Supernens: llibre tresor de la setmana

Aquesta setmana hem triat Supernens de Anya Damirón i Pablo Pino publicat per Animallibres com a Llibre Tresor de la setmana!

Tots els superherois tenen grans capacitats a l’Ivan, el protagonista d’aquest conte sepre li han agradat els superherois. Des de ben petit que li agrada jugar a fer que ho és tot i que no se’n surt gaire bé… Quan els seus pares li regalen un vestit de SuperIvan, el pare li explica que els superherois a banda de grans habilitats també tenen inseguretats i debilitats que els fan molt especials.

És aleshores, mentre analitza les seves debilitats i cerca quines són les seves habilitats quan se’n adona que al seu voltant hi ha un munt de supernens!!

Un nen que pinta sense fer servir les mans, una nena que llegeix sense veure, uns nens que juguen a bàsquet sense moure les cames o una nena que parla amb les mans!!

Nens que fan coses que ell és incapaç de fer… que són supernens i supernenes.

Un conte fabulós que ofereix la visió d’un infant en vers les discapacitats, valorant les habilitats i capacitats pel davant de les barreres. Un conte que transmet valors i que normalitza la discapacitat d’una manera molt encertada.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Les il·lustracions de Pablo Pino en format de còmic redimensionen el text i li donen vida amb una paleta molt acolorida.

Ens ha encantat i és per això que aquesta setmana ha estat el nostre Llibre Tresor!

 

Bocabava

bocabavacobertaQuina millor manera de presentar un conte que a través del que explica la seva autora Tina Vallès en el seu blog…

En Bocabava a mi em va seduir des de la primera pàgina. Pot ser per allò de l’amistat amb un Peix 😉

Només afegir que el conte l’incloc dins de la meva llista de llibres que treballen la diversitat. Un gran exemple el d’en Bocabava!

 

Tina Vallès

Fa dos estius em vaig llevar un dia amb una pregunta estranya entre cella i cella: podien ser amics un nen i un peix? Bocabava va ser la resposta que hi vaig acabar trobant. D’aquella pregunta en van sortir un nen bavós i un peix espinós, en Bocabava i en Secalló. Un any llarg després, vaig trobar una editora, la Inês, que em va demanar si tenia cap història per a ella, i de seguida vaig pensar en el meu bavós. L’hi vaig enviar tan aviat com vaig poder i ella i el seu fill gran, en Francesc, se’l van sentir tan seu que ja no l’han deixat anar. Llavors va ser quan va aparèixer en Gabriel, que no va dubtar ni un segon a llançar-se a buscar-li cara a en Bocabava i espina a en Secalló. I ara d’aquella pregunta en surt un llibre, bé, no…

Ver la entrada original 202 palabras más