Ilan Brenman: Feria del Libro de Madrid 2017

Conoceis a Ilan Brenman? Si una palabra le puede definir es “ENCANTADOR”. Lo puedo decir en mayúsculas porque tuve la suerte de que mi querida Rocío Bonilla me lo presentara en la pasada Feria del Libro de Madrid, y no solo eso, le entrevisté!

Ilan Brenman me contó como inició sus pasos en esto de “inventarse” historias cuando haciendo unas prácticas tuvo que enfrentarse a un grupo de niños y niñas de tres años que le pidieron un cuento. Cuando él dijo que no sabía explicar cuentos, a parte de preguntarle qué hacía allí entonces, una pequeña dijo la frase mágica que dio un giro a su trayectoria profesional cuando le dijo “pues inventala”. ¡Así de fácil!

Nacido en Israel, vive en Brasil desde 1979. Psicólogo de profesión, es considerado uno de los escritores brasileños más importantes de la literatura infantil actual. Su obra recoje más de 50 títulos… Conocido narrador viaja por todo Brasil y por el mundo defendiendo la literatura de calidad ofreciendo conferencia y participando en grupos de debate.

ESCUCHA LA ENTREVISTA cliqueando en el enlaçe!

En la vida de Ilan Brenman hay dos momentos vitales, el de la escuela y  el de un pedo. Ellos han sido los culpables (lo cual agradecemos todos) de que Ilan nos regale tan fantásticas historias. Y como pedo me refiero al cuento que fue el segundo punto de inflexión en su carrera cuando publicó:

Las princesas también se tiran pedos publicado por Algar con ilustraciones de la ilustradora Ionit Zilberman.

A la pequeña Laura le ha surgido una duda muy importante: ¿se tiran pedos las princesas? Afortunadamente, su padre posee el libro secreto de las princesas con todas las respuestas a sus preguntas.

Quieres verlo? CLIQUEA AQUÍ

En la entrevista nos presenta su último cuento en tándem con Rocío Bonilla: ¿Jugamos? publicado por Algar en castellano y en catalàn por Animallibres: Juguem?

Pedro se pasaría todo el día jugando; eso sí, con la tableta, el móvil o la consola. Aunque sus amigos y su familia le invitan a disfrutar de otros juegos, él siempre prefiere seguir con la pantalla. ¿Lograrán que descubra todo lo que se está perdiendo?

¿Jugamos? Es un álbum ilustrado en esencia en el que Ilan quiso reflejar una situación vivida con su hija.

Al protagonista del libro le proponen jugar y él siempre contesta que ya está jugando. Pero cada uno de los que se lo proponen: su hermana, amigos, padres y abuelos muestran al lector lo que realmente es disfrutar del juego a través de la imaginación y con la mágia de las maravillosas ilustraciones de Rocío Bonilla. en unos desplegables que nos permiten dejar volar la imaginación con los personajes del cuento: viajar al fondo del mar desde la bañera o recorrer el universo con unas cajas de cartó.

¡No os perdáis la entrevista a Ian Brenman en la que nos lo cuenta todo!

Ese mismo día pude entrevistar a otro de los culpables de que Rocío Bonilla y Ilan Brenman se hayan unido en este precioso álbum ilustrado. El editor Gonçal Pampló que nos explicó las últimas novedades de la editorial Algar y nos avanzó en primicia algunos proyectos que podremos disfrutar en breve…

 

Verdad de Care Santos

Del latín: verĭtas, veritātis.
La palabra Verdad, es definida, entre diversas acepciones, por el Diccionario de la Real academia como: Realidad, existencia real de algo.

Care Santos acaba de presentar su última novela juvenil publicada por Edebé con este título: Verdad, que viene precedida por el Premio Edebé 2015: Mentira.

El pasado sábado acudí por “causalidad” a la presentación de Verdad en la Feria del Libro de Madrid, y tuve el gran honor de que Care me regalara su ejemplar con los pasajes que había seleccionado para la presentación marcados en lápiz. Tenía tantas ganas de leerlo que en mi viaje de vuelta a Barcelona en AVE, me lo leí del tirón. De la misma manera que Mentira me enganchó a la lectura desde la primera página, Verdad me atrapó de nuevo en la vida de Éric, el protagonista de los dos libros.

