Ilan Brenman: Feria del Libro de Madrid 2017

Conoceis a Ilan Brenman? Si una palabra le puede definir es “ENCANTADOR”. Lo puedo decir en mayúsculas porque tuve la suerte de que mi querida Rocío Bonilla me lo presentara en la pasada Feria del Libro de Madrid, y no solo eso, le entrevisté!

Ilan Brenman me contó como inició sus pasos en esto de “inventarse” historias cuando haciendo unas prácticas tuvo que enfrentarse a un grupo de niños y niñas de tres años que le pidieron un cuento. Cuando él dijo que no sabía explicar cuentos, a parte de preguntarle qué hacía allí entonces, una pequeña dijo la frase mágica que dio un giro a su trayectoria profesional cuando le dijo “pues inventala”. ¡Así de fácil!

Nacido en Israel, vive en Brasil desde 1979. Psicólogo de profesión, es considerado uno de los escritores brasileños más importantes de la literatura infantil actual. Su obra recoje más de 50 títulos… Conocido narrador viaja por todo Brasil y por el mundo defendiendo la literatura de calidad ofreciendo conferencia y participando en grupos de debate.

ESCUCHA LA ENTREVISTA cliqueando en el enlaçe!

En la vida de Ilan Brenman hay dos momentos vitales, el de la escuela y  el de un pedo. Ellos han sido los culpables (lo cual agradecemos todos) de que Ilan nos regale tan fantásticas historias. Y como pedo me refiero al cuento que fue el segundo punto de inflexión en su carrera cuando publicó:

Las princesas también se tiran pedos publicado por Algar con ilustraciones de la ilustradora Ionit Zilberman.

A la pequeña Laura le ha surgido una duda muy importante: ¿se tiran pedos las princesas? Afortunadamente, su padre posee el libro secreto de las princesas con todas las respuestas a sus preguntas.

Quieres verlo? CLIQUEA AQUÍ

En la entrevista nos presenta su último cuento en tándem con Rocío Bonilla: ¿Jugamos? publicado por Algar en castellano y en catalàn por Animallibres: Juguem?

Pedro se pasaría todo el día jugando; eso sí, con la tableta, el móvil o la consola. Aunque sus amigos y su familia le invitan a disfrutar de otros juegos, él siempre prefiere seguir con la pantalla. ¿Lograrán que descubra todo lo que se está perdiendo?

¿Jugamos? Es un álbum ilustrado en esencia en el que Ilan quiso reflejar una situación vivida con su hija.

Al protagonista del libro le proponen jugar y él siempre contesta que ya está jugando. Pero cada uno de los que se lo proponen: su hermana, amigos, padres y abuelos muestran al lector lo que realmente es disfrutar del juego a través de la imaginación y con la mágia de las maravillosas ilustraciones de Rocío Bonilla. en unos desplegables que nos permiten dejar volar la imaginación con los personajes del cuento: viajar al fondo del mar desde la bañera o recorrer el universo con unas cajas de cartó.

¡No os perdáis la entrevista a Ian Brenman en la que nos lo cuenta todo!

Ese mismo día pude entrevistar a otro de los culpables de que Rocío Bonilla y Ilan Brenman se hayan unido en este precioso álbum ilustrado. El editor Gonçal Pampló que nos explicó las últimas novedades de la editorial Algar y nos avanzó en primicia algunos proyectos que podremos disfrutar en breve…

 

Bilomba a la vista!!! amb Jordi Fenosa

IMG_4344El Jordi Fenosa de petit volia ser veterinari, però sabeu què? li feia por la sang així que aquella no era una bona tria. Diu que a l’escola que a l’escola, a l’hora del pati, no sortia a jugar i es quedava dibuixant i sempre es  feia una rotllana al seu voltant de nens i nenes que miraven els seus dibuixos i ja va intuir que aquell seria el seu camí… el de la il·lustració!

“Si m’agrada tant dibuixar, perquè no em dedico a dibuixar?”

