Veig, veig de Pimm van Hest i il·lustracions de Nynke Talsma publicat per Tramuntana, 2016.
En aquesta història, el protagonista és un nen, l’Eduard, que va a l’oculista i li diu que ha de portar ulleres.

«…Necessites ulleres! -li diu el metge. L’eduard s’encongeix. No vol portar ulleres!…»

Però aleshores, quan l’Eduard va amb els seus pares a l’òptica, la noia que els aten li diu un petit secret:

«… amb les ulleres, podràs veure coses que les altres persones no poden veure…»

Així és com l’Eduard descobreix una nova manera de veure les coses. Al conte juga amb els seus pares a un joc que segur que coneixeu molt bé i que dona nom, és a dir títol al conte Veig, veig!

Un conte divertit que pot anar molt bé per a desengoixar els nens i nenes que han de portar ulleres (tot i que ara crec que això ja no cal doncs la majoria volen portar-ne).

Aprofitant la presentació d’aquest conte, us en parlaré d’un altre sobre la mateixa temàtica: 

Les ulleres de veure-hi de Margarita del Mazo i il·lustracions de Guridi publicat per La Fragatina, 2014.

En aquest conte el protagonista també és un nen, en Carlitos. Un nen menudet que desitja que la Inés, una noia de la classe el vegi, es fixi en ell i fa tot el possible per aconseguir-ho, però no hi ha manera, ella sempre passa de llarg i ni se’n adonar que és allà. Fins i tot el dia que anuncia que li posaran ulleres de veure!

Al final del conte, el Carlitos serà qui se’n adonarà que el que necessitava unes bones ulleres de veure, és ell! Voleu saber perquè? Doncs llegiu el conte