Novetats adaptades: inclusió social

Entre les novetats d’aquesta setmana dues d’inclusives! Adaptades a necessitats específiques. Una a llengua de signes catalana i l’altra a Sistema Pictogràfic i de comunicació (SPC).

La Princeseta de Marta Plans i il·lustracions de Valentí Gubianas publicat pel Cep i la Nansa edicions és el darrer títol de la col·lecció Ginjoler.

Una divertida història d’una princeseta que s’ha perdut. els seus pares, els Ries, li havien demanat que els acompanyés a una festa, però amb tant de rebombori i tanta gent s’havia perdut. Aleshoes es planta al mig del carrer i comença a moure els braços perquè pari algun cotxe. Un tot terreny luxós frena en sec i el conductor comença a escridassar-la mentre ella molt educadament li diu que vol que la porti a Palau. Pregunta a un taxista, a la parada del bus… però allà tothom pensa que s’ha begut l’enteniment.
Una col·lecció única i inclusiva que presenta el text original i una adaptació a la llengua de signes catalana.

ESCOLTA EL PROGRAMA D’AQUESTA SETMANA

Nicolás va a la biblioteca amb text de Bata i il·lustracions d’Alicia Suarez publicat per Kalandraka.

Aquest és el darrer títol de la col·lecció Makakiños que ja feia molt de temps que esperàvem. Una idea original d’Antonio Zorrilla, un bibliotecari de Vélez-Málaga sensible a les discapacitats i a les necessitats lectores dels seus usuaris.

Aquest llibre explica què és una biblioteca i que hi podem fer. El text apareix com a la resta de la col·lecció adaptat al sistema SPC, un sistema pictogràfic i de comunicació adreçat a persones amb discapacitat intel·lectual o transtorns de l’aprenentatge.

Nicolás va a la biblioteca. Quiere coger libros en préstamo y alguna película. Nicolás entra y saluda.
-¡Hola! ¡Buenas tardes!
-¡Hola! ¡Buenas tardes, Nicolás!
A Nicolás le gusta mucho ir a la biblioteca. Allí puede buscar información en el ordenador, puede disfrutar mucho escuchando cuentos, puede ver exposiciones y además…

És Festa Major!

Joan Turu

L’estiu és sinònim de Festa Major, de cercaviles i correfocs… No em puc estar de presentar les darreres novetats d’aquest any entre les que hi ha dos contes meus ;). Però començarem amb els altres que he #pescat pel Memòria de Peix.

Viu la Festa! Festes i tradicions catalanes de Mireia Estapé i il·lustracions d’Elisa Munsó publicat per La mar de fàcil,

El llibre, recull La Festa Major entre moltes d’altres festes de tot l’any, distribuides al sumari seguint les quatres estacions i començant per les de primavera.

Un tret destacat d’aquest llibre és que està adaptat a Lectura Fàcil de manera que dona accés a la informació a persones amb dificultats de comprensió lectora i/o amb discapacitat. En algunes de les festes que descriu inclou un apartat de “Sabies què…” amb curiositat.

Tot just de la Festa Major diu això:

“…Fa anys, quan no era gaire habitual tenir cotxe,
les festes majors eren punt de trobada
de molts joves de poblacions
que es desplaçaven als pobles més propers
per poder gaudir de la festa major.

Aquest intercanvi entre pobles
assegurava uns lligams amb la població veïna
i afavoria la trobada entre joves.

Quantes parelles sorgien en els balls de festa major!”

El Cep i la Nansa edicions presenta el volum 1 d’una nova col·lecció: Grups Festius de Barcelona, amb Diables de Xavier Cordomí i il·lustracions de JuanolO.

Una guia il·lustrada amb una mostra exhaustiva dels diferents balls i grups de diables que trobem repartits pels barris de la ciutat de Barcelona. A través de la seva lectura, descobrirem com aquests éssers fantàstics que evoquen mites i llegendes, conformen la nostra cultura més popular de la ciutat comptal.

