Carlota Echevarría: Feria del libro de Madrid 2017

Un ajolote es un anfibio que actualmente se encuentra en peligro crítico de extinción, y Ptolomeo es el nombre del ajolote protagonista del último libro de Carlota Echevarría: Un tritón en la mochila, publicado por el sello Loqueleo de Santillana editorial.

Cuando hablas con Carlota Echevarría enseguida recibes su entusiasmo por estas mascotas y te transmite con sus palabras las ganas de leer su libro. 

ESCUCHA LA ENTREVISTA 

En la contraportada de Un tritón en la mochila se puede leer:

Marcos viaja a Madrid con sus padres y su amigo Teo para asistir a la fiesta de la revista Planeta Tierra. Escondido en un bote de cristal va Ptolomeo, ¡un tritón inmortal! Marcos tiene grandes planes para él y no cesará hasta que todo el mundo conozca la historia de su alucinante mascota.

Feria del libro de Madrid 2017

Un tritón en la mochila descubre al lector la pasión de Carlota Echevarría por los ajolotes a través de uno de los protagonistas, Marcos y también hace una incursión en la civilización egípcia (que tengo que confesar que es mi preferida de la historia) en la que hace referencia sobretodo a la costrucción de las pirámides y las diferentes teorias existentes al respecto.

La lectura me atrapó desde el primer instante (la leí del tirón).

La historia es muy fresca, la tipografía es grande (lo cual ayuda bastante), y Carlota  tiene una manera de redactar que facilita la comprensión lectora. De hecho, si escucháis la entrevista lo entendereis enseguida porque escribe tan claro como se explica.

Así es como describe Marcos un “regalo inesperado”:

Igual que a veces ocurren desgracias, también a veces pasa cosas tan buenas que parecen imposibles.  Y, ni debemos dejar que las desgracias protagonicen nuestras vidas, ni podemos vivir sin hacer nada más que esperar a que ocurra algo bueno.

Las conversaciones de Marcos con su amigo Teo no tienen desperdicio. Forman un tandem fantástico con conversaciones muy divertidas. Como el libro está narrado en primera persona por Marcos, el lector puede leer sus pensamientos y disfrutar de sus respuestas, muchas veces, ingeniosas para salir airoso de situaciones comprometidas.

Como cuando le explica una de sus pesadillas a su amigo Teo y lo justifica diciendo que es por culpa de los telediarios y su madre le dice:

– ¿No será por todas las pelis que ves?
En mi cabeza se encendió la señal de peligro. Aquello se acercaba peligrosamente a la conversación de si veo demasiado la tele.
– Pues si es como en las pelis, no hay problema porque entonces sé que mis pesadillas acabaran bien.

Las ilustraciones de Adolfo Serra acompañan el texto y ponen cara a los personajes que Carlota Echevarría no se entretiene en describir (lo cual agradezco también) yendo directamente a la acción lo qual la hace, como ya he comentado anteriormente, una lectura muy fresca y dinámica.

Un tritón en la mochila es un libro fantástico para trabajar diferentes temas como el del cuidado de una mascota, los ajolotes, especies en vías de extinción, la civilización egipcia y la amistad.

Otros libros publicados de Carlota Echevarría:

En la entrevista Carlota también nos habla de la revista online El templo de las mil puertas (donde nos conocimos virtualmente hace ya diez años). Una revista digital a tener en cuenta si queréis estar al día de lo que se publica, con reseñas y un “recomendador” ¡realmente interesante!

 

Rocío Bonilla: Bolonia 2017

Passejant, passejant per la Bologna Children’s Book (micro en mà), em vaig trobar a la Rocio Bonilla. Una amiga amb qui hem compartit grans moments. Ens vam conèixer a la Fira vilanovina Conte va! Va de contes i ens hem anat retrobant en diversos moments… literaris.

La Rocio em va fer un gran regal que no vaig resistir-me a enregistrar en una entrevista, quan em va presentar “en primicia” el seu nou projecte amb Bromera. Una editorial amb la que ha crescut com a il·lustradora de meravellosos llibres.

Cara de pardal va ser el primer que va publicar amb ells com a projecte personal i després li han seguit joies com ara: La muntanya de llibres més alta del món, De quin color és un petó, Els fantasmes no toquen a la porta o Max i els superherois.

