Inseparables… o no?

inseparablescoberta

Avui he rebut una novetat editorial que és una delicia: Inseparables de Mar Pavón i il·lustracions de Maria Girón, un conte carregat de tendresa i aquesta sensibilitat que cal tenir cap a determinats col·lectius. Els que em coneixeu ja sabeu de quin col·lectiu parlo i és que no vull desvetllar res abans d’hora 😉

Doncs us he de dir que d’aquesta novetat ja em va fer cinc cèntims fa uns dies (millor dit me la va ensenyar en pdf) en Josep Maria Pujol, editor de Tramuntana amb qui vaig tenir una interessant conversa fa uns dies tot fent un cafè abans de visitar la llibreria Casa Anita de Barcelona (aprofito per dir-vos que teniu un apartat a la columna dreta del blog amb un recull de llibreries especialitzades en Literatura infantil, si trobeu a faltar alguna m’ho feu saber en un comentari i l’afegiré encantada).

Inseparables, publicada en català (coberta blava) i en castellà (coberta vermella) per Tramuntana, ens explica la història narrada en primera persona per una sabata que parla d’ella i la seva inseparable companya:

inseparablescubiertaVam néixer per estar juntes. Érem l’una per l’altra. Feiem carreres, saltàvem obstacles… Fins i tot, dormíem enganxadestes l’una a l’altra. Inseparables!

Però una vida tan idíl·lica havia de tenir un final i com us podeu imaginar arriba el dia que una de les sabates es trenca i és clar! les llencen a la brossa. Tot i que segueixen unides durant un temps, arriba el moment (ho heu de veure a través de les il·lustracions com a bon àlbum il·lustrat que és) es separen.

Quan la protagonista creu que tot acava resulta ser que no, i tot i que al principi no entén res, el desenllaç de la història us deixarà amb un somriure a la cara. Perquè tornarà a tenir un nou company de viatge, també «inseparable» que no s’esperava però que l’omplirà de felicitat.

Com us he dit al principi de la ressenya no us desvetllaré res més perquè vull que el llegiu i gaudiu d’una lectura tendra i sensible, de les que t’arriben al cor (he de confessar i el Josep Maria és testimoni que vaig preveure el final, però em va agradar encara més fins i tot).

Les il·lustracions de la Maria Girón són delicioses, de tons suaus i amb les que juga molt bé amb els blancs del final per donar més protagonisme al que vol destacar en cada moment.

Una meravella de llibre!

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s