Os transcribo la psinopsis de la contraportada:

Absuelto del cargo de asesinato, del que fue injustamente acusado a los 14 años de edad, y una vez probada su inocencia, el ahora joven Eric sale del Correccional de Menores tras cuatro años de internamiento. Sin embargo, la reinserción en una sociedad cargada de prejuicios resultará una realidad todavía más dura: no volver a caer en la delincuencia cuando el entorno parece empeñado en ello, continuar los estudios, encontrar un trabajo,  alejarse de su barrio… Xenia le ayudó a superar unas barreras que creía infranqueables, pero… ¿será el amor una fuerza suficiente para superar las dificultades ahora?

Verdad, empieza justo donde terminó su predecesora. Cuando Éric sale en libertad del correccional y debe enfrentarse a la “vida real” fuera del lugar donde ha estado injustamente retenido durante cuatro largos años. Una historia dura cargada de prejuicios tan reales como los que podemos vivir en nuestro día a día.

Porque tal como comentaba Care en la presentación, ¿qué madre dejaría que su hija se relacionara con un expresidiario? ¿Cuantos empresarios estarían dispuestos a contratar a un joven que ha salido de la cárcel? Un montón de preguntas con una respuesta bastante frecuente (y por suerte no única): Ningun@.

Una historia que habla de reinserción social en un entorno difícil: una família desestructurada, un barrio en el que solo se respira delincuencia y droga. Mafias, estorsiones, sobornos y soledad… Mucha soledad, y también del valor del arrepentimiento.

Pero por suerte, Éric, el protagonista de Verdad es un chaval muy noble. Un chico que además de vivir un montón de miserias durante catorce años que le llevaron al correccional, ha descubierto el amor de Xenia a través de la lectura. De hecho la lectura fue lo que le liberó de su encierro y (este punto me agradó especialmente) en su vida también aparece, una bibliotecaria que tiene un papel bastante relevante (porque no todo iban a ser miserias…).

¡Y Xenia! A quién no puedo dejar al margen en esta reseña, aunque en este segundo libro pasa a tener un papel secundario. Para Éric, es la persona más importante en su vida. Ella consiguió su libertad y es su amor (prohibido) de nuevo de manera injusta… Xenia es el pilar que le mantiene las ganas de vivir y de luchar por ser “normal” en un mundo de violencia que ha vivido desde que nació.

Hacia el final del libro aparece Hugo, un chaval ciego que se convierte en el “flotador” que necesita Éric y que aparece cuando todo parece que se está hundiendo… Y que (explicado en primicia por la misma Care) será el nexo de unión con una nueva novela en la que será el principal protagonista. Care bromeaba con una conversación que había tenido con su hijo mayor (lector privilegiado de sus novelas juveniles) sobre el título del tercer libro de la saga después de Mentira y Verdad: No sé, Quizá…

Resto a la espera de ese tercer título ya que el protagonista Hugo te deja con ganas de más, de la misma manera que Éric y Xenia que siguen, como en el primer título, dejando su historia de amor… (y hasta aquí puedo leer;).

En un momento dado de la lectura Hugo y en otro también Elena (la bibliotecaria) le dicen a Éric que debería hacerse escritor…

“… Para ser escritor (le dice Elena), solo se necesita una historia que contar y muchas ganas de trabajar para hacerlo. Tú tienes ambas cosas… Deberías empezar a escribir tu historia enseguida…”

Y eso es lo que realmente es esta novela, y es que Verdad, parece salido de su puño y letra. La lectura consigue que vivas la vida de Éric en primera persona y eso es precisamente una de las cosas que te atrapa. Porque Éric narra su “Verdad”… En contraposición a su “Mentira” vivida en el primer libro.

Care Santos sabe conectar con el público a través de sus libros y de sus palabras. Así que además da animaros a leerla os animo a que vayais a una de sus presentaciones. Verdad es una novela juvenil recomendable también para adultos, ya que no existe barrera lectora ni edad, para los buenos libros.

