Comencem l’any amb una estrella!!

Comencem l’any amb una estrella!! Sí, sí!! però haureu d’escoltar el programa per saber de què parlem… Només us avanço que el Memòria de Peix ha traspassat les fronteres terrenals i ara sóm al firmament!!

ESCOLTA EL PROGRAMA

I hem començat amb música que grinyola i alguna que altra #colada… Això sí! Amb un munt de novetats i el naixement d’un nou diari Bitxos, al que dedicarem una entrada al blog amb l’entrevista a una de les seves editores…

Amb la Meritxell Almirall recordem l’espectacle musical de “Ningú és un zombi” que vaig anar a veure a Reus i després de l’estrena vaig fer algunes entrevistes. Podreu escoltar a dues de les actrius que posen veu a les “tietes” del Ningú: la Mons Pla i la Mercè Comas (ens va faltar la Lloll Bertran) i també al Ningú, a l’Algú (a qui ja havíem tingut al programa la setmana passada) i al Kilian, un altre dels protagonistes del musical…

ESCOLTA EL PROGRAMA

El mejor enemigo del mundo ens dona peu a parlar amb la nostra psicòloga particular dels conflictes que poden aparèixer entre els infants (lligat amb el musical de Ningú és un zombi), del bullying, i de l’amistat…

Un Grúfal i un ratolí amb ullals, garres i dents grogues i terribles en format de cartró, i un text rimat amb El Grúfalo y La hija del Grúfalo que arriben en un pack doble! Coneixem una nova iniciativa de SM que presenta alguns dels títols de les seves series del Barco de vapor adaptats a Lectura Fácil. Des del Memôria de Peix us presentem dos dels quatre títols que han publicat recentment: El Club de los Raros i Pirata Plin, pirata Plan i que afegim a la secció de Llibres adaptats del blog.

Una altra aventura de la Mina, que en aquesta ocasió amb: Mina se enfada… amb rabieta inclosa però amb un final de conte que ens ha agradat molt. Un llibre que es presenta en lletra de pal (atenció desxifradors de codi lector).

ESCOLTA EL PROGRAMA

Un llibre-joc per aprender moltes coses dels animals amb Mira, mira… ANIMALS! Curiositats de bèsties i bestioles. Dos contes sobre la relació dels avis i el seu net: On ha anat l’avi? i Des d’allà dalt tot és diferent. On s’han amagat les notes del piano? ens farà entrar en el món de la imaginació i del que és la vida… I per acabar:

Dos Llibre Tresor! Un conte sobre el pas del temps i les presses: Els robots no tenen pressa i un conte que ens ensenya que les preocupacions i els problemes es fan més i més grans quan més hi pensem: Conillot.

Totes les novetats són gràcies a les donacions dels llibres de les editorials que els envien al programa. Aquesta setmana novetats de:

Bruño, SM, Loqueleo, Baula, La Topera, El cep i la nansa edicions, Animallibres, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Tramuntana.

Martí, un conte sobre les capacitats de les persones

img_8825Que un conte t’agradi o no depèn de molts factors entre d’altres les referències que en puguis tenir prèvies (i d’aquest no en tenia). En d’altres ocasions és l’atracció que sents per la coberta o el que et suggereix el títol. Amb Martí, publicat per La Topera, el títol del conte que us presento avui, partim de que és el nom del meu fill gran, així que ja tenia molt de guanyat abans d’obrir-lo.

A la autora, Alaine Agirre no la coneixia i a la il·lustradora, Maite Gurrutxaga, sí. La recordava del conte Mi amigo Álex, un llibre que per cert em va agradar molt i ja de pas us comentaré que la coberta d’aquest també em va atreure, perquè una festa d’aniversari sempre agrada. Al darrera de la taula un nen enorme i el pastís d’aniversari que surt volant pels aires…
Però el que em va donar més ganes de llegir-lo perquè tenia gairebé assegurat que m’agradaria, va ser el que em va dir el Carles Manrique, l’editor de La Topera quan me’l va donar: “És un conte que tracta la discapacitat”, em va dir.

Amb aquests ingredients i moltes ganes de llegir-lo he de dir que no em va defraudar la seva lectura si no tot el contrari. Em va entusiasmar. Martí, és una delicia de llibre! El nom del protagonista ja el sabeu, Martí. Ho diu el títol, però el conte està explicat des dels ulls d’una nena (de qui no sabem el nom per què narra en primera persona).

