Cent llavors que van volar de Isabel Minhós Martins i Yara Kono publicat per Coco books,2019.

Un arbre espera, esperançat. ¿Què espera? El dia ideal per alliberar les seves llavors. Un dia perfecte, el dia adequat! Aquest dia arriba, però l’aventura tot just comença… Així que… un moment! Fem els comptes clars! Quantes llavors, de les cent que van volar, hauran aterrat en bones condicions? Quantes se les menjaran els ocells? Quantes acabaran al fons d’un riu? Al final, quantes esdevindran un arbre adult?

En aquest llibre les anirem comptant, però sense perdre mai l’esperança. ¿Qui aconseguirà confiar que tot acabarà bé per aquest arbre mare? (Ho farà realment? Creuem els dits!).

Un llibre que exalta el bosc, que celebra la resistència de les llavors i la intel·ligència dels arbres i la natura.

El árbol de la cosas, publicat per l’editorial A buen paso, 2015.
Un dia María descobreix al seu jardí un arbre ben curiós. I des d’aquest moment no pot deixar de fer-se preguntes: de l’arbre de les coses floreixen peixos, estrelles i núvols. I quan les flors dels altres arbres deixen pas als fruits, les flors de l’arbre de les coses desapareixen i no es converteixen en res. Un recorregut pel jardí i pels misteris de la vida de la mà de la paraula poètica de María José Ferrada i de les il.lustracions de Miguel Pang Ly, que poblen el jardí de la María de criatures curioses i plenes de vida.

Què s’amaga dins del bosc? d’ Aina Bestard i publicat per Cossetània Edicions, 2015.
ivertit joc a mida que anem passat les pàgines del conte ja que  si mires a través de les lupes, hi veuràs moltes coses que no es veuen a simple vista. Comença per la lupa verda i et semblarà que res s’hi mou; després, mira a través de la blava i hi començarà a aparèixer la vida i,  finalment, si mires amb la vermella, hi descobriràs molts més secrets!

Arbres, d’ Ediciones Ekaré, sota l’autoria de Lemniscates, 2015.
Ens explica que  els arbres netegen l’aire que respirem,
ofereixen les seves llavors en cada fruit, són la casa de molts i estenen la seva ombra per a tots per igual. T’has fixat alguna vegada en com viuen els arbres? Què fan en cada estació i circumstància? Els arbres ens ensenyen moltes coses; aquest poètic llibre il·lustrat per a nens convida a descobrir algunes d’elles.

Els arbres són bonics de Janice May Udry i il.lustracions de Marc Simont publicat per Corimbo, 2015. El primer conte de l’autora que ens indica que fins i tot un sol arbre és bonic si resulta que és l’únic que teniu.  Aquest àlbum il.lustrat ens proporciona raons divertides per tenir arbres ben aprop i tot un seguit de coses que es poden fer en un arbre, amb un arbre o sota un arbre. Al larg de les pàgines respirarem simplicitat i bellesa poètica que captivarà la lectura de qualsevol lector. “Els arbres són bonics. Cobreixen el cel. Van pel costat del riuu i baixen per les valls. Viuen a dalt dels turons. Els arbres formen boscos. Fan que tot sigui bonic.”

L’arbre que no podia dormir quan mirava les estrelles de Albert Güell i Juanola publicat per Animallibres, 2012.
La novel·la, narrada per la Quietud del bosc, explica com la vida tranquil·la i, òbviament, immòbil del arbres es veu remoguda el dia que en Socos, un arbre vell i venerable, descobreix que moltes de les històries que sap estan repetides… però…. com sap que sap? i d’on ve el que sap? pot haver-hi coses que no sap? Per això al vespre, mentre tots els habitants del bosc fan pinya per fer-se companyia i somiar plegats, ell no pot dormir i mira els estels preguntant-se que passa més enllà del bosc, riu avall.

Atrapat d’Oliver Jeffers publicat per Andana, 2011.
Tot va començar quan l’estel d’en Floyd es va quedar atrapat entre les branques d’un arbre… Primer va provar de sacsejar-lo, però no hi havia manera de desenganxar-lo. Estava ben atrapat! Aleshores en Floyd va pensar que podia llançar la seva sabatilla per fer-lo caure, i no era qualsevol sabatilla, era la seva sabatilla preferida. I sabeu què va passar? doncs que la sabatilla també es va quedar atrapada dalt de l’arbre, i darrera la sabatilla, l’altra sabatilla, va provar de llançar el seu gat que també es va quedar atrapat i l’escala del veí, i un pot de pintura i un ànec i una cadira… ni us imagineu tot el que va arribar a llançar per tal de fer caure el seu estel! Voleu saber si ho va aconseguir? doncs llegiu aquest conte que estic segura que us arrencarà com a mínim un somriure…

        El príncep dels embolics de Roberto Aliaga i il·lustracions de Roger Olmos publicat per Baula, 2009.
El príncep dels embolics és un corb que un dia s’acosta a una alzina i li pregunta al tronc si ell és qui mana. Manar sobre què? li respon. Aquí tot té vida. O manes o obeeixes benvolgut tronc li diu llavors. Gira cua, alça el vol i se’n torna per on havia vingut… L’endemà però torna, aquesta vegada per parlar amb les fulles de les branques més altes. Després de parlar amb les fulles marxa, i l’endemà hi torna, però per parlar amb les arrels… ai, ai ai! que aquest príncep dels embolics porta una de cap!!