Termino la reseña extrayendo una frase del libro que me ha gustado especialmente:

“… Me dieron ganas de preguntarle si le gustaba leer. También de contarle cuántas cosas había aprendido de los libros, empezando por ser feliz. Qúe horrible sería el mundo si nadie inventara las historias que nunca podremos vivir. Eso es la literatura: la posibilidad de ser aquello que no serás nunca en otra parte…” 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Verdad. Care Santos. Barcelona: Edebé, 2017. ISBN 9788468333151

Una clau que lliberi el cor de la princesa… La Clau

En Ferran era un serraller, el millor de tota el reialme…

Així comença el meu darrer conte La clau il·lustrat per la Cristina Serrat i publicat per Tramuntana edicions. Un conte que va néixer de la curiositat quan un serraller del segle XXI em va explicar el seu ofici. Em va parlar amb tant d’entusiasme que va despertar la senyora imaginació que viu dins del meu cap i l’engranatge es va posar en marxa…

Aconseguir que una clau obrís fins a vint panys diferents o que cada un dels panys tingués la seva pròpia clau. Crear un mecanisme infranqueable o una clau màgica, única… perfecta per a aquell pany…

La princesa Mina estava malalta, i ningú no sabia què li passava. L’havien visitat tots els metges, mags i remeieres del regne. Fisn i tot bruixes i bruixots! Li havien donat beuratges de tots els colors, pomades per aplicar al darrere de les orelles, banys de gel i essència de roses…
També havien passat princeps, nobles i cavallers per intentar alegrar-la. Però res ni ningú no ho havia aconseguit. La princesa Mina seguia ensopida i trista. Mai no sortia de palau, ni tan sols passejava pels seus jardins.
El Rei desesperat, havia anat a buscar al savi més savi de tots que en veure-la va dir una única frase:

La Princesa té el cor tancat dins d’una gàbia d’or…

Així que el Rei desesperat va anar a buscar al millor serraller del reialme i li va fer un encàrrec impossible. Havia de fer una clau que alliberés la princesa Mina del seu mal abans de la propera lluna plena!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una història que va néixer des del sentiment i que és un homenatge a totes aquelles princeses i princeps que tenen el cor tancat dins d’una gàbia d’or. Un homenatge per encoratjar-los a buscar la clau que els alliberi del seu mal perquè la tenen molt més a prop del que es pensen…

La clau és un projecte que ha necessitat molt de temps per veure la llum però el resultat és espectacular… i si no, comproveu-ho vosaltres mateixos i mireu aquesta edició de luxe!

Aprofitant la Fira de Bolonia on es va mostrar per primera vegada el conte vaig entrevistar l’editor de Tramuntana ,el meu editor: Enric Pujol que em va parlar de La clau i d’altres projectes d’aquest editorial de Sant Feliu de Guíxols.

ESCOLTA L’ENTREVISTA A ENRIC PUJOL

La clau. Peix, Susana; Serrat, Cristina (il). Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, 2017. ISBN: 9788416578498

La llave. Peix, Susana; Serrat, Cristina (il). Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, 2017. ISBN: 9788416578481

 

 

Vermell, història d’una cera de colors

Hi ha una cosa que m’agrada trobar als contes, i és que donin informació al lector que els mateixos protagonistes desconeixen. Això és el que passa al conte Vermell: Història d’una cera de colors de Michel Hall publicat per Takatuka.

La protagonista és una cera de color vermell (això és el que diu la seva etiqueta) però el que veus com a lector és que en realitat és de color blau. I és clar! No se’n surt quan pinta coses del color que diu la seva etiqueta…

El seu mestre (un llapis) li diu que ha de practicar més, fins i tot algunes de les seves companyes ceres l’animen a aconseguir-ho. Primer la cera escarlata dibuixa una maduixa per tal que la cera vermella en faci una altra…

Pero va veure que no podia…

La seva mare, una cera de color oliva, li diu que es barregi amb el groc per pintar una taronja:

Pero la que van fer era més aviat verda

Tothom vol dir la seva:

Jo penso que és una gandula. Li falta disciplina…

Fins que un dia va fer una nova amiga que li fa veure el seu color real. Un informació que com a lector estàs esperant des de que comences a llegir el conte.

He de dir que al veure aquest llibre em va fer pensar en el llibre d’Oliver Jeffers: El dia que les ceres de color van dir prou publicat per Andana. Un llibre que recull les queixes de les ceres de colors amb un punt molt divertit. Vermell, història d’una cera de colors té com a punt en comú les protagonistes, però es tracta d’una història original i amb un toc d’humor que la fa molt atractiva.

