Verdad de Care Santos

Del latín: verĭtas, veritātis.
La palabra Verdad, es definida, entre diversas acepciones, por el Diccionario de la Real academia como: Realidad, existencia real de algo.

Care Santos acaba de presentar su última novela juvenil publicada por Edebé con este título: Verdad, que viene precedida por el Premio Edebé 2015: Mentira.

El pasado sábado acudí por “causalidad” a la presentación de Verdad en la Feria del Libro de Madrid, y tuve el gran honor de que Care me regalara su ejemplar con los pasajes que había seleccionado para la presentación marcados en lápiz. Tenía tantas ganas de leerlo que en mi viaje de vuelta a Barcelona en AVE, me lo leí del tirón. De la misma manera que Mentira me enganchó a la lectura desde la primera página, Verdad me atrapó de nuevo en la vida de Éric, el protagonista de los dos libros.

Os transcribo la psinopsis de la contraportada:

Absuelto del cargo de asesinato, del que fue injustamente acusado a los 14 años de edad, y una vez probada su inocencia, el ahora joven Eric sale del Correccional de Menores tras cuatro años de internamiento. Sin embargo, la reinserción en una sociedad cargada de prejuicios resultará una realidad todavía más dura: no volver a caer en la delincuencia cuando el entorno parece empeñado en ello, continuar los estudios, encontrar un trabajo,  alejarse de su barrio… Xenia le ayudó a superar unas barreras que creía infranqueables, pero… ¿será el amor una fuerza suficiente para superar las dificultades ahora?

Verdad, empieza justo donde terminó su predecesora. Cuando Éric sale en libertad del correccional y debe enfrentarse a la “vida real” fuera del lugar donde ha estado injustamente retenido durante cuatro largos años. Una historia dura cargada de prejuicios tan reales como los que podemos vivir en nuestro día a día.

Porque tal como comentaba Care en la presentación, ¿qué madre dejaría que su hija se relacionara con un expresidiario? ¿Cuantos empresarios estarían dispuestos a contratar a un joven que ha salido de la cárcel? Un montón de preguntas con una respuesta bastante frecuente (y por suerte no única): Ningun@.

Una historia que habla de reinserción social en un entorno difícil: una família desestructurada, un barrio en el que solo se respira delincuencia y droga. Mafias, estorsiones, sobornos y soledad… Mucha soledad, y también del valor del arrepentimiento.

Pero por suerte, Éric, el protagonista de Verdad es un chaval muy noble. Un chico que además de vivir un montón de miserias durante catorce años que le llevaron al correccional, ha descubierto el amor de Xenia a través de la lectura. De hecho la lectura fue lo que le liberó de su encierro y (este punto me agradó especialmente) en su vida también aparece, una bibliotecaria que tiene un papel bastante relevante (porque no todo iban a ser miserias…).

¡Y Xenia! A quién no puedo dejar al margen en esta reseña, aunque en este segundo libro pasa a tener un papel secundario. Para Éric, es la persona más importante en su vida. Ella consiguió su libertad y es su amor (prohibido) de nuevo de manera injusta… Xenia es el pilar que le mantiene las ganas de vivir y de luchar por ser “normal” en un mundo de violencia que ha vivido desde que nació.

Hacia el final del libro aparece Hugo, un chaval ciego que se convierte en el “flotador” que necesita Éric y que aparece cuando todo parece que se está hundiendo… Y que (explicado en primicia por la misma Care) será el nexo de unión con una nueva novela en la que será el principal protagonista. Care bromeaba con una conversación que había tenido con su hijo mayor (lector privilegiado de sus novelas juveniles) sobre el título del tercer libro de la saga después de Mentira y Verdad: No sé, Quizá…

Resto a la espera de ese tercer título ya que el protagonista Hugo te deja con ganas de más, de la misma manera que Éric y Xenia que siguen, como en el primer título, dejando su historia de amor… (y hasta aquí puedo leer;).

En un momento dado de la lectura Hugo y en otro también Elena (la bibliotecaria) le dicen a Éric que debería hacerse escritor…

“… Para ser escritor (le dice Elena), solo se necesita una historia que contar y muchas ganas de trabajar para hacerlo. Tú tienes ambas cosas… Deberías empezar a escribir tu historia enseguida…”

Y eso es lo que realmente es esta novela, y es que Verdad, parece salido de su puño y letra. La lectura consigue que vivas la vida de Éric en primera persona y eso es precisamente una de las cosas que te atrapa. Porque Éric narra su “Verdad”… En contraposición a su “Mentira” vivida en el primer libro.

