Categoría: llengua de signes

Especial El cep i la nansa amb Cesca Mestres

· Deja un comentario ·

Aquesta setmana ens ha visitat la nostra amiga Cesca Mestres, editora de El Cep i la nansa que ha vingut amb unes quantes de les novetats que presenten aquesta tardor-hivern!

La Cesca ens parla de cada una d’elles… ens encanta que ens visiteu editors i editores del món!! Teniu les portes obertes de casa nostra per què ens parleu de la vostra feina…

ESCOLTA EL PROGRAMA ESPECIAL EL CEP I LA NANSA AMB CESCA MESTRES

La Baba és una mussola encarregada de la nit i de protegir a tots els nens i nenes del món mentre dormen. Però hi ha un problema, molts d’aquests nens no volen anar a dormir i tots ells per raons molt diverses. I, això, desgasta també a les seves mares i pares. La Baba ens explicarà un secret infalible per aconseguir una son dolça i serena a través de la respiració i la consciència del propi cos.

I tot plegat acompanyat per les cançons del grup musical Xiula.

“Què faig?” és un poemari que ens presenta 14 animals il·lustrats que realitzen accions quotidianes. Cada un d’ells ve acompanyat d’un petit poema d’entre dos i quatre versos, en lletra de pal, que descriu de manera rimada i musical aquestes accions.

“Busquem treballadors per a la nova mansió”.
El Climent, un tipus normal i corrent, està segur que alguna feina a la mansió serà per a ell, perquè tots els altres aspirants li semblen molt estranys. Però… ¿qui contractaran?, perquè les aparences enganyen!

  • Nona d’Esther Voltà.

Àlbum il·lustrat que ens explica la història de la Nona i la seva amiga Mariona. A través de paisatges onírics i viatges estel·lars descobrirem una història única basada en l’amistat i en el respecte pel mediambient.

Aquest conte narra un fet divertit i sorprenent: és l’aniversari de la Reina Queralt i el seu fill decideix prepara-li un pastís molt especial. A través del conte descobrim com es fa un pastís, els ingredients i els
passos a seguir, i alhora aprenem els signes corresponents al llenguatge culinari. Al final, però, tot resulta un gran desastre, ja que l’arribada d’un ogre esgarrarà la festa d’aniversari, amb un gir inesperat i divertit.

ESCOLTA EL PROGRAMA ESPECIAL EL CEP I LA NANSA AMB CESCA MESTRES

 

Triple entrevista!

· Deja un comentario ·

Aquesta setmana hem tingut triple entrevista al Memôria de Peix. Una doble amb els autors de text i il·lustració del darrer conte Ginjoler que es va presentar el dissabte 18 de novembre a la biblioteca Armand Cardona: Marta plans i Valentí Gubianas.

La Princeseta,publicat pel Cep i la Nansa edicions és el darrer títol de la col·lecció Ginjoler. La única col·lecció de contes originals adaptats a la llengua de signes catalana que sembla arribar al final del seu camí 10 anys després de la seva primera publicació

Una divertida història d’una princeseta que s’ha perdut. els seus pares, els Ries, li havien demanat que els acompanyés a una festa, però amb tant de rebombori i tanta gent s’havia perdut. Aleshoes es planta al mig del carrer i comença a moure els braços perquè pari algun cotxe. Un tot terreny luxós frena en sec i el conductor comença a escridassar-la mentre ella molt educadament li diu que vol que la porti a Palau. Pregunta a un taxista, a la parada del bus… però allà tothom pensa que s’ha begut l’enteniment.

ESCOLTA L’ENTREVISTA A MARTA PLANS I VALENTÍ GUBIANAS

Per altra banda… Encara tenia pendent l’entrevista que li vaig fer al Fran Pintadera (amb la foto una mica borrosa) la 2a Nit de l’Àlbum que es va celebrar a Barcelona el passat 9 de novembre.

El Fran se’m va presentar dient-me que s’havia assabentat que havia presentat el seu darrer conte al programa. I sí! feia molt pocs dies. No vaig voler deixar passar l’oportunitat d’entrevistar-lo i preguntar-li per aquest àlbum tan fantàstic!!

ESCOLTA L’ENTREVISTA A FRAN PINTADERA (castellano)

Una muntanya qualsevol de Fran Pintadera i Txell Darné publicat per Takatuka.

Aquest àlbum ens narra el conflicte entre dos pobles que viuen en una muntanya qualsevol. Uns a peu de la muntanya i els altres dal de tot. Els habitants de tots dos pobles pensen que són els millors:

“… Els habitants de dalt de la muntanya tenen motius per ser feliços. El vent hi bufa fresc i el sol els acompanya sempre. La vista des d’allà dalt és espectacular… Els veïns de la terra baixa també tenen raons per estar contents. El ru passa a la vora de les cases. Hi renten la roba. Hi juguen. Cultiven deliciosos espàrrecs blancs a l’ombra de la muntanya…”

Fins que un dia que tots dos pobles preparen una gran festa uns a dalt de tot i els altres a peu de la muntanya… Quan el fum i el soroll dels coets que llencen els del poble de baix espatlla la festa dels de dalt els seus habitants s’enfaden molt i:

“Enfurismats i indignats, decideixien respondre els de baix… Empenyen rocs gegantins fins al marge de la muntanya i les fran rolodar avall…”

Un conte per fer adonar-se que de vegades els conflictes neixen del no res…

ESCOLTA EL PROGRAMA ON PARLEM DEL CONTE UNA MUNTANYA QUALSEVOL

Novetats adaptades: inclusió social

· Deja un comentario ·

Entre les novetats d’aquesta setmana dues d’inclusives! Adaptades a necessitats específiques. Una a llengua de signes catalana i l’altra a Sistema Pictogràfic i de comunicació (SPC).

