La Mona de Pasqua

La mona de Pasqua és molt tradicional a Catalunya, València i Múrcia. Al segle XVIII ja era l’obsequi clàssic del padrí als seus fillols, i el número d’ous que tenia la mona corresponia a l’edat del nen fins a arribar als 12 anys. En aquest moment, potser com a punt final d’aquests obsequis el número d’ous era de 13. Antigament, la mona de Pasqua era coneguda com a coca de Pasqua.OUS

La mona és una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències ja per fi s’han acabat.

És a mitjans del segle XIX quan les mones perdent tota la seva senzillesa i la seva presentació es torna més complicada i més sofisticada.

Avui en dia no queda gaire clar l’origen de la paraula mona, el que si podem afirmar es que prové de la paraula munna, que en àrab vol dir regal, i era i encara és el regal del padrí el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida i que el fillol anava directament a recollir-la a casa del seu padrí després de la missa. La mona servia per a postra per a tota la família i també era costum en alguns llocs que el nen recités un vers.

El que encara és conserva de les mones originals és l’ou, avui en dia de xocolata, i això es deu al seu simbolisme, l’ou de les mones representa el principi de la vida.

I ara que ja sabem unes quantes coses més sobre la nostra protagonista, comencem amb NOVETATS EDITORIALS 2013

la mona_DalmasesLa mona d’Antoni Dalmases i il·lustracions de Viuleta publicat per Cruïlla.
L’Helena explica a la Xiu una nena xinesa què és això de la mona de pasqua i la Xiu que no entén res se’n riu: Mones que es poden menjar? A la Xina no n’hi ha. Així que l’Helena decideix anar a casa de l’àvia Mercè que no li nega mai res a fer una mona: Pa de pessic i confits. Després, per llepar-se els dits, la farceixen de melmelada, amb dos pollets decorada. Banyada de xocolata i amb uns rajolins de nata.

 per pasqua la mona baulaPer pasqua, la mona d’Anna Gasol i Teresa Blanch publicat per Baula.

Una altra aventura dels bessons: la Paula i el Marc. Arriben les vacances de Setmana Santa i els bessons van al Montseny acompanyats del seu amic Michael i la seva àvia que ha vingut des dels Estats Units i no parla i entén el català. Des de dins l’autobús que els porta a la masia dels avis veuen passar una filera d’encaputxats vestits amb túniques llargues. És la processó de Setmana Santa! L’àvia del Michael està molt sorpresa i encara ho estarà més quan li diguin que menjar-se una mona és una tradició ben catalana!

fem una mona de pasqua cossetàniaI la tercera novetat amb una altra mona és

Fem una mona de pasqua? De Roger Roig i Hugo Prades publicat per Cossetània. Un conte inclòs dins la col·lecció el Patufet i les tradicions catalanes que ens explica el més destacat de les festes de  Setmana Santa: la benedicció dels palmons, les processons… i per passar una bona estona ens proposa fer una mona. El patufet diu content: no ens manca cap ingredient! Un altre conte en rodolins amb el que no us perdreu cap tradició.

Més contes sobre aquesta Festa tan tracional en aquest enllaç: CONTES SOBRE LA PASQUA I LES MONES

BONA I MÉS DOLÇA PASQUA!

Les meves cases favorites

Avui us porto un llibre diferent. Un interessant regal per a aquells que us agradi l’art i en concret l’arquitectura de l’habitatge…

Imatge

La Virginia Lorente és la seva autora, una arquitecta valenciana estudiant de disseny gràfic i belles arts que un dia va decidir plasmar en un llibre infantil la màgia de l’art de crear habitatges fascinants.

Imatge

O no ho són una casa damunt d’un salt d’aigua, al cim d’una muntanya entre els arbres d’un gran bosc, al mig del desert…

O un casa transparent!

La Virginia ens fa un recorregut cronològic per les “seves” cases favorites a través d’una selecció d’arquitectes de renom del segle XX: Le Corbusier, rank Lloyd  Wright, Alvar Aalto… Al final del llibre, convida als nens i nenes lectors a imaginar i crear les “seves” cases favorites amb diferents fons il·lustrats on poden dibuixar-les…

Com seria una casa a la lluna? I al fons del mar… envoltada de peixos? I al mig del desert, al costat d’un oasi? I sobre les roques d’un penya-segat??