De cada una de les colles hi ha una explicació històrica i les dades fundacionals, activitats principals i singulars així com els estris de foc que els caracteritzen: forques, estendart, ceptrot, maces…  i personatges singulars: Diablesa, Llucifer, Mascle cabró (sempre que n’hi hagi).

Un altre títol publicat aquest any adreçat als més menuts de la família:

La Festa Major de Glòria Fort publicat pel Cep i la nansa edicions, 2017 (Col·lecció Mini)

Un conte de festa major, amb les principals figures protagonistes de les seves cercaviles: els gegants, els nans, el drac, els diables, la mulassa i l’àliga, els cavallets, els balls de bastons, panderos, gitanes i cercolets, els castells, les gralles i els timbalers. Varis elements tradicionals i comuns de les festes majors de tots els pobles i ciutats del país, ideal pels més petits.

I ara sí, és el torn dels dos nous títols de la col·lecció Cercavila publicats pel Cep i la Nansa edicions. Un d’ells va veure la llum a la primavera: Capgrossos! Amb text #delamendalerenda i il·lustracions de Sebastià Serra com la resta de la col·lecció.

Aquest any els capgrossos no podran sortir a la cercavila de la Festa Major! Sembla ser que fan massa xivarri i rebombori, que fan tanta gresca que fins i tot els més menuts es perden quan els segueixen. El consell de la Festa Major els hi ha concedit tres dies per trobar la solució.

El Pep, el més petit de la colla que és molt observador ha tingut una idea… visitarà l’àvia Pepeta, l’avi Pep i el seu cosí Josepet…

Aconseguiran arreglar aquest guirigall i formar part de la cercavila?

Una aventura per conèixer de prop el món dels capgrossos de Festa Major i descobrir que són els més divertits de tots.

I per finalitzar l’entrada, el darrer títol recentment publicat en aquesta mateixa col·lecció Cercavila: Mulasses!

La mulassa Violeta té un gran somni: sortir a la cercavila de la Festa Major! Cada any espera que arribi l’estiu, amb l’estiu la calor, amb la calor la festa major i amb la festa major, la cercavila!

Però té un problema: no salta com els diables, no és alta com els gegants, no treu foc pels queixals com els dracs ni balla com els capgrossos! Com aconseguirá, doncs, fer-se un lloc al cercavila?

Una aventura per conèixer de prop el món de les mulasses i descobrir que són les millors balladores del món!

Al Memòria de Peix, trobaràs molts més títols publicats sobre la Festa Major!

 

 

Cuentos adaptados: la esencia de la inclusión

GEU es una editorial ubicada en Granada que se ha especializado en materiales adaptados. Desde 1996 definen su proyecto editorial como vocacional y unos objetivos bien definidos:

…una clara vocación educativa y cultural, apostando siempre por la igualdad educativa, la equidad y la inclusión en el aula.

  • Trabajar para llenar el vacío en materia educativa en el terreno de niños y niñas que presentan necesidades educativas especiales.
  • Crear un modelo educativo basado en una enseñanza individualizada que dé cabida a una escuela inclusiva, sin tener que diferenciar entre necesidades educativas especiales, apostando así por la igualdad educativa.
  • Ayudar a los alumnos con recursos prácticos para mejorar sus dificultades de aprendizaje, teniendo como principal objetivo que el niño aprenda a desarrollar sus habilidades de forma autónoma.

Y así lo demuestran sus más de 2400 publicaciones, que han exportado a más de 10 paises de todo el mundo:

Aquí os dejo un pequeño vídeo donde ver algunos ejemplos de sus publicaciones:

LETRA GRANDE

Editorial Geu publica Carsla conocida historia de  Disney/Pixar con un texto más sencillo y en letra de gran tamaño para facilitar la lectura a niños y niñas con discapacidad intelectual o trastorno en el aprendizaje y/o con baja visión.

