Etiqueta: Contes

Presentació Xamae

Aquest dissabte 17 de desembre a les 12h del migdia la Romina Martí guanyadora en la modalitat il·lustració i una servidora, presentem el nostre conte Xamae, guanyador del Premi Mercè Llimona d’enguany…

A les 12h a la Biblioteca Joan Oliva de Vilanova i la Geltrú… (la de la Plaça de la Vila)

La Romina és il·lustradora i dissenyadora gràfica. Va estudiar a l’escola Massana de Barcelona i aquests serà el seu primer conte publicat.

A mi ja em coneixeu… He publicat alguns contes com ara En Dolcet, el caramel que volia anar a la comparsa, El secret de la Lluna amb el Victu, Un càsting bestial i Ha nascut un drac amb la meva amiga Baladeta a qui també li he fet les il·lustracions en el conte He trobat un barret i el darrer, El sol fa tard aquest passat Sant Jordi…

Ara toca el Mercè Llimona, amb Xamae! … Hem preparat un munt de sorpreses per a la presentació que no us podeu perdre!

Us esperem!

L’Humor és el protagonista

Aquesta setmana al Més content que un gínjol, l’humor és el protagonista. Per escoltar el programa cliqueu aquí

I ara us deixo amb les recomanacions. Uns contes per passar una bona estona que segur que despertaran més d’un somriure:

Podeu seguir el programa també a través de facebook.

  • Doña Eremita sobre ruedas. Quentin Blake. Ekaré, 2011.

Un dia Doña Eremita paseaba en su bicicleta y Mambrú corría a su lado…

Així comença una història divertida amb una estrafolària senyora i la seva bicicleta com a protagonista. A mida que avança el conte l’Eremita te la necessitat de millorar la seva bicicleta: primer una bona bocina, després un improvisat rentamans, una caixa d’eines, un petit magatzem amb menjar, una cadireta de gos, uns paraigües per protegir-se de la pluja… que anirà instal·lant al seu vehicle… fins que un dia… Voleu saber què li va passar? només us puc dir que va haver de canviar la bicicleta per uns patins!

  • Como pollo sin cabeza. Pablo Albo y Mikel Mardones. Pontevedra: OQO,  2011.

Siempre se había dicho que si en la noche de difuntos hay luna llena, el primer rayo de su luz devolverá la vida a los muertos… Te imaginas que pasaría si ese rayo cayera sobre un maizal y ese maiz se lo dieran a comer a los pollos que van hacia el matadero?

Una divertida historia que a través del humor puede ayudar a superar el miedo y a hablar de temas tabú como el de la muerte.

  • Pobre fantasma Anselm! Lolita Bosch i Eva Sans. Barcelona: Cruïlla, 2011.

El pobre fantasma Anselm era molt desgraciat, ja que no era un fantasma valent com els que surten als contes, sinó tan poruc que tot l’espantava. I era tan tímid que no tenia cap amic, i estava fart de viure sol. Un matí va decidir sortir al carrer per mirar de conèixer algun nen o nena. Però les criatures, en veure?l, fugien esperitades. De sobte, però, es va adonar que una fantasma fosca el seguia a tot arreu. De primer, el pobre fantasma Anselm es va espantar molt, però finalment es va decidir a parlar amb aquella fantasma tan estranya. I va tenir una bona sorpresa!

  • Les castanyes de la castanyera. Mercè Canals; Daniel Jiménez (il). Barcelona: Baula, 2011.

Ningú no sabia per què la senyora Caterina era tan generosa repartint a tort i a dret unes castanyes tan especials que no cabien dins les paperines… Però com que, al cap i a la fi, feia les millors castanyes del món, tothom feia cua a la seva parada!

  • Les princeses també es tiren pets. Ian Brenman i Ionit Zilberman. Barcelona: Animallibres, 2010.

A l’escola de la Laura corre el rumor de que les princeses es tirent pets, però ella diu que és impossible, que cap princesa del món no es tira pets. La Laura haurà de canviar d’opinió quan el seu pare li llegeix el llibre secret de les princeses. Mai s’hagués imaginat el que explica en el capítol titulat:  “Problemes gastrointestinals i flatulències de les princeses més encantadores del món”.Voleu saber què amaga el Llibre secret de les princeses?