Vermell, història d’una cera de colors és un conte molt adient per treballar la diferència. Com ens veuen i com sóm. Sobretot per aquesta tendència a “etiquetar” a les persones, els infants… Per adonar-nos que una “etiqueta” no té perquè reflectir la realitat ni la essència del que som.

Vermell, història d’una cera de colorsMichael Hall. Barcelona: Takatuka, 2017. ISBN: 9788416003785

Altres contes que treballen els: Colors

 

Es tu turno Adrián

Suposo que ja sabeu com em deleixen les històries que parlen de la diferència i els llibres que parlen de llibres… Doncs avui us vull presentar un llibre en format còmic que uneix la lectura i la diferència.

Es tu turno Adrián amb text d’Helena Öberg i il·lustracions de Kristin Lidström va rebre una nominació als August Prize un premi literari que es lliura anualment des de 1989 per part de l’Associació Sueca d’editors i que ha publicat en castellà l’editorial Ekaré

L’Adrián és un nen diferent que viu en un món gris. Un nen a qui se li fa un nus a l’estòmac quan ha de llegir en veu alta perquè les lletres sembla que li volen fer una mala passada i es barregen entre elles.

Un nen assetjat pels companys pel fet de ser diferent, i és que l’Adrián viu en el seu propi món. Quan està sol imagina que és un artista de circ…
Però això canvia quan apareix a la seva vida la Niebla, una gossa que es troba per casualitat (o causalitat com m’agrada pensar a mí que sempre dic que les coses passen perquè han de passar). La Niebla l’acompanya a tot arreu i es fan amics inseparables, amb ella es sent segur i això es reflecteix en les pàgines del llibre que a partir d’aquest moment s’acoloreixen com ho fan els sentiments del nostre protagonista. Fins que un dia la Niebla desapareix de la seva vida i tot torna a ser gris…

Un còmic meravellós que narra la història a través de les imatges realitzades en traç de llapis i amb uns tocs de text per acabar d’arrodonir la lectura. El color juga un paper important en la narració reflectint com he comentat anteriorment els sentiments del protagonista.

I pareu atenció a les guardes que són part de la història… Diferència, discapacitat, circ i lectura en un mateix llibre. Excel·lent!

Voleu veure una petita  mostra?

Altres lectrues relacionades amb:

Discapacitat o necessitats especials

Circ

Biblioteques, bibliotecaris i llibres

 

Libre Albedrío: novedades infantiles

La creencia de  que las personas tienen el poder de elegir y tomar sus propias decisiones es lo que llamamos Libre Albedrío… Y esa libertad de decisión te puede llevar a elegir a esta editorial entre todas las que publican literatura infantil.

Sabía de ella hace tiempo pero la descubrí realmente en la Bolonia Children’s Book Fair hace unas pocas semanas. Allí pude conocer a Gema Sirvent, directora editorial (puedes leer y escuchar la entrevista aquí).

La editorial Libre Albedrío se define así en su web:

Somos una editorial independiente que publicamos álbumes ilustrados en papel y no tan en papel, para niños y no tan niños. Nacemos con la voluntad de crear historias sencillas e imaginativas, con sentido del humor, dando rienda suelta a la fantasía y la originalidad.

Hasta mis manos han llegado sus dos últimas novedades que hoy os presento:

El meu petit germà invisible de Ana Pez es un libro-juego de esos mágicos que seguro sorprenderan a los más pequeños. Utiliza una técnica en sus ilustraciones (que no sé si tiene nombre), que hace que al mirar a través de unas gafas las imágenes desaparezcan. Una fantástica manera de potenciar el género del álbum ilustrado, donde las imágenes juegan con el texto.

Ana Pez recibió precisamente una mención especial por este libro publicado anteriormente en lengua francesa por L’Agrume editions en la categoría de Opera Prima de los Bologna Ragazzi Awards.

Un álbum que juega con la imaginación del protagonista que es capaz de caminar entre fieras salvajes, un dragón que escupe fuego, de viajar al espacio entre robots i astronautas o de sumergirse en el fondo del mar… Algo que el lector podrá disfrutar con tan solo ponerse las gafas mágicas que incluye el libro.

La otra novedad de esta primavera de Libre Albedrío es:

Blanco perfecto es el último trabajo de Dani Torrent, un ilustrador a quién curiosamente también decubrí y entrevisté en Bolonia (causalidades de la vida).