A l’entrevista la Rocio ens presenta el que serà el seu nou projecte personal (en publica només un cada any) i el vaig poder gaudir de primera mà en la seva versió anglesa Let’s play? amb text d’Ian Brenman que es publicarà en català a Bromera

Un àlbum il·lustrat que ens mostra el dualisme entre les màquines de jugar i la màgia desbordant del joc imaginatiu… Un conte que estic convençuda us enamorarà tant o més com la resta de llibres de la Rocio.  L’esperem en candeletes!!

Si teniu ganes d’escoltar l’entrevista, només heu de clicar sobre l’enllaç!

ENTREVISTA ROCIO BONILLA

Juguem??

Els amics protagonistes

IMG_6678L’estiu és un dels moments ideals per trobar-te amb els amics i aprofito l’avinentesa per donar-vos a conèixer dos nous títols d’Andana que acaben de sortir del forn!

Fred l’amic imaginari de Eoin Colfer i il·lustracions d’Oliver Jeffers és un d’ells. A l’Eoin Colfer el coneixiem sobretot per la seva faceta d’escriptor de sagues tan populars com l’Artemis Fowl o En Max Malabar adreçades a nois i noies més grans. Ara ens sorprèn amb aquesta fantàstica història il·lustrada per l’Oliver Jeffers (ja sabeu que és un dels meus “favorits”) a qui ja he ressenyat i/o anomenat en altres ocasions al blog: Atrapa’t o El dia que les ceres de colors van dir prou… 

En Fred és el protagonista d’aquesta història i és l’amic imaginari que pot tenir qualsevol nen. Ell sempre s’esforçava per ser el millor amic imaginari: es disfressava, jugava a pilota o es convertia en pilota, es disfressava… Feia absolutament tot el qu el seu amic de veritat li demanava sense queixar-se ni una sola vegada.

Fred l’amic imaginari

Però tant d’esforç  no servia de res perquè un dia el seu amica de veritat trobaria un amic en el món real. Aleshores ell es començaria a esvaïr fins fer-se gairebé invisible i el vent se l’endugués cap al cel.

Tot això sembla canviar quan retroba en Sam un nen que sembla ser l’amic perfecte! o potser no?

Aquesta és una història que estic segura no us deixarà indiferents, una història que parla de l’amistat i que com en tots els llibres d’en Jeffers aporta un toc d’humor genial. A les il·lustracions destaca només en color en Fred, el protagonista deixant la resta del dibuix en línia negra.

L’altre títol recentment publicat és Grans amics de Linda Sarah i Benji Davies. A la Linda Sarah, la descobreixo amb aquest àlbum, al Benji Davies ja el coneixia de títols com La Balena amb el que va ser finalista del Premi Àlbum il·lustrat l’any 2015 o L’illa de l’avi. Tots dos títols publicats també per Andana.

Grans amics

En Bir i l’Eti teuen cada dia dues caixes de cartró prou grosses per seure-hi a dins per amagar-s’hi. S’enfilen a Puigdecop i seuen allà a jugar:

“… De vegades són reis, soldats, astronautes… de vegades són pirates que naveguen entre mars i cels borrascosos… Però sempre, sempre, són grans amics”

I llavors un dilluns arriba un altre nen, en Xu, que porta una caixa i els hi demana si pot jugar amb ells. L’Eti somriu i diu: “I tant!” I així tots tres seuen dins les caixes a jugar… Però en Bir té una sensació extranya… Una nit, destrossa la seva caixa i no puja més a Puigdecop.

Amb Grans amics descobrim el valor de l’amistat i la gelosia. Sabeu allò de que tres són multitut? Doncs potser podreu trencar aquesta dita… Si doneu el valor que li cal a la paraula “amistat”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Més contes sobre l’AMISTAT

 

 

Presentació Gegants!

Avui Dia Internacional del Llibre Infantil hem presentat el darrer conte de la col·lecció Cercavila, amb il·lustracions de Sebastià Serra publicat per: El cep i la nansa edicions.

Gegants!

Una tarda carregada d’emocions on també s’han presentat:
El 3r volum de 100 Gegants, Petitat Guia dels Gegants de Catalunya i el cartell de la IV edició de la Fira Conte va! Va de contes.

Amb aquesta foto crec que es reflecteix el que hem viscut avui al Castell de la Geltrú: el pati del castell s’ha quedat petit! Un munt de nens i nenes han gaudit de la presència dels gegants petits de Vilanova i de la músics que ens han acompanyat: tres grallers i un timbaler.