  • ¡Es un libro! Lane Smith. Barcelona: Océano, 2010.

En aquests moments on les noves tecnologies ens envaeixen l’editorial Océano travesia ha publicat un llibre ben divertit que ens planteja una dualitat molt patent en la nostra societat.
Un conte de preguntes i respostes, els seus protagonistes, un ruc i un mico, acompanyats d’un petit ratolí s’emboliquen en una conversa no apta per a persones sense sentit de l’humor:

– Que tienes ahí?
– Es un libro.
– ¿Cómo ajustas la página?
– No funciona asi. Paso las páginas. Es un libro.
– ¿Sirve como blog?
– No. Es un libro

i així una pregunta rere l’altra un altiu ruc anirà descobrint que allò que té el mico entre les mans és un gran descobriment…

Un conte on fins i tot els pirates hi tenen cabuda amb una bona dosi d’humor que us farà passar una bona estona.

  • Espinacs. Teresa Blanch. Barcelona: Cruïlla, 2011.

Un vespre, l’Arnau troba un gosset abandonat. L’amaga al garatge i decideix dir-li Espinacs. Però, a l’hora de sopar, tota la família sent sorolls estranys al garatge, i organitzen una expedició per fer fora l’animalot que s’hi hagi amagat. Quina sorpresa tindran quan sàpiguen què passa realment! I quina sorpresa tindrà l’Arnau!

  • ¡Me aburro! Marc Rosenthal. Barcelona: Faktoria K de libros, 2011.

“¡Me aburro!” es un relato visual en formato cómic sobre un niño que camina solo y distraído por la calle. Ensimismado en su aburrimiento y convencido de que allí nunca ocurre nada, no se da cuenta de que a su alrededor suceden cosas extraordinarias que le pasan desapercibidas. Todo comienza dándole una patada a una lata; una anécdota a partir de la cual se van encadenando una serie de acontecimientos que, aisladamente, resultarían

  • Bruno: la oveja sin suerte.Victor Sylvain. Barcelona: Océano, 2009.

En bruno es pensa que te molt mala sort… però en realitat en te molta! En aquest conte les imatges són molt importants, a través d’elles descobrireu que allò que el Bruno es pensa que és mala sort, en realitat és tot el contrari! Un llibre ple d’humor…triviales pero que, en conjunto, suponen un gran barullo urbano.

  • Segueix-me! (una història d’amor que no té res d’estrany). José Campari: Pontevedra: OQO, 2007.

Bé, això és el que diu el seu títol, però si llegiu aquest conte, veureu que és tot el contrari… o no és estrany un elefant amb quatre potes curtes de color gris amb pigues morades?

Potser al món de l’Elmer és un elefant corrent… però si us dic que l’elefant d’aquest conte es va enamorar d’una formiga negra? I que la va seguir fins al seu formiguer i va caure dintre?

Doncs sapigueu que el més extravagant d’aquesta història encara no ha començat. Atreviu-vos a llegir-lo i descobriu fins on serà capaç d’arribar el nostre elefant.

  • El meu gat és el més bèstia. Guilles Bachelet. Barcelona: RBA, 2007.

No, no us penseu que m’he equivocat de protagonista… el conte comença així… El meu gat és molt gros, molt bon minyó i molt, molt bèstia.

Però us dic una cosa, el gat d’aquest senyor no és ben bé el que ell es pensa. I ara te un gran dubte perquè resulta que un amic seu li va regalar fa un temps un llibre sobre gats i encara no ha descobert de quina raça és el seu… Llegiu aquest conte i us adonareu del per què!! I a més us fareu un bon panxó de riure.

  • Andreu i el mirall de les ganyotes. Eduard Màrquez. Barcelona: Cruïlla, 2006. (El vaixell de vapor. Sèrie Blanca).

