Em fa molta il·lusió, per la càrrega emocional que comporta, presentar-vos aquest conte: Bip i Pol, els senyors de les estrelles. Un conte escrit a quatre mans amb el meu tiet Juan Ramón (Juanito per als qui l’estimem) i il·lustrat per Guillem Moner, que està a … Continúa leyendo Bip i Pol, els senyors de les estrelles
¡Hola Mama! ¿Te suena esto?
En el fondo del océano siempre se oye la misma cantinela: ¡Ya vooooy! Es Suit el pececillo despistado.
Presentar un nuevo cuento siempre hace ilusión y todavía más si se trata de un autohomenaje… Bueno, tu sabes que no. El homenaje te lo hago a tí… Seguro que recuerdas cuando de pequeña me pedías alguna cosa, y yo te contestaba: ¡Ya vooooy! Luego me distraía haciendo otras cosas y claro, ¡se me olvidaba! Pero mama, te aseguro que yo quería hacerlo. Mi intención era buena y mi memoria pequeña… ¿Será por el apellido? Le puse suit por no ponerle Susi que ¡¡quedaba demasiado evidente!!
El cuento lo ha publicado Bululú, una editorial gallega ubicada en A Coruña. ¡Este fin de semana conocí a los editores! Pablo y Luisa. ¡¡¡Encantadores!!! Tienen una librería en la calle cordonería, 10 que es fantástica, se llama Cascanueces. En ella hacen presentaciones de libros, cuentacuentos, campamento de verano… En la esquina tiene una ilustración enorme pintada en la pared. (Pablo es el de la foto de aquí abajo, a Luisa no le va esto de quedar retratada)
Las ilustraciones del cuento son de Romina Martí con quién ya publiqué uno hace un tiempo: Xamae. ¿lo recuerdas? Ahora repetimos con esta aventura submarina. Romina tiene un don para dibujar animales acuáticos. No hay pez, gamba, calamar, sepia, percebe, mejillón, pulpo o anémona que se le resista, y si no mira el cuento. ¡Los dibujos y los colores son una maravilla!
¡Y mira que marcapáginas tan chulos que han hecho!
En fin mami. Que quiero dedicarte este cuento por ser la mejor madre del mundo y por tener tanta paciencia conmigo cuando era pequeña con mi ¡Ya vooooy! que nunca cumplia (imagino que por eso yo la tengo con mis hijos).
Creo que han heredado lo del despiste porque siempre se olvidan de hacer lo que les digo: recojed la habitación, lávaros los dientes, poner la mesa…
Te cuento un poco de qué va:
Suit es un pez como los demás: alegre, dicharachero, nada a gran velocidad… ¡Vaya, que es como los demás peces!, excepto en un detalle: tiene muy poca memoria, ¡y eso le causa muchos problemas!
Resulta que cada día de la semana alguien se enfada con él. El lunes su mamá (¿ves mama como no eres la única?), el martes la señora Ostra, su maestra, el miércoles es su vecino el que se enfada con él… ¡Y así cada día de la semana! ¡Pobrecillo!
Hasta que su amiga Nora le hace un gran regalo. Y ya no te cuento más. Te llevo un ejemplar y lo lees tu misma…
¡¡Por cierto!! Anota en la agenda que lo presentamos el 11 de junio en la biblioteca Armand Cardona de Vilanova i la Geltrú. En A Coruña lo presentaremos después del verano. Justo hoy ha llegado la caja con un montón de ejemplares que me han enviado desde la editorial
¡Ah! Se me olvidaba decirte que lo han publicado en castellano y en galego. Xa voooou!
Aquí te dejo unas fotillos del pasado fin de semana en A Coruña.