Va estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis Llotja i també a l’escola de Còmics Joso i si us fixeu bé els seus dibuixos tendeixen a tenir un aire comiquero bastant destacat.

ESCOLTA L’ENTREVISTA AL JORDI FENOSA

Tot i que sempre s’ha dedicat a la il·lustració sempre li ha agradat escriure i després de molt de temps de barrinar sobre una idea va decidir escriure el seu primer llibre:

Bilomba a la vista! publicada per Animallibres.

Una novel·la adreçada a infants a partir de 8-10 anys que narra l’aventura d’un botànic i naturalista, en Bernat Tustat, que decideix partir en un vaixell pirata a la recerca del país dels Bilombos. Un lloc ubicat al mig d’una selva a l’altra banda de l’oceà on hi ha un fruit molt curiós. La Bilomba, un fruit gegant que té gust com de patata amb un pinyol molt gran que amaga un secret d’enamorats… (si el voleu descobrir haureu de llegir el llibre ;–). La Bilomba és l’excusa per explicar aquesta aventura… Somni d’en Bernat Tustat.

Sabeu que el primer títol del llibre era “Pirates i patates”?

IMG_4345Finalment però es va decidir que al títol havien de sortir les bilombes. I tot i que el Jordi no volia que fos una novel·la de pirates, la força que van anar agafant els personatges l’han convertida en una aventura… de pirates! Però una aventura amb tota l’essència del que el Jordi volia explicar. Un viatge a la recerca d’un lloc i un fruit misteriós desconeguda a l’Europa del segle XVIII.

I com diu el Jordi Fenosa…

“La Bilomba és el somni del protagonista de la seva aventura, però és que a la vida, tots busquem la nostra Bilomba”

El Jordi no va arribar sol a l’entrevista… Mireu quin regalàs! ——–>

Fenosa, Jordi. Bilomba a la vista! Barcelona: Animallibres, 2016.

Llegeix un fragment!

 

Els fantasmes no truquen a la porta

fantasmes+no+truquen+a+la+portaFa dies que esperava amb moltes ganes l’arribada d’aquest àlbum publicat per Animallibres. El Joan, l’editor, m’havia enviat un petit avançament. A través de les xarxes socials havia seguit una mica el que la Rocio Bonilla mostrava d’aquest conte i entre una cosa i l’altre em vaig quedar amb unes tremendes ganes de veure com continuava la història escrita per Eulàlia Canal.

Els fantasmes no truquen a la porta és una història que ens parla de l’amistat i de la gelosia amb toc d’humor molt interessant i un xic, molt xic de por, i ja sabeu que els contes que inclouen l’humor quasi sempre entren en el grup dels “meus preferits” si a més li sumes aquestes meravelloses il·lustracions de la Rocio, i que té un punt de por molt enginyosa, gairebé no pots demanar més.

L’Ós i la Marmota es troben cada tarda. Juguen a dards i a trobar tresors amagats. Ballen, riuen i passen grans estones junts… És per això que quan una freda tarda d’hivern l’Ós anuncia que aquella tarda els visitarà l’ànec per jugar plegats, la marmota entra en un estat de gelosia que es veu reflectida en un núvol de “mal humor”:

“… A la Marmota no li agradava l’Ànec. Ni l’Ànec ni cap altre animal que vingués a espatllar les seves tardes amb l’Ós…”

Així que a la Marmota no se li acut una altra cosa que posar un cartell a la porta que diu: NO MOLESTEM, NO HI SOM!

Però és clar! Aquest cartell és l’inici d’un seguit de confusions i és que la Marmota està disposada a fer el que calgui per desempallegar-se de l’Ànec i al final ho pagarà amb un desenllaç fantasmagòric molt divertit.

Les il·lustracions de la Rocio segueixen el seu estil amb traç de llapis i colors no massa estridents on també juga amb la textura del paper que ha utilitzat i que li dona aquest aire tan dolç.