12932786_10153626190749053_7684504675298056688_n

foto de Sebastià Serra

Aquí us deixo un recull de fotos de Jaume Sendra d’aquest gran dia! Moltes gràcies a tots els que heu participat d’una o una altra manera…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Només és un rellotge

rellotgeNomés és un rellotge és una de les darreres novetats editorials de La Fragatina. (jo li hagués posat una exclamació al títol ;-))

La Marmota està molt contenta perquè pel seu aniversari li han regalat un rellotge. No és un rellotge qualsevol, és “el seu rellotge!”.

“… Era un rellotge petit, amb nombre i agulles. Dotze nombres i tres agulles. Se li havia de donar corda a les nits. I quan la Marmota se l’apropava a l’orella, podia sentir el seu tic-tac, tic-tac, tic-tac…”

Amb aquell rellotge podria saber en quin moment del dia estava i no arribaria tard a l’escola.

I efectivament! Dilluns arriba la primera a l’escola i tots els animalons es sorprenen molt:

“… Com és que has matinat tant? Et vas quedar aquí tancada? O és que has caigut del llit?…”

La Marmota molt orgullosa ensenya el seu regal, però aleshores arriba la Garsa i quan veu a la Marmota tota cofoia mostrant el seu regal li diu:

“…Bah, si és només un rellotge!…”

A partir d’aquí s’inicia el conflicte entre la nostra protagonista, la Marmota i la Garsa. Perquè l’au li diu que ella té molts de rellotges a casa seva i la Marmota no s’ho creu…

De tots és sabut la fama que tenen les garses (urracas) de lladres, els encanten les coses brillants i tot i que en el conte no es tracta aquest aspecte, els més astuts lectors ja s’imaginaran el que es trobarà la Marmota quan vagi a casa de la Garsa…

Les il·lustracions de l’alemanya Amrei Fiedler segueixen fidelment el text i permeten llegir la història a través de les imatges. Unes il·lustracions dolces de colors suaus que segur que agradaran als més petits de la casa.

Un conte que ens ensenya que tenir més no vol dir tenir el millor i si no que li preguntin a la garsa d’aquesta història perquè deu ser que arriba la última a l’escola… Un conte amb un toc d’humor que sempre va bé quan es treballen els valors, i una cosa que us avanço que us passarà quan llegiu aquest conte: quan acabeu de llegir-lo segur, segur, segur, que torneu dues pàgines enrere!!

Només és un rellotge de Roberto Aliaga i il·lustracions de Amrei Fiedler publicat per La Fragatina. ISBN 9788416226696. (Lo Mullarero)

 

 

Una aventura de barrets!

IMG_3751Una de les claus de les lectures per a primers lectors és la de sorprendre els infants i Nandibú el segell editorial de Pagès editors, ho aconsegueix amb el seu nou títol: Quin cap! amb text de Ricard Ruiz Garzón i il·lustracions de Pedro Rodríguez. Un conte dins la col·lecció Nandibú +6.

“…A la Gran Granja de Can Capell, cada animal té el seu barret, i tots se’l treuen com diu la llei per saludar del jove al vell…”

Aquesta és una llarga tradició que respecten tots els animals de Can Capell i que en Quico, el protagonista d’aquesta història, coneix molt bé.

“…La iaia Eulàlia, que és la seva àvia, és com gallina la més antiga de la Gran Granja de Can Capell. Feia de mestra, quan era jove, i sempre ensenyava els animals a dur el barret net i correcte i a saber alçar-lo per saludar…”

IMG_3743

A la Granja de Can Capell tothom es saluda aixecant el barret

En Quico és un pollet que du barretina (com tota la seva família) i que ha d’anar a cuidar a la seva àvia Eulàlia perquè està malalta. La sorpresa és que quan arriba la troba tota preocupada perquè li han robat la seva barretina. I ara en el seu lloc, porta un barret de palla!
L’àvia Eulàlia sospita de l’estruç Amanda que l’ha visitat aquell mateix matí:

“… i si ha estat ella? Me l’ha pispat?, salta l’Eulàlia, que ara ja trina. M’ha canviat la barretina pel lleig barret de palla fina…”

4864_Quin capPerò a en Quico hi ha alguna cosa que no li quadra, i serà l’encarregat de descobrir què ha passat realment…

I perquè dic que sorprèn? doncs perquè tota aquesta aventura està narrada en forma de vers! Darrerament s’han publicat (i sembla estar bastant de moda) contes per als més menuts rimats. Per a primers lectors no n’hi ha tants i encar menys seguint un argument “misteriòs” com el que amaga Quin cap!

A banda és una bona manera de treballar amb els nens i nenes una malaltia com és l’Alzheimer. Una història de barrets per gaudir de la lectura amb els més petits!