Si us hi fixeu bé ara la majoria de nens i nenes o bé porten ulleres, o «ferros» a les dents, plantilles… Una cosa que quan nosaltres érem petits era com una novetat i moltes vegades un problema per als pares i mares perquè ningú no volia portar-ne i que encara deixa veure algun que altre adult amb les dents una mica tortes. Ara sembla que és com una necessitat d’aconseguir que els nostres fills i filles siguin perfectes!
Bromes a part, el que és cert és que en el món dels contes també poden trobar contes que hi parlen. A punt de publicar-se i com a primícia, avui us presento un conte que ben aviat trobareu a les llibreries.
Veig, veig de Pimm van Hest i il·lustracions de Nynke Talsma publicat per Tramuntana.
Un conte que publiquen en català i castellà a l’hora i que en molt poquets dies ja podreu comprar. En aquesta història, el protagonista és un nen, l’Eduard, que va a l’oculista i li diu que ha de portar ulleres.
«…Necessites ulleres! -li diu el metge. L’eduard s’encongeix. No vol portar ulleres!…»
Però aleshores, quan l’Eduard va amb els seus pares a l’òptica, la noia que els aten li diu un petit secret:
«… amb les ulleres, podràs veure coses que les altres persones no poden veure…»
Així és com l’Eduard descobreix una nova manera de veure les coses. Al conte juga amb els seus pares a un joc que segur que coneixeu molt bé i que dona nom, és a dir títol al conte Veig, veig!
Un conte divertit que pot anar molt bé per a desengoixar els nens i nenes que han de portar ulleres (tot i que ara crec que això ja no cal doncs la majoria volen portar-ne).
Aprofitant la presentació d’aquest conte, us en parlaré d’un altre sobre la mateixa temàtica: 
Les ulleres de veure-hi de Margarita del Mazo i il·lustracions de Guridi publicat per La Fragatina.
En aquest conte el protagonista també és un nen, en Carlitos. Un nen menudet que desitja que la Inés, una noia de la classe el vegi, es fixi en ell i fa tot el possible per aconseguir-ho, però no hi ha manera, ella sempre passa de llarg i ni se’n adonar que és allà. Fins i tot el dia que anuncia que li posaran ulleres de veure!
Al final del conte, el Carlitos serà qui se’n adonarà que el que necessitava unes bones ulleres de veure, és ell! Voleu saber perquè? Doncs llegiu el conte!
I si us agrada el protagonista heu de saber que de la mateixa autora i editorial teniu un altre conte molt divertit: Carlitos super M, un conte on també apareixen unes ulleres de veure, és clar!
Una vegada més la Diada de Sant Jordi torna a arreplegar un munt d’autors i il·lustradors a la paradeta de l’editorial El Cep i la Nansa on «una vegada més» i valgui la redundància he tornar a ser-hi. Aquest any amb uns Gegants! que ens estan donant un munt de moments màgics!
Després de la multitudinària presentació al Castell de la Geltrú i el premi de millor coberta a la Llança de Sant Jordi, vam signar un munt d’exemplars durant tot el dia en aquesta Diada tan especial.
Una de les coses més reconfortants d’escriure per a infants és veure la seva carona d’il·lusió con els hi signes un dels teus contes, quan et diuen que cada nit el llegeixen i que no se’n cansen o que ja esperen el proper per poder llegir-lo i passar una bona estona.
Per tot això i molt més agraïr a tots els nens i nenes que vau venir a la parada i a tots els pares i mares, àvies i àvies, tiets i tietes que vau tenir el detall de comprar un dels meus títols entre els centenars que s’oferien a les paradetes.
Aquí us deixo unes fotillos que recullen el que vam viure a la Rambla de Vilanova dissabte passat: Fins i tot van venir els Gegants! Mireu! Mireu!!
Originalmente publicado en Tina Vallès:
Fa dos estius em vaig llevar un dia amb una pregunta estranya entre cella i cella: podien ser amics un nen i un peix? Bocabava va ser la resposta que hi vaig acabar trobant. D’aquella pregunta en van sortir un…
MEMORIA DE PEIX 