Una història que segur que us agradarà moltíssim i amb el que podeu compartir una bona estona de lectura compartida.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Canal, Eulàlia. Bonilla, Rocio (il). Els fantasmes no truquen a la porta. Barcelona: Animallibres, 2016. ISBN 9788415975854.

Arriba Sant Jordi!

La Diada més important per a la Literatura Infantil i Juvenil i per a la Literatura en general és a punt d’arribar… I amb ella un munt de novetats editorials que treuen el nas a les prestatgeries de les llibreries desitjant ser les escollides pels lectors. Des del Va de llibres vull fer esment d’aquells llibres que més m’han agradat entre tot el que es publica. Avui n’he triat quatre que espero seran del vostre interès:

la_tarta_dehadas

La tarta de hadas

Trobar un nou títol del Michaël Escoffier és sinònim de “somriure” i per què no “rialla” assegurada!

I és que aquest autor te la capacitat de donar sempre a les seves lectures un bon toc d’humor. Després de títols com La veueta, A todos los monstruos les da miedo la oscuridad, o  La formigueta que volia moure les muntanyes arriba La tarta de hadas també, com la resta, publicat per Kókinos.

El petit gripau està impacient davant del pastís de fades que li ha preparat el seu pare. No serà un pastís de llimacs? li pregunta esperant l’àpat de sempre. El pare inventa tot un seguit d’arguments increïbles per intentar convèncer el petit. Fins i hi tot diu que ells no són gripaus,  són dracs! i que ell sap volar…

Un conte  publicat en lletra de pal que animarà als més àvids aprenents a desxifrar el codi lector i viure així una divertida aventura de caire alimentari. Les il·lustracions de la Kris Di Giacomo, que sembla el tandem perfecte per a Kókinos, ens mostren uns personatges dibuixats i acolorits a llapis que un cop retallats, juguen en la composició amb diferents textures i imatges.

L’autor, com ja ens te acostumats, ens sorprèn de nou amb un final inesperat!

el veí llegeix un llibre

El veí llegeix un llibre

El veí llegeix un llibre de Koen Van Biesen publicat per Tramuntana ja fa uns mesos que està publicat (novembre 2013), però donat que ha caigut a les meves mans fa relativament poc temps no vull deixar d’esmentar-lo.

Els llibres que parlen de llibres i de lectura són la meva debilitat (entre moltes) i aquest és un d’aquells llibres que tenen aquest toc de màgia que fa que t’agradin. També com l’anterior juga amb el sentit de l’humor i això sempre ajuda! (una altra de les meves debilitats) així que

“lectura i humor” = “segur que l’encerto!”

El protagonistes d’aquest conte són uns veïns. Per una banda, un senyor que llegeix un llibre (o més aviat ho intenta) i per l’altra una nena que sembla entestada a que no ho aconsegueixi:

“Sssst Silenci. El veí llegeix. El veí llegeix un llibre”
“BOING BOING. La nena juga. La nena juga a pilota”
“POM POM. El veí pica a la porta”
“Sssst Silenci. El veí llegeix. El veí llegeix un llibre”
“LA LA LA. La nena canta. La nena canta una cançó”

Ja veieu per on va la història, no? El que sí que haureu de fer és buscar el llibre si voleu saber si finalment el veí aconsegueix llegir el llibre o no.

L’autor troba una molt bona solució al problema veïnal! Per a les il·lustracions, del mateix autor, utilitza diferents tècniques que combina en la composició: traç, textures, fotografia i color sobre un fons blanc. Unes il·lustracions que li donen la categoria d’àlbum amb un munt de detalls que us entretindran una bona estona…

El Barret Original i la Ciutat Grisa

Un altre conte amb toc d’humor (realment es nota que és una de les meves debilitats a l’hora de triar llibres), és una de les novetats de l’editorial Animallibres: El Barret Original i la Ciutat Grisa de David Granados Niubó en aquest cas també com a autor i il·lustrador.
Al fullejar el conte i sense tenir present el nom de l’autor em pensava que es tractava d’una traducció francesa (quan el veieu us adonareu del perquè) però no, el nom de l’autor és bastant evident que no ho és i Google m’ho va acabar de confirmar. És català! Així que suposo que el tema dels colors  deu de ser pura coincidència… O no? Perquè hi ha alguns detalls en les il·lustracions que ens recorden el país veí… Potser l’autor ens pot treure de dubtes!