La Princeseta de Marta Plans i il·lustracions de Valentí Gubianas publicat pel Cep i la Nansa edicions és el darrer títol de la col·lecció Ginjoler.

Una divertida història d’una princeseta que s’ha perdut. els seus pares, els Ries, li havien demanat que els acompanyés a una festa, però amb tant de rebombori i tanta gent s’havia perdut. Aleshoes es planta al mig del carrer i comença a moure els braços perquè pari algun cotxe. Un tot terreny luxós frena en sec i el conductor comença a escridassar-la mentre ella molt educadament li diu que vol que la porti a Palau. Pregunta a un taxista, a la parada del bus… però allà tothom pensa que s’ha begut l’enteniment.
Una col·lecció única i inclusiva que presenta el text original i una adaptació a la llengua de signes catalana.

ESCOLTA EL PROGRAMA D’AQUESTA SETMANA

Nicolás va a la biblioteca amb text de Bata i il·lustracions d’Alicia Suarez publicat per Kalandraka.

Aquest és el darrer títol de la col·lecció Makakiños que ja feia molt de temps que esperàvem. Una idea original d’Antonio Zorrilla, un bibliotecari de Vélez-Málaga sensible a les discapacitats i a les necessitats lectores dels seus usuaris.

Aquest llibre explica què és una biblioteca i que hi podem fer. El text apareix com a la resta de la col·lecció adaptat al sistema SPC, un sistema pictogràfic i de comunicació adreçat a persones amb discapacitat intel·lectual o transtorns de l’aprenentatge.

Nicolás va a la biblioteca. Quiere coger libros en préstamo y alguna película. Nicolás entra y saluda.
-¡Hola! ¡Buenas tardes!
-¡Hola! ¡Buenas tardes, Nicolás!
A Nicolás le gusta mucho ir a la biblioteca. Allí puede buscar información en el ordenador, puede disfrutar mucho escuchando cuentos, puede ver exposiciones y además…

Mil Orelles

· Deja un comentario ·

Diuen que rectificar és de savis i amb aquest llibre, aquesta frase pren molt de sentit. Mil orelles és un llibre que parla de sensacions, de vivències, dels sentits… La protagonista va perdre un dels sentits: l’oïda (l’origen del títol del llibre): Mil orelles de Pilar Gutierrez Llano i il·lustracions de Samuel Castaño Mesa publicat per Libros del Zorro Rojo

mil-orelles
Sobrecoberta rectificada (esquerra)

Però ja ho deixa ben clar en la primera frase del llibre:

Vaig perdre l’oïda als set anys, però no sóc sorda

Amb aquesta frase tan assertiva s’inicia un camí de sensacions a través de la percepció del món i de les mil orelles que té la mil-orelles-intprotagonista repartides pel seu cos: el tacte a través de la pell, el que percep a través dels ulls o de les olors que arriben al seu nas…

Una mà tocant-me l’esquena crida que m’estima…

Una mirada dolça em canta la millor de les cançons…

Aquest és un llibre que tenia moltes ganes de poder presentar i que com he dit a l’inici de la meva ressenya: rectificar és de savis. Ho dic i ho valoro especialment amb aquest llibre. Perquè els editors van cometre un error en la transcripció de les lletres del títol realitzades amb dactilografia que havien posat (gairebé totes) del revés i que ara han rectificat amb una sobre coberta.

Ho valoro especialment perquè probablement aquest error hauria passat desapercebut per molts dels lectors donat que la llengua de signes no és molt coneguda, i perquè mirant la targeta amb l’abecedari dactilogràfic que inclou el llibre es veuria que les lletres es corresponen. Tot i així, si mireu les dos cobertes de seguida detectareu que alguna cosa passa… per exemple amb la lletra «L».

dactilografia
abecedari dactilogràfic en llengua de singes catalana, inclòs en el llibre «Mil orelles»

L’error en qüestió esdevé perquè la llengua de signes és visual i es sol plasmar en paper per ensenyar-la, no per llegir-la. Fa uns dies vaig publicar un article al voltant d’aquesta llengua i les biblioteques que potser us interessaria llegir: Lengua de signos, discapacidad y bibliotecas.
Quan posem en un títol unes lletres que quan les fas amb la teva mà les mires des de la teva perspectiva però al llegir-les s’han de veure del revés donat que el lector està a l’altra banda… En definitiva, que com que rectificar és de savis, i aquest llibre és una meravella.

Aplaudeixo la decisió de Libros del Zorro Rojo d’invertir en aquesta sobre coberta i us animo a que descobriu aquest llibre. Un llibre carregat de sensacions i de tendresa que us acostarà una miqueta més a les vivències d’una persona sorda.

Un llibre que també trobareu publicat en castellà i llengua de signes espanyola: Mil orejas, que espero i desitjo també hauran rectificat pel mateix motiu…

Gutierrez Llano, Pilar ; Castaño Mesa, Samuel. Mil orelles/Mil orejas. Barcelona, Buenos Aires, Ciutat de Mèxic: Libros del Zorro Rojo, 2016.