La botiga de vides

La botiga de vides, d’Adrià Aguacil publicat per Animallibres, 2021.

Premi Ciutat de Badalona de narrativa juvenil 2020

-És inquietant i alhora meravellós, no creus? –va prosseguir l’home-. Canviar de vida. En un tancar i obrir d’ulls. Sense patiments, sense esforços innecessaris. Mantens la ment i els records, però el cos, les habilitats i la posició social et canvien.
-Sí que sona bé, sí...

La Júlia és la nostra protagonista i és la típica adolescent friqui de les pel·lícules, esquifida, maldestra, que porta ferros, ulleres rodones enormes i que sempre s’amaga darrera d’un llibre. A l’institut la coneixen pel malnom de Metal-Doraemon.

Si a més tenim en compte que la situació familiar de la Júlia s’ha tornat força difícil i que la resta d’amigues i companys de classe no paren de comentar els seus darrers viatges, els seus triomfs i les seves futures vacances, doncs és fàcil caure en la temptació de desitjar una vida nova, una vida diferent, una vida millor en tots els aspectes.

Fins que un desconegut li dona un fullet en què s’anuncia la botiga de vides, on et pots comprar una vida nova i a canvi la teva passarà a estar en venda.

Deixar-se enlluernar per la vida desitjada d’una altra persona? Sí? Segur? Sovint desitgem allò que no tenim enlloc de valorar el que ens envolta i les persones que ens estimen. Però ser un mateix té més mèrit, no?

I aquí és on comença tota la trama d’aquest a novel.la escrita per un joveníssim Adrià Aguacil a qui li agraden els llibres de fantasia, terror i ciència-ficció.

Innegable les referències  als clàssics com La volta al món en vuitanta dies, als còmics de La Guerra de les Galàxies o a les pel·lícules de Harry Pottrer dins d’aquesta novel.la, al mateix temps que tracta l’autoestima, l’assetjament, el consumisme, la hipocresia, la felicitat, l’amor, l’empatia i l’honestedat.

L’estrena d’Adrià Aguacil com a novel·lista ha estat mereixedora del premi ciutat de Badalona de narrativa juvenil 2020.

Ressenya de la col·laboradora del blog Montse López.

Les esferes del temps: misteri i il·lusionisme

Les esferes del temps de Rubèn Montañá publicat per La Galera, 2021. Premi Joaquim Ruyra 2020

coberta llibre Les esferes del temps

Les esferes del temps és una novel.la de misteri i il·lusionisme sota l’esperit del steampunk, i provoca una lectura ràpida que enganxa al lector.

Com a bon exemple d’aquest subgènere de fantasia i ciència-ficció ambientat en una època on l’energia originada amb les màquines de vapor és usada de manera preponderant, ens situarem a la Barcelona de 1888 on s’entrellacen elements que provenen de la ciència-ficció i de la fantasia, invents tecnològics ficticis o tecnologia posterior.

El nostre protagonista, en Domènec, és un  jove orfe que arriba a la ciutat en un espectacle itinerant de fenòmens, on és exposat com a raresa a causa de les cicatrius que li cobreixen la totalitat del cos, i caldrà que descobreixi quin és el seu lloc al món.

Un món on Barcelona tenia 530.000 habitants i era la segona ciutat més important d’Espanya en el pla polític, la primera a nivell industrial  i es vivia el període de la Restauració borbònica. I al mateix temps un món on l’explotació laboral estava a l’ordre del dia, la fam i la misèria estaven per tot arreu i els moviments anarquistes comencen a entrar en escena.

L’organització de l’Exposició Universal de 1888 va reflectir la bona relació entre la monarquia restaurada i la burgesia industrial catalana, que havia donat suport al retorn de la monarquia, a la recerca d’una pau social que permetés un desenvolupament econòmic.

Les Exposicions Universals, iniciades a París el 1855, eren considerades els majors esdeveniments polítics, econòmics i socials del món, en els quals cada país podia exposar els avenços tecnològics i fer gala del seu potencial econòmic i industrial. 

I davant d’aquesta explosió tecnològica, hi ha qui creu que “L’Atlàntida era un continent habitat per éssers humans perfectes, molt més evolucionats que nosatros mateixos. Eren capaços de doblegar la natura al seu gust, d’abatre la malaltia i la fam, havien aconseguit dominar los fenòmens meteorològics, navegar pel mar i fins i tot conquerir lo cel. Es diu que tenien capacitats mentals més pròpies de déus que d’humans”.

“Los atlans proclamaven ser fills de dracs, descendents d’una branca evolutiva paral·lela a la humana, amb rèptils com a avantpassats….Lo drac simbolitzaria la civilització atlant i per la descripció que es fa d’aquella espècie privilegiada, he arribar a la conclusió que aquells que avui en dia posseïm poders psíquics som els seus descendents”.

