Una mare advocada, una àvia amb alzheimer, un avi amb un secret, fill que no troba a la seva mare, un nen amb quatre pares, un fill que llegeix, una nova germana que arriba de la Xina, tres noies que escriuen una carta a la seva tieta i una nena que vol que la seva mare sigui com un elefant…
Aquesta setmana, la família és la protagonista! ESCOLTA EL PROGRAMA SOBRE LA FAMíLIA
La família és la protagonista de moltes de les lectures que es publiquen per a diferents nivells lectors. Al petit oceà del Memôria de Peix naveguen molts llibres i a la darrera #pesca hem tret alguns títols publicats darrerament que tenen a la família com fil conductor.
Ens acompanya la Meritxell Almirall psicòloga infantil del Centre Psicològic i Maternal: Som Pares, amb la que parlem de les temàtiques que sorgeixen en aquestes lectures que us presentem relacionades amb la família.
Jo no sóc la teva mama de Marianne Dubuc publicat per l’Editorial Joventut, ens narra la història d’un esquirol, l’Otto, que un dia que surt del seu cau i troba al davant de la porta una bola verda amb punxes. Al principi no li fa cas però l’endemà sent un soroll i de dintre surt:
«…Una criatura diminuta, rodona i peluda, amb un nas tot curiós que li diu: Mama!!…»
L’Otto respón amb la frase que dona títol al llibre i que es va repetint durant la lectura: Jo no sóc la teva mama.
Aleshores comença la recerca de l’autèntica mare de la criatura que només diu «piu» i cada dia es fa més i més gran…
Per saber si l’Otto troba la mare caldrà que llegeixis el conte;).
Una aventura dolça com les que ens sol regalar la Marianne en els seus contes, amb dibuixos de traç i colors de tonalitats suaus en un format mig àlbum, mig còmic…
Fa uns anys (2014) vaig tenir el plaer de conéixer personalment a la Marianne Dubuc quan va ser convidada a MonLlibre i ens va explicar, encara amb sorpresa, com el seu primer conte va ser publicat en dotze llengües diferents.
Seguim amb una aventura amb una altre mare com a protagonista, amb una lectura carregada d’intriga: El misteriós cas de la mare advocada de Dani torrent publicat per Cal·lígraf.
Al Ramón no li agrada gaire fer deures quan arriba a casa però quan el mestre els demana que facin una redacció sobre la feina dels pares tot canvía. La mare de la Yoli és secretària i el pare transportista. Els pares del Rashid treballen tot dos a l’hospital, i els de la Piluca tenen una boutique amb roba molt exclusiva… El Ramón escolta els seus companys quan expliquen les tasques que fan els pares. El seu pare és cuiner i la seva mare? És advocada i ell ben bé no sap què fa.
Tots plegats formen un grup de detectius: els Poca Lipsi que a partir d’aquesta redacció tenen el davant un misteri per resoldre:
«… Què fa un transportista, un metge o un venedor de roba (pija)… I una mare molt sospitosa…»
Al Dani Torrent el coneixem com a il·lustrador però en aquesta lectura és també l’autor del text. Una aventura carregada d’enigmes que hauràn d’esbrinar la banda dels Poca Lipsi en la que (com diu la contra del llibre): «no seran només escectadors».
Al Dani també el conec personalment… A la Fira de Bolonia el vaig poder entrevistar juntament amb el seu pare i germana propietaris de l’editorial familiar Cal·lígraf.
Mama, vull que siguis com un elefant de Cinta Arasa i Marta Montañá publicat per Animallibres, és el que diu el Ferrant a la seva mare .
«… El Ferran estava ben amoïnat. La seva mare no tenia temps. Sempre deia: «Ui! No tinc temps»…»
Al Ferran li costava d’entendre aquè volia dir però veia a la mare molt atabalada i corrien, corrien, corrien… I al Ferran no li agradava gens que passés allò.
