El meu amic extraterrestre

De vegades els comportaments estranys els titllem com a propis d’un extraterreste… Però potser no ens n’adonem que si un extraterreste veiés algun dels nostres comportaments es sorprendria… i no els entendria tot i ser un extraterrestre!

D’això és precissament del que tracta el darrer àlbum de la Rocio Bonilla que torna a meravellar-nos amb el seu estil (aquesta vegada) de la mà de Beascoa.

El meu amic extraterrestre narra la vivència d’un nen que rep un alumne d’intercanvi (que arriba en un O.V.N.I per estar-se uns quants dies a casa seva. Ell es pensava que serà una mica estrany però de seguida el troba “molt simpàtic”, però tè un problema, i és que:

“… el pobre, no entén gaire com funcionen les coses aquí… I em pregunta el per què de tot…”

El lector descobrirà a través de les il·lustracions (en un àlbum il·lustrat en tota regla) que el nen protagonista fa les coses perque les fan els altres, o perque no les fa ningú i probablement donarà resposta a la pregunta retòrica de l’extraterrestre. Per qùè? Per què? Per què??

Un conte carregat de valors que amagats al darrere de il·lustracions posaran en evidència alguns comportaments que tenim (els humans) sense ser conscients. Un conte per “educar” i per veure que cal canviar algunes maneres d’actuar davant dels altres i no fer-los perque les fan els altres, o perque no les fa ningú, en definitiva perque sempre s’ha fet així. 

Per prendre consciència de que les nostres accions tenen conseqüencies, per mirar de ser empàtics amb els altres i per veure que es poden canviar les coses… Un conte per reflexionar que com diu la mateixa Rocío al final del llibre:

“… Espero que aquesta divertida història sigui una eina útil per convidar els nens a valorar la capacitat anatílica individual, més enllà del grupo o del col·lectiu que ens envolta…”

No em puc estar de comentar, que els llibres que estan massa encarats a “educar” o que tenen un “rerefons” tan “dirigit”, normalment no m’agraden… Però què he de dir que la Rocio Bonilla que està entre els meus #preferits i que tracta el tema amb un “toc d’humor” que sempre em deleix.

El conte també el publica en castellà la mateixa editorial Beascoa: Mi amigo extraterrestre

Més contes amb un “toc” d’humor…

El senyor Gargot i la Milaneta

img_7840Avui us vull presentar un conte que estic segura que us encantarà tan com a mi. És d’una editorial que no coneixia: Principal dels llibres, que està ubicada a Barcelona i que diu això a la seva web com a carta de presentació:

Principal de los Libros publica libros increíblemente interesantes, curiosos hasta lo indecible, de los que arrancan carcajadas o que te clavan en la silla de pura emoción y no te sueltan hasta que los terminas. No te olvidarás nunca de nuestros libros: son muy buenos y no hay dos iguales.

Es tracta de Monsieur Gargot amb text de Lyona (Marta Puig) i il·lustracions d’en Marcus (Marc Torrent) que ja veieu que apareixen amb pseudònim a la coberta. De fet podriem dir que l’editorial també ho fa, ja que el seu nom és en castellà: Principal de libros i al llibre apareix traduit al català.

Bé, una vegada fetes les presentacions segueixo on m’havia quedat: Monsieur Gargot és com el seu nom indica, un gargot. Un gargot que es queda sense feina (treballava amb un il·lustrador) i se’n adona que la seva vida ja no té sentit:

“Van passar uns dies i Monsieur Gargot se sentia intraquil. No tenir res a fer era molt avorrit!”

Monsieur Gargot

El senyor gargot en la seva feina d’ajudant del dibuixant…

A partir d’aquest moment el senyor Gargot comença a buscar alguna cosa interessant per fer: el mecànic li ofereix la feina de fer de fum del tub d’escapament, un senyor calb de perruca i fins i tot aconsegueix fer de bola del desert…

img_7842

Però res de tot allò el fa feliç i comença a imaginar-se que és diferents coses fent gargots en un paper en blanc: unes sabates, un gos, un artista excèntric, un ànec… Quan sent un crit:

img_7843

la senyora Milaneta ben enfadada

“Qui m’està embrutant la pàgina!?”

Era la senyora Milaneta, una goma d’esborrar molt pulida i estricta que no tolerava cap mena de taca…

“No sóc una taca, sóc un bacallà! li va dir el senyor gargot intentant semblar un peix”

Ara la feina del senyor Gargot, serà mirar d’escapar de la Milaneta que el vol fer desaparèixer…

“Ni bacallà ni Bogotà, no suporto aquest desgavell sense sentit. Em cruspiré tota aquesta ronya ara mateix”

Un conte divertit, carregat amb el toc d’humor que tant m’agrada en els contes que juga amb la imaginació i que de ben segur agradarà a petits i grans. El text és fresc i a més, atenció desxifradors del codi lector, es presenta en lletra de pal  i lletra lligada, amb una grafia que sembla feta a mà que podran seguir amb molta facilitat els primers lectors.

