Tres contes per a la Pau

Tres contes per reflexionar sobre el que va passar ahir als #atemptats #Barcelona i a #Cambrils…

Tres contes per a la Pau que des del Memòria de Peix us vull fer arribar per que llegiu i compartiu amb els més petits de la família…

El mur, de Javier Soriano, il.lustracions de Nathalie Novi i publicat per l’ Editorial Joventut.
Ens narra que durant els mesos de sequera l’aliment curteja a la vall de l’Okavango. Els animals es barallen pel menjar: les girafes mengen l’herba de les zebres i els rinoceronts la dels hipopòtams. Però el pitjor és el que passa entre els elefants…. Des de fa temps, els elefants d’orelles petites i els elefants d’orelles grans es miren els uns als altres d’una manera una mica estranya i inquietant. Els elefants d’orelles petites decideixen construir un mur per a preservar la seva terra i els seus béns. Però aquesta cosntrucció provoca una sèrie de desastres per a la resta d’habitants de la sabana i pels mateixos elefants. Ens trobem davant d’una fàbula sobre els límits de les fornteres i els prejudicis que ajudarà als joves lectos a reflexionar sobre la convivència i la naturalesa intrínseca de l’home.

El deshielo de Riki Blanco és la publicació de A buen paso.
Dos pobles de nom impronunciable enfrontats des de temps  immemoriables. Una nit es conquereixen mútuament. Quan se n’adonen, cada família es queda a viure a la casa més semblant que troben a la seva però al poble del costat. Al mateix temps, els reis negocien dia rera dia sense arribar mai a cap acord. La natura té el seu propi ritme, així com la vida va fluint malgrat que a vegades els homes es quedin estancats en velles rancúnies. El temps passa… i el desgel està arribant.

Escrit per Cristina Bellemo i il.lustrat per Maddalena Gerli, AH Pípala publica Altibajos.
Hi havia una vegada una muntanya i hi havia dos països. Els habitants del país de Dalt res sabien del país de Baix i naturalment els habitants del país de Baix ni tan sols es podien imaginar com vivien els habitants del país de Baix. Els habitants del país de Dalt estaven moltes vegades distrets i en del país de Baix mai ningú s prenia les coses a la lleugera i portaven sempre sota el braçuna agenda on s’apuntavn totes les seves obligacions…

Fins que un dia, potser el 23 de febrer, després d’una tempesta de vent, pluja, neu i confits, moltes coses quedaren del revés!

 

 

Carlota Echevarría: Feria del libro de Madrid 2017

Un ajolote es un anfibio que actualmente se encuentra en peligro crítico de extinción, y Ptolomeo es el nombre del ajolote protagonista del último libro de Carlota Echevarría: Un tritón en la mochila, publicado por el sello Loqueleo de Santillana editorial.

Cuando hablas con Carlota Echevarría enseguida recibes su entusiasmo por estas mascotas y te transmite con sus palabras las ganas de leer su libro. 

ESCUCHA LA ENTREVISTA 

En la contraportada de Un tritón en la mochila se puede leer:

Marcos viaja a Madrid con sus padres y su amigo Teo para asistir a la fiesta de la revista Planeta Tierra. Escondido en un bote de cristal va Ptolomeo, ¡un tritón inmortal! Marcos tiene grandes planes para él y no cesará hasta que todo el mundo conozca la historia de su alucinante mascota.

Feria del libro de Madrid 2017

Un tritón en la mochila descubre al lector la pasión de Carlota Echevarría por los ajolotes a través de uno de los protagonistas, Marcos y también hace una incursión en la civilización egípcia (que tengo que confesar que es mi preferida de la historia) en la que hace referencia sobretodo a la costrucción de las pirámides y las diferentes teorias existentes al respecto.

La lectura me atrapó desde el primer instante (la leí del tirón).

La historia es muy fresca, la tipografía es grande (lo cual ayuda bastante), y Carlota  tiene una manera de redactar que facilita la comprensión lectora. De hecho, si escucháis la entrevista lo entendereis enseguida porque escribe tan claro como se explica.

Así es como describe Marcos un “regalo inesperado”:

Igual que a veces ocurren desgracias, también a veces pasa cosas tan buenas que parecen imposibles.  Y, ni debemos dejar que las desgracias protagonicen nuestras vidas, ni podemos vivir sin hacer nada más que esperar a que ocurra algo bueno.

Las conversaciones de Marcos con su amigo Teo no tienen desperdicio. Forman un tandem fantástico con conversaciones muy divertidas. Como el libro está narrado en primera persona por Marcos, el lector puede leer sus pensamientos y disfrutar de sus respuestas, muchas veces, ingeniosas para salir airoso de situaciones comprometidas.

Como cuando le explica una de sus pesadillas a su amigo Teo y lo justifica diciendo que es por culpa de los telediarios y su madre le dice:

– ¿No será por todas las pelis que ves?
En mi cabeza se encendió la señal de peligro. Aquello se acercaba peligrosamente a la conversación de si veo demasiado la tele.
– Pues si es como en las pelis, no hay problema porque entonces sé que mis pesadillas acabaran bien.

Las ilustraciones de Adolfo Serra acompañan el texto y ponen cara a los personajes que Carlota Echevarría no se entretiene en describir (lo cual agradezco también) yendo directamente a la acción lo qual la hace, como ya he comentado anteriormente, una lectura muy fresca y dinámica.

Un tritón en la mochila es un libro fantástico para trabajar diferentes temas como el del cuidado de una mascota, los ajolotes, especies en vías de extinción, la civilización egipcia y la amistad.

Otros libros publicados de Carlota Echevarría:

En la entrevista Carlota también nos habla de la revista online El templo de las mil puertas (donde nos conocimos virtualmente hace ya diez años). Una revista digital a tener en cuenta si queréis estar al día de lo que se publica, con reseñas y un “recomendador” ¡realmente interesante!

