolí de camp,
no en volen saber res, d’ell.

El erizo de mar de Iela Mari publicat per Anaya.

Un viatge des de la imaginació a través de la forma d’un eriçó… que era un porc espí, que era el cap d’un nen, que era un nap, que era una taronja…Un camí que comparteix el secret dels jocs d’infant

Los tres erizos de Javier Sáez Castán publicat per Ekaré.

Tres eriçons busquen menjar per passar l’hivern, entren dins un hort on troben unes pomes. Els camperols molt enfadats pel robatori decideixen capturar-los, però com que ha començat l’hivern no els troben per lloc i hauran d’esperar-se que arribi la primavera… Aquesta història donarà una volta de 180 raus i els lladregots acabaran convertits en uns herois… voleu saber perquè? Doncs llegiu aquest conte…

Pincho de Ragnhild Scamell publicat per Zendrera Zariquiey.

En Pinxo és un eriçó que acaba de fer el seu cau just a temps per a  l’hivern, però de sobte cau una poma d’un arbre i es queda atrapada a les punxes de la seva esquena. No hi ha manera de treure-la d’allà i per culpa de la poma ara no pot entrar al seu cau… ¿com passarà l’hivern?

I si voleu aprendre molta informació sobre el nostre protagonista podeu llegir un reportatge titulat l’Eriçó, visitant nocturn a la revista Reporter Doc número 114, on trobareu informació d’aquest petit animaló.

I en els llibres:

L’eriçó el coixinet d’agulles publicat per Cruïlla de la col·lecció Minizoo que ja hem recomanat moltes vegades al Més content que un gínjol o pels més petits de la casa de la col·lecció descobrim també de Cruïlla un llibre titulat l’Eriçó