Cada matí, la mare es fa un fart de cridar perquè l’Andreu s’afanyi a rentar-se, vestir-se i preparar-
se les coses abans d’anar a l’escola. Però ell no va gens de pressa, perquè s’entreté molt al bany fent ganyotes davant del mirall. Cada dia passa el mateix.
Un dia, de sobte, l’Andreu del mirall no li torna la ganyota. I no només això: a sobre li parla i se’n
riu. L’Andreu s’espanta tant que aquell dia, ni a l’escola ni a casa, no fa res de bo.

Altres lectures d’humor:

-Tellegen, Toon. Cartes de l’esquirol, de la formiga, de l’elefant, de l’os… Barcelona: Destino, 2001.

-Gusti. Medio elefante. Barcelona: Serres, 2005.

-Cano, Carles. En què es diferencien el mar d’un elefant? Barcelona: Aura, 1993.

-Millán, José Antonio. ¡Me como esa coma! ¡glups! Parece que la puntuación es importante. Barcelona: Serres, 2007.

-Taylor, Sean. Quan neix un monstre. Barcelona: Joventut, 2006.

-Górriz, Josep. L’Enxamparem, Helena!. Barcelona: Cruïlla, 2003. (El vaixell de vapor. Sèrie taronja, 133).

-Rueda Clàudia. Mentre es refreda el pastís. (Barcelona): Serres, 2005.

-Asch, Frank. El ratolí del senyor Maxwell. Barcelona: Joventut, 2004.

-Boer, Joan de. El Sultà i els ratolins. Pontevedra: QOQ, 2005.

-Liván, Paco. La cosa que fa més mal del món. Pontevedra: OQO, 2005.

-Thomas Valerie. La bruixa Brunilda i el seu ordinador. Barcelona: Blume, 2006.

-Farré, Lluís. Ramonet, vés-te’n a… Barcelona: Cruïlla, 2001. (El vaixell de vapor. Sèrie Blanca, 29).

-Mayer, Mercer. Un malson al meu armari. Barcelona: Kalandraka, 2001.

-Arnold, Tedd. Sóc la supermosca!. Barcelona: Beascoa, 2007.

BONA LECTURA!

La castanyada, una festa de tardor

La castanyada és una festa tradicional catalana de la tardor i per això les castanyes i la castanyada són els protagonistes d’aquesta setmana al Més content que un gínjol, el programa de ràdio dedicat als més menuts de la casa de Ràdio Cubelles…

Aquí us deixo unes quantes recomanacions:

  • La castanyera. Elena Ferro; Subi (il). Barcelona: Baula, 2011.

La Maria estava molt il·lusionada amb la seva nova feina, la seva àvia era castanyera però estava massa vella i cansada per fer tantes passejades.
En posar-se la roba de l’àvia desseguida es va adonar que la camisa li anava massa petita, la faldilla li fèia campana i les sabates li feien cloc-cloc… Voleu saber com es va convertir en la millor castanyera del món?

  • La Castanyada. Estel Baldó. Barcelona: Barcanova, 2011.

Arriba la tardor, i la Sika i en Joan preparen la castanyada. Com ho fan? Compren les castanyes, els moniatos i els ingredients per fer els panellets a casa i celebren la festa en família, amb els pares, els avis, el Guillem, el seu germanet i, per descomptat, el Xut, el gosset que els acompanya a tot arreu.

La castanyada ha estat tot un èxit!

I de la mateixa autora: El castanyer gegant on la Sika i en Joan, amb els seus amics, cada tardor  celebren la gran Festa del castanyer. És immens! Quantes castanyes! Aquest any hi col·locaran una caixa niu per als ocells. Així, el castanyer sempre tindrà companyia…

  • La Castanyada. Anna Canyelles.  Barcelona: La Galera, 2011.

Mentre els grans posen a taula panellets i torren castanyes, en Pau demana al seu avi que li expliqui un conte. L’avi comença a explicar-li la història d’ell mateix quan era petit,i resulta que era un noi molt entremaliat. Resulta que aleshores hi havia molta boira pel carrer, i feia por caminar-hi tot sol, i vet aquí que va veure una ombra…

  • Les castanyes de la castanyera. Mercè Canals; Daniel Jiménez (il). Barcelona: Baula, 2011.

