Marta Montañá

Aquesta setmana ens acompanya al Memôria de Peix la Marta Montañá… Bé, la visita la va fer fa uns dies a la biblioteca on la vaig entrevistar a ritme de flamenc i aprofitant la publicació del seu darrer conte, Un gall ruc molt porccomparteixo el que vam parlar fa unes setmanes.

ESCOLTA L’ENTREVISTA DE LA MARTA MONTAÑÁ

La Marta Montañá porta la il·lustració a les venes… El seu pare és il·lustrador així que la ha viscut des de ben petita a casa, i no només això, té un germà que també es dedica a il·lustrar (a banda d’escriure), està casada amb l’il·lustrador i escriptor: Jordi Fenosa Tatai (a qui també vam tenir com a convidat fa uns mesos al programa).

Una parella molt il·lustrada!

Tot i que va tenir moments de dubtes a l’hora de triar quina seria la seva professió i va començar a estudiar altres coses finalment (i ho celebrem) va decidir dedicar-se professionalment a el món de la il·lustració i la literatura infantil.

De petita li explicaven contes il·lustrats i sobretot li agradava els contes que li explicava l’avi que feia les seves versions i sempre els explicava de memòria, així que quan es deixava alguna paraula ella i els seus germans de seguida li dèien.

Ha publicat una setantena de contes i molts llibres de text… Els seus contes estan traduits a moltes llengües. Tot just ara en Xinès!

La seva darrera novetat, que ens presenta a l’entrevista quan encara no havia estat publicada és:

Un gall ruc molt porc del Carles Sala i il·lustracions de la Marta Montañá publicat per Barcanova.

Un conte que pertany a la col·lecció Contes extraordinaris que ens explica la aventura d’un pollet una mica despistat que s’oblida de “qui” és i va preguntant a la resta d’animals de la granja qui és… Això provoca algunes situacions molt simpàtiques… i en Piu, el protagonista és molt tenaç així que no pararà fins a descobrir quin animal és!

Aquest llibre arriba amb un gran regal ja que l’entrevista d’aquesta setmana és a la Marta Montañá amb qui em vaig trobar fa un parell de setmanes i vam aprofitar per fer l’entrevista… Com a curiositat us diré que el llibre encara no estava publicat per tant la conversa és ben curiosa!

Referència bibliogràfica: Sala, Cales ; Montañá, Marta. Un gall ruc molt porc. Barcelona: Barcanova, 2017.

Transports… i d’altres novetats editorials

Nou programa i més novetats que arriben ben fresquetes directament de les editorials! Aquests són tots els llibres que hem presentat aquesta setmana. Tenim novetats de Maeva Young, Cruïlla, Comanegra, A buen paso, Bira Biro, Barcanova, Libros del Zorro Rojo, Edicions del Pirata, Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Jollibre… Que us aniré presentant en diferents entrades al blog.

ESCOLTA EL PROGRAMA D’AQUESTA SETMANA

Océano de Anouck Boisrobert i Louis Rigaud publicat per Libros del Zorro Rojo que el presenta així a la seva web:

“…A bordo de Océano, nuestro velero de casco rojo, dejamos el puerto rumbo a una gran expedición alrededor del mundo. Mar y cielo serán diferentes cada vez, desde el intenso azul hasta el grandioso blanco, pasando por días de tempestad y atardeceres. Pero bajo los mares ¡cuántas sorpresas y colores!…”

Aquest llibre ens agrada especialment perquè està ple de peixos!! un llibre en tres dimensions, que més que un Pop-Up és una barreja entre Pop-Up i Pop-Down que ens posa el mar com a pla i pots veure la part de dalt i la part de baix… aquí teniu una mostra:

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Ens movem d’Élisa Géhin publicat per Cruïlla està inclós dins de la col·lecció: Amb el dit, dit, dit… 

Aquest és un llibre que com diu l’editorial és “interactiu” i es que a cada plana d’aquest llibre presentat en pàgines de cartró, imatges molt clares i entenedores i una única paraula, la del vehicle que està il·lustrat ajudarà als més menuts a conèixer l’entorn més proper a l’hora que despertarà el seu interés per “tocar” ja que les il·lustracions estan realitzades en diferents textures.