Fins que un dia el tiet Pau li va dur un elefantó d’un viatge que havia fet a l’Índia. En Ferran no savia gaires coses dels elefants i el seu tiet li va començar a explicar coses. Algunes que van fer pensar al Ferran que volia que la seva mare fos com un elefant.
Una lectura adreçada a primers lectors que segurament farà pensar a més d’un pare i una mare. Les il·lustracions de la Marta són dolces i expressives i a més d’companyar el text li donen un punt de valor afegit que segur que agradarà molt als lectors.
Conec a les dues autores, a la Cinta i a la Marta... I he de dir que és un plaer presentar llibres dels autors que conec personalment! A la secció entrevistes trobareu la que li vaig fer a Cinta Arasa a la tercera temporada del MCG.
Querio hijo, tienes cuatro padres és una de les novetats 2017 d’en Jordi Sierra i Fabra publicat per Loqueleo.
Una lectura adraçada a bons lectors. L’editorial la inclou dins de la col·lecció Narrativa +10 però ja sabeu que això de les edats només és orientatiu. El nivell lector de cada infant és el que cal tenir present a l’hora de triar lectures. El que sí que hem de tenir present són les temàtiques i valorar si són adequades abans de l’edat que indica el llibre…
En aquesta lectura el Pedro és el protagonista. Els seus pares li anuncien que es separen… Comença una nova vida per al Pedro! Tot per duplicat: dues cases amb dues habitacions diferents, noves coses per utilitzar i gaudir, nous amics, i un sentiment de mançança del pare o de la mare.
Poc a poc la situació es va normalitzant fins el punt que el pare té una nova «amiga»… i la mare un nou «amic». No queda aquí la cosa perquè la família sembla ampliar-se amb el fill de la parella del pare i les filles de la de la mare.
En Jordi Sierra i Fabra ens presenta un llibre sobre una temàtica molt recurrent a la realitat dels nois i noies que narra amb un toc d’humor des del punt de vista d’un adolescent.
Al Jordi Sierra el vaig conéixer a la Fira de Bolonia. Allà em va regalar una entrevista fantàstica, i si ja era fan, ara molt més!
ESCOLTA L’ENTREVISTA AL JORDI SIERRA I FABRA
Seguim amb la mateixa editorial però amb el seu segell català: Jollibre amb dos titols que tenen a la família com a protagonistes:
Ai significa «amor» de Miquel Arguimbau és una novel·la adreçada a joves a partir de 12 anys publicada l’any 2016.
«… Quan els pares fan un regal fora de les dates oficials, com pot ser Nadal, l’aniversari o el dia del sant, és que en pasa una de grossa i cal posar-se en guàrdia…»
Això és el que pensa en Gabriel, el protagonista de la novel·la. Quan tenia onze anys els seus pares van anunciar l’arribada d’una germaneta amb una nova consola. Ara en té catorze i els pares li han fet un altre regal «sorpresa», i fora de dates! En Gabriel quan veu el flamant mòbil que tantes vegades havia demanat s’espera una de grossa. Potser es separaven els pares?
La notícia arriba en forma d’un nou membre a la família. Adoptaran un nen! O nena… Aquesta nova perspectiva fa que el Gabriel es plantegi molts interrogants: si seria un nadó, o ja seria gran? En quina llengua li hauria de parlar? De quin color seria? A partir d’aquest moment les coses comencen a canviar a casa…
Una lectura que ens endinsa en el món de la adopció des del punt de vista d’un adolescent, de com és el procés i dels sentiments i emocions que es viuen… Fins que l’Ai, arriba a la nova família.
De la mateixa editorial Jollibre i del mateix autor Miquel Arguimbau:
Doctor, el nostre fill llegeix. És greu?
En Miquel Arguimbau ens endinsa en una novel·la futurista i una societat distòpica, consumista en extrem i on no existeix la lectura.