Un cuento cargado de emociones en el que Silvestre, el protagonista vive en un mundo blanco perfecto en el que de repente todo cambia. La llegada de un hermanito parece descontrolarlo todo… Tanto que Silvestre:

… sintió comouna espina se le clavaba en el pecho. Dio un portazo y, sin saber hacia dónde, se puso a caminar. Estaba furioso…

Lo que no sabía Silvestre es que a partir de ese sentimiento de rabia descubriría un nuevo mundo. Un mundo muy diferente al suyo tan blanco y perfecto!

Aquí os dejo el booktrailer del cuento…

 

 

 

 

Entrevista al Jaume Garcia Arija

El Jaume Garcia Arija és una d’aquelles persones que quan te la creues dius: “Aquest noi de què em sona” i és que el Jaume és actor i ha participat en nombroses sèries de televisió. Per citar algunes: Cuéntame cómo pasó, El ministerio del tiempo, La sonata del silencio, Acusados o El comisario. També comten entre les seves aparicions algunes de catalanes com La Riera, Ventdelplà o Jet-laj.

A banda de sèries en petita pantalla també l’heu pogut veure al teatre o al cinema on ha interpretat diferents papers tant en curts com en llargmetratges. La llista seria massa llarga així que us animo a entrar a la seva web i veure tot el que fa… clica l’enllaç a la web de Jaume Arija.

ESCOLTA L’ENTREVISTA AL JAUME

En Jaume té una biografia molt simpàtica que ha arribat a les meves mans que comença així:

De vocación temprana, muy de mocoso se dedicaba a bailar en pijama todas las coreografías del programa “Aplauso”, fue un gran silbador de todas las melodías de los dibujos animados de la época: Marco, Heidi, La abeja Maya …….En fin, un “enano saltimbanqui” capaz de lanzar un zapato a toda leche a un balcón al emular la patada preferida de su gran maestro Bruce Lee. El problema fue recuperarlo… Pero a los diez años solo le faltó ver el particular “soy un truhán, soy un señor” del Tricicle en el “1,2,3”, un viernes por la noche, para decidir (Colacaao en mano) que lo suyo era el teatro. Y eso significaba: -“Llevar tirantes!”-.

Amb aquest inci ja us podeu fer una mica a la idea del tarannà del Jaume. Una persona emprenedora, polifacètica d’aquelles que no paren  i d’aqui que la seva gran creativitat ha portat a escriure contes infantils. Segons ell mateix diu:

“La situació de la professió m’ha fet refugiar en el món dels contes. I ara, curiosament, ells m’estan retornant al teatre en estat pur”

Fa un any presentava el seu primer llibre Hi havia una vegada… Que inclou la versió en castellà i anglès dins el mateix volum, i recentment ha presentat el seu nou relat:

El misteri del despatx de la Pilar publicat per Rúbrica.
Un dia de tempesta l’Enric és expulsat de la seva classe per xerraire i despistat. És un noi amb talent, però hi ha alguna cosa que el preocupa.
La Pilar, la misteriosa conserge de l’escola i tres petits personatges fantàstics l’ajudadran a superar els seus problemes, i donaran un nou sentit a la seva vida. Ha arribat la primavera!

Val a dir que el mateix Jaume és l’autor del text i de les il·lustracions… El que jo us digui, “Chico para todo!”

ESCOLTA L’ENTREVISTA AL JAUME GARCIA ARIJA

Per acabar us deixo amb un dels seus videobooks:

Rocío Bonilla: Bolonia 2017

Passejant, passejant per la Bologna Children’s Book (micro en mà), em vaig trobar a la Rocio Bonilla. Una amiga amb qui hem compartit grans moments. Ens vam conèixer a la Fira vilanovina Conte va! Va de contes i ens hem anat retrobant en diversos moments… literaris.

La Rocio em va fer un gran regal que no vaig resistir-me a enregistrar en una entrevista, quan em va presentar “en primicia” el seu nou projecte amb Bromera. Una editorial amb la que ha crescut com a il·lustradora de meravellosos llibres.

Cara de pardal va ser el primer que va publicar amb ells com a projecte personal i després li han seguit joies com ara: La muntanya de llibres més alta del món, De quin color és un petó, Els fantasmes no toquen a la porta o Max i els superherois.