A la Barcelona del 1888 es barregen el potencial i desenvolupament industrial amb  monstres, éssers invisibles, fantasmes, objectes que es mouen sols i molt misteri. En Domènec descobrirà que la seva vida està estretament lligada amb el Basilisc de Barcelona que amenaça el precari equilibri de la ciutat comtal, i que els petits accidents relacionats amb el foc que sempre l’han perseguit tenen una explicació meravellosa, però també terrible.

Sense cap mena de dubte la novel.la està perfectament emmarcada històricament i hi trobem personatges cabdals de finals del segle XX com ara Eusebi Güell, Eduard Toda i Narcís Monturiol i també referències a l’Esquella de la Torratxa, una de les publicacions catalanes més importants de sàtira gràfica i escrita on a les seves pàgines hi ha retratada a través de l’humor i la caricatura l’evolució de la societat catalana i espanyola.

I per acabar d’arrodonir el resultat final, l’autor comenta: “Per fer més viu aquest viatge enrere en el temps he intentat reproduir l’esperit de la parla de l’època, perquè la llengua és una entitat viva i en procés constant de canvi.” Tot i que per fer més còmode el text, s’han ortografiat els diàlegs d’una manera moderna, se n’ha mantingut l’esperit.

Rubèn Montañá va néixer a Badalona l’any 1983 i és actor, escriptor i dramaturg, llicenciat en Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha publicat nombroses obres de literatura infantil i juvenil. 

Ressenya de Montse López, col·laboradora del @memodepeix

El síndrome de Bergerac Premi Edebé 2021

El síndrome de Bergerac. Una comèdia heroica de Pablo Gutiérrez publicat per Edebé, 2021

Premi Edebé de Literatura juvenil

Coberta llibre

Començar batxillerat pot comportar molts reptes nous: entrar suposadament al món dels adults i per tant haver de deixar de jugar amb nines, anar decidint quin futur triar tot i que cada dia tinguis un embolic més gran dins del teu cap, sentir amb força els primers enamoraments tot i tenir present que la distància que imposarà l’estiu pot fer que aquest sentiment es dissolgui com l’aigua, la intromissió d’alguna parella més adulta que farà perillar l’amistat i fins i tot pugui esmicolar-se….I tot això sota l’auspici de Cyrano de Bergerac.

Quan una persona que treballa cedeix sempre de manera conscient l’autoria de les seves idees i aportacions a una altra persona de l’equip de treball, ja que estima que és la única manera que es materialitzin, este, davant del síndrome de Bergerac.

I Vela, la protagonista, adolescent amb baixa autoestima, manifesta aquesta conducta que per designi de l’autor la lliga a l’obra Edmond Rostand, per acabar sobreposant-se a aquesta situació.

La suposada avorrida classe de Literatura Universal que es podria cursar a qualsevol institut, serveix a l’autor per anar repassant amb pinzellades subtils els grans escriptors, moviments i obres referents d’aquesta assignatura, en una novel.la estructurada en tres actes: l’Ilíada, l’Odisea,  Sófocles, Èsquil, Virgili, Horaci, Safo, Bocaccio, el Decameró, el Trecento, Dante, la Divina Comèdia, Petrarca, Shakespeare, Romeu i Julieta, el Segle d’Or, Garcilaso de la Vega,…

Però és l’obra d’Edmond Rostand la motivació per fer-ne una adaptació, assajar i representar-la, al mateix temps que els participants es van coneixent, van aprenent, van creixent com a persones d’on sortirà una relació d’amistat treballada gràcies a l’impuls de la professora, tot i que en un principi, els hi resulta misteriosa i caòtica.

El desenvolupament del dia a dia a l’institut comporta també interacció amb la nostra realitat més propera, on s’entrellacen els clàssics amb referències actuals com ara Harry Potter, Mary Poppins, Bones, Cat Stevens, John Lennon, Mario Bros, Joc de Trons, El senyor dels Anells, Francoise Hardy…

I l’acte final és on la màgia del teatre fa acte de presència: atrezzo, llum, so, música, vestuari, escenari i molts, molts nervis. Però ja se sap: el teatre és una successió d’obstacles que condueix irremeiablement al desastre…però que sempre acaba bé!

Una novel.la juvenil que connecta amb el públic lector i que té només un sol protagonista i aquest és un nas. Un nas cèlebre, desproporcionat. El nas d’un heroi nascut a Bergerac i de nom Cyrano.

