Els ulls d’en Bao

Qui és en Bao?

Aquesta pregunta possiblement els amants de la literatura infantil us l’heu fet en algun moment durant aquest any…

I és que en el seu 150è aniversari, l’Hospital Sant Joan de Déu juntament amb l’editorial Planeta, va guardonar, amb el Premi que porta el seu nom en la 18ena edició, Els ulls d’en Bao un àlbum deliciós amb autoria única de l’Òscar Julve.

Es va publicar el mes de març i com els aneguets protagoniestes que apareixen al conte, sembla estar perdut en la immensitat de l’oceà. Potser haurà arribat a una illa deserta? Potser s’haurà enfonsat al mar?… 

El director de l’hospital signa al conte un escrit que diu:

El Premi de Conte Infantil Il·lustrat Hospital Sant Joan de Déu ésuna de les iniciatives que impulsa el nostre centre per promoure la
cultura del país entre els més petits.

Aquesta afirmació sobta amb la poca visibilitat que se li ha donat a un àlbum meravellós que ja avanço (de moment) només podreu comprar si aneu a la botigueta de l’Hospital Sant Joan de Déu. (curiosament NO es pot comprar a la botiga solidària online). De fet quan érem a l’aeroport de camí a la Bologna Children’ns Book Fair a primers d’abril, un grup d’autors i il·lustradors entre els que hi era el Julve, vam poder veure una de les imatges del conte en un diari de tirada nacional que anunciava la presència com a convidats de la literatura infantil catalana i de l’exposició de 40 il·lustradors catalans a Bolonia on l’Òscar Julve hi participava.

Si bé és cert que a l’exposició col·lectiva de la Fira Conte va! Va de contes l’Òscar participava amb dues il·lustracions del seu conte premiat, aquest conte no ha aparegut a cap llistat de novetats, tries, recomanacions ni guies bibliogràfiques…

La resposta és simple i és perquè no es distribueix pels mitjans habituals i per això no ha arribat a biblioteques ni escoles ni a la gran majoria de nens i nenes (i és una pena realment).

Els ulls d’en Bao està inspirat amb tota probabilitat en un fet que va succeir l’any 1992 (fa 25 anys com les Olimpiades de Barcelona), quan un vaixell carregat de contenidors que anava de Honk Kong als Estats Units va travessar una tempesta al mig del l’oceà Pacífic i un dels contenidors carregats amb més de 30mil ninotets de goma: ànecs, tortugues, granotes… de l’empresa The First Years ICC.

La força de la tempesta els va abocar a l’oceà i a través dels corrents marins els ninots van recórrer milers de quilómetres fins arribar a diferents indrets del món.

Aquests ninotets es van fer famosos perqué van servir per estudiar els corrents marins i perqué van ser vistos a diferents indrets del planeta durant 15 anys. Alguns d’ells formen part de col·leccions i s’han arribat a pagar molts diners per un d’ells Llegeix l’article:

Els Friendly Flotatees, els aneguets de goma que van navegar per mig món

L‘Òscar Julve recupera aquest fet històric en un àlbum deliciós del que no faré cap spoiler i per tant no donaré resposta a la pregunta que encapçala aquesta entrada al blog. Qui és en Bao?

La història s’inicia amb un nen que treballa a una fàbrica d’aneguets i s’encarrega de pintar-los els detalls: el bec taronja, l’ull negre i un puntet blanc per donar vida a la mirada dels centenars d’aneguets de goma que, dia rere dia, passen per les seves mans…

En Julve amb aquest conte ens fa pensar en nens i nenes d’arreu del món que es van trobant els ànecs i ens explica on van a parar a l’hora que tracta un tema de molta actualitat (del que tampoc diré res per no fer spoiler).

La Mila es va trobar un, se’l va endur a casa i el va convidar a berenar amb els seus ninos.
En Pedro va rescatar un altre. El va veure a la platja un matí, quan anava cap a l’escola. Es van fer amics inseparables.

La Linda, en Tomeu i la Olivia són altres dels infants que troben algun d’aquests aneguets que suren. Cadascú amb la seva realitat., cadascú ens transmet alguna cosa a través de les il·lustracions com sempre tan acolorides del Julve. Diferents nens, diferents indrets, diferents famílies…

Fins arribar al darrer destinatari que descobreix als ulls d’en Bao un bri d’esperança.

Espero que la ressenya us desperti les ganes de descobrir tan fantàstic llibre i us pugueu apropar a la botiga de l’Hospital Sant Joan de Déu a pescar un dels llibres… Si més no jo el posaré a la llista de la propera selecció bibliogràfica a veure si així arriba a les biblioteques públiques catalanes…

Julve, Òscar. Els ulls d’en Bao. Barcelona: Hospital Sant Joan de Déu, 2017. ISBN: 978-84-08-17194-2

 

 

 

Daniel Piqueras Fisk: Feria del libro de Madrid 2017

Hay quién piensa que leer cómics “no es leer” así que esas mismas personas pensaran probablemente que leer cómics sin texto todavía se aleja más de lo que consideran “lectura”.
Evidentemente mi opinión se encuentra justo en el extremo opuesto y un claro ejemplo son Glup y Homo: cuando el fuego lo cambió todo de Daniel Piqueras Fisk publicados en formato cómic por la editorial Narval.

ESCUCHA LA ENTREVISTA

Este su último proyecto: Homo, nace de la reflexión de Daniel Piqueras Fisk sobre cómo se inició el interés del hombre por dibujar que es su profesión.