És hora de deixar volar la imaginació!!

Un llibre molt recomanable per a curiosos d’art que fomenta el coneixement d’aquesta disciplina artística. En aquest enllaç trobareu més informació sobre el llibre, la autora o els punts de venda…

http://www.miscasasfavoritas.com

20 anys després, torna Special Olympics

Aquest és el títol del darrer conte en el que he participat. Aquesta vegada com a il·lustradora. He de reconèixer que això de la il·lustració és una faceta que tot i que implica moltíssima dedicació també m’agrada molt experimentar de tant en tant.

La Blanca Peribáñez, autora del conte em va proposar col·laborar amb la associació de la qual forma part: Junts en acció, realitzant les il·lustracions d’aquest conte que es publicar ara coincidint amb els Jocs Special Olympics que tornen a Vilanova i la Geltrú 20 anys després.

Tot i que sabia que seria molta feina no vaig poder negar-me a col·laborar en una tasca com aquesta i ara, el conte ja és a màquines a punt de sortir del forn.

El proper divendres 5 d’octubre a les 18h el presentem a la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, com no! Allà us esperem amb la il·lusió que sempre fa portar un nou “fillet” al món. Aquesta vegada envoltats de molts dels protagonistes d’aquests Jocs, els esportistes que donaran vida a unes olimpiades molt, molt especials.

Tan bon punt tingui un conte faig una altra entrada per que el pugueu veure en primícia! De moment us haureu de conformar amb una de les pàgines…

Per a aquest conte he treballat amb el col·lage, jugant amb fotografies i dibuixos escanejats i acolorits amb ordinador… Espero que us agradin!

Cocodrils a la vista!

Els cocodrils són els protagonistes de la setmana al MCG… Recordeu que podeu escoltar el programa tots els diumenges de 10h a 11h a Ràdio Cubelles i els dilluns de 19h a 20h, a través d’internet a “La ràdio a la carta” sempre que vulgueu i tantes vegades com us vingui de gust. A més també el podreu descarregar!

Aquí us deixo unes quantes recomanacions amb els cocodrils com a protagonistes:

  • Una bici para el cocodrilo de David Martín del Campo i il·lustracinos de Gerardo Cunillé, publicat per Alfaguara, 2011.

Què faries i un dia rebs un regal d’aniversari molt estrany i simplement no saps que fer amb ell? Doncs això és el que li va passar al cocodril protagonista d’aquest conte. Li regalen un objecte ben misteriós que va passant d’animal en animal i cadascú li troba una funció diferent. Fins que el regal arriba a les mans adequades i saben qué fer amb tant misteriós artefacte: és una bicicleta!!

  • Lágrimas de cocodrilo d’André François publicat per Faktoria K de liros, 2007.

Aquest conte ens intenta explicar el significat de aquesta dita popular amb un llibre en el que la lectura comença d’una manera força engrescadora i és que ens trobem davant del repte d’obrir una caixa que ha viatjat via postal i que ens avisa del seu fràgil contingut…

Per saber què són les llàgrimes de cocodril ens haurem de fer amb un d’aquests animals, que com en el cas anterior es convertirà en una exòtica mascota que ens pot portar a l’escola, es rentarà les dents…

“Es fácil atrapar un cocodrilo; sólo necesitas una LARGA CAJA DE MADERA y te embarcas para Egipto”

  • ¡Me comería a un niño! de Sylviane Donnio publicat per Alfaguara, 2004.

Cada matí la mare cocodril porta uns deliciosos plàtans per esmorzar a l’Aquiles, i cada matí li diu meravellada: Que gran que t’estàs fent! que guapo que ets i quines dents més precioses tens! “és veritat” pensa l’Aquiles… Però un matí, l’Aquiles no vol menjar res. La mare cocodril tota preocupada li pregunta:
– ¿Segur que no vols menjar res? ¿No vols un deliciós plàtan? – No gràcies mare- li contesta l’Aquiles. Avui, preferiria menjar-me un nen.
– Però que dius! exclama la mare cocodril, si a les plataneres creixen plàtans, no nens!
– Sí, ja ho sé, però jo el que vull és menjar-me un nen!

