Martí, un conte sobre les capacitats de les persones

img_8825Que un conte t’agradi o no depèn de molts factors entre d’altres les referències que en puguis tenir prèvies (i d’aquest no en tenia). En d’altres ocasions és l’atracció que sents per la coberta o el que et suggereix el títol. Amb Martí, publicat per La Topera, el títol del conte que us presento avui, partim de que és el nom del meu fill gran, així que ja tenia molt de guanyat abans d’obrir-lo.

A la autora, Alaine Agirre no la coneixia i a la il·lustradora, Maite Gurrutxaga, sí. La recordava del conte Mi amigo Álex, un llibre que per cert em va agradar molt i ja de pas us comentaré que la coberta d’aquest també em va atreure, perquè una festa d’aniversari sempre agrada. Al darrera de la taula un nen enorme i el pastís d’aniversari que surt volant pels aires…
Però el que em va donar més ganes de llegir-lo perquè tenia gairebé assegurat que m’agradaria, va ser el que em va dir el Carles Manrique, l’editor de La Topera quan me’l va donar: “És un conte que tracta la discapacitat”, em va dir.

Amb aquests ingredients i moltes ganes de llegir-lo he de dir que no em va defraudar la seva lectura si no tot el contrari. Em va entusiasmar. Martí, és una delicia de llibre! El nom del protagonista ja el sabeu, Martí. Ho diu el títol, però el conte està explicat des dels ulls d’una nena (de qui no sabem el nom per què narra en primera persona).

“El Martí és el meu millor amic. Però ell no és com els altres. O això és el que diuen els altres. Li agrada menjar maduixes, però pel nas. Li encanta vestir camises, però amb tots els botons ben cordats. I atrapar insectes al pati, per guardar-se’ls a les butxaques. I les croquetes, les menja de nou en nou, ni una més ni una menys”

En Martí té un munt de capacitats: se sap de memòria el menú de l’escola, de tot el mes! Li agrada repetir les coses i li encanta dibuixar les papallones amb barret. Al Martí no li agraden les abraçades però això no l’importa a la nostra protagonista. Ella sempre té una explicació pel que els altres veuen com una raresa, com una diferència.

Al Martí de vegades li cau la baba dels llavis i és perquè de petit es va beure tota l’aigua de la peixera i encara li’n cau aigua… Diu que ningú l’entén perquè ha creat el seu propi idioma i ara li està ensenyant a ella. 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

I el que menys li agrada és que els altres se’n burlin d’ell:

Una vegada li vaig preguntar a un d’ells per què el burxaven tant. Perquè és diferent, em va dir. I jo li vaig respondre: no és tan diferent; a ningú no li agrada que se’n burlin d’ell, i a ell tampoc…

Un conte que ens ensenya com la diferència està en el ulls de qui mira i la inocència dels infants. Un conte que tracta la discapacitat amb tendresa però mostrant la part més amarga de la naturalesa humana. Rebutjar els altres per ser diferents.

Agirre, Alaine ; Gurrutxaga, Maite. Martí. Barcelona: La topera, 2016. ISBN 9788460680628. Premi Lazarillo, 2015. También publicado en castellano: Martín

Altres llibres sobre la discapacitat al blog: NECESSITATS ESPECIALS

Mentida de Care Santos

11066519_10152822681089053_7355870365395633985_nFa unes setmanes us anunciava que la guanyadora del Premi Edebé en la categoria Juvenil d’enguany era per a la Care Santos i el seu llibre Mentida. A la Care vaig la vaig conèixer ara fa un any quan vaig fer la presentació d’un altre premi seu: Desig de xocolata. a Vilanova i la Geltrú.

Doncs bé, ahir i després de més d’una setmana de molta feina em vaig llevear aviat per començar a llegir-lo, començar-lo i acabar-lo, perquè no vaig poder deixar de llegir fins al final. Gairebé cinc hores de lectura que em van despertar diferents emocions… i és que Mentida és un llibre que parla dels sentiments i que els traspassa.
Però anem per parts, primer us explico de què va sense desvetllar res que no surti a la contra.

La Xènia és una jove estudiant de Batxillerat que com molts joves se sent controlada pels pares. És una bona estudiant i sol seguir les normes, fins que cau en les garres d’internet, de les emocions que desperta el desig, el morbo per lo desconegut… quan coneix un noi, en Marcel, a través de la lectura del llibre El vigilant en el camp de sègol i queda totalment enganxada a ell. La Xènia s’enamora perdudament d’algú que no coneix i, això la porta a canviar la seva actitud davant la vida: comença a dir mentides a casa, deixa de banda els estudis. Viu obsessionada per conèixer el Marcel… un noi que la té molt intrigada per tot els enigmes que l’envolten: no té mòbil, fa uns horaris molt estranys, pels minsos missatges que li envia…

Care Santos Presentació Desig de Xocolata (La Mulassa)

Care Santos
Presentació Desig de Xocolata (La Mulassa)

Quan la Xènia descobreix que el Marcel l’ha enganyat i comprova el dessastre en que s’està convertint la seva vida, ho confessa als seus pares, perquè resulta que tot és una “mentida”. Aleshores decideix rectificar, tornar a la seva vida anterior, però sense poder-se treure del cap al Marcel i això que diuen que aquest enamorament malaltís només dura tres mesos.

La primera part del llibre finalitza amb un paquet inesperat que li desvetllarà la identitat del noi amb qui havia compartit tantes emocions. Arriba des de la pressó de menors i explica la història d’un assassí…

Amb aquest impacte finalitza la primera part del llibre de vuitanta pàgines de lectura. La segona part és una carta que us asseguro us mantindrà enganxats a la lectura des de la primer pàgina fins a la darrera on una tercera part en només tres pàgines tanca el llibre. Una carta que parla d’un món molt llunyà al de la Xènia, un món carregat de misèries i de relacions tòxiques, del que no vull desvetllar res perquè val la pena que ho descobriu vosaltres.

Una història carregada de sentiments com us deia al principi de la ressenya. On es barregen les emocions del primer enamorament, de les bogeries que es poden arribar a fer per amor, de l’engany i la decepció. De la valentia d’una noia de disset anys que intenta lluitar contra l’amor que li desperta un desconegut del qual no sap res però que no la deixa ni respirar, que es converteix en el centre del seu món, i que alerta dels perills d’internet, de les “mentides” que es poden amagar al darrera de les persones que creem continguts a la xarxa i que tant de mal poden fer.

Mentida és una novel·la que pot obrir els ulls a molts joves i també ens ensenya la part més noble de les persones. Una història que en algunes ocasions pot ser previsible però que tot i així la Care Santos treballa d’una manera magistral per mantenir el teu cor dins el puny fins al final.

Us he de dir que jo m’he emocionat molt amb aquesta lectura de la que vull destacar una frase, als llibres de la Care sempre en porten alguna, que m’ha encantat i que crec que és molt significativa:

“No et fa por pensar en com de diferent hauri estat la vida si t’haguéssis desviat només un mil·límetre del camí? A mi sí.”

Aquest llibre ha guanyat un premi de literatura juvenil però jo crec que pot ser una lectura molt recomendable per a nois i noies des dels 12 o 14 anys i també per a adults… Us deixo enllaç a l’entrevista que li vaig fer fa uns mesos al programa de ràdio Més content que un gínjol.

I com ahir vaig dir a la Care:

Moltes gràcies per la feina que fas!