I seguim amb vehicles amb Cotxes de tota mena de Carl Johanson publicat per Maeva Young.

Un munt de vehicles (no només cotxes com diu el seu títol) us esperen en aquest recull que presenta el text en lletra de pal, així que els dexifradors del codi lector podreu practicar la lectura a l’hora que descobriu tots aquests vehicles.

Les il·lustracions son senzilles i entenedores, de colors vius… i sembla que l’autor ens convidi a donar color a unes guardes dibuixades amb traç negre on hi ha amagats entre les línies un munt de vehicles…

És el torn d’un llibre ben dolç: A poc a poc cançons de bressol amb poemes de Víctor Sunyol i il·lustracions d’Olga Capdevila publicat per Comanegra.

A poc a poc s’amainen les feres. A vegades costa que agafin el son, però a poc a poc i amb la dolçor d’un bon ritme s’estova fins i tot el geni més nerviüt. Aquest recull de cançons de bressol és un passaport per entrar en el país dels somnis ben preparat per a tots els colors que s’hi poden trobar.

Els versos de Víctor Sunyol i els dibuixos d’Olga Capdevila conjuguen d’una manera especial tant per als més petits com per als que pensen que ja són grans; tots hi veuran coses distintes, però pot ben ser que en alguna pàgina del somni es trobin agafats del mateix globus o travessant el cel damunt del mateix carruatge.

I finalitzem la primera fornada de novetats amb Un gall ruc molt porc del Carles Sala i il·lustracions de la Marta Montañá publicat per Barcanova.

Un conte que pertany a la col·lecció Contes extraordinaris que ens explica la aventura d’un pollet una mica despistat que s’oblida de “qui” és i va preguntant a la resta d’animals de la granja qui és… Això provoca algunes situacions molt simpàtiques… i en Piu, el protagonista és molt tenaç així que no pararà fins a descobrir quin animal és!

Aquest llibre arriba amb un gran regal ja que l’entrevista d’aquesta setmana és a la Marta Montañá amb qui em vaig trobar fa un parell de setmanes i vam aprofitar per fer l’entrevista… Com a curiositat us diré que el llibre encara no estava publicat per tant la conversa és ben curiosa!

ESCOLTA EL PROGRAMA D’AQUESTA SETMANA QUE INCLOU L’ENTREVISTA

 

 

 

 

 

 

Jules Verne i la vida secreta de les dones planta al White Ravens

El llibre Jules Verne i la vida secreta de les dones planta, de Ledicia Costas, publicat per Barcanova ha estat inclòs en el White Ravens 2017, una selecció que cada any elabora la Biblioteca Internacional de la Joventut de Münich amb els que considera els millors llibres llibres infantils i juvenils publicats en 56 països i escrits en 38 llengües publicats el darrer any.

El llistat el formen 200 títols i és conegut com “The White Ravens” El corb blanc!

Els membres del jurat responsables de la selecció han dit sobre el llibre: “La sobrecoberta d’aquest llibre presenta antics flascons de farmacèutic, fulles i flors entre els quals s’amaguen follets i elfs. Aquesta imatge capta bé el tema de la novel·la. Ledicia Costas, que va rebre per aquesta obra el prestigiós Premi Lazarillo el 2015, connecta història, fantasia i una dosi de nostàlgia. En un colorit i polifacètic llenguatge, l’autora transporta els lectors a finals del segle XIX. El punt de partida és la visita que va fer Jules Verne a la ciutat de Vigo l’any 1884. L’autor francès, segons ens fa creure Ledicia, arriba a la ciutat portuària l’any 1884 per esbrinar-ho tot sobre una misteriosa espècie de “dones planta”. Una trama d’aventures es desenvolupa des de les primeres pàgines, centrades al voltant del mateix Verne, un grumet anomenat Pere i Violeta, neta d’un farmacèutic i que pertany  l’estirp de les dones planta. Amb un gran sentit del detall, l’atmosfera, l’ambient local i  l’època, Costas explica una història de suspens que entrellaça el fet real amb el fantàstic”.