  • Ruiz Garzón, Ricard; Rodríguez Pedro (il). Quin cap! Lleida: Pagès editors, 2016. (Nandibú +6, 6). ISBN: 978-84-9975-711-7

Vols llegir les primeres pàgines?

 

Txabi Arnal i Roni

El món de la Literatura Infantil no deixa mai de sorprendre’m i de tant en tant em descobreix llibres fantàstics al davant (o al darrera) de persones molt interessants.

Una d’aquestes persones ha estat l’escriptor i professor Txabi Arnal a qui he pogut fer una entrevista que podreu escoltar molt aviat i amb qui vaig contactar després de llegir el seu darrer conte (la meva troballa) Roni, un conte publicat per La guarida ediciones amb il·lustracions de Julio Antonio Blasco.

El Txabi és un entusiasta de la literatura infantil que segons ell mateix explica va descobrir per “culpa” de la seva mare que li explicava contes quan era un nen (voleu saber quin era el seu conte favorit? jo ja ho sé… busqueu per les xarxes o espereu l’enllaç a l’entrevista ;).

A banda de la seva mare, el van influenciar els tebeos que llegia (amb això dona moltes pistes de la seva edat, tots sabem quina generació vam ser els devoradors de tebeos).

Diplomat en Educació Infantil, llicenciat en Geografia i Història i Màster en Literatura Infantil i Juvenil, treballa com a professor d’Educació Infantil a Gasteiz i a l’Escola de Magisteri de la Universitat del Pais Basc on imparteix l’assignatura de Literatura infantil. Ha publicat molts contes i material pedagògic per a diferents projectes educatius i ha rebut diferents premis. Com a nota d’interés va escriure una tesi sobre la mort en la Literatura infantil. Us deixo un enllaç a una entrevista on en parla: ¿Por qué una tesis sobre la muerte?

Un dels seus darrers títols (la meva troballa) és el que ha dedicat al seu gat Roni, amb il·lustracions de Julio Antonio Blasco publicat per La guarida.

Roni, és un gat (el seu gat) rescatat d’una gossera una mica entremaliat tot i que el seu amo sempre diu que és molt mimós i cada dia li ho demostra. La historia es desenvolupa de manera seqüencial durant la setmana, convidant al lector a seguir amb la lectura.

El dilluns desfent el llit, el dimarts treu la pols de les làmpades… i així un dia rere l’altre fins arribar al diumenge. Set dies, set sorpreses!

Un exquisit àlbum il·lustrat per gaudir d’una divertida història. Un clar exemple del que anomenem àlbum il·lustrat on les il·lustracions tenen vida pròpia, i no només això, donen un missatge totalment contrari al que diu el text creant unes situacions carregades d’una gran dosi d’humor transformant el text en  ironia quan llegeixes les imatges. Es nota que autor i il·lustrador han treballat de la mà per aconseguir una fusió com la que desprèn el conte. Les il·lustracions combinen el traç a llapis i dibuix amb retocs digitals i inclou indicacions numèriques per ajudar a la lectura de la imatge (m’ha encantat!).

De tot això i molt més vam parlar a l’entrevista que podreu escoltar a partir de dissabte al programa de ràdio que condueixo: Més content que un gínjol (fins llavors l’enllaç no funcionarà).

Mentrestant busqueu el conte que us agradarà, segur! Ahhh i no cal que li doneu més voltes a quina és la botiga de la Sofia Ramos. A la entrevista ens ho explica!!

Més contes d’Humor
Més contes de Gats

 

 

És temps de Verema!

Coberta+La+VeremaQuan arriba setembre és habitual veure tractors amunt i avall carregats de raïm: Xarel·lo, Macabeu, Parellada… són algunes de les seves varietats i es que és temps de Verema!

El cep i la nansa edicions ha publicat recentment, dins la col·lecció Festa va! un conte d’unes grans amigues, el text és de la Montse Balada i les il·lustracions de l’Eva Sans.

La verema, en Ciscu de can Garnatxa i el raïm misteriós

En Ciscu és un gran vinyater, un dels millors del món que aconsegueix el raïm més dolç i això li suposa molta feina. Durant tot l’any treballa en les seves vinyes: a l’hivern poda i empelta els ceps, la primavera llaura i adoba la terra, a l’estiu escavalla els serments i a finals de l’estiu està ben atent per començar a veremar

Un dia mentre observa com s’enfilen els circells a les branques es va trobar un gra de moscatell GEGANT entre els seusceps. D’on havia sortit aquell gra de raïm misteriós?  El va tastar i era… molt dolç! Encara més dolç que el seu raïm!!

