Que un conte t’agradi o no depèn de molts factors entre d’altres les referències que en puguis tenir prèvies (i d’aquest no en tenia). En d’altres ocasions és l’atracció que sents per la coberta o el que et suggereix el títol. Amb Martí, publicat per La Topera, el títol del conte que us presento avui, partim de que és el nom del meu fill gran, així que ja tenia molt de guanyat abans d’obrir-lo.
A la autora, Alaine Agirre no la coneixia i a la il·lustradora, Maite Gurrutxaga, sí. La recordava del conte Mi amigo Álex, un llibre que per cert em va agradar molt i ja de pas us comentaré que la coberta d’aquest també em va atreure, perquè una festa d’aniversari sempre agrada. Al darrera de la taula un nen enorme i el pastís d’aniversari que surt volant pels aires…
Però el que em va donar més ganes de llegir-lo perquè tenia gairebé assegurat que m’agradaria, va ser el que em va dir el Carles Manrique, l’editor de La Topera quan me’l va donar: «És un conte que tracta la discapacitat», em va dir.
Amb aquests ingredients i moltes ganes de llegir-lo he de dir que no em va defraudar la seva lectura si no tot el contrari. Em va entusiasmar. Martí, és una delicia de llibre! El nom del protagonista ja el sabeu, Martí. Ho diu el títol, però el conte està explicat des dels ulls d’una nena (de qui no sabem el nom per què narra en primera persona).
“El Martí és el meu millor amic. Però ell no és com els altres. O això és el que diuen els altres. Li agrada menjar maduixes, però pel nas. Li encanta vestir camises, però amb tots els botons ben cordats. I atrapar insectes al pati, per guardar-se’ls a les butxaques. I les croquetes, les menja de nou en nou, ni una més ni una menys”
En Martí té un munt de capacitats: se sap de memòria el menú de l’escola, de tot el mes! Li agrada repetir les coses i li encanta dibuixar les papallones amb barret. Al Martí no li agraden les abraçades però això no l’importa a la nostra protagonista. Ella sempre té una explicació pel que els altres veuen com una raresa, com una diferència.
Al Martí de vegades li cau la baba dels llavis i és perquè de petit es va beure tota l’aigua de la peixera i encara li’n cau aigua… Diu que ningú l’entén perquè ha creat el seu propi idioma i ara li està ensenyant a ella.
I el que menys li agrada és que els altres se’n burlin d’ell:
Una vegada li vaig preguntar a un d’ells per què el burxaven tant. Perquè és diferent, em va dir. I jo li vaig respondre: no és tan diferent; a ningú no li agrada que se’n burlin d’ell, i a ell tampoc…
Un conte que ens ensenya com la diferència està en el ulls de qui mira i la inocència dels infants. Un conte que tracta la discapacitat amb tendresa però mostrant la part més amarga de la naturalesa humana. Rebutjar els altres per ser diferents.
Agirre, Alaine ; Gurrutxaga, Maite. Martí. Barcelona: La topera, 2016. ISBN 9788460680628. Premi Lazarillo, 2015. También publicado en castellano: Martín
Altres llibres sobre la discapacitat al blog: NECESSITATS ESPECIALS
MEMORIA DE PEIX 