Psinopsis de la contra:

“…La família de la Violeta amaga un secret mil·lenari que ha aconseguit mantenir en secret fins ara.
Jules Verne, el cèlebre escriptor, ha desembarcat al port de Vigo amb una maleta  i un munt de preguntes. Ho vol saber tot de les dones planta…
Misteri, aventura i màgia ancestral en un trepidant viatge contra rellotge…” 

Ledicia Costas va néixer a Vigo l’any 1979 i va començar a escriure quan només tenia dotze anys. Durant l’adolescència va escriure les seves primeres novel·les i  uns anys més tard es va matricular a la Facultat de Dret, segons explica, per dissimular la seva faceta secreta d’escriptora. Els darrers anys ha publicat  poemaris i diverses novel·les, entre les quals destaca Escarlatina, la cuinera difunta, Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil 2015, la qual l’ha portat a viatjar arreu del món, com han fet els tripulants del submarí Nautilus.

El llibre Jules Verne i la vida secreta de les dones planta està publicat en català per Barcanova Infantil i Juvenil i en castellà per Anaya Infantil y Juvenil.

Llegeix les primeres pàgines aquí

Mares, avis, tietes, germans, fills. La família

Una mare advocada, una àvia amb alzheimer, un avi amb un secret, fill que no troba a la seva mare, un nen amb quatre pares, un fill que llegeix, una nova germana que arriba de la Xina, tres noies que escriuen una carta a la seva tieta i una nena que vol que la seva mare sigui com un elefant… 

Aquesta setmana, la família és la protagonista! ESCOLTA EL PROGRAMA SOBRE LA FAMíLIA

La família és la protagonista de moltes de les lectures que es publiquen per a diferents nivells lectors. Al petit oceà del Memôria de Peix naveguen molts llibres i a la darrera #pesca hem tret alguns títols publicats darrerament que tenen a la família com fil conductor.

Ens acompanya la Meritxell Almirall psicòloga infantil del Centre Psicològic i Maternal: Som Pares, amb la que parlem de les temàtiques que sorgeixen en aquestes lectures que us presentem relacionades amb la família.

Jo no sóc la teva mama de Marianne Dubuc publicat per l’Editorial Joventut, ens narra la història d’un esquirol, l’Otto, que un dia que surt del seu cau i troba al davant de la porta una bola verda amb punxes. Al principi no li fa cas però l’endemà sent un soroll i de dintre surt:

“…Una criatura diminuta, rodona i peluda, amb un nas tot curiós que li diu: Mama!!…”

Marianne Dubuc

L’Otto respón amb la frase que dona títol al llibre i que es va repetint durant la lectura: Jo no sóc la teva mama.
Aleshores comença la recerca de l’autèntica mare de la criatura que només diu «piu» i cada dia es fa més i més gran…
Per saber si l’Otto troba la mare caldrà que llegeixis el conte;).

Una aventura dolça com les que ens sol regalar la Marianne en els seus contes, amb dibuixos de traç i colors de tonalitats suaus en un format mig àlbum, mig còmic…
Fa uns anys (2014) vaig tenir el plaer de conéixer personalment a la Marianne Dubuc quan va ser convidada a MonLlibre i ens va explicar, encara amb sorpresa, com el seu primer conte va ser publicat en dotze llengües diferents.

Seguim amb una aventura amb una altre mare com a protagonista, amb una lectura carregada d’intriga: El misteriós cas de la mare advocada de Dani torrent publicat per Cal·lígraf.