Rayo McQueen, Mate, El Rey, Sally, Chick Hicks, Luigi… Todos a la carrera en esta trepidante historia sobre ruedas: Cars

De la misma colección de cuentos accesibles para todos LECTURA FACILITADA:

PICTOGRAMAS

GEU Editorial también publica un libro de  Disney- PIXAR adaptado al lenguaje SPC con fichas en la colección PICTO-CUENTOS:

Buscando a Dory, adaptado por Ainara Calvo Llorente.

Este cuentos está adaptado al lenguaje  SPC (Sistema Pictográfico y de Comunicación) y presenta una adaptación del cuento del conocido pececillo en pictogramas que facilitan la lectura y comprensión a niños y niñas con discapacidad intelectual o trastornos en el aprendizaje.

El libro se presenta dentro de una caja que incluye targetas para trabajar el cuento con los personajes de la historia, las acciones… todas ellas con la imagen en este lenguaje.

De la misma colección PICTO-CUENTOS

Otra de las colecciones adaptadas a pictogramas de la editorial GEU, trabaja los conceptos más cotidianos de los niños y niñas a través de Ana, su protagonista, todos ellos adaptados por Ainara Calvo:

La logopeda Clara Isabel Delgado, define en «Mi comunicador de pictogramas» publicado por CAPAT-IMSERSO que:

Un pictograma es un dibujo que puede representar una realidad concreta (p.e. un objeto, animal, persona, etc.). Una realidad abstracta (p.e. un sentimiento). Una acción, (p.e. mirar), e incluso un elemento gramatical (p.e. adjetivos, conjunciones, artículos, preposiciones, etc.)…

Un pictograma debe ser para la persona una forma de interpretar, comprender y transformar su realidad en imágenes y, a través de éstas, un medio para expresar y transmitir su pensamiento al interlocutor.

Niños y niñas leen cuentos en la biblioteca

Lee el artículo sobre Lenguaje pictográfico en Biblogtecarios.

PUZLES CON ENCAJES

Otra colección de la editorial GEU, es la de Puzles para trabajar conceptos básicos.

Una colección de libros juego desarrollada específicamente  para que niños y niñas con discapacidad intelectual o transtorno cognitivo  trabajen las emociones a través de aspectos tan importantes como la identificación de expresiones faciales y corporales.

Desarrollarán la comprensión de la relación entre emociones/situaciones, pensamientos/emociones y mejorará su reconocimiento y respuesta ante emociones ajenas,las habilidades sociales y la empatía,etc.

De la misma colección Puzles para trabajar conceptos básicos:

En su web, encontrareis todos los materiales que desarrollan en un catálogo muy amplio…

*La Lectura Facilitada son textos más sencillos que facilitan la comprensión lectora. Los libros no incorporan el logotipo de Lectura Fácil ni el de Plena inclusión.

Señalización en bibliotecas públicas — BiblogTecarios » BiblogTecarios

La entrada Señalización en bibliotecas públicas aparece primero en BiblogTecarios.

pixelcomLas bibliotecas públicas disponen de diferentes espacios en sus edificios y ofrecen multitud de servicios y actividades que suelen indicar o anunciar mediante rotulaciones, señalización y carteles indicativos. Pero, se tienen presentes las necesidades cognitivas de todos los usuarios? Se tiene presente la diversidad? O la premisa es el diseño?

Señalética y/o señalización

La señalética es un neologismo que pertenece al diseño gráfico y es el estudio y desarrollo un sistema de comunicación visual. Esta disciplina,  se encarga de diseñar y de sintetizar las señales o símbolos que tienen la función de guiar, orientar o organizar a lo usuarios en aquellos puntos de espacio que planteen dilemas de comportamiento. En el estudio de la señalética debe tener presente el lugar dónde se va a utilizar y se debe adaptar.

La señalización (un término aceptado por la Real Academia) es el conjunto de señales, indicaciones o advertencias de caráter informativo o admonitorio. La señalización debe tener en cuenta que el códigoque utilice debe haber sido homologado y normalizado. Debe ser el mismo código independientemente del lugar en donde se aplique.