A l’entrevista la Rocio ens presenta el que serà el seu nou projecte personal (en publica només un cada any) i el vaig poder gaudir de primera mà en la seva versió anglesa Let’s play? amb text d’Ian Brenman que es publicarà en català a Bromera

Un àlbum il·lustrat que ens mostra el dualisme entre les màquines de jugar i la màgia desbordant del joc imaginatiu… Un conte que estic convençuda us enamorarà tant o més com la resta de llibres de la Rocio.  L’esperem en candeletes!!

Si teniu ganes d’escoltar l’entrevista, només heu de clicar sobre l’enllaç!

ENTREVISTA ROCIO BONILLA

Juguem??

Aigua

Aigua_Anna_Aparicio

Anna Aparicio és una il·lustradora que encara no és gaire coneguda però de la que estic segura se’n parlarà, i molt! Aquest és el tercer conte que conec d’ella i el primer en el que s’estrena com a autora de text i il·lustracions.

Aigua l’ha publicat Babulinka Books i ens explica la història d’una comunitat de veïns que viuen en un petit poble al cor d’una vall…

Allà tothom anava a la seva, sense preocupar-se gaire dels assumptes dels altres.
Sempre havia estat així. Sempre… Fins que va passar allò.
Un dia va començar a ploure. Va durar dies. Setmanes. Mesos…

I tot i que al principi tothom seguia a la seva, fins que un dia la llebre va convocar una assemblea per esbrinar d’on venia tanta aigua.

Un conte que ens parla dels valors humans a través d’uns personatges amb forma d’animal però molt humanitzats. Un conte que treballa la solidaritat i l’amistat amb unes il·lustracions que donen tot el sentit al que anomenem “àlbum il·lustrat”

Al final del conte incorpora unes activitats realitzades amb la col·laboració de l’Associació ELNA, seguint tècniques d’educació emocional.

Vols veure l’interior del conte?

Aparició Català, Anna. Aigua. Sitges: Babulinka Books, 2017. ISBN 9788494584312 (Llibres per a l’educació emocional)
També disponible en castellà: Agua

 

La nena dels llibres

coberta_lanenadelsllibresHa arribat a les meves mans un altre dels llibres que em deleixen! Llibres que parlen de llibres! I en aquest cas de molts i molts llibres!

La nena dels llibres és una de les darreres publicacions d’Andana d’un dels meus autors/il·lustradors favorits. Ara direu que en tinc molts de favorits. Doncs sí! És cert! en tinc molts i l’Oliver Jeffers és un d’ells.

Print from A Made Up True Story (print) – Sam Winston

En aquest cas el seu treball de text i il·lustracions és a quatre mans amb en Sam Winston a qui he de dir “descobreixo” amb aquest títol i que investigant per les xarxes he vist que és especialista en una de les coses que més sorprenen d’aquest llibre i és que sap jugar amb les tipografies, les lletres i les paraules donant vida als paràgrafs! Ho heu de veure…

La nena dels llibres navega en un mar de paraules per arribar a casa d’un nen. Un viatge que comença a les guardes del llibre on hi ha un recull dels clàssics de la Literatura i el cançoner popular.

Ja a l’interior del llibre, la història comença així:

Sóc una nena dels Llibres. Vinc d’un món d’històries i dalt de la meva imaginació floto enllà. He navegat a través d’un mar de paraules per preguntar-te si vols venir amb mi…

La nena navega en fons realitzat amb la lletra de fragments dels clàssics de la Literatura Infantil. Així podem trobar un mar  on podrem llegir a Robinsón Crusoe,  els viatges de Gulliver o les aventures d’en Pinotxo… Pel camí que surt de casa del seu amic es pot llegir a l’Alicia, al país de les meravelles i les muntanyes estan fetes amb Peter Pan

nenallibres_interior1_web

Camí amb fragment d’Alicia al país de les meravelles

Una autèntica joia per passar hores descobrint el que amaguen les il·lustracions realitzades pel Sam i molt ben combinades amb les de l’Oliver.

Una genialitat d’àlbum il·lustrat amb el que podreu descobrir el meravellós món de la Literatura Infantil amb aquest homenatge que ens presenta Andana.

… Perquè la imaginació és lliure.