Al Ramón no li agrada gaire fer deures quan arriba a casa però quan el mestre els demana que facin una redacció sobre la feina dels pares tot canvía. La mare de la Yoli és secretària i el pare transportista. Els pares del Rashid treballen tot dos a l’hospital, i els de la Piluca tenen una boutique amb roba molt exclusiva… El Ramón escolta els seus companys quan expliquen les tasques que fan els pares. El seu pare és cuiner i la seva mare? És advocada i ell ben bé no sap què fa.

Tots plegats formen un grup de detectius: els Poca Lipsi que a partir d’aquesta redacció tenen el davant un misteri per resoldre:

Dani Torrent (&Family)

“… Què fa un transportista, un metge o un venedor de roba (pija)… I una mare molt sospitosa…”

Al Dani Torrent el coneixem com a il·lustrador però en aquesta lectura és també l’autor del text. Una aventura carregada d’enigmes que hauràn d’esbrinar la banda dels Poca Lipsi en la que (com diu la contra del llibre): «no seran només escectadors».

Al Dani també el conec personalment… A la Fira de Bolonia el vaig poder entrevistar juntament amb el seu pare i germana propietaris de l’editorial familiar Cal·lígraf.

Mama, vull que siguis com un elefant de Cinta Arasa i Marta Montañá publicat per Animallibres, és el que diu el Ferrant a la seva mare .

“… El Ferran estava ben amoïnat. La seva mare no tenia temps. Sempre deia: «Ui! No tinc temps»…”

Marta Montañá

Al Ferran li costava d’entendre aquè volia dir però veia a la mare molt atabalada i corrien, corrien, corrien… I al Ferran no li agradava gens que passés allò.
Fins que un dia el tiet Pau li va dur un elefantó d’un viatge que havia fet a l’Índia. En Ferran no savia gaires coses dels elefants i el seu tiet li va començar a explicar coses. Algunes que van fer pensar al Ferran que volia que la seva mare fos com un elefant.

Cinta Arasa

Una lectura adreçada a primers lectors que segurament farà pensar a més d’un pare i una mare. Les il·lustracions de la Marta són dolces i expressives i a més d’companyar el text li donen un punt de valor afegit que segur que agradarà molt als lectors.

Conec a les dues autores, a la Cinta i a la Marta... I he de dir que és un plaer presentar llibres dels autors que conec personalment! A la secció entrevistes trobareu la que li vaig fer a Cinta Arasa a la tercera temporada del MCG.

Querio hijo, tienes cuatro padres és una de les novetats 2017 d’en Jordi Sierra i Fabra publicat per Loqueleo.

Una lectura adraçada a bons lectors. L’editorial la inclou dins de la col·lecció Narrativa +10 però ja sabeu que això de les edats només és orientatiu. El nivell lector de cada infant és el que cal tenir present a l’hora de triar lectures. El que sí que hem de tenir present són les temàtiques i valorar si són adequades abans de l’edat que indica el llibre…

En aquesta lectura el Pedro és el protagonista. Els seus pares li anuncien que es separen… Comença una nova vida per al Pedro! Tot per duplicat: dues cases amb dues habitacions diferents, noves coses per utilitzar i gaudir, nous amics, i un sentiment de mançança del pare o de la mare.

Poc a poc la situació es va normalitzant fins el punt que el pare té una nova “amiga”… i la mare un nou “amic”.  No queda aquí la cosa perquè la família sembla ampliar-se amb el fill de la parella del pare i les filles de la de la mare.

En Jordi Sierra i Fabra ens presenta un llibre sobre una temàtica molt recurrent a la realitat dels nois i noies que narra amb un toc d’humor des del punt de vista d’un adolescent.

Al Jordi Sierra el vaig conéixer a la Fira de Bolonia. Allà em va regalar una entrevista fantàstica, i si ja era fan, ara molt més!

ESCOLTA L’ENTREVISTA AL JORDI SIERRA I FABRA

Seguim amb la mateixa editorial però amb el seu segell català: Jollibre amb dos titols que tenen a la família com a protagonistes:

Ai significa “amor” de Miquel Arguimbau és una novel·la adreçada  a joves a partir de 12 anys publicada l’any 2016.