L’il·lustrador a qui ja coneixia del conte Plora que plou acompanya el text i aporta en algunes de les pàgines la màgia dels àlbums amb la seva pròpia narració.

img_7844

el senyor Gargot intentant escapar de la senyora Milaneta

Si el trieu com a lectura l’encerteu de ple segur!

Els fantasmes no truquen a la porta

fantasmes+no+truquen+a+la+portaFa dies que esperava amb moltes ganes l’arribada d’aquest àlbum publicat per Animallibres. El Joan, l’editor, m’havia enviat un petit avançament. A través de les xarxes socials havia seguit una mica el que la Rocio Bonilla mostrava d’aquest conte i entre una cosa i l’altre em vaig quedar amb unes tremendes ganes de veure com continuava la història escrita per Eulàlia Canal.

Els fantasmes no truquen a la porta és una història que ens parla de l’amistat i de la gelosia amb toc d’humor molt interessant i un xic, molt xic de por, i ja sabeu que els contes que inclouen l’humor quasi sempre entren en el grup dels “meus preferits” si a més li sumes aquestes meravelloses il·lustracions de la Rocio, i que té un punt de por molt enginyosa, gairebé no pots demanar més.

L’Ós i la Marmota es troben cada tarda. Juguen a dards i a trobar tresors amagats. Ballen, riuen i passen grans estones junts… És per això que quan una freda tarda d’hivern l’Ós anuncia que aquella tarda els visitarà l’ànec per jugar plegats, la marmota entra en un estat de gelosia que es veu reflectida en un núvol de “mal humor”:

“… A la Marmota no li agradava l’Ànec. Ni l’Ànec ni cap altre animal que vingués a espatllar les seves tardes amb l’Ós…”

Així que a la Marmota no se li acut una altra cosa que posar un cartell a la porta que diu: NO MOLESTEM, NO HI SOM!

Però és clar! Aquest cartell és l’inici d’un seguit de confusions i és que la Marmota està disposada a fer el que calgui per desempallegar-se de l’Ànec i al final ho pagarà amb un desenllaç fantasmagòric molt divertit.

Les il·lustracions de la Rocio segueixen el seu estil amb traç de llapis i colors no massa estridents on també juga amb la textura del paper que ha utilitzat i que li dona aquest aire tan dolç.

Una història que segur que us agradarà moltíssim i amb el que podeu compartir una bona estona de lectura compartida.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Canal, Eulàlia. Bonilla, Rocio (il). Els fantasmes no truquen a la porta. Barcelona: Animallibres, 2016. ISBN 9788415975854.

¡Un huevo con sorpresa!

És veure un nou conte de l’Emily Gravett que ràpidament l’obro. És una aposta segura! Sempre amb aquest toc d’humor que m’agrada tant, i és que passar-ho bé amb un llibre i si és amb un somriure, o millor!, una rialla és de les millors coses que pots sentir (bibliotecàriament parlant).

UNHUEVOconSORPRESA_cubierta_CASTELLANO¡Un huevo con sopresa! Publicat per MacMillan, és el conte del que us parlo, i no és una novetat, però he de reconèixer que fins avui no n’havia tingut notícia…

Aquest conte ens explica la història d’un ànec que és l’únic de tots els ocells que no ha post un ou. Tota la resta: l’ocell, la gallina, el mussol, el lloro, el flamenc… Es miren amb molt d’amor els seus ous.

Aleshores l`ànec troba un ou. L’ou més bonic del món. Però la resta d’ocells se’n riuen: es estrany, lleig… diuen que no sortirà res d’allà dins.

La sopresa arribarà quan es trenquen una a una totes les closques… No teniu curiositat per saber què passa? Doncs no dubteu a buscar aquest conte a les biblioteques que us asseguro us sorprendrà com a la resta d’ocells!

M’agrada per que des del principi provoca que el lector es mantingui enganxat amb la intriga d’un ou que és ben estrany per a tothom, excepte per a l’ànec, és clar! per la sorpresa que ens anuncia al títol i que et manté alerta fins al final i per què és una sorpresa. Un conte que no parla de mascles i femelles que podria ser el més lògic, parla d’animals. I m’ha agradat sobretot perquè a mi, m’ha fet riure!