Intrigat, l’endemà va trobar un altre gra, igual de gran i igual de dolç i es va adonar que baixaven rodolant per la muntanya. Va pujar dalt del cim i es va quedar meravellat. Havia arribat al “Mas del moscatell gegant”!! 

Jo ja no us explicaré més d’aquesta aventura del Cisco de can Garnatxa. Ho haureu d’esbrinar vosaltres mateixos, només us avanço que a en Cisco el confonen amb un ratolí!!
ba95752f4e

Un conte amb el que a més de gaudir d’una gran aventura carregada de misteri i molt dolça, aprendeu un munt de coses de la VeremaPerquè aquesta història està carregada d’informació amb la que els més menuts descobriran tot el que cal saber sobre la cura i recol·lecció de la vinya i el raïm.

Us asseguro que sentireu un munt de pessigolles! 

Les il·lustracions de l’Eva són alegres i  acolorides amb el color verd com a principal protagonista!

Al final del conte com amb la resta de la col·lecció, trobareu un quadern d’activitats fantàstic per saber encara més de la Verama tot jugant!

Fa uns dies la Montse i la Cesca, editora d’El Cep i la Nansa ens van presentar el conte a Canal Blau!

11893735_10153635736360982_6176782607080862063_o

Apropa’t… Tinc dues boques a les mans

apropa't_TramuntanaA la Fira Liber ja el vaig veure: Apropa’t

Ens vam tornar a trobar a la 2a Fira del conte de Tordera: Apropa’t

I ara jo, us l’apropo en primícia per què no serà a les llibreries fins el 24 de novembre…

Apropa’t una aposta de l’editorial Tramuntana amb text de Patricia Arredondo i il·lustracions de Miguel Zamora, és un llibre que m’ha tocat l’ànima. Perquè tracta el tema de la sordesa i la relació amb persones sordes d’una manera delicada i amb molta sensibilitat.

Apropa’t és un conte amb el que els més petits de la casa s’aproparan, com el seu títol indica, al món de la discapacitat…

Tinc dues boques a les mans… si les obro, i les moc d’un costat a l’altre, estic dient “hola”.
Si d’una d’elles alço el dit índex, estic dient “allà” i “jo”.
La Lulú em va demanar que parlés amb en Mateu. Jo vaig córrer i el vaig cridar però ell no em va fer cas.
Vaig dir a la Lulú que en Mateu no em sentia. 
– T’hi has apropat, l’has tocat? Has d’apropar-t’hi perquè et senti…

L’Elisa, descobreix que per a comunicar-se amb en Mateu, s’ha d’apropar, ell escolta amb els ulls i parla amb les mans. En Mateu te la boca a les mans i les oïdes als ulls…

Un conte per apropar els infants al mon de les persones sordes, per entendre com es comuniquen i com ens podem comunicar amb ells resolt d’una manera molt bonica a través del text i d’unes il·lustracions fantàstiques, de colors suaus carregades de simbolisme que desprenen molt de sentiment…

Quatre novetats de Takatuka carregades d’humor

Visitar una Fira del conte et dona l’oportunitat de gaudir de la Literatura Infantil amb tota la seva essència i també de descobrir alguns tresors que acaben de sortir del forn…

Aquest dissabte es va celebrar la 2a Fira del conte de Tordera Una Fira on vaig participar amb la narració del conte Diables! i un taller “Fem una maça de diable” però això ja us ho explicaré en una altra entrada.

A la Fira hi havia presents algunes editorials, entre d’altres una de les meves de capçalera que sempre treballa amb molta cura i qüalitat en quant a textos i formats Takatuka.

Vaig conèixer el seu editor i em va explicar, i dic explicar, no presentar, els seus darrers títols que havien sortit de màquines només feia unes hores. Quatre llibres que jo ara us vull presentar per què són quatre tresors!

Es mostra la foto.JPG.

En Calvin no sap volar: la història d’un ocell lletraferit, de Jennifer Berna i il·lustracions de Keita Bendis.

la foto 1En Calvin és un estornell que neix rodejat d’una gran família. Com la resta d’estornells, descobreix el món quan cau del niu, però mentre els seu germans descobreixen l’aigua, l’herba o els cucs, ell descobreix un llibre!

I mentre la resta d’estornells aprenen caçar i a volar, en Calvin aprèn a llegir i descobreix el gust per la lectura.