“… Quan els pares fan un regal fora de les dates oficials, com pot ser Nadal, l’aniversari o el dia del sant, és que en pasa una de grossa i cal posar-se en guàrdia…”

Això és el que pensa en Gabriel, el protagonista de la novel·la. Quan tenia onze anys els seus pares van anunciar l’arribada d’una germaneta amb una nova consola. Ara en té catorze i els pares li han fet un altre regal “sorpresa”, i fora de dates! En Gabriel quan veu el flamant mòbil que tantes vegades havia demanat s’espera una de grossa. Potser es separaven els pares?

La notícia arriba en forma d’un nou membre a la família. Adoptaran un nen! O nena… Aquesta nova perspectiva fa que el Gabriel es plantegi molts interrogants: si seria un nadó, o ja seria gran? En quina llengua li hauria de parlar? De quin color seria? A partir d’aquest moment les coses comencen a canviar a casa…

Una lectura que ens endinsa en el món de la adopció des del punt de vista d’un adolescent, de com és el procés i dels sentiments i emocions que es viuen… Fins que l’Ai, arriba a la nova família.

De la mateixa editorial Jollibre i del mateix autor Miquel Arguimbau:

Doctor, el nostre fill llegeix. És greu?

En Miquel Arguimbau ens endinsa en una novel·la futurista i una societat distòpica, consumista en extrem i on no existeix la lectura.

“… Llegir és una manera molt perillosa de perdre el control de la realitat… desenvolupa una part del cervell on dormen les fantasies… introdueix al lector en mons desconeguts…”

Els capítols del llibre van alternant l’any 2016 i el 2050 de manera que el lector va descobrint com el Pau aconsegueix fer un viatge en el temps, a l’hora que narra com està vivient en aquesta nova societat on ha aterrat a la llar d’un matrimoni que es comporten com si fossin els seus pares i no entenen el seu comportament. Humor, terpapia i un  adolescent desafiant (un tret que es repeteix en l’anterior lectura del mateix autor) que llegeix i escriu!
Un quadre clínic de «bogeria irreversible» enmmarcat en una societat que viu en un “Estat Perfecte” i que caricaturitza «fins a l’extem» la nostra actual amb retallades i polítics rics i corruptes que aposten per substituir cervells pels que fabriquen els japonesos, i una població que no ha de pensar per què compten amb un Congrés de Sabis pensadors.

Una lectura que et fa riure tot i que no tinc clar si els lectors d’aquestes edats entendran els dobles sentits i temàtiques amb les que juga l’autor.

Àvia ja sé que has oblidat el meu nom de Jaume Cela i il·lustracions de Jordi Vila Delclòs, el protagonista és un infant de 10 anys que escriu un relat en forma de poema (sense rima) on aboca tots els seu sentiments i desitjos per mirar d’entendre la malaltia de l’àvia. Per mirar de recordar-la com ella i el mon que els envolta. Tot i que no diu en cap moment la paraula alzheimer per les seves paraules es dedueix que aquesta és la malaltia de la que parla.

Una lectura tendre acompanyada d’il·lustracions del Jordi Vila Delclós carregades de sentiment son a traç de llapis sense acolorir.

Anotar que amb la venda del llibre col·laboreu amb la Fundació Pasqual Maragall: per a un futur sense alzheimer.

El secret de l’Avi de Carles Cano i il·lustracions de Federico Delicado és una novetat de Barcanova.

L’avi del Miquel i la Maria en sap molt d’explicar contes, sempre diu que en té tantes com cabells dalt del cap. Una nit quan els nens li demanen una història ell els explica i els planteja una mena de joc:

“… En una caixa, un bagul, una maleta o qualsevol altre lloc on es guardin coses, sempre n’hi ha alguna que no hi hauria de ser, alguna cosa que s’ha colat i que ens explica una història…”

Així és com de la caixa de joguines el Miquel i la Maria agafen una pinta, la carta del rei de bastos i una pedra de la platja i l’avi els explica el conte: El rei pelat.