 

Rocío Bonilla: Bolonia 2017

Passejant, passejant per la Bologna Children’s Book (micro en mà), em vaig trobar a la Rocio Bonilla. Una amiga amb qui hem compartit grans moments. Ens vam conèixer a la Fira vilanovina Conte va! Va de contes i ens hem anat retrobant en diversos moments… literaris.

La Rocio em va fer un gran regal que no vaig resistir-me a enregistrar en una entrevista, quan em va presentar “en primicia” el seu nou projecte amb Bromera. Una editorial amb la que ha crescut com a il·lustradora de meravellosos llibres.

Cara de pardal va ser el primer que va publicar amb ells com a projecte personal i després li han seguit joies com ara: La muntanya de llibres més alta del món, De quin color és un petó, Els fantasmes no toquen a la porta o Max i els superherois.

A l’entrevista la Rocio ens presenta el que serà el seu nou projecte personal (en publica només un cada any) i el vaig poder gaudir de primera mà en la seva versió anglesa Let’s play? amb text d’Ian Brenman que es publicarà en català a Bromera

Un àlbum il·lustrat que ens mostra el dualisme entre les màquines de jugar i la màgia desbordant del joc imaginatiu… Un conte que estic convençuda us enamorarà tant o més com la resta de llibres de la Rocio.  L’esperem en candeletes!!

Si teniu ganes d’escoltar l’entrevista, només heu de clicar sobre l’enllaç!

ENTREVISTA ROCIO BONILLA

Juguem??

Els amics protagonistes

IMG_6678L’estiu és un dels moments ideals per trobar-te amb els amics i aprofito l’avinentesa per donar-vos a conèixer dos nous títols d’Andana que acaben de sortir del forn!

Fred l’amic imaginari de Eoin Colfer i il·lustracions d’Oliver Jeffers és un d’ells. A l’Eoin Colfer el coneixiem sobretot per la seva faceta d’escriptor de sagues tan populars com l’Artemis Fowl o En Max Malabar adreçades a nois i noies més grans. Ara ens sorprèn amb aquesta fantàstica història il·lustrada per l’Oliver Jeffers (ja sabeu que és un dels meus “favorits”) a qui ja he ressenyat i/o anomenat en altres ocasions al blog: Atrapa’t o El dia que les ceres de colors van dir prou… 

En Fred és el protagonista d’aquesta història i és l’amic imaginari que pot tenir qualsevol nen. Ell sempre s’esforçava per ser el millor amic imaginari: es disfressava, jugava a pilota o es convertia en pilota, es disfressava… Feia absolutament tot el qu el seu amic de veritat li demanava sense queixar-se ni una sola vegada.

Fred l’amic imaginari

Però tant d’esforç  no servia de res perquè un dia el seu amica de veritat trobaria un amic en el món real. Aleshores ell es començaria a esvaïr fins fer-se gairebé invisible i el vent se l’endugués cap al cel.

Tot això sembla canviar quan retroba en Sam un nen que sembla ser l’amic perfecte! o potser no?

Aquesta és una història que estic segura no us deixarà indiferents, una història que parla de l’amistat i que com en tots els llibres d’en Jeffers aporta un toc d’humor genial. A les il·lustracions destaca només en color en Fred, el protagonista deixant la resta del dibuix en línia negra.

L’altre títol recentment publicat és Grans amics de Linda Sarah i Benji Davies. A la Linda Sarah, la descobreixo amb aquest àlbum, al Benji Davies ja el coneixia de títols com La Balena amb el que va ser finalista del Premi Àlbum il·lustrat l’any 2015 o L’illa de l’avi. Tots dos títols publicats també per Andana.

Grans amics

En Bir i l’Eti teuen cada dia dues caixes de cartró prou grosses per seure-hi a dins per amagar-s’hi. S’enfilen a Puigdecop i seuen allà a jugar:

“… De vegades són reis, soldats, astronautes… de vegades són pirates que naveguen entre mars i cels borrascosos… Però sempre, sempre, són grans amics”

I llavors un dilluns arriba un altre nen, en Xu, que porta una caixa i els hi demana si pot jugar amb ells. L’Eti somriu i diu: “I tant!” I així tots tres seuen dins les caixes a jugar… Però en Bir té una sensació extranya… Una nit, destrossa la seva caixa i no puja més a Puigdecop.

Amb Grans amics descobrim el valor de l’amistat i la gelosia. Sabeu allò de que tres són multitut? Doncs potser podreu trencar aquesta dita… Si doneu el valor que li cal a la paraula “amistat”.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Més contes sobre l’AMISTAT

 

 

Presentació Gegants!

Avui Dia Internacional del Llibre Infantil hem presentat el darrer conte de la col·lecció Cercavila, amb il·lustracions de Sebastià Serra publicat per: El cep i la nansa edicions.

Gegants!

Una tarda carregada d’emocions on també s’han presentat:
El 3r volum de 100 Gegants, Petitat Guia dels Gegants de Catalunya i el cartell de la IV edició de la Fira Conte va! Va de contes.

Amb aquesta foto crec que es reflecteix el que hem viscut avui al Castell de la Geltrú: el pati del castell s’ha quedat petit! Un munt de nens i nenes han gaudit de la presència dels gegants petits de Vilanova i de la músics que ens han acompanyat: tres grallers i un timbaler.

12932786_10153626190749053_7684504675298056688_n

foto de Sebastià Serra

Aquí us deixo un recull de fotos de Jaume Sendra d’aquest gran dia! Moltes gràcies a tots els que heu participat d’una o una altra manera…

El pase de diapositivas requiere JavaScript.