La botiga de vides

La botiga de vides, d’Adrià Aguacil publicat per Animallibres, 2021.

Premi Ciutat de Badalona de narrativa juvenil 2020

-És inquietant i alhora meravellós, no creus? –va prosseguir l’home-. Canviar de vida. En un tancar i obrir d’ulls. Sense patiments, sense esforços innecessaris. Mantens la ment i els records, però el cos, les habilitats i la posició social et canvien.
-Sí que sona bé, sí...

La Júlia és la nostra protagonista i és la típica adolescent friqui de les pel·lícules, esquifida, maldestra, que porta ferros, ulleres rodones enormes i que sempre s’amaga darrera d’un llibre. A l’institut la coneixen pel malnom de Metal-Doraemon.

Si a més tenim en compte que la situació familiar de la Júlia s’ha tornat força difícil i que la resta d’amigues i companys de classe no paren de comentar els seus darrers viatges, els seus triomfs i les seves futures vacances, doncs és fàcil caure en la temptació de desitjar una vida nova, una vida diferent, una vida millor en tots els aspectes.

Fins que un desconegut li dona un fullet en què s’anuncia la botiga de vides, on et pots comprar una vida nova i a canvi la teva passarà a estar en venda.

Deixar-se enlluernar per la vida desitjada d’una altra persona? Sí? Segur? Sovint desitgem allò que no tenim enlloc de valorar el que ens envolta i les persones que ens estimen. Però ser un mateix té més mèrit, no?

I aquí és on comença tota la trama d’aquest a novel.la escrita per un joveníssim Adrià Aguacil a qui li agraden els llibres de fantasia, terror i ciència-ficció.

Innegable les referències  als clàssics com La volta al món en vuitanta dies, als còmics de La Guerra de les Galàxies o a les pel·lícules de Harry Pottrer dins d’aquesta novel.la, al mateix temps que tracta l’autoestima, l’assetjament, el consumisme, la hipocresia, la felicitat, l’amor, l’empatia i l’honestedat.

L’estrena d’Adrià Aguacil com a novel·lista ha estat mereixedora del premi ciutat de Badalona de narrativa juvenil 2020.

Ressenya de la col·laboradora del blog Montse López.

Les esferes del temps: misteri i il·lusionisme

Les esferes del temps de Rubèn Montañá publicat per La Galera, 2021. Premi Joaquim Ruyra 2020

coberta llibre Les esferes del temps

Les esferes del temps és una novel.la de misteri i il·lusionisme sota l’esperit del steampunk, i provoca una lectura ràpida que enganxa al lector.

Com a bon exemple d’aquest subgènere de fantasia i ciència-ficció ambientat en una època on l’energia originada amb les màquines de vapor és usada de manera preponderant, ens situarem a la Barcelona de 1888 on s’entrellacen elements que provenen de la ciència-ficció i de la fantasia, invents tecnològics ficticis o tecnologia posterior.

El nostre protagonista, en Domènec, és un  jove orfe que arriba a la ciutat en un espectacle itinerant de fenòmens, on és exposat com a raresa a causa de les cicatrius que li cobreixen la totalitat del cos, i caldrà que descobreixi quin és el seu lloc al món.

Un món on Barcelona tenia 530.000 habitants i era la segona ciutat més important d’Espanya en el pla polític, la primera a nivell industrial  i es vivia el període de la Restauració borbònica. I al mateix temps un món on l’explotació laboral estava a l’ordre del dia, la fam i la misèria estaven per tot arreu i els moviments anarquistes comencen a entrar en escena.

L’organització de l’Exposició Universal de 1888 va reflectir la bona relació entre la monarquia restaurada i la burgesia industrial catalana, que havia donat suport al retorn de la monarquia, a la recerca d’una pau social que permetés un desenvolupament econòmic.

Les Exposicions Universals, iniciades a París el 1855, eren considerades els majors esdeveniments polítics, econòmics i socials del món, en els quals cada país podia exposar els avenços tecnològics i fer gala del seu potencial econòmic i industrial. 

I davant d’aquesta explosió tecnològica, hi ha qui creu que “L’Atlàntida era un continent habitat per éssers humans perfectes, molt més evolucionats que nosatros mateixos. Eren capaços de doblegar la natura al seu gust, d’abatre la malaltia i la fam, havien aconseguit dominar los fenòmens meteorològics, navegar pel mar i fins i tot conquerir lo cel. Es diu que tenien capacitats mentals més pròpies de déus que d’humans”.

“Los atlans proclamaven ser fills de dracs, descendents d’una branca evolutiva paral·lela a la humana, amb rèptils com a avantpassats….Lo drac simbolitzaria la civilització atlant i per la descripció que es fa d’aquella espècie privilegiada, he arribar a la conclusió que aquells que avui en dia posseïm poders psíquics som els seus descendents”.