A la caixa d’eines, un altre dia, troben un clauer amb una figureta de la Torre Eiffel, un cadenat sense clau i un esquer amb forma de peix de colors vius d’on neix el conte: París, el peix i el cadenat.

Cada capítol del llibre explica una nova situació dels nens amb el seu avi i acava amb un nou conte: La maga Staropolski, el missatge de l’ampolla i La pirata. El secret de l’avi és un recull de cinc contes sortits de la imaginació acompanyats de les il·lustracions a tot color del Federico Delicado.

La darrera novetat d’aquesta entrada dedicada a la família ens arriba desde Thule.

“Querida tía Agatha: espero que estés difrutando del viaje. Por aquí todo va bien. Estamos cuidando unas de otras y también de la casa…”

Així comença Querida tía Agatha de Beatriz Martín Vidal. Un àlbum il·lustrat realitzat amb tècniques pictòriques i l’estil tan reconeixible de la Beatriz, que recorden els clàssics anglesos, que ens explica les vivències de tres germanes: Louise, Emma i Alice durant la primavera a casa de la seva tieta. Un conte carregat d’imaginació adreçat a petits i grans.

Altres lectures amb els avis com a protagonistes.
Altres lectures amb els germans com a protagonistes.

ESCOLTA EL PROGRAMA SOBRE LA FAMÍLIA

Gemma Pascual: Bolonia 2017

Amb Pablo C. Reyna i Gemma Pascual a la Fira de Bolonia

Encara em queden algunes entrevistes per presentar de la Bologna Children’s Book Fair. En aquesta Fira vaig desvirtualitzar a molts autors, il·lustradors, editors… amb els que ens escriviem o seguien per les xarxes socials.

Aquest és el cas de la Gemma Pasqual que ens explica com es va iniciar en el món de la literatura infantil.

Com va entrar a formar part de la màgia dels contes i com és això de:

“…tenir un llibre i no sentir-te escriptora…”

Per a tot seguit publicar el seu longseller Xènia, tens un WatsApp publicat per Barcanova, amb una protagonista que segur que coneixeu.

Estàs pendent tota l’estona del mòbil? Aguantes la respiració fins que no reps una resposta? Prioritzes un missatge de WhatsApp a qualsevol altra cosa? La Xènia ho fa. Mira la pantalla totalment hipnotitzada. L’aparell li indica que en Carles està en línia. Espera impacient perquè aparegui a la part superior de la pantalla el gerundi del verb escriure. Li sembla sentir les campanetes. De tant que ho desitja, les té ficades al cap. No està boja, és amor, un sentiment nou per a ella, que tan aviat li fa volar mil papallones a l’estómac com la turmenta. En la seva vida res no és el que sembla, però ella, que sempre es queixa del final de les pel·lícules, aquesta vegada, que és la protagonista, està ben decidida a triar el final… O potser ho faràs tu?

Una novel·la que va seguir amb dos títols més: Xènia, #KeepCalm i fes un tuit  i Xènia, estimar NO fa mal.

ESCOLTA L’ENTREVISTA A GEMMA PASQUAL

A l’entrevista ens parla del projecte Jollibre, el projecte editorial de Santillana que desenvolupa un pla lector molt potent en llengua catalana per a infants i joves on desenvolupa la tasca d’assessora i que ja te un any de vida.

Ens va presentar La vampira, ser o no ser aquest és el dilema la seva darrera novetat de Jollibre i ens va parlar de futures propostes “de matar” com diu ella que segur que veurem molt aviat a les llibreries.
La protagonista de La vampira, ser o no ser aquest és el dilema és la Núria, una jove vampira del nostre temps, acompanyada del seu avi, el comte Estruc, intenta desbaratar els plans malèfics d’uns malvats humans que es creuen d’una raça superior i volen apoderar-se del món.