Rodolfo del Hoyo

Al darrer Memòria de Peix vam tenir com a convidat a l’escriptor Rodolfo del Hoyo per parlar de les seves darreres novetats editorials. El Rodolfo és nascut a Barcelona i ha viscut durant tota la vida a Santa Coloma de Gramanet on ha desenvolupat la seva part literària combinada amb la seva tasca de tècnic de Cultura a l’Ajuntament.

A l’entrevista ens confesa que de petit no li explicaven contes, però que els escoltava per la ràdio i que a casa seva només havia un llibre que va llegir dues vegades: Don Quijote de la Mancha.

Llegia molts contes i poemes del llibre de text de l’escola i es quedava meravellat amb aquelles històries, tant, que s’inventarva nous finals i quan sortia a jugar al carrer i els amics explicaven que havien vist a la tele, com que ell no en tenia, el que feia era explicar els contes de la ràdio amb els finals diferents. Això li va fer pensar que potser podia inventar els seus propis relats…

Si voleu saber com va publicar el seu primer llibre i com va iniciar la seva carrera com a excriptor ho podeu fer al podcast de Canal Blau FM:

ESCOLTA L’ENTREVISTA A RODOLFO DEL HOYO

Durant la xerrada ens parla dels seus darrers llibres publicats:

La Lea i el Cargol amb il·lustracions de Marta Montañá publicat per Baula:

La Lea es gronxa a la plaça.
Cap amunt.
Cap avall.
Cap amunt.
Cap avall.
Comença a ploure, i les gotes de pluja
porten una màgina especial.
De sobte, un cargol somriu
i la Lea queda encantada.

Quin niu més bonic il·lustrat per Blanca Bk publicat per Barcanova:

El Becpetit és un pardal que té el niu en unes golfes plenes de joguines, gronxadors i dibuixos que ha anat portant la Núria, la nena que viu en aquella casa. Un dia, però, quan torna de volar, troba que la casa i el niu han desaparegut. El Becpetit viurà unes quantes aventures abans de la sorpresa final.

El bosc dels somnis perduts amb il·lustracions de Montse Tobella, publicat a Animallibres:

Els nyitus són uns follets tan petits com un gra de sorra que es passen el dia dormint. Al capvespre van a escoltar la senyora Son i aquesta els explica històries de tota mena. Després, entren a les cases per les xemeneies o pels forats dels panys, es fiquen a les orelles de la gent i, des de ben endins, els fan dormir i somiar…

El sembrador d’estrelles il·lustrat per Laura Borràs publicat per Mosaics llibres:

Heu tingut mai un desig molt fort, molt fort? Un desig d’alguna cosa que sembla impossible? Un desig que no us deixa pensar en res més? Doncs, a en Tià li passa això. En Tià és un nen que deixa de parlar arran de la mort del seu pare, emmalalteix i sembla que el pou de tristesa en el què ha caigut no tingui fi. Fins que un dia una merla li deixa una llavor a la mà perquè la planti: quan la llavor floreixi, el desig que demani es farà realitat. L’amor, l’amistat i l’acte d’escriure és el que ajuda en Tià a madurar, superar el dol i continuar endavant.

 

Ja tenim Ex-libris!

Saps que és un ex-libris?

La paraula ex-libris prové del llatí i significa “de entre els llibres” Un ex-libris és una marca (estampa, gravat, etiqueta o segell) de propietat que es posa en un llibre. Normalment es posa a la tapa o a la primera pàgina en blanc i inclou el nom del propietari de l’exemplar o de la biblioteca.

Aquest tipus de marques es troben des del segle XVI en forma d’etiqueta que s’enganxava a les guardes del llibre. A part del nom del posseïdor incorporaven elements simbòlics o figuratius, especialment escuts d’armes del propietari.
A les acaballes del segle XIX, els ex-libris van convertir-se en objectes de col·leccionisme i es va iniciar una “nova moda” amb la creació d’ex-libris artístics.

Al programa Memôria de Peix ara en tenim un!  Realitzat per Carol Granadino una artísta de la gubia que ens ha fet aquesta meravella!

Com sabeu al programa ens arriben un munt de llibres donatius de les editorials que enriqueixen els continguts i que fan possible que us els puguem presentar.
Tots aquests llibres van a parar a biblioteques escolars: escola Cossetània, escola Canigó… també a biblioteques públiques: Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes, Josep Pla de Roquetes, Torres i Bages de Vilafranca, Santiago Rossinyol de Sitges, Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní de Noia, biblioteca de Santa Margarida i els Monjos… La de l’Escola de Música Mestre Montserrat de Vilanova i la Gelrtú… i fins i tot alguns han anat a parar a la biblioteca pública de la Haia i  en breu a la biblioteca de la Agència Espacial Europea (ESA)!

