Raquel Díaz Reguera ens torna a delectar amb un nou títol: Yo voy conmigo publicat per Thule. De fet ja fa uns mesos que el va publicar però no ha arribat a les meves mans fins ara.
Fa uns dies vaig tenir el plaer d’entrevistat tres grans editors al programa de ràdio Més content que un gínjol, entre ells al Josep Díaz a qui conec de fa uns anys.
La protagonista d’aquest contes és una nena molt especial, només l’heu de mirar. I té un problema: li agrada un nen:
«… Lo sé porque cuando pasa por mi lado siento que me pica la nariz y que mis rodillas se ponen tontas… Pero Martín no se da cuenta. Martín no me mira nunca…»
Què pot fer?
Els seus amics l’aconsellen: treure’s les cues, fora les ulleres, el somriure, les pigues, les ales i que no sigui tan xerraire. Per fi el nen es fixa en ella!
«¡Martín me ha visto!… Pero ahora soy yo la que no me veo»
Un conte deliciós que ens diu que cadascú és com és i que no hem de canviar per agradar als altres. La nostra essència és la que ens identifica i si ens desfem de tot allò que ens fa ser únics perdem aquesta essència!
Díaz Reguera, Raquel. Yo voy conmigo. Barcelona: Thule, 2015.
MEMORIA DE PEIX 