Les il·lustracions fetes a llapis i acolorides amb aquarel·les l’enriqueixen fins a la categoria d’àlbum il·lustrat tot i el format en cartoné encunyat ideal per a sorprendre en grup!

L’Humor és el protagonista

Aquesta setmana al Més content que un gínjol, l’humor és el protagonista. Per escoltar el programa cliqueu aquí

I ara us deixo amb les recomanacions. Uns contes per passar una bona estona que segur que despertaran més d’un somriure:

Podeu seguir el programa també a través de facebook.

  • Doña Eremita sobre ruedas. Quentin Blake. Ekaré, 2011.

Un dia Doña Eremita paseaba en su bicicleta y Mambrú corría a su lado…

Així comença una història divertida amb una estrafolària senyora i la seva bicicleta com a protagonista. A mida que avança el conte l’Eremita te la necessitat de millorar la seva bicicleta: primer una bona bocina, després un improvisat rentamans, una caixa d’eines, un petit magatzem amb menjar, una cadireta de gos, uns paraigües per protegir-se de la pluja… que anirà instal·lant al seu vehicle… fins que un dia… Voleu saber què li va passar? només us puc dir que va haver de canviar la bicicleta per uns patins!

  • Como pollo sin cabeza. Pablo Albo y Mikel Mardones. Pontevedra: OQO,  2011.

Siempre se había dicho que si en la noche de difuntos hay luna llena, el primer rayo de su luz devolverá la vida a los muertos… Te imaginas que pasaría si ese rayo cayera sobre un maizal y ese maiz se lo dieran a comer a los pollos que van hacia el matadero?

Una divertida historia que a través del humor puede ayudar a superar el miedo y a hablar de temas tabú como el de la muerte.

  • Pobre fantasma Anselm! Lolita Bosch i Eva Sans. Barcelona: Cruïlla, 2011.

El pobre fantasma Anselm era molt desgraciat, ja que no era un fantasma valent com els que surten als contes, sinó tan poruc que tot l’espantava. I era tan tímid que no tenia cap amic, i estava fart de viure sol. Un matí va decidir sortir al carrer per mirar de conèixer algun nen o nena. Però les criatures, en veure?l, fugien esperitades. De sobte, però, es va adonar que una fantasma fosca el seguia a tot arreu. De primer, el pobre fantasma Anselm es va espantar molt, però finalment es va decidir a parlar amb aquella fantasma tan estranya. I va tenir una bona sorpresa!

  • Les castanyes de la castanyera. Mercè Canals; Daniel Jiménez (il). Barcelona: Baula, 2011.

Ningú no sabia per què la senyora Caterina era tan generosa repartint a tort i a dret unes castanyes tan especials que no cabien dins les paperines… Però com que, al cap i a la fi, feia les millors castanyes del món, tothom feia cua a la seva parada!

  • Les princeses també es tiren pets. Ian Brenman i Ionit Zilberman. Barcelona: Animallibres, 2010.

A l’escola de la Laura corre el rumor de que les princeses es tirent pets, però ella diu que és impossible, que cap princesa del món no es tira pets. La Laura haurà de canviar d’opinió quan el seu pare li llegeix el llibre secret de les princeses. Mai s’hagués imaginat el que explica en el capítol titulat:  “Problemes gastrointestinals i flatulències de les princeses més encantadores del món”.Voleu saber què amaga el Llibre secret de les princeses?

  • ¡Es un libro! Lane Smith. Barcelona: Océano, 2010.

En aquests moments on les noves tecnologies ens envaeixen l’editorial Océano travesia ha publicat un llibre ben divertit que ens planteja una dualitat molt patent en la nostra societat.
Un conte de preguntes i respostes, els seus protagonistes, un ruc i un mico, acompanyats d’un petit ratolí s’emboliquen en una conversa no apta per a persones sense sentit de l’humor:

– Que tienes ahí?
– Es un libro.
– ¿Cómo ajustas la página?
– No funciona asi. Paso las páginas. Es un libro.
– ¿Sirve como blog?
– No. Es un libro

i així una pregunta rere l’altra un altiu ruc anirà descobrint que allò que té el mico entre les mans és un gran descobriment…

Un conte on fins i tot els pirates hi tenen cabuda amb una bona dosi d’humor que us farà passar una bona estona.

  • Espinacs. Teresa Blanch. Barcelona: Cruïlla, 2011.

Un vespre, l’Arnau troba un gosset abandonat. L’amaga al garatge i decideix dir-li Espinacs. Però, a l’hora de sopar, tota la família sent sorolls estranys al garatge, i organitzen una expedició per fer fora l’animalot que s’hi hagi amagat. Quina sorpresa tindran quan sàpiguen què passa realment! I quina sorpresa tindrà l’Arnau!

