Si us hi fixeu bé ara la majoria de nens i nenes o bé porten ulleres, o «ferros» a les dents, plantilles… Una cosa que quan nosaltres érem petits era com una novetat i moltes vegades un problema per als pares i mares perquè ningú no volia portar-ne i que encara deixa veure algun que altre adult amb les dents una mica tortes. Ara sembla que és com una necessitat d’aconseguir que els nostres fills i filles siguin perfectes!

Bromes a part, el que és cert és que en el món dels contes també poden trobar contes que hi parlen. A punt de publicar-se i com a primícia, avui us presento un conte que ben aviat trobareu a les llibreries.

Veig, veig de Pimm van Hest i il·lustracions de Nynke Talsma publicat per Tramuntana.

Un conte que publiquen en català i castellà a l’hora i que en molt poquets dies ja podreu comprar. En aquesta història, el protagonista és un nen, l’Eduard, que va a l’oculista i li diu que ha de portar ulleres.

«…Necessites ulleres! -li diu el metge. L’eduard s’encongeix. No vol portar ulleres!…»

Però aleshores, quan l’Eduard va amb els seus pares a l’òptica, la noia que els aten li diu un petit secret:

«… amb les ulleres, podràs veure coses que les altres persones no poden veure…»

Així és com l’Eduard descobreix una nova manera de veure les coses. Al conte juga amb els seus pares a un joc que segur que coneixeu molt bé i que dona nom, és a dir títol al conte Veig, veig!

Un conte divertit que pot anar molt bé per a desengoixar els nens i nenes que han de portar ulleres (tot i que ara crec que això ja no cal doncs la majoria volen portar-ne).

Aprofitant la presentació d’aquest conte, us en parlaré d’un altre sobre la mateixa temàtica: 

Les ulleres de veure-hi de Margarita del Mazo i il·lustracions de Guridi publicat per La Fragatina.

En aquest conte el protagonista també és un nen, en Carlitos. Un nen menudet que desitja que la Inés, una noia de la classe el vegi, es fixi en ell i fa tot el possible per aconseguir-ho, però no hi ha manera, ella sempre passa de llarg i ni se’n adonar que és allà. Fins i tot el dia que anuncia que li posaran ulleres de veure!

Al final del conte, el Carlitos serà qui se’n adonarà que el que necessitava unes bones ulleres de veure, és ell! Voleu saber perquè? Doncs llegiu el conte!

I si us agrada el protagonista heu de saber que de la mateixa autora i editorial teniu un altre conte molt divertit: Carlitos super M, un conte on també apareixen unes ulleres de veure, és clar!