Categoría: 1rs lectors

Per a lectors de 0 a 6 anys… llibres per mirar, tocar, jugar i començar a llegir.

Presentació Gegants!

Avui Dia Internacional del Llibre Infantil hem presentat el darrer conte de la col·lecció Cercavila, amb il·lustracions de Sebastià Serra publicat per: El cep i la nansa edicions.

Gegants!

Una tarda carregada d’emocions on també s’han presentat:
El 3r volum de 100 Gegants, Petitat Guia dels Gegants de Catalunya i el cartell de la IV edició de la Fira Conte va! Va de contes.

Amb aquesta foto crec que es reflecteix el que hem viscut avui al Castell de la Geltrú: el pati del castell s’ha quedat petit! Un munt de nens i nenes han gaudit de la presència dels gegants petits de Vilanova i de la músics que ens han acompanyat: tres grallers i un timbaler.

12932786_10153626190749053_7684504675298056688_n
foto de Sebastià Serra

Aquí us deixo un recull de fotos de Jaume Sendra d’aquest gran dia! Moltes gràcies a tots els que heu participat d’una o una altra manera…

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

Només és un rellotge

rellotgeNomés és un rellotge és una de les darreres novetats editorials de La Fragatina. (jo li hagués posat una exclamació al títol ;-))

La Marmota està molt contenta perquè pel seu aniversari li han regalat un rellotge. No és un rellotge qualsevol, és «el seu rellotge!».

«… Era un rellotge petit, amb nombre i agulles. Dotze nombres i tres agulles. Se li havia de donar corda a les nits. I quan la Marmota se l’apropava a l’orella, podia sentir el seu tic-tac, tic-tac, tic-tac…»

Amb aquell rellotge podria saber en quin moment del dia estava i no arribaria tard a l’escola.

I efectivament! Dilluns arriba la primera a l’escola i tots els animalons es sorprenen molt:

«… Com és que has matinat tant? Et vas quedar aquí tancada? O és que has caigut del llit?…»

La Marmota molt orgullosa ensenya el seu regal, però aleshores arriba la Garsa i quan veu a la Marmota tota cofoia mostrant el seu regal li diu:

«…Bah, si és només un rellotge!…»

A partir d’aquí s’inicia el conflicte entre la nostra protagonista, la Marmota i la Garsa. Perquè l’au li diu que ella té molts de rellotges a casa seva i la Marmota no s’ho creu…

De tots és sabut la fama que tenen les garses (urracas) de lladres, els encanten les coses brillants i tot i que en el conte no es tracta aquest aspecte, els més astuts lectors ja s’imaginaran el que es trobarà la Marmota quan vagi a casa de la Garsa…

Les il·lustracions de l’alemanya Amrei Fiedler segueixen fidelment el text i permeten llegir la història a través de les imatges. Unes il·lustracions dolces de colors suaus que segur que agradaran als més petits de la casa.

Un conte que ens ensenya que tenir més no vol dir tenir el millor i si no que li preguntin a la garsa d’aquesta història perquè deu ser que arriba la última a l’escola… Un conte amb un toc d’humor que sempre va bé quan es treballen els valors, i una cosa que us avanço que us passarà quan llegiu aquest conte: quan acabeu de llegir-lo segur, segur, segur, que torneu dues pàgines enrere!!

Només és un rellotge de Roberto Aliaga i il·lustracions de Amrei Fiedler publicat per La Fragatina. ISBN 9788416226696. (Lo Mullarero)

 

 

Una aventura de barrets!

IMG_3751Una de les claus de les lectures per a primers lectors és la de sorprendre els infants i Nandibú el segell editorial de Pagès editors, ho aconsegueix amb el seu nou títol: Quin cap! amb text de Ricard Ruiz Garzón i il·lustracions de Pedro Rodríguez. Un conte dins la col·lecció Nandibú +6.

«…A la Gran Granja de Can Capell, cada animal té el seu barret, i tots se’l treuen com diu la llei per saludar del jove al vell…»

Aquesta és una llarga tradició que respecten tots els animals de Can Capell i que en Quico, el protagonista d’aquesta història, coneix molt bé.

«…La iaia Eulàlia, que és la seva àvia, és com gallina la més antiga de la Gran Granja de Can Capell. Feia de mestra, quan era jove, i sempre ensenyava els animals a dur el barret net i correcte i a saber alçar-lo per saludar…»

IMG_3743
A la Granja de Can Capell tothom es saluda aixecant el barret

En Quico és un pollet que du barretina (com tota la seva família) i que ha d’anar a cuidar a la seva àvia Eulàlia perquè està malalta. La sorpresa és que quan arriba la troba tota preocupada perquè li han robat la seva barretina. I ara en el seu lloc, porta un barret de palla!
L’àvia Eulàlia sospita de l’estruç Amanda que l’ha visitat aquell mateix matí:

«… i si ha estat ella? Me l’ha pispat?, salta l’Eulàlia, que ara ja trina. M’ha canviat la barretina pel lleig barret de palla fina…»

4864_Quin capPerò a en Quico hi ha alguna cosa que no li quadra, i serà l’encarregat de descobrir què ha passat realment…

I perquè dic que sorprèn? doncs perquè tota aquesta aventura està narrada en forma de vers! Darrerament s’han publicat (i sembla estar bastant de moda) contes per als més menuts rimats. Per a primers lectors no n’hi ha tants i encar menys seguint un argument «misteriòs» com el que amaga Quin cap!

A banda és una bona manera de treballar amb els nens i nenes una malaltia com és l’Alzheimer. Una història de barrets per gaudir de la lectura amb els més petits!