A la Barcelona del 1888 es barregen el potencial i desenvolupament industrial amb  monstres, éssers invisibles, fantasmes, objectes que es mouen sols i molt misteri. En Domènec descobrirà que la seva vida està estretament lligada amb el Basilisc de Barcelona que amenaça el precari equilibri de la ciutat comtal, i que els petits accidents relacionats amb el foc que sempre l’han perseguit tenen una explicació meravellosa, però també terrible.

Sense cap mena de dubte la novel.la està perfectament emmarcada històricament i hi trobem personatges cabdals de finals del segle XX com ara Eusebi Güell, Eduard Toda i Narcís Monturiol i també referències a l’Esquella de la Torratxa, una de les publicacions catalanes més importants de sàtira gràfica i escrita on a les seves pàgines hi ha retratada a través de l’humor i la caricatura l’evolució de la societat catalana i espanyola.

I per acabar d’arrodonir el resultat final, l’autor comenta: “Per fer més viu aquest viatge enrere en el temps he intentat reproduir l’esperit de la parla de l’època, perquè la llengua és una entitat viva i en procés constant de canvi.” Tot i que per fer més còmode el text, s’han ortografiat els diàlegs d’una manera moderna, se n’ha mantingut l’esperit.

Rubèn Montañá va néixer a Badalona l’any 1983 i és actor, escriptor i dramaturg, llicenciat en Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha publicat nombroses obres de literatura infantil i juvenil. 

Ressenya de Montse López, col·laboradora del @memodepeix

El síndrome de Bergerac Premi Edebé 2021

El síndrome de Bergerac. Una comèdia heroica de Pablo Gutiérrez publicat per Edebé, 2021

Premi Edebé de Literatura juvenil

Coberta llibre

Començar batxillerat pot comportar molts reptes nous: entrar suposadament al món dels adults i per tant haver de deixar de jugar amb nines, anar decidint quin futur triar tot i que cada dia tinguis un embolic més gran dins del teu cap, sentir amb força els primers enamoraments tot i tenir present que la distància que imposarà l’estiu pot fer que aquest sentiment es dissolgui com l’aigua, la intromissió d’alguna parella més adulta que farà perillar l’amistat i fins i tot pugui esmicolar-se….I tot això sota l’auspici de Cyrano de Bergerac.

Quan una persona que treballa cedeix sempre de manera conscient l’autoria de les seves idees i aportacions a una altra persona de l’equip de treball, ja que estima que és la única manera que es materialitzin, este, davant del síndrome de Bergerac.

I Vela, la protagonista, adolescent amb baixa autoestima, manifesta aquesta conducta que per designi de l’autor la lliga a l’obra Edmond Rostand, per acabar sobreposant-se a aquesta situació.

La suposada avorrida classe de Literatura Universal que es podria cursar a qualsevol institut, serveix a l’autor per anar repassant amb pinzellades subtils els grans escriptors, moviments i obres referents d’aquesta assignatura, en una novel.la estructurada en tres actes: l’Ilíada, l’Odisea,  Sófocles, Èsquil, Virgili, Horaci, Safo, Bocaccio, el Decameró, el Trecento, Dante, la Divina Comèdia, Petrarca, Shakespeare, Romeu i Julieta, el Segle d’Or, Garcilaso de la Vega,…

Però és l’obra d’Edmond Rostand la motivació per fer-ne una adaptació, assajar i representar-la, al mateix temps que els participants es van coneixent, van aprenent, van creixent com a persones d’on sortirà una relació d’amistat treballada gràcies a l’impuls de la professora, tot i que en un principi, els hi resulta misteriosa i caòtica.

El desenvolupament del dia a dia a l’institut comporta també interacció amb la nostra realitat més propera, on s’entrellacen els clàssics amb referències actuals com ara Harry Potter, Mary Poppins, Bones, Cat Stevens, John Lennon, Mario Bros, Joc de Trons, El senyor dels Anells, Francoise Hardy…

I l’acte final és on la màgia del teatre fa acte de presència: atrezzo, llum, so, música, vestuari, escenari i molts, molts nervis. Però ja se sap: el teatre és una successió d’obstacles que condueix irremeiablement al desastre…però que sempre acaba bé!

Una novel.la juvenil que connecta amb el públic lector i que té només un sol protagonista i aquest és un nas. Un nas cèlebre, desproporcionat. El nas d’un heroi nascut a Bergerac i de nom Cyrano.

Ressenya de Montse López per al @memodepeix

Virus i microbis monstruosos

Fa uns mesos vaig publicar una entrada amb un recull de propostes adreçades a infants per entendre els virus i en concret el Covid19 que podeu llegir en aquest enllaç.