  • Jo, cocodril de Fred Marcellino publicat per Juventud, 2000.

Ah! Quin cocodril mér feliç que er jo abans! Tot el dia rebolcant-me en les llotoses aigües verdes, dormisquejant sota el sol en les ribes fangoses… Espantant qualsevol bestiola imprudent que se m’acostés. La vida del cocodril havia estat perfecta fins que un día, exactament el 17 d’agost de 1799 algú va decidir anar a Egipte, on ell vivia… En Napoleó! Ja sabeu, aquell francès que es creia que el món era seu… Voleu saber què va passar? com va decidir acabar amb la felicitat del nostre protagonista?

Un conte carregat d’humor que segur que us agradarà…

  • Paraula de cocodril d’Iván Suarez publicat per OQO, 2005.

Un dia, en Bamako es va allunyar de la tribu perseguint un ocell. A la vora del riu es va trobar amb un vell cocodril. L’animal, que estava esgotat i famolenc, li va demanar ajuda per tornar a l’aigua, i en Bamako, bondadós i confiat, la hi donà. Aquest és l’inici d’una vella història africana, amb un final difícil d’imaginar i que no descobriràs fins l’última pàgina. Un llibre, en resum, ple de «dents» i de sobresalts, amb personatges i situacions que et faran pensar i tremolar.

Per al bons lectors amb bon sentit de l’humor:

  • Un cocodril sota el llit de Mariasun Landa publicat per Cruïlla, 2004.

En JJ, en Joan Josep, és el protagonista d’aquesta història. Un bon dia es troba un cocodril enorme sota el llit, menjant-se les seves sabatilles. Aaaah! Quin esglai! El primer que fa es trucar al zoo, després el visita un metge, fins i tot parla amb un farmacèutic. Tot per descobrir que pateix una malaltia anomenada Cocodrilitis… Una malaltia de la que se sent avergonyit i de la que se’n adonat que és més habitual del que es pensava.

Si voleu saber quina mena de símptomes té un cocodrilític, correu a la biblioteca, agafeu aquest llibre i prepareu-vos a tenir un atac… Ei, però de riure!

  • El cocodril adaptació de Teresa Duran publicat per La Galera, 1999.

Quin Xipolleig! Quants esquitxos! Cop de cua va, cop de cua ve, així és la cerimònia nupcial dels cocodrils de riu. Ho sabies? Si algú s’apropava a la parella quedaria ben esatxigat amb aquesta xarbotada!

Una nit, un ratolí xafarder veu com, xino-xano, al calr de la lluna, la femella de cocodril s’endinsa per les clarianes que hi ha més amunt del riu, hi fa un sot, i hi enterra una niada de més de quaranta ous!

Amb aquest llibre aprendràs un munt de coses sobre la vida dels cocodrils: com neixen, com viuen… I per saber moltes coses dels cocodrils, no dubteu de mirar aquests altres títols:

  • El cocodril de Montse Ganges publicat per Combel, 2011.
  • El cocodril de Sylvaine Peyrols publicat per Cruïlla saber, 2005.

Els grans de la família són els protagonistes al MCG

Aquesta setmana ens han visitat al Més content que un gínjol els alumnes de l’escola Charlie Rivel, hem parlat de moltes notícies que ens han cridat la atenció a internet com ara la d’una empressa que es dedica a posar cartellets a les caques dels gossos o la petició de pressó per a una estudiant de piano per molestar als veins. També hem comentat la catàstrofe del Costa Concòrida, hem llançat alguna pregunta al consistori Cubellenc així com també alguna petició.

Podeu escoltar el programa a l’hora que vulgueu i tantes vegades com us vingui de gust al podcast de Ràdio Cubelles

Us deixo unes quantes recomanacions de contes on els protagonistes són els avis i les àvies:

  • Un avi, sí! de Nelson Ramos i Ramón París. Barcelona: Ekaré, 2011.