  • Ruiz Garzón, Ricard; Rodríguez Pedro (il). Quin cap! Lleida: Pagès editors, 2016. (Nandibú +6, 6). ISBN: 978-84-9975-711-7

Vols llegir les primeres pàgines?

 

Txabi Arnal i Roni

El món de la Literatura Infantil no deixa mai de sorprendre’m i de tant en tant em descobreix llibres fantàstics al davant (o al darrera) de persones molt interessants.

Una d’aquestes persones ha estat l’escriptor i professor Txabi Arnal a qui he pogut fer una entrevista que podreu escoltar molt aviat i amb qui vaig contactar després de llegir el seu darrer conte (la meva troballa) Roni, un conte publicat per La guarida ediciones amb il·lustracions de Julio Antonio Blasco.

El Txabi és un entusiasta de la literatura infantil que segons ell mateix explica va descobrir per «culpa» de la seva mare que li explicava contes quan era un nen (voleu saber quin era el seu conte favorit? jo ja ho sé… busqueu per les xarxes o espereu l’enllaç a l’entrevista ;).

A banda de la seva mare, el van influenciar els tebeos que llegia (amb això dona moltes pistes de la seva edat, tots sabem quina generació vam ser els devoradors de tebeos).

Diplomat en Educació Infantil, llicenciat en Geografia i Història i Màster en Literatura Infantil i Juvenil, treballa com a professor d’Educació Infantil a Gasteiz i a l’Escola de Magisteri de la Universitat del Pais Basc on imparteix l’assignatura de Literatura infantil. Ha publicat molts contes i material pedagògic per a diferents projectes educatius i ha rebut diferents premis. Com a nota d’interés va escriure una tesi sobre la mort en la Literatura infantil. Us deixo un enllaç a una entrevista on en parla: ¿Por qué una tesis sobre la muerte?

Un dels seus darrers títols (la meva troballa) és el que ha dedicat al seu gat Roni, amb il·lustracions de Julio Antonio Blasco publicat per La guarida.

Roni, és un gat (el seu gat) rescatat d’una gossera una mica entremaliat tot i que el seu amo sempre diu que és molt mimós i cada dia li ho demostra. La historia es desenvolupa de manera seqüencial durant la setmana, convidant al lector a seguir amb la lectura.

El dilluns desfent el llit, el dimarts treu la pols de les làmpades… i així un dia rere l’altre fins arribar al diumenge. Set dies, set sorpreses!

Un exquisit àlbum il·lustrat per gaudir d’una divertida història. Un clar exemple del que anomenem àlbum il·lustrat on les il·lustracions tenen vida pròpia, i no només això, donen un missatge totalment contrari al que diu el text creant unes situacions carregades d’una gran dosi d’humor transformant el text en  ironia quan llegeixes les imatges. Es nota que autor i il·lustrador han treballat de la mà per aconseguir una fusió com la que desprèn el conte. Les il·lustracions combinen el traç a llapis i dibuix amb retocs digitals i inclou indicacions numèriques per ajudar a la lectura de la imatge (m’ha encantat!).

De tot això i molt més vam parlar a l’entrevista que podreu escoltar a partir de dissabte al programa de ràdio que condueixo: Més content que un gínjol (fins llavors l’enllaç no funcionarà).

Mentrestant busqueu el conte que us agradarà, segur! Ahhh i no cal que li doneu més voltes a quina és la botiga de la Sofia Ramos. A la entrevista ens ho explica!!

Més contes d’Humor
Més contes de Gats

 

 

És temps de Verema!

Coberta+La+VeremaQuan arriba setembre és habitual veure tractors amunt i avall carregats de raïm: Xarel·lo, Macabeu, Parellada… són algunes de les seves varietats i es que és temps de Verema!

El cep i la nansa edicions ha publicat recentment, dins la col·lecció Festa va! un conte d’unes grans amigues, el text és de la Montse Balada i les il·lustracions de l’Eva Sans.

La verema, en Ciscu de can Garnatxa i el raïm misteriós

En Ciscu és un gran vinyater, un dels millors del món que aconsegueix el raïm més dolç i això li suposa molta feina. Durant tot l’any treballa en les seves vinyes: a l’hivern poda i empelta els ceps, la primavera llaura i adoba la terra, a l’estiu escavalla els serments i a finals de l’estiu està ben atent per començar a veremar

Un dia mentre observa com s’enfilen els circells a les branques es va trobar un gra de moscatell GEGANT entre els seusceps. D’on havia sortit aquell gra de raïm misteriós?  El va tastar i era… molt dolç! Encara més dolç que el seu raïm!!

Intrigat, l’endemà va trobar un altre gra, igual de gran i igual de dolç i es va adonar que baixaven rodolant per la muntanya. Va pujar dalt del cim i es va quedar meravellat. Havia arribat al «Mas del moscatell gegant»!! 

Jo ja no us explicaré més d’aquesta aventura del Cisco de can Garnatxa. Ho haureu d’esbrinar vosaltres mateixos, només us avanço que a en Cisco el confonen amb un ratolí!!
ba95752f4e

Un conte amb el que a més de gaudir d’una gran aventura carregada de misteri i molt dolça, aprendeu un munt de coses de la VeremaPerquè aquesta història està carregada d’informació amb la que els més menuts descobriran tot el que cal saber sobre la cura i recol·lecció de la vinya i el raïm.

Us asseguro que sentireu un munt de pessigolles! 

Les il·lustracions de l’Eva són alegres i  acolorides amb el color verd com a principal protagonista!

Al final del conte com amb la resta de la col·lecció, trobareu un quadern d’activitats fantàstic per saber encara més de la Verama tot jugant!

Fa uns dies la Montse i la Cesca, editora d’El Cep i la Nansa ens van presentar el conte a Canal Blau!

11893735_10153635736360982_6176782607080862063_o