Entrevista a David Gómez

Bibliotecario y Documentalista especializado en Literatura Infantil y en evaluación científica. Conozco a David Gómez desde hace unos cuantos años (ya se puede ver en la foto;).

ESCUCHA LA ENTREVISTA A DAVID GÓMEZ

David, trabaja como gestor en el Observatorio de la Infancia de Andalucía, colabora con artículos en la web especializada Biblogtecarios, es presidente de la Asociación Mírame de Granada, una asociación de apoyo a famílias y personas con trastorno del espectro autista. También escribe junto a su hijo Sergio en un blog: Papá, leemos un cuento?

Hace muy poquito se ha lanzado como escritor. Una nueva faceta que le ha ayudado en la carrera de fondo que supone ser padre de un niño con autismo.

Sergito es su fuente de inspiración y Lila, la pequeña libélula, su primer cuento publicado en la editorial Pábilo junto a Carolina Luzón que además de ser una ilustradora maravillosa, cuenta con su amistad desde hace muchos años.

David, es nuestro invitado de esta semana en el Memôria de Peix. Hemos disfrutado de una entrevista distendida e interesante donde nos habla de su experiencia como papá de Sergio y lo que ha supuesto para él esta publicación. Nos habla de su infancia, de su trabajo como especialista y nos desvela en primícia una novedad editorial que no tardará en publicarse.

Lila, la pequeña libélula nos narra la historia de una inquieta libélula que necesita saber en todo momento qué va a suceder y como su mamá, cargada de paciencia, consigue esa seguridad que le proporciona saber qué va a pasar en cada momento.

Un cuento que puede ser una gran herramienta para famílias y personas que tratan a niños y niñas autistas a la vez que normaliza este trastorno. Da a conocer algunas de las actitudes que la caracterizan con la finalidad de normalizarla. El cuento en sí puede extrapolarse a cualquier niño o niña ya que en la actitud de Lila se veran muchos de ellos identificados…

ESCUCHA LA ENTREVISTA A DAVID GÓMEZ

Lila es un pequeña libélula que, además de rápida e inquieta, es muy preguntona. Necesita tenerlo todo controlado. No le gustan nada los imprevistos. Menos mal que cuenta con la ayuda de su mamá. Lila simboliza el día a día de las familias que conviven con las particularidades del trastorno del espectro del autismo.

Lectura a través de les imatges

portada-elsoldaditoAl mercat editorial infantil podem trobar nombrosos exemples de contes sense paraules que conviden als infants a llegir les imatges.

Ara La Topera, una petita editorial amb molts pocs mesos de vida (i de moment només dos títols publicats)  ens sorprèn amb l’edició d’un conte sense mots que va més enllà i que dona accés a aquest tipus de lectura a nens i nenes amb discapacitat com ara autistes, o d’altres amb necessitats lectores especials, déficit en l’aprenentatge… Amb “El soldadito de plomo”, una adaptació lliure del clàssic de Hans Christian Andersen publicat per primera vegada l’any 1838, de la mà de Clara Luna.

La Clara, és una il·lustradora que ha estudiat i investigat en aquesta matèria des del Departament de Dibuix de la Universitat de Granada on ha desenvolupat aquest llenguatge narratiu que parteix de les imatges distribuides en vinyetes.

Si us esteu preguntant que té de diferent aquest conte d’altres sense paraules, us diré que jo em vaig preguntar el mateix i per això vaig demanar a l’editorial si em podia fer arribar un exemplar. Ara, una vegada llegit us puc dir que sí que té alguns punts que el diferencien de la resta:

6fb0f-soldadito2Per una banda a les imatges apareixen pocs elementsImagino que per no distorsionar i distreure el lector perquè es pugui centrar en el més important de la història i per l’altra, per a mí el més interessant, és l’ús de fletxes. No només en la seqüència de les il·lustracions, sinó coma reforç de les accions més importants.

Així doncs en una de les accions on es veu el pare que dona un regal al seu fill, hi ha una fletxa que segueix la llargada del braç en direcció al nen.

Imagen1

O per exemple quan uns nens miren al soldadet a la finestra, una fletxa puntejada indica l’acció de veure des de la mà del nen fins a la finestra… (al conte original no apareixen ni números ni els pictogrames de la pluja)

soldadito1-1024x577

El conte com he comentat és una versió lliure del clàssic de Christian Andersen. Això potser sí que m’ha sobtat més ja que s’allunya bastant de la història real i si he de ser sincera m’hagués agradat que s’acostés una mica més a l’original.

Les il·lustracions estan molt ben pensades per transmetre el just i necessari sense anar més enllà del que és vol dir i això crec que és molt important per al públic a qui va dirigit. Aquests són els col·lectius a qui l’editorial La Topera adreça el conte:

– PCDI de diferents edats i graus.
– Nens/es sense DI que tampoc tinguin adquirida encara la lectoescriptura.
– Persones amb dificultats de comunicació.
– Persones grans que hagin oblidat la lectoescriptura.

Val a dir que, segons la meva opinió, es tracta d’un conte que poden llegir tots els nens i nenes que es vulguin iniciar en la lectura d’imatges.

Des del Vadellibres, un “excel·lent” per a La Topera, per apostar per materials adaptats a necessitats lectores, ja que són molt poques les editorials que s’atreveixen amb aquests tipus de formats. Si us interessen hi ha un recull de documents adaptats en una pàgina del blog.