L’avi em va regalar un gos negre que es diu Mariscal. El Mariscal juga amb l’avi i corre per la gespa. Tots tres juguem a perseguir-nos i la mare s’espanta i de vegaes s’enfada. Tots els nens hauriende tenir una mascota…

El protagonista d’aquest conte comença a pensar quina podria ser aquesta mascota que acompanyés als nens i nenes: una tortuga, un ase, un elefant, una balena, un tigre…

  • Mi abuelo Carmelo. Dani Torrent. Pontevedra: Kalandraka, 2011.

Mi abuelo Carmelo tenía un jardín. Cuando yo era pequeño, pasaba allí las tardes, plácidamente. Al caer el sol, mi abuelo solía contarme historias de tierras lejanas. Allí donde viajaban las golondrinas al terminar el verano.
–Las golondrinas viajan tanto que han aprendido el lenguaje de las nubes –decía el abuelo.

Un conte per treballar els records de la infantesa, la figura de l’avi i el pas del temps d’una manera tendra i melancòlica…

  • L’avi és… l’avi! Lilli Messina. Barcelona: Takatuka, 2010.

avilillimessina.jpgL’avi és una mica estrany… te pocs cabells, i poques dents, la mare li dona de menjar moltes vegades… no sap cordar-se sol les sabates, i a més te un patinet. El Pep no entén com tot de cop, l’avi és un nadó!! Aleshores la mare li ensenya un àlbum de fotos on apareix l’avi quan era jove… què estrany…

  • L’àvia necessita petonets. Ana Bergua i Carme Sala. Cànoves: Proteus, 2010.

avianecessitapetonets.jpgQuan l’àvia es va quedar a viure amb nosaltres, em vaig enfadar molt. A mi m’agradava molt l’àvia, però vaig haver de deixar el meu llit, i a mi em van enviar a l’habitació de la Laura… Això era el que pensava la protagonista d’aquest conte que poc a poc es va adonant de que la seva àvia necessita estar amb la familia perquè és gran i ja no pot viure sola… Ara ha descobert com s’ho poden passar molt bé amb l’àvia, ella i la seva germana. Han fet cartells per recordar-li què hi ha darrera de cada porta i de tant en tant la pentinen amb pincetes i li posen coloret… no hi ha cap medicina per deixar de fer-se gran, però a l’àvia li encanta que li facin petons!!

  • El angel del abuelo. Jutta Bauer. Madrid: Lóguez, 2002.

Un àlbum il·lustrat molt tendre que ens explica la vida d’un personatge que s’estimava el seu avi:

Al abuelo le gustaba hablarme de su vida. Y lo hacía siempre que le visitaba… Siempre era el más fuerte, subía a los árboles más altos y saltaba a los lagos más profundos, sin darse cuenta de los peligros a los que se exponía… Pero siempre salía airoso de las situaciones más problemáticas. “Yo tuve mucha suerte”, decía.
El abuelo tenía la suerte de que alguien cuidaba de él: el angel del abuelo.

  • El meu avi és un campió de Carl Norac publicat per Simbol.

el-meu-avi-es-un-campio.jpgEl meu avi no te gaires copes ni medalles. No les necessita. Jo sé que ell és un campió. És el campió d’inflar-me el cocodril per anar a la platja, arreglant coses i en fer-me riure… També és el millor descobrint formes estranyes als núvols… hi veu monstres i dracs!! Però hi ha una cosa que el meu avi no fa tan bé com jo: quan perd les ulleres sempre les hi trobo jo primer!

Altres llibres amb els avis com a protagonistes:

¿Dónde está güelita Queta? Nahir Gutiérrez. Barcelona: Destino, 2010.
Mejillas Rojas. Heinz Janisch. Santa Maria de Tormes: Lóguez, 2005.
Àvia, te’n recordes? Laura Langston i Lindsey Gardiner. Barcelona: Beascoa, 2004.
La abuela de Olivia se ha perdido. Elvira Lindo. Barcelona: SM, 1997.

BONA LECTURA!!