La senyora Caterina era coneguda per tothom al poble, a la comarca i segurament al món secer, però no ho era per fer les castanyates embolicades amb cucurutxos de paper de diari i per vèndre-les al mercat, no…  ni pels pastissos de castanya, ni per els marrons glacés que confitava.
La Caterina era coneguda per les «castanyes» que repartia a tort i a dret a tothom que la posava nerviosa… Caldria buscar-li un ajudant, i no us podeu imaginar qui es va presentar al lloc de treball!! El Petit Saltamartí, va ser l’ajudant perfecte!

  • El Meu primer llibre de la Castanyada. Beatriz Menéndez. Barcelona: Estrella Polar, 2011.

Ja ha arribat la tardor, és temps de castanyes i panellets! amb aquest llibre, els més petits de la casa coneixereu les tradicions catalanes…

Els panellets, les castanyes i la castanyera us acompanyaran en aquesta lectura.

  • La Castanyada. Núria, Font. Barcelona: Cruïlla, 2010. (col·lecció Què fem?) 

L’Anna i el pare han sortit a comprar els ingredients per fer panellets. Aquest vespre celebraran la castanyada amb tota la família. Però, on és la castanyera? va preguntar estranyada en no trobar-la a la cantonada de cada any…

Un llibre que està ambientat en la vida quotidiana amb el que els més petits podreu viure la festa de la castanyada a través de les seves il·lustracions i fotografies.

  • La Castanyada. Núria Figueras. Barcelona: La Galera, 2004.

Vet aquí que la tardor ja ha arribat el poble. Els dies s’escursen, els arbres perden les fulles i una flaire de castanyes torrades ha perfumat tots els carrers.
Un conte divertit que introdueix els més petits en el món de les nostres tradicions.

 

BONA LECTURA!!

Pirata a la vista!!!

Aquesta setmana els pirates són els nostres protagonistes a Més content que un gínjol… aquí et deixo unes quantes recomanacions…

  • El Pirata Barbamec de Ricardo Alcántara publicat per La Galera.
    Els pirates solquen les ones a la recerca d’aventures… i tresors. Només un pirata odia l’aigua i no pot ni veure els tresors! Es diu Barbamec… i és un pirata sense barba! T’ho imagines?

Viu les aventures d’aquest pirata a través dels seus contes i és que el vaixell pirata Huracà no s’està gaires dies amarrat al port… ja se sap que als pirates els agrada viure envoltats d’aigua… i els sis pirates de la tripulació de L’HURACÀ no són una excepció… el mussol Ulldevidre, tampoc, però el capità sí!

  • ¡Es un libro! De Lane Smith publicat per Océano.

I ara un llibre molt divertit on tot i que els pirates no són els protagonistes, hi tenen el seu espai. El vols trobar?

En aquests moments on les noves tecnologies ens envaeixen l’editorial Océano travesia ha publicat un llibre ben divertit que ens planteja una dualitat molt patent en la nostra societat.
Un conte de preguntes i respostes, els seus protagonistes, un ruc i un mico, acompanyats d’un petit ratolí s’emboliquen en una conversa no apta per a persones sense sentit de l’humor:

– Que tienes ahí?
– Es un libro.
– ¿Cómo ajustas la página?
– No funciona asi. Paso las páginas. Es un libro.
– ¿Sirve como blog?
– No. Es un libro

i així una pregunta rere l’altra un altiu ruc anirà descobrint que allò que té el mico entre les mans és un gran descobriment…

Un conte on fins i tot els pirates hi tenen cabuda amb una bona dosi d’humor que us farà passar una bona estona.

  • L’Àvia pirata de Geraldine Durrant publicat per Elfos.

Història divertida d’una àvia que de jove havia estat pirata. La narradora és la néta, que és qui explica com aquesta àvia va arribar a ser pirata.