Lo primero que recordaba era la imagen de unas manos en las paredes así que con Homo: cuando el fuego lo cambió todo, nos narra a través y únicamente de imágenes, la historia de un niño que a través del descubrimiento del fuego y sobretodo el aburrimiento le llevó a crear pinturas en las paredes de la cueva donde vive.

El protagonista, no puede ir a cazar con el resto del clan, porque tienen una limitación (le falta un brazo) y justamente como sólo tiene un brazo, su mano se convierte en algo muy importante.

La “casualidad” hará que descubra que con la pintura puede hacer algo artístico y con esa mano, tan importante para él, conseguirá plasmar en las paredes todo aquello que el hombre prehistórico ya conocía desde hacía años y no sabía cómo hacerlo.

En la entrevista que tuve el placer de hacerle a Daniel en la Feria del libro de Madrid, su hija Candela también nos habla de otra de sus publicaciones: Glup con la que Fisk ganó el Premio Liberisliber Xic 2016 de la que es protagonista indiscutible.

Daniel Piqueras Fisk nos explica como la falta de palabras hace que los lectores pongan de ellos mismos como en el cine mudo. Cada uno interpreta el cuento a su manera y esa es la magia de la lectura.

La imaginación es la libertad de cada uno y de nuestras mentes cuando leemos imágenes. 

Glup y Homo: cuando el fuego lo cambió todo de Daniel Piqueras Fisk son dos claros ejemplos de como la lectura de imágenes es tan importante como la descodificación del texto. La imaginación como dice Daniel es libertad. Libertad de imaginar, de pensar y de interpretar lo que estamos viendo…

Gracias por la entrevista también a la editora de Narval, Irene Amador. Y por enviar sus libros para reseñarlos y presentarlos en el programa de radio.

 

Es tu turno Adrián

Suposo que ja sabeu com em deleixen les històries que parlen de la diferència i els llibres que parlen de llibres… Doncs avui us vull presentar un llibre en format còmic que uneix la lectura i la diferència.

Es tu turno Adrián amb text d’Helena Öberg i il·lustracions de Kristin Lidström va rebre una nominació als August Prize un premi literari que es lliura anualment des de 1989 per part de l’Associació Sueca d’editors i que ha publicat en castellà l’editorial Ekaré

L’Adrián és un nen diferent que viu en un món gris. Un nen a qui se li fa un nus a l’estòmac quan ha de llegir en veu alta perquè les lletres sembla que li volen fer una mala passada i es barregen entre elles.

Un nen assetjat pels companys pel fet de ser diferent, i és que l’Adrián viu en el seu propi món. Quan està sol imagina que és un artista de circ…
Però això canvia quan apareix a la seva vida la Niebla, una gossa que es troba per casualitat (o causalitat com m’agrada pensar a mí que sempre dic que les coses passen perquè han de passar). La Niebla l’acompanya a tot arreu i es fan amics inseparables, amb ella es sent segur i això es reflecteix en les pàgines del llibre que a partir d’aquest moment s’acoloreixen com ho fan els sentiments del nostre protagonista. Fins que un dia la Niebla desapareix de la seva vida i tot torna a ser gris…

Un còmic meravellós que narra la història a través de les imatges realitzades en traç de llapis i amb uns tocs de text per acabar d’arrodonir la lectura. El color juga un paper important en la narració reflectint com he comentat anteriorment els sentiments del protagonista.

I pareu atenció a les guardes que són part de la història… Diferència, discapacitat, circ i lectura en un mateix llibre. Excel·lent!

Voleu veure una petita  mostra?

Altres lectrues relacionades amb:

Discapacitat o necessitats especials

Circ

Biblioteques, bibliotecaris i llibres

 

Premi Àlbum Il·lustrat 2015

El Gremio de Libreros de Madrid concedeix cada any un premi al llibre infantil que consideren millor àlbum il·lustrat de l’any i per a aquest 2015 l’ha atorgat a l’àlbum publicat per Tramuntana:

 

El león y el pájaro de Marianne Dubuc, segons el Gremi el destaquen:

“…por “la sensibilidad” que desgrana la autora para explicar cómo la amistad “se forja día a día con un sinfín de miguitas”, “sin estridencias ni pasiones arrebatadas”…”

L’àlbum, publicat en castellà i en català per Tramuntanaés el clar exemple d’un àlbum il·lustrat: poc text i unes imatges que per sí soles donen vida a la narració… Un conte que ens explica la història d’un lleó que es troba a un ocell ferit a qui acull a casa seva quan els seus companys de viatge han migrat a la recerca del bon temps. De tot allò que viuen junts durant l’hivern i de com s’han d’acomiadar al cap d’un temps…

L’Ocell i el lleó ens parla de l’amistat, de la paciència i de la perseverança d’un lleó molt humanitzat i un ocellet amb grans valors.

premio gremio libreros 2015
Des del Vadellibres volem felicitar a l’editorial Tramuntana per la gran tasca que realitzen al voltant de la Literatura Infantil amb la publicació d’aquests fantàstics llibres. Així mateix felicitem a l’editorial Andana per ser finalista amb el seu àlbum  La ballena, de Benji Davies.

La-ballena_webEn Noè vivia amb els seu pare i sis gats a la vora del mar.

Cada dia el pare d’en Noè s’aixecava ben d’hora i sortia a treballar amb la seva barca de pesca.

No tornava a casa fins a la nit.

Una nit, una gran tempesta va sacsejar tota la casa.

L’endemà al matí, en Noè es va acostar a la platja per veure com havia quedat tot després de la tempesta.

Mentre caminava per vora el mar, va albirar alguna cosa a la llunyania…

Aquest és el primer títol publicat per aquest autor i il·lustrador que ens presenta un conte molt tendre que ens parla d’amistat, de sentiments i de relacions personals…