Una clau que lliberi el cor de la princesa… La Clau

En Ferran era un serraller, el millor de tota el reialme…

Així comença el meu darrer conte La clau il·lustrat per la Cristina Serrat i publicat per Tramuntana edicions. Un conte que va néixer de la curiositat quan un serraller del segle XXI em va explicar el seu ofici. Em va parlar amb tant d’entusiasme que va despertar la senyora imaginació que viu dins del meu cap i l’engranatge es va posar en marxa…

Aconseguir que una clau obrís fins a vint panys diferents o que cada un dels panys tingués la seva pròpia clau. Crear un mecanisme infranqueable o una clau màgica, única… perfecta per a aquell pany…

La princesa Mina estava malalta, i ningú no sabia què li passava. L’havien visitat tots els metges, mags i remeieres del regne. Fisn i tot bruixes i bruixots! Li havien donat beuratges de tots els colors, pomades per aplicar al darrere de les orelles, banys de gel i essència de roses…
També havien passat princeps, nobles i cavallers per intentar alegrar-la. Però res ni ningú no ho havia aconseguit. La princesa Mina seguia ensopida i trista. Mai no sortia de palau, ni tan sols passejava pels seus jardins.
El Rei desesperat, havia anat a buscar al savi més savi de tots que en veure-la va dir una única frase:

La Princesa té el cor tancat dins d’una gàbia d’or…

Així que el Rei desesperat va anar a buscar al millor serraller del reialme i li va fer un encàrrec impossible. Havia de fer una clau que alliberés la princesa Mina del seu mal abans de la propera lluna plena!

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Una història que va néixer des del sentiment i que és un homenatge a totes aquelles princeses i princeps que tenen el cor tancat dins d’una gàbia d’or. Un homenatge per encoratjar-los a buscar la clau que els alliberi del seu mal perquè la tenen molt més a prop del que es pensen…

La clau és un projecte que ha necessitat molt de temps per veure la llum però el resultat és espectacular… i si no, comproveu-ho vosaltres mateixos i mireu aquesta edició de luxe!

Aprofitant la Fira de Bolonia on es va mostrar per primera vegada el conte vaig entrevistar l’editor de Tramuntana ,el meu editor: Enric Pujol que em va parlar de La clau i d’altres projectes d’aquest editorial de Sant Feliu de Guíxols.

ESCOLTA L’ENTREVISTA A ENRIC PUJOL

La clau. Peix, Susana; Serrat, Cristina (il). Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, 2017. ISBN: 9788416578498

La llave. Peix, Susana; Serrat, Cristina (il). Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, 2017. ISBN: 9788416578481

 

 

Gemma Pascual: Bolonia 2017

Amb Pablo C. Reyna i Gemma Pascual a la Fira de Bolonia

Encara em queden algunes entrevistes per presentar de la Bologna Children’s Book Fair. En aquesta Fira vaig desvirtualitzar a molts autors, il·lustradors, editors… amb els que ens escriviem o seguien per les xarxes socials.

Aquest és el cas de la Gemma Pasqual que ens explica com es va iniciar en el món de la literatura infantil.

Com va entrar a formar part de la màgia dels contes i com és això de:

“…tenir un llibre i no sentir-te escriptora…”

Per a tot seguit publicar el seu longseller Xènia, tens un WatsApp publicat per Barcanova, amb una protagonista que segur que coneixeu.

Estàs pendent tota l’estona del mòbil? Aguantes la respiració fins que no reps una resposta? Prioritzes un missatge de WhatsApp a qualsevol altra cosa? La Xènia ho fa. Mira la pantalla totalment hipnotitzada. L’aparell li indica que en Carles està en línia. Espera impacient perquè aparegui a la part superior de la pantalla el gerundi del verb escriure. Li sembla sentir les campanetes. De tant que ho desitja, les té ficades al cap. No està boja, és amor, un sentiment nou per a ella, que tan aviat li fa volar mil papallones a l’estómac com la turmenta. En la seva vida res no és el que sembla, però ella, que sempre es queixa del final de les pel·lícules, aquesta vegada, que és la protagonista, està ben decidida a triar el final… O potser ho faràs tu?

Una novel·la que va seguir amb dos títols més: Xènia, #KeepCalm i fes un tuit  i Xènia, estimar NO fa mal.

ESCOLTA L’ENTREVISTA A GEMMA PASQUAL

A l’entrevista ens parla del projecte Jollibre, el projecte editorial de Santillana que desenvolupa un pla lector molt potent en llengua catalana per a infants i joves on desenvolupa la tasca d’assessora i que ja te un any de vida.

Ens va presentar La vampira, ser o no ser aquest és el dilema la seva darrera novetat de Jollibre i ens va parlar de futures propostes “de matar” com diu ella que segur que veurem molt aviat a les llibreries.
La protagonista de La vampira, ser o no ser aquest és el dilema és la Núria, una jove vampira del nostre temps, acompanyada del seu avi, el comte Estruc, intenta desbaratar els plans malèfics d’uns malvats humans que es creuen d’una raça superior i volen apoderar-se del món.

 

Entrevista al Jaume Garcia Arija

El Jaume Garcia Arija és una d’aquelles persones que quan te la creues dius: “Aquest noi de què em sona” i és que el Jaume és actor i ha participat en nombroses sèries de televisió. Per citar algunes: Cuéntame cómo pasó, El ministerio del tiempo, La sonata del silencio, Acusados o El comisario. També comten entre les seves aparicions algunes de catalanes com La Riera, Ventdelplà o Jet-laj.