La història es desenvolupa a una ciutat com el títol indica de color gris. No només ho són els edificis si no la gent que hi viu… Tot és gris fins que un dia el senyor Joliu, un home molt pressumit, decideix canviar la grisor per color per tal de que les “senyores” es fixin en ell.

“Va passar el matí al parc, però cap dona se’l va mirar” Què és el que deu de passar?

Si només llegiu el conte no sortireu de dubtes ja que estem al davant d’un àlbum on com ja sabeu, les il·lustracions juguen un paper molt important!

A més del punt d’àlbum, el David aconsegueix aquest toc d’humor que us he comentat al principi i com a resultat un fantàstic conte per despertar un somriure als infants i un final ben original!

El sabre de Serapió

Per acabar les recomanacions un llibre que encara no he llegit, però que recomano perquè estava esperant amb moltes ganes que el publiquessin: El sabre de serapió de Josep Lluís Badal publicat per La Galera. De la primera part d’aquesta nova saga de pirates vaig fer una ressenya a la revista Núvol, el digital de culturaUn llibre amb el que Badal va guanyar el premi Folch i Torres.

Aquesta segona aventura segur que més d’un l’estàveu esperant com jo, així que aquí deixo la sinopsis i quan el llegeixi ja faré una ressenya com cal!

En Jan es troba sol i perdut enmig de la immensitat del mar. Navega sobre una barqueta i el ronda un tauró amb dues cues. No li queda menjar ni aigua. Ha fugit del vaixell, de l”Estrella del mar”, ha fugit del seu pare, en Tros de Sabre. Tot de perills envolten el noi, ara que tot just havia trobat la felicitat després d’anys de viure sol amb la mare. I com és, que es troba així, al caire de la mort? Ara fa uns dies tot era normal: anava a escola, enyorava un pare real i acabava de conèixer un nen molt especial, l’Àuton. I en Jan desitjava aventures, però la vida no és com una pel·lícula.

BONA LECTURA!

Albert Güell

albert+guellAquesta setmana al programa de ràdio que condueixo: Més content que un gínjol a Canal Blau FM he fet una entrevista a Albert Güell, autor de contes infantils amb títols com ara L’arbre que no podia domir quan mirava les estrelles, El cel vist de prop o Fantasmes al palau. També ha escrit novel·les per a joves i per a adults.

L’Albert és tècnic especialista en mitjans audiovisuals i fotògraf ha treballat en publicitat, en ràdio i d’altres mitjans de comunicació. A l’entrevista ens va explicar un munt de coses! Quan va descobrir que es volia dedicar a escriure… Com s’imagina els nous personatges abans de començar una nova història… Quins eren els llibres que llegia quan era petit… I també ens ha parlat del L’arbre que no podia dormir quan mirava les estrelles publicat per Animallibres:

La novel·la, narrada per la Quietud del bosc, explica com la vida tranquil·la i, òbviament, immòbil del arbres es veu remoguda el dia que en Socos, un arbre vell i venerable, descobreix que moltes de les històries que sap estan repetides… però…. com sap que sap? i d’on ve el que sap? pot haver-hi coses que no sap? Per això al vespre, mentre tots els habitants del bosc fan pinya per fer-se companyia i somiar plegats, ell no pot dormir i mira els estels preguntant-se que passa més enllà del bosc, riu avall…

Vols escoltar l’entrevista? Doncs clica sobre l’enllaç o la foto de l’Albert i obre bé les orelles!!

ENTREVISTA A ALBERT GÜELL I JUANOLA