No tothom pot dir que la sevaàvia va ser pirata. Tot i que ara viu tranquil·lament en un poblet de costa, l’àvia encara es fica en embolics. Així, doncs, si us voleu estalviar problemes , no la feu enfadar. No li critiqueu el menjar que fa i, sobretot, MAI, i mai vol dir mai , mireu què té sota el llit…

  • A la caça del tresor de Steve Stevenson publicat per Pirueta.

Un llibre de la col·lecció L’Escola de pirates.

Segons el mapa del pirata Barba de Foc, el seu fabulós tresor rau amagat a l’Illa dels Ocells. Però en arribar els Llobatons de Mar a l’indret, la Mestra d’Exploracions desapareix misteriosament. I ara què faran? Els cinc amics hauran de desxifrar tots sols el mapa del tresor i procurar no caure al parany de la feroç tribu dels Cuac…

I si us agraden les històries de pirates, per a bons lectors

  • L’escola dels pirates de Agustín Fernández Paz publicat per Tucán.

Tot d’una es va sentir un soroll eixordador. Un so greu, profund i prolongat, que va aconseguir imposar-se a l’estrèpit de la pluja. Els xiquets es van mirar els uns als altres, amb cara de sorpresa i d’inquietud…

  • Com ser un bon pirata de Cressida Cowell publicat per Cruïlla.

Després d’aprendre a ensinistrar dracs, el Singlot Sardina III ha de demostrar que és un bon pirata. Per això va a classes d’esgrima, d’insults i de grolleria, però el millor de tot és que finalment descobreix un autèntic tresor pirata!

  • La colla intrèpida i el capità ferotge de Joan de Déu Prats publicat per Cadí.

Quin misteri s’amaga a la platja del pirates? La Dèlia i els seus amics de la colla Intrèpida intenten descobrir l’amagatall del tresor del capità Ferotge, mentre lluiten contra els especuladors que volen esguerrar l’últim racó verge de la costa. Aquesta és una història de missatges xifrats, persecucions nocturnes i fantasmes encantadors. Embarca-t’hi tu també.

  • L’Ala de Corb de l’Enric Larreula publicades per Baula.

Jacques Lagarden, conegut per tothom amb el sobrenom d’Ala de Corb, és fill d’una nissaga de pirates de les Antilles. En retirar-se el seu pare, es fa càrrec de la corbeta Dragonera, amb la qual, i amb només disset homes sota el seu comandament, aconsegueix fer anar de corcoll el bo i millor de la flota del governador espanyol de la zona, don Hernando de la Fuensanta i de Somoza.

PER ACABAR UNS QUANTS LLIBRES PER SABER MOLTES COSES DELS PIRATES:

Pirates! de la col·lecció Joc-doc publicat per Cruïlla.

Diccionari en imatges dels pirates de Fleurus.

Pequeño diccionario de los piratas de la Biblioteca del saber.

– El fascinante mundo de los piratas d’ediciones B.

I si voleu saber com és un vaixell pirata. No dubteu en buscar el llibre

Què hi ha dins d’un vaixell pirata? publicat per La Magrana Espia pels forats d’aquest llibre i descobreix coses increïbles. Recorda Què hi ha dins d’un vaixell pirata? publicat per La Magrana.

¡Es un libro! una lectura ben divertida…

En aquests moments on les noves tecnologies ens envaeixen l’editorial Océano travesia ha publicat un llibre ben divertit que ens planteja una dualitat molt patent en la nostra societat.
Un conte de preguntes i respostes, els seus protagonistes, un ruc i un mico, acompanyats d’un petit ratolí s’emboliquen en una conversa no apta per a persones sense sentit de l’humor:

– Que tienes ahí?
– Es un libro.
– ¿Cómo ajustas la página?
– No funciona asi. Paso las páginas. Es un libro.
– ¿Sirve como blog?
– No. Es un libro

i així una pregunta rere l’altra un altiu ruc anirà descobrint que allò que té el mico entre les mans és un gran descobriment…

Un conte on fins i tot els pirates hi tenen cabuda amb una bona dosi d’humor que us farà passar una bona estona.