L’Arbre de les històries d’Eulàlia Canal i dibuixos de Bartomeu Seguí publicat per Animallibres, 2009.
Tot va començar amb una notícia a la premsa: «Ben aviat les biblioteques desapareixeran. Els llibres seran substituïts per càpsules de lectura». Després va venir l’ordre d’enderrocament… I per a complicar més les coses, la Nit de Reis, en Jonàs el bibliotecari troba una nena misteriosa a les portes de la biblioteca. Qui pot ser aquest personatge captivador que capgirarà la vida d’en Jonàs?

L’arbre Jan i l’Arbre pressumit, tots dos títols de Nicoletta Costa publicats per Castellnou, 2009. I és que l’Arbre jan és molt feliç perquè cada dia li surt una fulla nova. És tan presumit que no deixa que ningú s’hi acosti: té por que li facin malbé les fulles.

Wangari i els arbres de la pau: una història real de l’Àfrica de Jeanette Winter publicat per Ekaré, 2009.
Quan la Wangari és petita, viu envoltada d’arbres i camps de cultius. Tothom treballa al camp i és feliç. Un dia li concedeixen una beca per estudiar als Estats Units i quan torna a Kenya, ja com a dona adulta, descobreix que han talar milers d’arbres per construir edificis. Davant aquests fets la Wangari decideix iniciar una campanya de plantació d’arbres i de retorn de la feina a les dones. Aquesta decisió, però, li comporta molts problemes amb el govern i les institucions.

L’Arbre de la canyella d’Anna Cabeza i il·lustracions d’Àngels Ruiz publicat per Cruïlla, 2008.
La Rut és la protagonista d’una història plena de bones olors (del restaurant tradicional del pare i l’àvia, del restaurant indi de la veïna amiga del costat, del record de la mare absent) i bones amigues, de contrastos de famílies diferents, de moments amargs i moments dolços, de situacions dures i situacions tendres.

El Secreto d’Éric Battut publicat per Kókinos, 2004.
El secret d’aquell ratolí era una poma vermella i saborosa que troba al mig del camí, sí, aquest seria el seu secret! i per això l’amaga sota terra. Quan l’esquirol li pregunta que ha amagat la resposta és: És el meu secret, no ho diré mai! Li pregunta l’ocell, li pregunta la tortuga, li pregunta l’eriçó… un munt d’animalons del bosc un rere l’altre li van preguntant i la resposta és la mateixa. Tinc un secret i ningú ho sabrà mai! Descobriu el secret del Ratolí!

L’Esperit del bosc: contes d’arbres d’arreu del món de Helen East i Eric Maddern i il·lustracions d’Alan Marks publicat per Blume, 2002.
Un conte màgic que explica històries clàssiques de Grècia, Australia, Anglaterra, Nova Guinea, Nepal on els protagonistes són els arbres… i és l’excusa perfecte per buscar aquests llocs en un mapa i aprendre més coses sobre els seus habitants, la seva cultura…

L’Arbre generós de Shel Silverstein publicat per Zendrera Zariquiey, 2000.
Hi havia una vegada un arbre… Que estimava un nen petit. I el nen cada dia hi anava I en collia les fulles Per fer-se una corona i jugar a ser rei del bosc. S’hi enfilava pel tronc, S’hi gronxava a les branques I menjava pomes. I jugaven tots dos a amagar-se. I, quan estava cansat, s’adormia a la seva ombra. I el nen estimava l’arbre… I l’arbre era feliç. Molt. Però va passar el temps. I el nen va créixer. I l’arbre es quedava tot sovint sol. Però un dia l’arbre va veure arribar el nen, i li va dir: ‘Vine, nen, enfila’t pel meu tronc, gronxa’t a les meves branques i menja les meves pomes, juga a la meva ombra i sigues feliç.’ ‘Sóc massa gran per enfilar-me i jugar- va dir ell.

L’Arbre de les fulles DIN A-4 de Carles Cano i il·lustracions de Carlos Ortin publicat per Kalandraka, 2000.
Hi havia una vegada una arbre que va nèixer en un bosc llunyà i que sabia que algun dia es convertiria en paper… així que una primavera quan va arribar l’hora de renovar el vestuario…

BONA LECTURA!