Els cosins d’en Calvin el van advertir: – Hauries d’aprendre a volar. En un parell de dies haurem de marxar!

I es que els estornells cada any migren al sud a la recerca del bon temps i quan això va passar, en Calvin s’ho va haver de mirar des del terra: no sabia volar…

En Calvin no sap volar es un conte fantàstic que ens parla de l’amistat. que demostra una vegada més com es pot gaudir de la màgia de la lectura i de tota la saviesa que guarden els llibres al seu interior.

Volar es feia cada vegada més difícil. L’aire feia una olor estranya… olor de perill!
Tot d’una, en Calvin va recordar el seu llibre de meteorologia favorit i va avisar a la resta de la família. Un huracà! Un huracà s’acosta!
Els seus germans i germanes li van preguntar: què és un huracà?

I és que en Calvin no sabia volar, però amb els llibres va aprendre moltíssimes coses. Algunes tan importants que els podien salvar la vida. Un conte amb un toc d’humor i unes il·lustracions amb molta vida i color amb el que gaudirà tota la família.

la foto 3Una altra novetat Takatuka carregada d’humor és: Mama, no puc dormir de Brigitte Raab i il·lustracions de Manuela Olten.

Aquest conte ens parla d’un tema molt recurrent a les nostres llars. Quan els més petits no poden dormir. Això és el que li passa a la nostra protagonista.

Mamá, no puc dormir, no hi ha manera. Tanco els ulls molt fort durant una bona estona però se’m tornen a obrir i no puc agafar la son.

La mare intenta de totes les maneres convèncer la seva filla que ha de dormir i comença a explicar-li com ho fan alguns animals:

Els lleopards de l’Àfrica no tenen llits. S’ajeuen a la branca d’un arbre, tanquen els ulls i dormen tranquils. Sense flassada i sense coixins, i no cauen dalt a baix. A les cigonyes els agrada dormir sobre una sola pota… i els peixos dormen amb els ulls oberts. Tothom dorm d’una manera diferent – li diu la mare.

El que passa és que la protagonista del conte intenta dormir de la mateixa manera que ho fan els animals, i és clar, és molt difícil!!

Aquest conte despertarà més d’un somriure. La història és enginyosa i pot ser una bona elecció de conte per abans d’anar a dormir. I és que intentar dormir com un peix, un rat-penat o un ànec pot ser realment complicat!

Se muestra la foto 2.JPG.Menjat-t’ho tot de Mar Benegas i il·lustracions de Mariona Cabassa es l’única aposta amb autors locals entre les novetats per a aquest darrer trimestre de 2014 a Takatuka .

Aquest conte també ens parla d’un hàbit i una situació amb la que s’identificaran molts infants:

 

Menjat-t’ho tot. No m’agrada. Menjat-t’ho tot. No tinc gana. Menjat-t’ho tot. No puc més. Menjat-t’ho tot. Va, Menjat-t’ho tot. No m’agrada! No tinc gana! No puc més!

Però què passaria si un dia aquest nen decideix menjar-s’ho tot?? Però tot, tot. i quan dic tot, dic tot! Us ho imagineu? Doncs això és justament el que passa en aquest conte.

Aquell dimarts tocaven llenties, i sense que ningú sabés per què, va fer cas. Se les va menjar totes. Després va rosegar el pa que hi havia a taula. Immediatament va arreplegar el plat de la seva mare. I el del pare. I el de la germana gran.

– Prou, prou, no mengis més,  que tindràs mal de panxa!

Un altre conte amb una bona dosi d’humor, una característica de molts dels contes de Takatuka que a qui estimem la LIJ ens encanta!

Se muestra la foto 4.JPG.I com a darrera novetat: Tal com ets, ets el millor!  de Nadia Bubbe.

Un llibre escrit en rodolins que ens explica allò que passa sovint, que no ens agrada com sóm i que sempre canviariem alguna cosa:

Tinc cabells de porc espí, la natura em va fer així.
La veïna, laTeresa, vol els ulls color turquesa.
I al meu avi Martirià no li agrada ser un ancià…

I així un rere l’altre cadascún dels personatges vol canviar alguna cosa: la boca, les taques, el coll, el seu color… Un llibre que ens ensenya d’una manera divertida com d’especials podem ser tal com som!

Aquestes són les quatre noves apostes de Takatuka per a aquest darrer trimestre de 2014. Quatre llibres que segur que us agradaran tant com a mi i amb els que passareu una bona estona de lectura…