Fa dies que esperava amb moltes ganes l’arribada d’aquest àlbum publicat per Animallibres. El Joan, l’editor, m’havia enviat un petit avançament. A través de les xarxes socials havia seguit una mica el que la Rocio Bonilla mostrava d’aquest conte i entre una cosa i l’altre em vaig quedar amb unes tremendes ganes de veure com continuava la història escrita per Eulàlia Canal.
Els fantasmes no truquen a la porta és una història que ens parla de l’amistat i de la gelosia amb toc d’humor molt interessant i un xic, molt xic de por, i ja sabeu que els contes que inclouen l’humor quasi sempre entren en el grup dels «meus preferits» si a més li sumes aquestes meravelloses il·lustracions de la Rocio, i que té un punt de por molt enginyosa, gairebé no pots demanar més.
L’Ós i la Marmota es troben cada tarda. Juguen a dards i a trobar tresors amagats. Ballen, riuen i passen grans estones junts… És per això que quan una freda tarda d’hivern l’Ós anuncia que aquella tarda els visitarà l’ànec per jugar plegats, la marmota entra en un estat de gelosia que es veu reflectida en un núvol de «mal humor»:
«… A la Marmota no li agradava l’Ànec. Ni l’Ànec ni cap altre animal que vingués a espatllar les seves tardes amb l’Ós…»
Així que a la Marmota no se li acut una altra cosa que posar un cartell a la porta que diu: NO MOLESTEM, NO HI SOM!
Però és clar! Aquest cartell és l’inici d’un seguit de confusions i és que la Marmota està disposada a fer el que calgui per desempallegar-se de l’Ànec i al final ho pagarà amb un desenllaç fantasmagòric molt divertit.
Les il·lustracions de la Rocio segueixen el seu estil amb traç de llapis i colors no massa estridents on també juga amb la textura del paper que ha utilitzat i que li dona aquest aire tan dolç.
Una història que segur que us agradarà moltíssim i amb el que podeu compartir una bona estona de lectura compartida.
Canal, Eulàlia. Bonilla, Rocio (il). Els fantasmes no truquen a la porta. Barcelona: Animallibres, 2016. ISBN 9788415975854.
MEMORIA DE PEIX 