Avui us porto les darreres novetats que ens han arribat al Memòria de Peix que expliquen de manera molt clara i divertida què són els virus, els microbis o els bacteris, quins són bons i quins dolents, com ens afecten i com atacar-los quan són dolents. Una manera molt educativa d’ensenyar als infants i resoldre molts dubtes en aquesta situació que estem vivint.

Microbis monstruosos: tot sobre bacteris útils i virus dolents del professor Marc Van Ranst i Geert Bouckaert i il·lustracions de Sebatiaan Van Doninck publicat per Takatuka, 2020.

Per què m’haig de rentar les mans abans de dinar?
El coronavirus és el pitjor virus que existeix?
Hi ha bacteris masculins i bacteris femenins?
Quins virus ha aconseguit vèncer, la ciència?
Què són els antibiòtics?

Aquestes i moltes altres preguntes trobaran resposta en aquest llibre…

La vida secreta dels virus del col·lectiu Ellas educan i il·lustracions de Mariona Tolosa publicat per Zahorí Books, 2020.

Què és un virus? Quants n’hi ha al nostre voltant?

On viuen aquests microorganismes invisibles a l’ull humà? Les respostes, adaptades a lectors de totes les edats.

Després de les pupes i els mocs, és el torn dels virus, el tercer títol de l’exitosa col·lecció «La vida secreta de…». Les il·lustracions són també de la Mariona Tolosa Sisteré.

Una eina per familiaritzar els infants amb els virus, saber com protegir-se’n i descobrir que la majoria d’ells són inofensius!

No llepis aquest llibre: és ple de gérmens d’Idan Ben-Barak i Julian Frost publicat per Takatuka, 2020.

La Mina és un bacteri i viu en un llibre. Recull-la amb el dit i emporta-te-la d’excursió: un món microscòpic habitat per microbis us espera. Descobriràs com en són d’estranyes, les dents, si les mires de molt a prop. I el teu melic? I la teva samarreta? Què passaria si li fessis una foto i ampliessis la imatge 300 o 1000 vegades? Unes fotografies fetes amb un microscopi electrònic et donaran una visió completament nova i sorprenent d’aquests llocs aparentment tan coneguts.  Una manera divertida de conèixer alguns dels microbis amb els quals convivim diàriament i, de pas, animar els més petits a mantenir uns hàbits d’higiene saludables.

Jordi Folck i el musical zombi

Al darrer programa de l’any hem tingut una entrevista triple!

Avui dijous 28 de desembre s’estrena el musical Ningú és un zombi, basat en el llibre de Jordi Folck i per això ha visitat els estudis de Canal Blau amb dos dels protagonistes principals: Ningú i Algú protagonitzats per dos actors joves i carregats d’energia: l’Adriano Ardilla i l’Eleazar Masdeu.

En Jordi Folck és inquiet i sempre actiu. Actor, periodista, escriptor, docent, fotògraf… Una d’aquelles persones que transmet energía quan respira. Un emprenedor polifacètic en totes les vessants creatives possibles que va arribar als l’estudis del Memòria de Peix acompanyat de dos dels seus protagonistes principals i tots tres, ens van regalar una entrevista fantàstica:

ESCOLTA L’ENTREVISTA

Amb aquesta novel·la el Jordi Folck va guanyar el Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil l’any 2013 i ell mateix ha adaptat el guió a musical. Ningú és un zombi és un espectacle dirigit per Joan Rigat que fusiona teatre, cinema i titelles en un mateix escenari. Les lletres són del mateix Folck  i la música de Guillem Galofré i Håvard Enstad.

Argument: Waldermar Ics arriba de Polònia, amb deu anys, a una escola catalana, i aviat els seus companys d’escola s’adonaran que el noi no és com ells; no té dents ni sang, quan no perd un braç perd la rialla, fins i tot sembla que no té nom –a casa seva l’anomenen Ningú-.
I totes aquestes diferències faran que molts acabin perdent el cap.
Quan ell cerca amistat i afecte obté menyspreu, especialment d’un company (sense nom) que comprendrà, massa tard, que l’amistat veritable no entén de diferències socials o culturals, de vius o morts. Que l’afecte, en definitiva, traspassa el llindar del temps.

Ningú és un zombi, el musical

Direcció: Joan Rigat
Música: Havard Enstad i guillem Galofré
Dramatúrgia: Jordi Folck
Interpretació: Mariona Ginés, Adriano Ardila, Roger Torns, Lidia Ibáñez, Eleazar Masdeu, Malcolm McCarthy, Ferran Enfadaque, Enric López

Ningú és un zombi és una història que parla de la intolerància, la diferència, les discapacitats i que ataca directament el bullyng per fer nos reflexionar. Una d’aquelles lectures (ara transformades en musical) que ens faran remoure les entranyes…

ESCOLTA L’ENTREVISTA