Según esta definición, en las bibliotecas, la señalización y señalética deberían ir de la mano y cubrir también las necesidades cognitivas de personas con discapacidad, sobretodo en cuanto a señalética se refiere. Es decir, diseñar las señales y símbolos de manera que no prime tan solo el diseño y la modernidad dado que los diseños que tienden a ser abstractos o poco claros pueden llevar a la confusión a personas con discapacidad.

Clasificación de los rótulos por su función

Lee el resto de la entrada original en: Señalización en bibliotecas públicas — BiblogTecarios » BiblogTecarios

Martí, un conte sobre les capacitats de les persones

img_8825Que un conte t’agradi o no depèn de molts factors entre d’altres les referències que en puguis tenir prèvies (i d’aquest no en tenia). En d’altres ocasions és l’atracció que sents per la coberta o el que et suggereix el títol. Amb Martí, publicat per La Topera, el títol del conte que us presento avui, partim de que és el nom del meu fill gran, així que ja tenia molt de guanyat abans d’obrir-lo.

A la autora, Alaine Agirre no la coneixia i a la il·lustradora, Maite Gurrutxaga, sí. La recordava del conte Mi amigo Álex, un llibre que per cert em va agradar molt i ja de pas us comentaré que la coberta d’aquest també em va atreure, perquè una festa d’aniversari sempre agrada. Al darrera de la taula un nen enorme i el pastís d’aniversari que surt volant pels aires…
Però el que em va donar més ganes de llegir-lo perquè tenia gairebé assegurat que m’agradaria, va ser el que em va dir el Carles Manrique, l’editor de La Topera quan me’l va donar: “És un conte que tracta la discapacitat”, em va dir.

Amb aquests ingredients i moltes ganes de llegir-lo he de dir que no em va defraudar la seva lectura si no tot el contrari. Em va entusiasmar. Martí, és una delicia de llibre! El nom del protagonista ja el sabeu, Martí. Ho diu el títol, però el conte està explicat des dels ulls d’una nena (de qui no sabem el nom per què narra en primera persona).

“El Martí és el meu millor amic. Però ell no és com els altres. O això és el que diuen els altres. Li agrada menjar maduixes, però pel nas. Li encanta vestir camises, però amb tots els botons ben cordats. I atrapar insectes al pati, per guardar-se’ls a les butxaques. I les croquetes, les menja de nou en nou, ni una més ni una menys”

En Martí té un munt de capacitats: se sap de memòria el menú de l’escola, de tot el mes! Li agrada repetir les coses i li encanta dibuixar les papallones amb barret. Al Martí no li agraden les abraçades però això no l’importa a la nostra protagonista. Ella sempre té una explicació pel que els altres veuen com una raresa, com una diferència.

Al Martí de vegades li cau la baba dels llavis i és perquè de petit es va beure tota l’aigua de la peixera i encara li’n cau aigua… Diu que ningú l’entén perquè ha creat el seu propi idioma i ara li està ensenyant a ella. 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

I el que menys li agrada és que els altres se’n burlin d’ell:

Una vegada li vaig preguntar a un d’ells per què el burxaven tant. Perquè és diferent, em va dir. I jo li vaig respondre: no és tan diferent; a ningú no li agrada que se’n burlin d’ell, i a ell tampoc…

Un conte que ens ensenya com la diferència està en el ulls de qui mira i la inocència dels infants. Un conte que tracta la discapacitat amb tendresa però mostrant la part més amarga de la naturalesa humana. Rebutjar els altres per ser diferents.

Agirre, Alaine ; Gurrutxaga, Maite. Martí. Barcelona: La topera, 2016. ISBN 9788460680628. Premi Lazarillo, 2015. También publicado en castellano: Martín

Altres llibres sobre la discapacitat al blog: NECESSITATS ESPECIALS