Care Santos sabe conectar con el público a través de sus libros y de sus palabras. Así que además da animaros a leerla os animo a que vayais a una de sus presentaciones. Verdad es una novela juvenil recomendable también para adultos, ya que no existe barrera lectora ni edad, para los buenos libros.

Termino la reseña extrayendo una frase del libro que me ha gustado especialmente:

“… Me dieron ganas de preguntarle si le gustaba leer. También de contarle cuántas cosas había aprendido de los libros, empezando por ser feliz. Qúe horrible sería el mundo si nadie inventara las historias que nunca podremos vivir. Eso es la literatura: la posibilidad de ser aquello que no serás nunca en otra parte…” 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Verdad. Care Santos. Barcelona: Edebé, 2017. ISBN 9788468333151

Mentida de Care Santos

11066519_10152822681089053_7355870365395633985_nFa unes setmanes us anunciava que la guanyadora del Premi Edebé en la categoria Juvenil d’enguany era per a la Care Santos i el seu llibre Mentida. A la Care vaig la vaig conèixer ara fa un any quan vaig fer la presentació d’un altre premi seu: Desig de xocolata. a Vilanova i la Geltrú.

Doncs bé, ahir i després de més d’una setmana de molta feina em vaig llevear aviat per començar a llegir-lo, començar-lo i acabar-lo, perquè no vaig poder deixar de llegir fins al final. Gairebé cinc hores de lectura que em van despertar diferents emocions… i és que Mentida és un llibre que parla dels sentiments i que els traspassa.
Però anem per parts, primer us explico de què va sense desvetllar res que no surti a la contra.

La Xènia és una jove estudiant de Batxillerat que com molts joves se sent controlada pels pares. És una bona estudiant i sol seguir les normes, fins que cau en les garres d’internet, de les emocions que desperta el desig, el morbo per lo desconegut… quan coneix un noi, en Marcel, a través de la lectura del llibre El vigilant en el camp de sègol i queda totalment enganxada a ell. La Xènia s’enamora perdudament d’algú que no coneix i, això la porta a canviar la seva actitud davant la vida: comença a dir mentides a casa, deixa de banda els estudis. Viu obsessionada per conèixer el Marcel… un noi que la té molt intrigada per tot els enigmes que l’envolten: no té mòbil, fa uns horaris molt estranys, pels minsos missatges que li envia…

Care Santos Presentació Desig de Xocolata (La Mulassa)

Care Santos
Presentació Desig de Xocolata (La Mulassa)

Quan la Xènia descobreix que el Marcel l’ha enganyat i comprova el dessastre en que s’està convertint la seva vida, ho confessa als seus pares, perquè resulta que tot és una “mentida”. Aleshores decideix rectificar, tornar a la seva vida anterior, però sense poder-se treure del cap al Marcel i això que diuen que aquest enamorament malaltís només dura tres mesos.

La primera part del llibre finalitza amb un paquet inesperat que li desvetllarà la identitat del noi amb qui havia compartit tantes emocions. Arriba des de la pressó de menors i explica la història d’un assassí…

Amb aquest impacte finalitza la primera part del llibre de vuitanta pàgines de lectura. La segona part és una carta que us asseguro us mantindrà enganxats a la lectura des de la primer pàgina fins a la darrera on una tercera part en només tres pàgines tanca el llibre. Una carta que parla d’un món molt llunyà al de la Xènia, un món carregat de misèries i de relacions tòxiques, del que no vull desvetllar res perquè val la pena que ho descobriu vosaltres.

Una història carregada de sentiments com us deia al principi de la ressenya. On es barregen les emocions del primer enamorament, de les bogeries que es poden arribar a fer per amor, de l’engany i la decepció. De la valentia d’una noia de disset anys que intenta lluitar contra l’amor que li desperta un desconegut del qual no sap res però que no la deixa ni respirar, que es converteix en el centre del seu món, i que alerta dels perills d’internet, de les “mentides” que es poden amagar al darrera de les persones que creem continguts a la xarxa i que tant de mal poden fer.