«… Llegir és una manera molt perillosa de perdre el control de la realitat… desenvolupa una part del cervell on dormen les fantasies… introdueix al lector en mons desconeguts…»
Els capítols del llibre van alternant l’any 2016 i el 2050 de manera que el lector va descobrint com el Pau aconsegueix fer un viatge en el temps, a l’hora que narra com està vivient en aquesta nova societat on ha aterrat a la llar d’un matrimoni que es comporten com si fossin els seus pares i no entenen el seu comportament. Humor, terpapia i un adolescent desafiant (un tret que es repeteix en l’anterior lectura del mateix autor) que llegeix i escriu!
Un quadre clínic de «bogeria irreversible» enmmarcat en una societat que viu en un «Estat Perfecte» i que caricaturitza «fins a l’extem» la nostra actual amb retallades i polítics rics i corruptes que aposten per substituir cervells pels que fabriquen els japonesos, i una població que no ha de pensar per què compten amb un Congrés de Sabis pensadors.
Una lectura que et fa riure tot i que no tinc clar si els lectors d’aquestes edats entendran els dobles sentits i temàtiques amb les que juga l’autor.
Àvia ja sé que has oblidat el meu nom de Jaume Cela i il·lustracions de Jordi Vila Delclòs, el protagonista és un infant de 10 anys que escriu un relat en forma de poema (sense rima) on aboca tots els seu sentiments i desitjos per mirar d’entendre la malaltia de l’àvia. Per mirar de recordar-la com ella i el mon que els envolta. Tot i que no diu en cap moment la paraula alzheimer per les seves paraules es dedueix que aquesta és la malaltia de la que parla.
Una lectura tendre acompanyada d’il·lustracions del Jordi Vila Delclós carregades de sentiment son a traç de llapis sense acolorir.
Anotar que amb la venda del llibre col·laboreu amb la Fundació Pasqual Maragall: per a un futur sense alzheimer.
El secret de l’Avi de Carles Cano i il·lustracions de Federico Delicado és una novetat de Barcanova.
L’avi del Miquel i la Maria en sap molt d’explicar contes, sempre diu que en té tantes com cabells dalt del cap. Una nit quan els nens li demanen una història ell els explica i els planteja una mena de joc:
«… En una caixa, un bagul, una maleta o qualsevol altre lloc on es guardin coses, sempre n’hi ha alguna que no hi hauria de ser, alguna cosa que s’ha colat i que ens explica una història…»
Així és com de la caixa de joguines el Miquel i la Maria agafen una pinta, la carta del rei de bastos i una pedra de la platja i l’avi els explica el conte: El rei pelat.
A la caixa d’eines, un altre dia, troben un clauer amb una figureta de la Torre Eiffel, un cadenat sense clau i un esquer amb forma de peix de colors vius d’on neix el conte: París, el peix i el cadenat.
Cada capítol del llibre explica una nova situació dels nens amb el seu avi i acava amb un nou conte: La maga Staropolski, el missatge de l’ampolla i La pirata. El secret de l’avi és un recull de cinc contes sortits de la imaginació acompanyats de les il·lustracions a tot color del Federico Delicado.
La darrera novetat d’aquesta entrada dedicada a la família ens arriba desde Thule.
«Querida tía Agatha: espero que estés difrutando del viaje. Por aquí todo va bien. Estamos cuidando unas de otras y también de la casa…»
Així comença Querida tía Agatha de Beatriz Martín Vidal. Un àlbum il·lustrat realitzat amb tècniques pictòriques i l’estil tan reconeixible de la Beatriz, que recorden els clàssics anglesos, que ens explica les vivències de tres germanes: Louise, Emma i Alice durant la primavera a casa de la seva tieta. Un conte carregat d’imaginació adreçat a petits i grans.
Altres lectures amb els avis com a protagonistes.
Altres lectures amb els germans com a protagonistes.
MEMORIA DE PEIX 