“El Martí és el meu millor amic. Però ell no és com els altres. O això és el que diuen els altres. Li agrada menjar maduixes, però pel nas. Li encanta vestir camises, però amb tots els botons ben cordats. I atrapar insectes al pati, per guardar-se’ls a les butxaques. I les croquetes, les menja de nou en nou, ni una més ni una menys”

En Martí té un munt de capacitats: se sap de memòria el menú de l’escola, de tot el mes! Li agrada repetir les coses i li encanta dibuixar les papallones amb barret. Al Martí no li agraden les abraçades però això no l’importa a la nostra protagonista. Ella sempre té una explicació pel que els altres veuen com una raresa, com una diferència.

Al Martí de vegades li cau la baba dels llavis i és perquè de petit es va beure tota l’aigua de la peixera i encara li’n cau aigua… Diu que ningú l’entén perquè ha creat el seu propi idioma i ara li està ensenyant a ella. 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

I el que menys li agrada és que els altres se’n burlin d’ell:

Una vegada li vaig preguntar a un d’ells per què el burxaven tant. Perquè és diferent, em va dir. I jo li vaig respondre: no és tan diferent; a ningú no li agrada que se’n burlin d’ell, i a ell tampoc…

Un conte que ens ensenya com la diferència està en el ulls de qui mira i la inocència dels infants. Un conte que tracta la discapacitat amb tendresa però mostrant la part més amarga de la naturalesa humana. Rebutjar els altres per ser diferents.

Agirre, Alaine ; Gurrutxaga, Maite. Martí. Barcelona: La topera, 2016. ISBN 9788460680628. Premi Lazarillo, 2015. También publicado en castellano: Martín

Altres llibres sobre la discapacitat al blog: NECESSITATS ESPECIALS

Lectura a través de les imatges

portada-elsoldaditoAl mercat editorial infantil podem trobar nombrosos exemples de contes sense paraules que conviden als infants a llegir les imatges.

Ara La Topera, una petita editorial amb molts pocs mesos de vida (i de moment només dos títols publicats)  ens sorprèn amb l’edició d’un conte sense mots que va més enllà i que dona accés a aquest tipus de lectura a nens i nenes amb discapacitat com ara autistes, o d’altres amb necessitats lectores especials, déficit en l’aprenentatge… Amb “El soldadito de plomo”, una adaptació lliure del clàssic de Hans Christian Andersen publicat per primera vegada l’any 1838, de la mà de Clara Luna.

La Clara, és una il·lustradora que ha estudiat i investigat en aquesta matèria des del Departament de Dibuix de la Universitat de Granada on ha desenvolupat aquest llenguatge narratiu que parteix de les imatges distribuides en vinyetes.

Si us esteu preguntant que té de diferent aquest conte d’altres sense paraules, us diré que jo em vaig preguntar el mateix i per això vaig demanar a l’editorial si em podia fer arribar un exemplar. Ara, una vegada llegit us puc dir que sí que té alguns punts que el diferencien de la resta:

6fb0f-soldadito2Per una banda a les imatges apareixen pocs elementsImagino que per no distorsionar i distreure el lector perquè es pugui centrar en el més important de la història i per l’altra, per a mí el més interessant, és l’ús de fletxes. No només en la seqüència de les il·lustracions, sinó coma reforç de les accions més importants.

Així doncs en una de les accions on es veu el pare que dona un regal al seu fill, hi ha una fletxa que segueix la llargada del braç en direcció al nen.

Imagen1

O per exemple quan uns nens miren al soldadet a la finestra, una fletxa puntejada indica l’acció de veure des de la mà del nen fins a la finestra… (al conte original no apareixen ni números ni els pictogrames de la pluja)

soldadito1-1024x577

El conte com he comentat és una versió lliure del clàssic de Christian Andersen. Això potser sí que m’ha sobtat més ja que s’allunya bastant de la història real i si he de ser sincera m’hagués agradat que s’acostés una mica més a l’original.

Les il·lustracions estan molt ben pensades per transmetre el just i necessari sense anar més enllà del que és vol dir i això crec que és molt important per al públic a qui va dirigit. Aquests són els col·lectius a qui l’editorial La Topera adreça el conte:

– PCDI de diferents edats i graus.
– Nens/es sense DI que tampoc tinguin adquirida encara la lectoescriptura.
– Persones amb dificultats de comunicació.
– Persones grans que hagin oblidat la lectoescriptura.

Val a dir que, segons la meva opinió, es tracta d’un conte que poden llegir tots els nens i nenes que es vulguin iniciar en la lectura d’imatges.

Des del Vadellibres, un “excel·lent” per a La Topera, per apostar per materials adaptats a necessitats lectores, ja que són molt poques les editorials que s’atreveixen amb aquests tipus de formats. Si us interessen hi ha un recull de documents adaptats en una pàgina del blog.