Mentida és una novel·la que pot obrir els ulls a molts joves i també ens ensenya la part més noble de les persones. Una història que en algunes ocasions pot ser previsible però que tot i així la Care Santos treballa d’una manera magistral per mantenir el teu cor dins el puny fins al final.

Us he de dir que jo m’he emocionat molt amb aquesta lectura de la que vull destacar una frase, als llibres de la Care sempre en porten alguna, que m’ha encantat i que crec que és molt significativa:

“No et fa por pensar en com de diferent hauri estat la vida si t’haguéssis desviat només un mil·límetre del camí? A mi sí.”

Aquest llibre ha guanyat un premi de literatura juvenil però jo crec que pot ser una lectura molt recomendable per a nois i noies des dels 12 o 14 anys i també per a adults… Us deixo enllaç a l’entrevista que li vaig fer fa uns mesos al programa de ràdio Més content que un gínjol.

I com ahir vaig dir a la Care:

Moltes gràcies per la feina que fas!

5è aniversari “Històries” by Sílvia Cantos

Diumenge vaig gaudir amb un munt d’amics de la celebració dels cinc primers anys de vida d’un fantàstic programa de ràdio Històries de Ràdio Argentona de la col.lega i amiga Sílvia Cantos @Silvia_Cantos que em va convidar com a una de les autores entrevistades al seu programa. Fa un parell de mesos vaig rebre un missatge seu:

Hola guapíssima!!

T’escric per convidar-te a una festa!! 🙂

El proper diumenge dia 14 de setembre, farà cinc anys de la primera emissió del nostre espai radiofònic “Històries” i, creiem que és motiu suficient per organitzar una festeta i celebrar-ho, tenim el moment, que serà el dia exacte de l’aniversari al migdia, tenim el lloc, el fabulós jardí de la biblioteca de Vilassar de Mar ens cedeix l’espai, tenim la música, dues bandes fantàstiques que amenitzaran la vetllada amb doble concert, tenim el cava per remullar la gola i per aconseguir que la celebració sigui perfecte, ja només ens falten els convidats… endevines què ve ara, oi?

Doncs naturalment, ens encantaria comptar amb la teva presència i el teu somriure, així doncs… vindràs?

Una abraçada enorme!!

Sílvia

Estic molt contenta d’haver participat. El lloc: màgic! Música en directe, i un munt d’autors i il.lustradors amb qui compartir “Històries”.
Vaig retrobar-me amb la Care Santos a qui vaig conéixer fa uns mesos quan vaig tenir el plaer de presentar la seva darrera novel.la. La Care ens va deleitar amb una Història de gats que ens va fer entrar en el món màgic dels llibres com a apertura de la celebració. Després vam gaudir de la música en directe de dues bandes locals i la Laura Borràs va tancar la vetllada amb una història de poemes que ens va fer emocionar…

Entre d’altres vaig conéixer el Roger Olmos, fantàstic il.lustrador i a escriptors com la Cinta Arasa la o el Lluís Llort.

Un fantàstic matí! Aqui us deixo unes fotos…

IMG_2229.JPG

IMG_2233.JPG

IMG_2251.JPG

IMG_2215.JPG

IMG_2238.JPG

IMG_2211.JPG

IMG_2221.JPG

IMG_2227.JPG

Ampliant la llista d’amics…

Es nota que s’acosta Sant Jordi. Ja s’olora la tinta nova de les novetats que esperen ser triades pels lectors!!

Afegeixo unes fotos amb nous amics que afegeixo a la gran llista: Care Santos a la presentació que li vaig fer de Desig de xocolata a la Llibreria La Mulassa, Òscar Julve a la presentació que vam fer a la biblioteca de L’elefant Mainú i l’amistat , Andreu Martín a qui vaig conèixer a les taules rodones de les Jornades professionals de Mon Llibre 2014, allà també vaig conèixer a l’il·lustradora Quebequera Marianne Dubuc i finalment amb Muntsa Fernàndez i Mercè Galí autora i il·lustradora del conte Joana de les paraules clares del Cep i la Nansa edicions.

Finalment amb Sebastià Serra amb qui ja tinc moltes fotos i ara hem compartit autoria de Diables!

 

Sebastià Serra Diables.jpg

Sebastià Serra