Exemplars donats a la biblioteca de l'escola Canigó de Vng

Exemplars donats a l'escola de música Mestre Montserrat

I a partir d’ara tots aquests llibres inclouran el nou ex-libris per deixar constància de que són un objecte de gran valor donatiu de les editorials!

 

Reseña: “BDQ. ¿Te gusta bailar?”, de Susana Peix

Reseña de la colección BDQ en el blog de Monica Pelluz… #agradecidayemocionada

Mónica Pelluz

  • El baile se abre paso en la literatura juvenil con la nueva apuesta de Anaya

IJ00587501 Portada de “BDQ. ¿Te gusta bailar?”. Foto: anaya

“¿Eres chica y te gusta bailar?”. Así reza el cartel que Lara se encuentra una mañana en su nuevo instituto. Una mudanza la ha alejado de sus amigas y ahora, recluida en su actual hogar, sin conocidos y soportando a su hermana pequeña, “la chinche”, solo le queda su gran pasión: el baile. Por esta razón, al leer el anuncio, la ilusión la embarga y se propone averiguar qué se esconde en ese misterioso panfleto. Para ello, solo dispone de las siglas que acompañan a la pregunta: BDQ.

El baile, en todas sus vertientes, es el nexo que conectará a un grupo de chicas cuyo único deseo es conseguir inscribirse en la competición European Best Dance.

En este primer libro descubriremos a unas bailarinas que se…

Ver la entrada original 168 palabras más

Retalls de vida emocional: parlem amb la psicòloga Meritxell Almirall

TXELL-1024x768La psicòloga Meritxell Almirall ha visitat de nou els estudis de Canal Blau FM per donar veu a la secció dedicada a les emocions del programa Mes content que un gínjol. Ens presenta el llibre Retalls de vida emocional. Educant la interioritat i la intel.ligència social d’Anna Carpena i publicat per Eumo Editorial i també ens parla de la la sobreprotecció dels nostres fills i ens dona unes quantes estratègies per gestionar de les emocions amb els infants.

ESCOLTA L’ENTREVISTAretalls_vida_emocional-small

«A la ràdio del cotxe se sent la cançó “Jo no tinc por”.
‒Jo sí que en tinc, de por –diu l’Eduard, assegut al seient del darrere.
L’Eduard té quatre anys i sap que tenir por és normal. L’hi ha ensenyat el pare. I també ha après que, si en parla, les pors es tornen petites.»

A partir d’experiències reals, Anna Carpena basteix un relat viu i sincer que ens mostra com abordar l’educació emocional, imprescindible per a la felicitat dels infants i adolescents amb qui convivim i per a la nostra pròpia.

La Meritxell dirigeix el centre psicològic i maternal Som pares, és llicenciada en psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomada en Gestió de Persones per EADA. Té formació especialitzada en atenció precoç, prevenció, diagnòstic i tractament en la infància reconegut per l’Associació…

a través de Psicologia i infants amb la Meritxell Almirall —

Entrevista a Mercè Canals

img_0095La Canals va néixer a Badalona i es va graduar a l’Escola d’Arts Aplicades Pau Gargallo a l’especialitat d’il·lustració s’ha centrat la seva tasca en la il·lustració infantil i també en llibre de text. També fa de professora  a l’Escola Eina de Barcelona. La seva curiositat per la il·lustració l’ha portat a experimentar en diferents camps de la il·lustració de premsa, packaging i decorats de teatre i en diferents tècniques com la serigrafía i el linóleo.

Viure amb la Hilda és la darrera novetat editorial de Bel Olid i Mercè Canals publicat pel Grup62 (Destino en castellà i Estrella Polar en català). Un àlbum amb el que les autores han guanyat el Premi Apel·les Mestres de Literatura Infantil il·lustrada.

Un text senzill amb una protagonista trapella, la Hilda. Un projecte que neix de l’amistat de les autores que es van presentar al premi amb aquest conte i el van guanyar.

La Hilda té un gat negre com a mascota i com que està una mica cansada decideix buscar una nova mascota… que li provocaran uns quants “inconvenients”… Un conte divertit amb el que els més menuts passaran una bona estona.

La Mercè ens va explicar un munt de coses!! Quines són les seves manies a l’hora de treballar al seu estudi compartit, els viatges que farà en breu a fires com la Bologna Children’s Book Fair  o Conte va! Va de contes on participarà en dues exposicions col·lectives. Fins i tot ens va dir alguna de ben secreta…

Si voleu escoltar l’entrevista només heu de clicar l’enllaç:

ESCOLTA L’ENTREVISTA A LA MERCÈ CANALS