• La cocina de Toto Murube de José Antonio Ramírez Lozano publicat per Kalandraka, 2012.

Toto Murube siempre estaba en una nube.
Toto era un mendigo ambicioso que soñaba con ser cocinero
algún día y elaborar los mejores platos. Se le hacía la boca
agua cuando miraba las tartas en los escaparates y olía
el humo picante de las cocinas de los bares…

Toto Murube no había tenido suerte en la vida; de condición humilde, no pudo estudiar, ni siquiera había aprendido a leer. Quizás por eso Toto Murube era un mendigo más, vagando en la gran ciudad. Alguna noche, mientras dormía en el suelo del cajero de un banco, soñaba que su suerte cambiaría y que llegaría a comerse el mundo. Qué ingenuo, ¿verdad? Aunque… a veces, la realidad supera hasta los mismísimos sueños.

• El mag dels fogons de Joan de Déu Prats i il·lustracions de Paloma Valdivia publicat per Hipòtesi, 2011.

«En Farinetes va esclatar a plorar per deixar ben clar que tenia bons pulmons. Acabava de néixer! Tot seguit va obrir els ulls i el món se li va omplir d’ombres. De seguida, però, va escoltar el cor de la mare, va olorar la seva fragància i es va desfer amb les seves carícies»

Aquest conte ens proposa una aproximació al món de la alimentació. Ens mostra com un infant, a mida que va creixent, va descobrint la riquesa de sabors, les olors i les textures dels aliments i els diferents colors de tot allò que es cruspeix. El fet de menjar es converteix en un joc on tots els sentits (la vista, el gust, el tacte, l’oïda i l’olfacte) hi juguen un paper molt important.

• En Xim de les Olles i el tiramisú de Trinitat Gilbert i il·lustracions d’Anna Mongai publicat pel Cep i la Nansa edicions, 2010.

En Xim  es troba com qualsevol nen que no pot fer servir, de la cuina, elements que poden resultar perillosos, per tant el joc simbòlic li permet fer realitat el seu somni de ser cuiner. La creativitat d’en Xim el porta a elaborar una recepta sense haver de fer servir cap estri “prohibit pels pares”.

Inventar receptes, inventar paraules (tiraXIMú, XIMfaina,…) a partir del nom propi és una bona proposta per fer anar la imaginació de qualsevol que li agradi cuinar.