Ressenya de Montse López per al @memodepeix

Només vull ser jo mateix: secrets de família en la recerca de la pròpia indentitat

Només vull ser jo mateix, de Rodolfo del Hoyo publicat per Animallibres, 2021

Poc a poc la família i els referents d’en Pau, el nostre protagonista, es van diluint per circumstàncies poc afortunades i ara es troba pràcticament sol. Li cal afrontar la vida i seguir endavant encara que estigui mig perdut i sigui dur.

“El pare és mort. L’avi és mort. La mare, lluny, molt lluny. Els records dels pares són una ombra. La meva vida és un vaixell a la deriva. Al meu cap tot són preguntes sense resposta. Ni tan sols sé per què he vingut en aquest racó de la ciutat ple d’edificis buits. Buits o en reïnes, com la meva ànima. Els edificis abandonats i jo som una mateixa cosa que es va desfent lentament. No arribaré al final del camí perquè no quedarà res de mi. El camí anirà omplint-se de la meva destrucció.”

Però de cop i volta tot encara trontolla més, fins a extrems impensables i serà necessari descobrir molts secrets i anar encaixant peces per entendre qui és ell en realitat. Per poder seguir endavant cal capbussar-se en el passat, un passat ocult, miserable i trist, amb una doble moral que trenca vides, que el farà saber de la persecució de de l’homosexualitat i de les xarxes d’adopció il·legal durant el franquisme.

“-Em van dir que el meu fill havia nascut mort, però jo el vaig sentir plorar. Vaig reclamar-lo per enterrar-lo, però no me’l van voler donar. El meu fill va néixer viu. El vaig sentir plorar. No oblidaré mai com plorava.”

Aquest relat ple d’angoixa, i com aquest molts d’altres, busca encara avui la resposta i la veritat de tot el que va passar i troba recolzament en organitzacions com ara l’Observatori de Desaparicions Forçades de Menors.

I enmig de tota la trama, les referències constants als llibres i a la literatura de J.V. Foix, Stefan Zweig, Joan Vinyoli, Josep Maria de Sagarra, Josep-Francesc Delgado, Vicent Alonso i la veu punyent de Chavela Vargas.

La novel.la de Rodolfo del Hoyo, amb un ritme trepidant, ens parla de la recerca de la pròpia identitat, la justícia, la tolerància i la valentia, i està inspirada en un cas real.

Una ressenya de Montse López per al @memodepeix

 Fa un temps ens va visitar al programa de ràdio, a l’entrevista ens va explicar que de petit no li explicaven contes, però que els escoltava per la ràdio i que a casa seva només havia un llibre que va llegir dues vegades: Don Quijote de la Mancha.

Llegia molts contes i poemes del llibre de text de l’escola i es quedava meravellat amb aquelles històries, tant, que s’inventarva nous finals i quan sortia a jugar al carrer i els amics explicaven que havien vist a la tele, com que ell no en tenia, el que feia era explicar els contes de la ràdio amb els finals diferents. Això li va fer pensar que potser podia inventar els seus propis relats…

Em dic A / Yo soy I

Em dic A, de Steve Tasane publicat per Faktoria K (Narrativa), 2021. Publicado en castellano: Yo soy I

Coberta llibre "Em dic A"

El diari d’«A» no parla de festes d’aniversari en família o de l’escola i els amics, parla d’infants en un camp de refugiats que recullen engrunes de pa en el fang.

El dia que fa deu anys, “A” decideix començar a escriure un diari que parla de la seva vida i de la de cinc infants més no acompanyats.

Cap d’ells no tenen documents ni família, no tenen el llibre de vida, com anomenen al passaport, i per tant sense documentació, no existeixen oficialment.

Sense el llibre de vida  no pots fer res. Per començar no pots demostrar que ets qui diu que ets.

“A” desitja una vida feliç on el seu llibre de vida hauria d’estar ple de fotos d’ell somrient: somrient a la seva família i als seus amics, tots reunits al voltant de la càmera, cridant: “”Lluiiiís!”.

Sobreviuen en la misèria, però no renuncien als seus somnis ni a mantenir viva la intenció de pertànyer, de tenir un lloc que sigui casa seva.

L’instint de supervivència i l’enginy es barregen sempre amb l’alegria i els jocs dels infants enmig d’un espai terrible com és un camp de refugiats on el futur no presagia bons auguris.

Steve Tasane és poeta, novel·lista i activista i «Em dic A», publicada el 2018, va ser la seva tercera obra de ficció per a públic juvenil.

Els seus llibres figuren en les llistes de les millors lectures sobre diversitat cultural dels últims 50 anys i formen part de les seleccions de The Guardian.

Ressenya de Montse López (col·laboradora del blog)