  • ¡Me aburro! Marc Rosenthal. Barcelona: Faktoria K de libros, 2011.

“¡Me aburro!” es un relato visual en formato cómic sobre un niño que camina solo y distraído por la calle. Ensimismado en su aburrimiento y convencido de que allí nunca ocurre nada, no se da cuenta de que a su alrededor suceden cosas extraordinarias que le pasan desapercibidas. Todo comienza dándole una patada a una lata; una anécdota a partir de la cual se van encadenando una serie de acontecimientos que, aisladamente, resultarían

  • Bruno: la oveja sin suerte.Victor Sylvain. Barcelona: Océano, 2009.

En bruno es pensa que te molt mala sort… però en realitat en te molta! En aquest conte les imatges són molt importants, a través d’elles descobrireu que allò que el Bruno es pensa que és mala sort, en realitat és tot el contrari! Un llibre ple d’humor…triviales pero que, en conjunto, suponen un gran barullo urbano.

  • Segueix-me! (una història d’amor que no té res d’estrany). José Campari: Pontevedra: OQO, 2007.

Bé, això és el que diu el seu títol, però si llegiu aquest conte, veureu que és tot el contrari… o no és estrany un elefant amb quatre potes curtes de color gris amb pigues morades?

Potser al món de l’Elmer és un elefant corrent… però si us dic que l’elefant d’aquest conte es va enamorar d’una formiga negra? I que la va seguir fins al seu formiguer i va caure dintre?

Doncs sapigueu que el més extravagant d’aquesta història encara no ha començat. Atreviu-vos a llegir-lo i descobriu fins on serà capaç d’arribar el nostre elefant.

  • El meu gat és el més bèstia. Guilles Bachelet. Barcelona: RBA, 2007.

No, no us penseu que m’he equivocat de protagonista… el conte comença així… El meu gat és molt gros, molt bon minyó i molt, molt bèstia.

Però us dic una cosa, el gat d’aquest senyor no és ben bé el que ell es pensa. I ara te un gran dubte perquè resulta que un amic seu li va regalar fa un temps un llibre sobre gats i encara no ha descobert de quina raça és el seu… Llegiu aquest conte i us adonareu del per què!! I a més us fareu un bon panxó de riure.

  • Andreu i el mirall de les ganyotes. Eduard Màrquez. Barcelona: Cruïlla, 2006. (El vaixell de vapor. Sèrie Blanca).

Cada matí, la mare es fa un fart de cridar perquè l’Andreu s’afanyi a rentar-se, vestir-se i preparar-
se les coses abans d’anar a l’escola. Però ell no va gens de pressa, perquè s’entreté molt al bany fent ganyotes davant del mirall. Cada dia passa el mateix.
Un dia, de sobte, l’Andreu del mirall no li torna la ganyota. I no només això: a sobre li parla i se’n
riu. L’Andreu s’espanta tant que aquell dia, ni a l’escola ni a casa, no fa res de bo.

Altres lectures d’humor:

-Tellegen, Toon. Cartes de l’esquirol, de la formiga, de l’elefant, de l’os… Barcelona: Destino, 2001.

-Gusti. Medio elefante. Barcelona: Serres, 2005.

-Cano, Carles. En què es diferencien el mar d’un elefant? Barcelona: Aura, 1993.

-Millán, José Antonio. ¡Me como esa coma! ¡glups! Parece que la puntuación es importante. Barcelona: Serres, 2007.

-Taylor, Sean. Quan neix un monstre. Barcelona: Joventut, 2006.

-Górriz, Josep. L’Enxamparem, Helena!. Barcelona: Cruïlla, 2003. (El vaixell de vapor. Sèrie taronja, 133).

-Rueda Clàudia. Mentre es refreda el pastís. (Barcelona): Serres, 2005.

-Asch, Frank. El ratolí del senyor Maxwell. Barcelona: Joventut, 2004.

-Boer, Joan de. El Sultà i els ratolins. Pontevedra: QOQ, 2005.

-Liván, Paco. La cosa que fa més mal del món. Pontevedra: OQO, 2005.

-Thomas Valerie. La bruixa Brunilda i el seu ordinador. Barcelona: Blume, 2006.

-Farré, Lluís. Ramonet, vés-te’n a… Barcelona: Cruïlla, 2001. (El vaixell de vapor. Sèrie Blanca, 29).

-Mayer, Mercer. Un malson al meu armari. Barcelona: Kalandraka, 2001.

-Arnold, Tedd. Sóc la supermosca!. Barcelona: Beascoa, 2007.

BONA LECTURA!