Autor: suspeix

Escritora y bibliotecària, soy especialista en acceso a la lectura: discapacidad, inclusividad y materiales adaptados. Asesora de una productora de cine y televisión, gestiono un canal de lij en instagram @memodepeix donde pongo en valor la accesibilidad de los libros que reseño. Imparto formación y doy conferencias sobre accesibilidad en bibliotecas y escribo en diferentes webs especializadas.

Preparant el Carnaval de 2013

Aquest any el Carnaval arriba molt aviat i molt carregat! Quasi no hem sortit de les festes nadalenques que ja el tenim aquí. I aquest any amb moltes novetats. La primera és una nova edició del Dolcet, el meu primer conte. Inclou il·lustracions renovades i una inèdita i el text també l’hem millorat.

774268_4942219925883_1737416246_o

773761_149865621832211_345293287_o

A banda de les modificacions del text que hem actualitzat i millorat hem canviat la tipografia (del conte i de la coberta com podeu veure)

Aquí teniu una de les il·lustracions. He de confesar que aquesta és la que em va donar més feina de totes i és que si la compareu amb l’anterior notareu que hi ha força canvis. El més destacable és que ara es poden identificar un munt de comparses. Us animeu a localitzar-les?

319831_339262729520363_2145065864_nI les sorpreses no acaben aquí. Una bona amiga, la Isa ens ha sorprès amb aquestes fantàstiques galetes del Dolcet i la palmera que podreu tastar aquest carnaval. Les trobareu al Facebook i també al seu bloc MONSUCRE

I encara més sopreses. Aquest any estrenem l’obra de teatre d’en Dolcet. On? Doncs al Petit Foment. Dissabte 2 de febrer a les 12h. Les entrades ja estan a la venda. No us ho perdeu! hi haurà festa de disfresses i moltes sopreses ben dolces!

En Dolcet no hi faltarà!!

I si no podeu venir el dia 2 cap problema perquè dissabte de carnaval 9 d’abril tenim hora del conte a la biblioteca Armand Cardona a les 12h i per la tarda el Dolcet estarà al Carnaval de baix a Mar amb els Boters. Primer Cercavila des de l’hotel Cèsar fins a la estàtua de Francesc Macià (al final de la Rambla) on hi haurà una festa infantil… Quin carnaval!!

El Dolcet i jo us esperem!!!

Presentació conte Special Olympics

Divendres vam presentar el conte 20 anys després torna Special Olympics a la biblioteca Armand Cardona de Vilanova i la Geltrú amb gran èxit de participació. Més de 140 persones entre els que hi havia molts dels esportistes que participaran als Jocs Special Olympics la propera setmana tant de l’Associació Junts en Acció com d’Alfa Tegar.
El conte és una iniciativa de l’Associació Junts en Acció i ha estat editat en català i en castellà i totes dues versions inclouen una traducció del text a l’anglès, al francès i a l’italià.
L’hora del conte ha finalitzat amb una festa de globus i tots els nens i nenes han marxat amb un dibuix del Nuc per pintar.
Vet aquí una vegada, l’any 1992, la Carlota i els seus amics esportistes van arribar a Vilanova i la Geltrú per celebrar uns Jocs Olímpics molt especials. La festa va ser grossa i els atletes van demostrar al món sencer que amb valentia i molt d’esforç tothom pot ser un gran esportista.
20 anys després i de la mà del Nuc, els Jocs tornen a la ciutat!
Aquest conte és un crit de respecte i alegria per l’esport i per les nostres olimpíades, i està dedicat a tots els esportistes que demostres l’esperit de superació i valentia per arribar, dia a dia, una miqueta més lluny, i a tots els professionals i voluntaris que vetllen perquè uns Jocs tan especials siguin una realitat.

 

20 anys després, torna Special Olympics

Aquest és el títol del darrer conte en el que he participat. Aquesta vegada com a il·lustradora. He de reconèixer que això de la il·lustració és una faceta que tot i que implica moltíssima dedicació també m’agrada molt experimentar de tant en tant.

La Blanca Peribáñez, autora del conte em va proposar col·laborar amb la associació de la qual forma part: Junts en acció, realitzant les il·lustracions d’aquest conte que es publicar ara coincidint amb els Jocs Special Olympics que tornen a Vilanova i la Geltrú 20 anys després.

Tot i que sabia que seria molta feina no vaig poder negar-me a col·laborar en una tasca com aquesta i ara, el conte ja és a màquines a punt de sortir del forn.