A banda de sèries en petita pantalla també l’heu pogut veure al teatre o al cinema on ha interpretat diferents papers tant en curts com en llargmetratges. La llista seria massa llarga així que us animo a entrar a la seva web i veure tot el que fa… clica l’enllaç a la web de Jaume Arija.

ESCOLTA L’ENTREVISTA AL JAUME

En Jaume té una biografia molt simpàtica que ha arribat a les meves mans que comença així:

De vocación temprana, muy de mocoso se dedicaba a bailar en pijama todas las coreografías del programa “Aplauso”, fue un gran silbador de todas las melodías de los dibujos animados de la época: Marco, Heidi, La abeja Maya …….En fin, un “enano saltimbanqui” capaz de lanzar un zapato a toda leche a un balcón al emular la patada preferida de su gran maestro Bruce Lee. El problema fue recuperarlo… Pero a los diez años solo le faltó ver el particular “soy un truhán, soy un señor” del Tricicle en el “1,2,3”, un viernes por la noche, para decidir (Colacaao en mano) que lo suyo era el teatro. Y eso significaba: -“Llevar tirantes!”-.

Amb aquest inci ja us podeu fer una mica a la idea del tarannà del Jaume. Una persona emprenedora, polifacètica d’aquelles que no paren  i d’aqui que la seva gran creativitat ha portat a escriure contes infantils. Segons ell mateix diu:

“La situació de la professió m’ha fet refugiar en el món dels contes. I ara, curiosament, ells m’estan retornant al teatre en estat pur”

Fa un any presentava el seu primer llibre Hi havia una vegada… Que inclou la versió en castellà i anglès dins el mateix volum, i recentment ha presentat el seu nou relat:

El misteri del despatx de la Pilar publicat per Rúbrica.
Un dia de tempesta l’Enric és expulsat de la seva classe per xerraire i despistat. És un noi amb talent, però hi ha alguna cosa que el preocupa.
La Pilar, la misteriosa conserge de l’escola i tres petits personatges fantàstics l’ajudadran a superar els seus problemes, i donaran un nou sentit a la seva vida. Ha arribat la primavera!

Val a dir que el mateix Jaume és l’autor del text i de les il·lustracions… El que jo us digui, “Chico para todo!”

ESCOLTA L’ENTREVISTA AL JAUME GARCIA ARIJA

Per acabar us deixo amb un dels seus videobooks:

Xavi Ramiro: Bolonia 2017

L’stand de Catalunya de la Bologna Children’s Book Fair va ser un punt de trobada de nombroses cares conegudes, entre elles l’il·lustrador Xavi Ramiro.

El Xavi ha estat nomenat recentment com a President de l’APIC (Associació Professional d’Il·lustrador de Catalunya) creada als anys vuitanta que compta amb gairebé sis-cents socis, en

ESCOLTA L’ENTREVISTA

Em va fer especial il·lusió entrevistar-lo de nou per l’amistat que ens uneix i també i sobretot, per saber quines són les seves primeres impressions en aquest recent estrenat nou càrrec (crec que he estat la primera en entrevistar-lo ;).

Ens va explicar com ha estat el seu camí dins de l’Associació fins arribar a ser nomenat President per unanimitat en assemblea.

Entre d’altres coses li vaig preguntar quines eren les seves sensacions i quin seria el seu somni, el seu desitg a acomplir al capdadant de l’APIC i la seva resposta va ser:

Aconseguir millorar les condicions de feina dels il·lustradors.

Un camí en el que s’està treballant des de fa temps i en que quedar molt recorregut a fer…

També ens va parlar d’un nou projecte entre rialles en el que treballem plegats i del que encara no es pot avançar gaire però de la que ens va dir alguna coseta a l’entrevista. Si voleu saber de què es tracta només heu de clicar l’enllaç!

Ens viem, per aquí, per allà i per on sigui!

 

Rocío Bonilla: Bolonia 2017

Passejant, passejant per la Bologna Children’s Book (micro en mà), em vaig trobar a la Rocio Bonilla. Una amiga amb qui hem compartit grans moments. Ens vam conèixer a la Fira vilanovina Conte va! Va de contes i ens hem anat retrobant en diversos moments… literaris.

La Rocio em va fer un gran regal que no vaig resistir-me a enregistrar en una entrevista, quan em va presentar “en primicia” el seu nou projecte amb Bromera. Una editorial amb la que ha crescut com a il·lustradora de meravellosos llibres.

Cara de pardal va ser el primer que va publicar amb ells com a projecte personal i després li han seguit joies com ara: La muntanya de llibres més alta del món, De quin color és un petó, Els fantasmes no toquen a la porta o Max i els superherois.

A l’entrevista la Rocio ens presenta el que serà el seu nou projecte personal (en publica només un cada any) i el vaig poder gaudir de primera mà en la seva versió anglesa Let’s play? amb text d’Ian Brenman que es publicarà en català a Bromera

Un àlbum il·lustrat que ens mostra el dualisme entre les màquines de jugar i la màgia desbordant del joc imaginatiu… Un conte que estic convençuda us enamorarà tant o més com la resta de llibres de la Rocio.  L’esperem en candeletes!!

Si teniu ganes d’escoltar l’entrevista, només heu de clicar sobre l’enllaç!

ENTREVISTA ROCIO BONILLA

Juguem??