El proper divendres 5 d’octubre a les 18h el presentem a la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, com no! Allà us esperem amb la il·lusió que sempre fa portar un nou «fillet» al món. Aquesta vegada envoltats de molts dels protagonistes d’aquests Jocs, els esportistes que donaran vida a unes olimpiades molt, molt especials.

Tan bon punt tingui un conte faig una altra entrada per que el pugueu veure en primícia! De moment us haureu de conformar amb una de les pàgines…

Per a aquest conte he treballat amb el col·lage, jugant amb fotografies i dibuixos escanejats i acolorits amb ordinador… Espero que us agradin!

Un conte per a una estrella

Divendres la Judit ens va deixar i el Pau, em va demanar si volia participar al seu funeral explicant un conte… Aquest és el conte que vaig escriure i vaig llegir dissabte i que ara vull compartir amb tots vosaltres:

Hi havia una vegada una nena que somiava regalar-li un conte a una estrella… Estava convençuda que si saltava prou alt aconseguiria arribar-hi i per això sempre anava saltironejant a tot arreu.
Quan entrava a la llibreria saltava davant de l’aparador on estaven les històries de pirates per tal que se n’adonessin de la seva presència i la convidessin a navegar per mars llunyans i misteriosos… R…emenava els contes de llops tendres, d’unicorns blancs i follets entremaliats: els llegia i rellegia molt concentrada, per si després d’un punt i a part aconseguia saltar dins el bosc i trobar una fada d’aigua, un gegant de pega dolça o un drac de mil colors…
A la biblioteca es passava les tardes fent saltironets pel davant de les prestatgeries dels contes en lletra lligada, potser si queien unes quantes lletres les podria recollir amb el seu caçapapallones i fer-les volar acompanyant la brisa marina.
Quan era a l’escola, explicava històries inventades de flors que parlaven, bolets juganers i bruixes amb escombres de sucre que els nens i nenes escoltaven embadalits…

Volia arribar fins la Lluna, que atenta vigilava les estrelles i per això totes les nits abans d’anar a dormir se la mirava i li explicava un conte.
Tant va saltar i saltar que un dia de bon matí va aconseguir tocar un núvol. Un núvol blanc i esponjós, que la va acollir amb els braços oberts i tot saltironejant d’un núvol a un altre, va aconseguir arribar a la casa de la Lluna. Va picar a la porta i la Lluna en veure-la amb aquell somriure encisador la va deixar entrar. Va escoltar el conte i el va acceptar, però s’hauria de quedar a viure amb la resta d’estrelles que vesteixen el cel cada nit per explica’ls-hi un conte abans d’anar a dormir.

És per això que ara viu allà, i si mireu el cel les nits de Lluna Plena i pareu l’orella, potser sentireu alguna de les seves històries…

Xamae Premi La llança de Sant Jordi

Ahir al vespre a la sala Luz de Gas de Barcelona es van lliurar els premis La llança de Sant Jordi que atorga Omnium Cultural cada any pels volts de Sant Jordi.

Sota el lema: Quin llibre regalaràs per Sant Jordi? ofereix un sondeig públic on els internautes han de votar el llibre que regalaran per Sant Jordi, així com quina és la coberta que més agrada. Hi ha tres categories: Ficció, no ficció i Infantil i Juvenil. És en aquesta darrera categoria que el conte Xamae, il·lustrat per Romina Martí, amb el que vam guanyar el darrer Mercè Llimona ha estat un dels més votats.

En arribar la sala Luz de Gas era completament buida, vam ser les primeres en accedir al local que ben aviat es va omplir de gom a gom amb autors, il·lustradors, editors, periodistes… i d’altres persones relacionades d’una o una altra manera amb la literatura catalana o amb Omnium Cultural.

Xamae va ser un dels contes més votats. Competia amb 81 títols més dins la categoria infantil i juvenil, també hi participaven 88 títols dins la categoria de ficció i 78 en la categoria de «no» ficció amb un total de 3271 vots entre totes tres categories.

A la gala vaig retrobar-me amb l’Isabel Clara-Simó a qui vaig conèixer fa molts anys en un viatge per Europa i a qui em va fer molta il·lusió veure de nou en persona, sobretot perquè s’enrecordava de mí i d’aquell viatge per terres russes. També vaig coincidir amb Víctor Amela a qui vaig a anar a saludar i com veieu em vaig fer una foto.

Moltes gràcies a tot@s els que vau votar Xamae, gràcies als vostres vots hem rebut aquest premi així que és a tots vosaltres a qui el vull dedicar aquest premi.

Us deixo el vídeo gravat en directe a la Sala Luz de Gas…